×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acostumar |
Freqüència total: 6293 |
CTILC1 |
o de les seves innombrables disfresses. Després, perquè els necis | acostumen | a mossegar, si no com un ós, almenys com un gos. Erato Filla, com les | aspecte és de velles. La nostra aparença repel·leix", va dir Enyo. "I | acostumem | a estar-nos aquí, en aquest paratge solitari, prop dels extrems límits | de Mèdusa? El cert és que som un veritable horror. Jo no he pogut mai | acostumar | -me a l'agitació i a la immundícia de les serps que s'arremolinen sense | va respondre, amb un bri d'insolència el trinxeraire. "La vida ens ben | acostuma | a tots a menjar d'escombraries." "Que no treballes mai?", | detall. Anava gairebé sempre nu, perquè a Amiclea, a Lacònia, el clima | acostumava | a ser tot l'any benigne, i d'altra banda el cos del noi s'havia enfortit | en el cim. D'ell davallava massa sovint el seu rei, Licaó, que es va | acostumar | a prendre la forma de llop i a comportar-se com aquesta fera. Els | en la seva última rel, damunt la terra negra tremola, murmura i, com | acostuma | d'agitar-se la cua d'un serpent mutilat, palpita i busca, en morir, | de carbassera, una planta que creix i s'enfila molt i amb rapidesa i que | acostuma | d'arrossegar gratuïtament una vaga connotació pejorativa. Tanmateix, els | turmentada cruelment, li havien fet la vida gairebé impossible, com | acostumen | a fer-ho en semblants casos; però, cansats de malparlar, semblaven ja | amb ratlles blaves i blanques—, s'havia assegut al balcó segons que | acostumava | . La mare era dintre feinejant, potser cosint a la finestra. Sa mare | sentia que l'estimava ja per endavant com una filla. No obstant això, | acostumada | de sempre a veure esvanides com somnis les seves alegries, Maria Àgueda | procurarà fer creure a Mila que l'amor que sentia per ella s'esvaní, i | acostumar | -la així a la definitiva separació. Però, podrà fer-ho? S'havia fet, en | gairebé amb rudesa. Ella es retirà sense insistir; sens dubte estava ja | acostumada | a semblants mudances. Començà a despullar-se. Ell, des que eren ací, no | furients onades orlades d'escumes envaeixen els conreus de la vora. Això | acostuma | succeir principalment a la tardor, i alguna que altra vegada, a la | les que portà tots aquests dies en les seves sortides al camp, per | acostumar | a aquelles senderes els seus peus delicats i per conèixer els camins. | encara: que podien prescindir de l'apriorisme, sempre perillós, que | acostuma | a deformar la visió dels "interpretadors". Avui, les recerques | remarcaria un moralista— de riqueses. Malgrat tot, en la pràctica, no | acostumem | a classificar entre els avariciosos sinó aquelles persones que, a una més | tanmateix, que, de tota manera, també la majoria dels excessos | acostumin | a rebre, en el llenguatge usual, la qualificació de defectes. | previsible en el cas. La raó és clara. L'intel·lectual, ja se sap, | acostuma | a rodejar el seu ministeri d'una aurèola gairebé religiosa: la qual, de | " és en el món d'avui l'una cosa com l'altra. Un home que s'hagi " | acostumat | " a viure en un ambient on la subjecció i el dictat superior donen el to, | de llibertat que el rodeja i l'oprimeix. L'home que, per contra, s'ha " | acostumat | " a les dolceses de l'opció i del desembaràs, també pot ser "sord" als | a assimilar-s'hi. Tanmateix, la gent no geogràficament mediterrània no | acostuma | a mirar-nos amb massa bons ulls. De vegades, més aviat ens obsequien amb | estrangers, aquests insurrectes colonials que ens vituperen, | acostumin | a aprofitar la primera ocasió per arribar-se a les nostres costes i | no vam ser una comunitat destruïda o apagada. Els nostres historiadors | acostumen | a conferir l'etiqueta de "Decadència" al període que s'obre amb els | una parcel·la del problema de la seva complexitat. El lector superficial | acostuma | a trobar inadmissible el caràcter patètic i confús de molts