Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'intel·ligent engranatge armat i manipulat pel seu sagaç interlocutor.	Acota	el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries,
aquí m'ofego. Tornaré, mare; però ara me n'he d'anar. Em moriria. Ella	acotà	el cap perquè sabia ja que era inútil oposar-se-li. Si aleshores li
saps; la malaltia de ta fillola la coneixes tan bé com jo". I el padrí	acotà	el cap, donant la raó a mossèn Anselm. "De totes maneres —afegí encara—
empipats i vagament amenaçadors, el fiten; l'home, avergonyit, acaba per	acotar	el cap. —Què és un espèculum B? —pregunta ell als seus
alguns, dissimuladament, es fregaven el nas amb la mànega. L'al·ludit	acotava	el cap, avergonyit, i acabava per posar-se a plorar allunyant-se
i discreta ve a oferir-se'ns contra el neguit d'ignorar: cal	acotar	-s'hi només. Dona, tu i jo hem begut al doll glacial de Castàlia
[(Esguardant-lo fixament.)] Et sap greu? [(En Víctor	acota	la testa.)] Que no vols respondre'm, Víctor? No hi estic prou encara
Víctor, ja n'estàs informat de la nostra alegria? [(En Víctor, mut,	acota	la testa.)] Sents, Víctor? No et faci vergonya parlar amb mi, Víctor.
de no confondre i de no dispersar-se; l'espai, de vegades ben reduït, que	acota	la mesura exclou de primer antuvi una crescuda quantitat de coses,
i a Déu demana que el tregui de la lluita i el perill. S'	acota	i humilia la tigresa, grunyint, esparverada, als peus
insultada, escarnida per sos baixos instints. Se descubrí humilment,	acotá	'l cap y seguí com un anyell, desitjós de redimirse als ulls d' aquella
li vaig sortir al pas, li vaig clavar els ulls dintre els ulls. Ell els	acotava	, però anava amb el cap molt dret i amb molt d'orgull a les espatlles. Jo
calçats, baixos de pantalons bruts i espellifats, cuixes femenines que s'	acotaven	i culs i sexes d'infant. Sentia, a més l'acre olor del carrer, de la
i un de més gran. S'apropava al menudet quan jo el tenia per la mà, se m'	acotava	als peus i, tot apariant els plecs de la bruseta, aixecava l'esguard fins
d'una raça impura, d'un destí cruel? Davant el silenci he	acotat	la testa resignat al mal, com el tendre ocell sota la
que tu has fet. No s'ha empassat la mentida, i ara seràs tu qui hauràs d'	acotar	els ulls davant seu. Vaig fingir de tenir una obligació a primera hora, i
el fet perdés originalitat. Em vaig agafar el cap entre les mans, el vaig	acotar	las i em vaig oprimir els polsos amb una energia cruel, com si,
Només quatre mots sonors d'una retòrica romàntica i pretensiosa. Vaig	acotar	el cap a la barana del vaixell i vaig mormolar un mea culpa. Per
un angle de la plaça i passaren arran meu, a fregar roba. Jo havia	acotat	el cap fins a terra, com una gallina quan creu amagar-se. I alhora,
pòtol? Li hauré de fer saber que sóc anarquista, jo." I no per això s'	acota	més de pressa al treball. Tots nosaltres riem. Jo tinc la impressió que
refregant l'anca i el pit entre els bustos i les espatlles dels homes,	acotant	-se i alçant-se per donar les gràcies, ara passa el platet. Jo d'antuvi no
éssers poderosos i hostils contra els quals jo no tenia defensa. I m'	acotava	de nou a picar pedra amb aquesta pesantor a l'esperit i el llom capolat.
vespra, per la vesprada, ja fan la prova del bou que han comprat. S'han	acotat	uns carrers amb altes barreres. Els carrers per on s'ha de fer la
com á las plantas del exércit invasor cau vostra fera altivesa y s'	acota	vostre front. Escena XIV [Roche, Pep y Xich] Xich. Ola,
poble no 's subjecta á un vil canalla, que sols quant resa ó trevalla	acota	sa testa noble. Demostrém que de l' any vuyt guardém encara altivesa, y
Tens por? —Vés a saber! —respon. Gaspar i Josep es miren amb fixesa. Josep	acota	el cap. —De què tens por? —li pregunta Humbert. —Ja en parlarem després,
estranys que m'han vingut de sobte. —Viure en aquesta casa? Lluïsa	acota	el cap. Comença a sentir-se la presonera d'aquelles parets abominables.
