×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acostumat |
Freqüència total: 2508 |
CTILC1 |
d'aquest, d'una riba a l'altra, el vell i repulsiu Caront guiava amb l' | acostumada | perícia la barca, mig enfonsada pel gruix de la multitud de les ombres | Amb roba, va perdre força encant, ho vaig notar. No devia estar | acostumada | al joc dels llums i dels matisos. Per a tot cal un llarg aprenentatge", | no mullà tres vegades els seus cabells; no foren traçats damunt d'ell els | acostumats | exorcismes, ni el sacerdot no alenà tres vegades sobre el rostre de | a taula havien estat enraonant de Mila. El Sagristà, amb la seva gravetat | acostumada | i imposant silenci, sentencià: —Us dic que no heu de desesperar: el dia | succés ja era oblidat, i la vida de Santa Maria havia reprès el seu ritme | acostumat | . En la tarda clara d'estiu, Mila, asseguda vora el balcó, esperava | havien passat, i avui el padrí arribava mústic i abatut, perduda la seva | acostumada | jovialitat. S'assegué en silenci, fatigat, i sospirà. Mila a penes | d'elles en l'atmosfera i fer encara més greu, més aplanador el silenci | acostumat | en llurs menjades. La mare sospirà: —Quina tristesa fan aquestes coses! | A Santa Maria dels Monts la vida anava girant així, amb el ritme | acostumat | : a través dels dies, dels mesos, de les generacions. A penes si aquests | demanda de confort. A nosaltres podrà xocar-nos aquest desinterès. Estem | acostumats | a dedicar al nostre cos totes les amabilitats que som capaços de | de totes dues insensibilitats acústiques seria idèntica: el fet d'estar | acostumats | al soroll en qüestió, fins al punt de "ja" no percebre'l. Les | destí d'obnubilada passivitat. La majoria dels súbdits d'una dictadura, " | acostumats | " a ella, no enyoren la llibertat perduda; la majoria dels súbdits d'un | la majoria dels súbdits d'un Estat de dret —clima teòric de llibertat—, " | acostumats | " a ell, no en valoren les exempcions. Totes dues espècies de "sordesa" | buiden ulls i enceten galtes, però ningú no es queixa, hi deuen estar | acostumats | . La gentada es prem una mica, però així i tot queda poc espai perquè les | : —Ja m'hi enfilaré jo. —Potser valdrà més —accepta ell—. Hi esteu més | acostumat | . El deixa separar-se cap a l'extrem de la muntanya, on l'accés sembla més | considereu una injustícia de la sort, ja ho veig. Però vós ja hi esteu | acostumat | , a les injustícies. —Es concedeix una pausa—. A fer-les, és clar. | semblants sinó per la roba que els cobreix i el cotxe que els tragina, i | acostumat | a comptar només en l'or que pesa a les seves mans, com diu la gràfica | perquè tu no li agrades, en segon lloc, perquè una dama com Luciènne està | acostumada | a rebre un constant homenatge, i tu amb prou feines si saps saludar un | ajut en ell, contra aquella crueltat, que la salvés. De petita estava | acostumada | a la carícia d'ell, a la veu d'ell, cridant-la... Féu un esforç; | malmirat de tots i cada dia més enfonsat en la misèria i en l'isolament. | Acostumat | a la vagància, sense cap afecció per la terra, treballava malament; | costes eren en general tripulació de barques baleneres, personal dur, | acostumat | a la vida agra i a les abstinències eròtiques. I en arribar aquí trobaven | que es faci clar, en lloc de refrescar-vos us embruteix. Els qui estem | acostumats | a les platges i a les roques de la Mediterrània trobem que aquest mar | la senyoria—, d'altra banda encimbellava en el tron una mena de gent | acostumada | a Castella a manar sense traves, puix que allà el pactisme, per bé que | l'en regraciaren. Estaven segurs que viurien en el millor dels mons. | Acostumats | a l'absentisme dels monarques des d'Alfons el Magnànim, els catalans no | per fer. /Andreu\ Vols que toqui mentre tu treballes? Estic | acostumat | a seure, a no fer res, a pensar... Tenia ganes de veure el mar i les dones | Que ets estranya! Acabo d'arribar i... Ho deu fer que no hi estic | acostumat | o bé que les coses no