personatges | podia pecar, alguna vegada, d'inoportuna: en el fons, els quixots | acostumen | a ser uns anarcoides mal educats, com ja ho demostrà —amb el seu propi | a suportar el risc d'una baralla, ni que sigui merament verbal: l'home | acostuma | a ser un animal prudent, i procura de no embolicar-se en dificultats | I, per consegüent, un realista. Les pintures més exactes d'una societat, | acostumen | a proporcionar-les els escriptors satírics. Ells exageren: la caricatura | , i la dida no s'atrevia a fer-li engolir el menjar, vulgues que no, com | acostumava | a fer-ho a la masia. El pare menjava poc i de pressa, i s'aixecava aviat | era molt corrent en el nostre poble; era la mort preferida pels suïcides. | Acostumaren | , un quant temps, portar-la a terme en el mateix lloc, als afores, al | la impossibilitat d'emprar les mans, ocupades a ajustar la manta, s'havia | acostumat | a gratar-se amb els colzes, i sempre ho feia així, portés o no portés la | corrents el carrer, o es quedava encara una estona, segons la manera com | acostumaven | a rebre'l. En fosquejar arribaven els carros del treball, i els carrers | d'esperança i m'apropa a tu. He vengut molt abans de l'hora en què | acostumàvem | a trobar-nos perquè per a mi el nostre encontre ha començat amb el dia, a | jo volia oblidar: la teva presència. Els primers mesos, t'ho confés, no m' | acostumava | a viure tota sola. Sabia, però, que si tornava a casa dels meus pares | una empremta de besades sobre el teu cos nu. L'enterrament es féu com | acostumaven | les normes de l'ordre: a l'hort, dins una tomba que tu mateixa, el primer | anys amb els motors Diesel i ara plega. Com a bon suís, s'ha | acostumat | al camping i sembla que no pot resistir l'atmosfera de la cabina ni de | no podíem suportar la calor, i al llit teníem la roba sumària que s' | acostuma | a tenir en el nostre país les nits més carregades del mes d'agost. Ens | vigilant, lligat per una pota, generalment ensopit, i ajaçat a terra com | acostumen | a estar els quissos. Aquest gall s'anava reproduint i arribava a ésser | majoria del que s'hi ven és fabricat al Japó; de vegades ve d'Hamburg i | acostuma | a ser material grolleríssim i de resultats pèssims. Els gànsters i els | uns pijames deliqüescents amb un dragó brodat amb fil d'or, que els | acostuma | a caure damunt del llombrígol. Hi ha dues botigues que venen curiositats | més violenta que es balla al món, i que, encara que estigui prohibida, s' | acostuma | a fer l'ull gros, en benefici de les grans solemnitats. L'upa-upa | o algun periodista a bord, encarregats de segregar literatura polinèsia. | Acostumen | a ésser gent d'una gran bona fe i d'una moral neta. Hi ha també —i en | mil dificultats a superar. Els indígenes no es banyen mai al mar; | acostumen | a fer aquestes pràctiques higièniques asseguts al llit de les rieres, pel | de les mosques portadores de virus pèssims, tot aquest personal, que s' | acostuma | a silenciar en els llibrets de propaganda turística i que en alguns llocs | quals us diuen que és millor que no begueu aigua, i perquè la del coco | acostuma | a ésser més fresca que la de les aixetes. Sobre aquest líquid hi hauria | poc acusada. Comprenc que sobre gustos no hi ha baralles, que el qui s' | acostuma | a la naturalesa d'aquest país pot preferir una papaia a una pera de | podrides... Un canvi de governador en una colònia francesa, encara que | acostuma | a passar sovint, no deixa de ser un espectacle. L'autoritat suprema de | però tant a Europa com a la Polinèsia aquests dinars improvisats no | acostumen | a ésser gaire bons per a la salut. —Però per què sortim tan de pressa? | La joventut de Borabora, tocada d'escepticisme o d'indiferència, no | acostuma | a assistir a les cerimònies musicals, però la gent madura, que aquí | els distreu i tenen sempre a punt la rialla. Sortint de l'ofici religiós, | acostumo | a trobar la caravana d'ancianes i ancians que estrenen el barret i em |
|