les anelles de l'estora de l'escala i cada vegada s'ha sentit obligada a	acotar	-se i recollir-los... Havia calculat que la tarda seria interminable: el
posseeixen energia pròpia, un pes misteriós, però veu que la seva mare s'	acota	per recollir-les, i s'anticipa al seu gest. Ella li ho agraeix; li toca la
un nou cigar. S'irrità perquè en encendre'l les mans li tremolaven.	Acotà	el cap: ran de sofà, a poques passes d'ell, veié els peus de la seva dona
No me la puc endur! —Per què? —Perquè no sóc lliure. —Casat? Lluís	acotà	el cap. Cosme el rebutjà amb menyspreu i amb una exclamació de fàstic. Es
temps i ell hagués passat per atzar i ara acabés de descobrir-la. S'	acotà	com un autòmata, la va recollir entre els seus braços i a grans gambades
va encendre el llum, s'havia endormiscat. Recordà de seguida la carta. S'	acotà	i la va recollir amb gest brusc. —Què li passa, senyora? Elvira
tu! En canvi, si fugies..." Mònica reaccionà excitada. Saltà del llit. S'	acotà	a l'escalfapanxes amb l'intent de cremar la carta, però es repensà. Fos
Es va mirar amb fixesa, sense moure les parpelles, injuriant-se.	Acotà	el cap humiliat, desfet. Es va asseure a l'espona del llit, el rostre
puguin ser feliços! Mònica, esborronada, s'estremí. No va respondre.	Acotà	el cap, i per a ella sola va murmurar, "Perdona'm!", però Cosme,
, de proa a popa, dintre l'aire humit, com un cant fúnebre. El meu amic s'	acotà	: —Escolta —va dir en veu baixa—. ¿Tens algun mal pressentiment? —Sí —
—. En nom de Déu. —I del diable —va completar, tranquil·lament, Zorbàs. S'	acotà	, va posar-se el santuri sota el braç, obrí la porta i va sortir el primer.
Fas anar el torn, i el fang gira que gira com endimoniat, mentre tu t'hi	acotes	al damunt i dius: faré un càntir, faré un plat, faré una llàntia, faré un
s'esborraven. El lloro penjant davant nostre, verd i amb el pit groc, s'	acotava	per mirar-nos i ens apareixia ara com un homenet embruixat, ara com
quan li donà la llum, va parpellejar, obrí els ulls, em mirà com m'	acotava	damunt el paper i em posava a escriure. Remugà alguna cosa que no vaig
com si despullés una dona. Es posà el santuri sobre els genolls, s'hi	acotà	al damunt, acaronà lleument les cordes; hauries dit que li consultava la
un poble del Kuban. Era a l'estiu. Muntanyes de síndries i de melons; m'	acotava	, n'agafava un i ningú no em deia res. El partia per la meitat i hi ficava
del meu amic, exiliat allà lluny, al Caucas. Vaig agafar la ploma, vaig	acotar	-me damunt el paper, em vaig posar a parlar-li, amb la intenció
—El cor de l'home sofreix —digué Zorbàs—; no te n'estranyis quan plou. S'	acotà	al peu d'una tanca i collí els primers narcisos salvatges. Els va mirar
amb les cames encreuades, es posà el santuri damunt els genolls i	acotà	el cap, submergit en meditació, com si sentís innombrables cançons i
una llarga estona, però trigava massa, i jo tenia tard. Nerviós, em vaig	acotar	i vaig començar a escalfar-la amb el meu alè. L'escalfava, impacient, i
. El va agafar, desnusà el fil d'or, va mirar, llançà un crit. Em vaig	acotar	per veure; en un gran cartó, el calavera de Zorbàs havia pintat a quatre
Zorbàs. Espavila't. Com van les proves del telefèric? Encara no? Zorbàs	acotà	el cap; no va respondre. Va sentir-se avergonyit, va posar-se al cap de
les pintures, cintes amb lletres d'impremta. Oi que ho he endevinat? Vaig	acotar	el cap, entristit. Antics somnis de joventut, grans ales que han perdut

Pàgina 1 (de 15)

50 següents