van com un les vol. Ja no et recordes que abans | tots els pecats tenen remissió. No l'espantava l'altra vida. En realitat, | acostumada | com estava als desastres, no l'espantava res. Aquell pagès, però, li | No té tanta d'importància. —Per tu, no, perquè hi estàs | acostumada | , però per noltros... ¡Lo que li hauria agradat a Na Paquita veure vestir | ... En canvi, tu, amb el mateix fet... En fi, com vulguis; ja hi estem | acostumades | nosaltres a prescindir de tu. [(Víctor no respon, agafa la màquina | una veu darrera meu... —Natàlia... Em vaig pensar que no era jo de tan | acostumada | a sentir només, Colometa, Colometa. Era el meu primer promès, en Pere. El | volar, pujaven a la barana i prenien vistes. Els passava que no estaven | acostumats | a la llibertat i trigaven a enlairar-se. I només van arrencar a volar | i d'altres els seguien. En Quimet va dir que ja que els coloms estaven | acostumats | al pis, posaria covadors a l'habitació petita. I si els nens s'asseien | era el blanc, el primer, el de la galeria i la sang. I quan van estar ben | acostumats | els de dalt amb els de baix, els de dalt van baixar a fer el tafaner. La | que es deia Antoni com el meu fill. Jo li deia que estava molt | acostumada | a treballar, i un dia li vaig explicar que, de noia, treballava en una | va dir si aniríem a dormir d'hora perquè tenia el cos cruixit de no estar | acostumat | a dur armilla i jo li vaig dir que també estava cansada i ens vam aixecar | remenar diners es va veure com un gat que li lliguen una llauna a la cua; | acostumat | a gastar sense miraments, va ésser un cop molt fort per ell, acceptar un | res. El pis de Frederic tenia tot l'aspecte d'una cosa deixada. La gent | acostumada | a viure amb una certa pompa i sense estalviar, quan els arriba el moment | notable sensibilitat. Rafaela que només s'apassionava pel póker, i estava | acostumada | a visitar hospitals i tenia una pell molt dura per a tot, es mirava allò | li havia encomanat aquella teoria una mica brutal dels joves esportius, | acostumats | a sentir l'amor només d'una manera exclusivament fisiològica, pel tracte | nervis d'una noia. Pat, amb aquella tendresa destarotada d'un bastaix | acostumat | a dur sacs a l'esquena que es troba amb una criatura acabada de néixer | no podia ésser admesa amb massa facilitat per un públic que estava | acostumat | i format en els mòduls representatius de la pintura tradicional de | cap garantia perquè mirem aquest estil com un guany estable: ens té | acostumats | a la mudança i no podem preveure com pintarà demà. Però aqueixa varietat | li diu, amb misteri: —Ja cal que tingui mirament, senyora Teresa. Noies | acostumades | com ella, res no els fa vergonya ni coneixen la prudència. —Tens raó | al davant un exemplar de dona, d'aquella mena de dones que ell no estava | acostumat | a tractar ni a Comarquinal ni a les festes majors, per tal com les | i fa; és un pecat que la censuris amb tanta incomprensió. —Ja la hi tinc | acostumada | , i no en fa cabal, perquè sap que jo puc dir-li tot. —Però no | —Ja m'agrada que tard o d'hora em demanis alguna cosa; no hi estic gaire | acostumat | de tu, per no dir gens! —Què vols dir? —Res, dona; no facis | fet el que has volgut, jo que podia manar! Vina! —Oh! no... —Estic | acostumat | a ser cregut, i més ara, que tinc raó. Si no véns tu, vindré jo. | dama. —Faràs esgarrifar la teva senyora. —Les dones de casa, ja les tinc | acostumades | a escoltar les veritats. —De què parleu? —intervé el senyor Llibori, que | és redactat o directament inspirat per un gran militar i valent guerrer, | acostumat | des de molt petit a la lluita i a portar i manejar unes armes de les | que era algun funcionari de la casa que era amic del meu pare; jo estava | acostumat | a veure que trobava amics a tot arreu. La conversa devia durar | de satisfacció intel·lectual. Potser em passa perquè, com ara deia, estic | acostumat | a trobar-la més fàcilment en d'altres arts, que habitualment em satisfan. |
|