Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
acotar V 607 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acotar Freqüència total:  607 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'intel·ligent engranatge armat i manipulat pel seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries,
aquí m'ofego. Tornaré, mare; però ara me n'he d'anar. Em moriria. Ella acotà el cap perquè sabia ja que era inútil oposar-se-li. Si aleshores li
saps; la malaltia de ta fillola la coneixes tan bé com jo". I el padrí acotà el cap, donant la raó a mossèn Anselm. "De totes maneres —afegí encara—
empipats i vagament amenaçadors, el fiten; l'home, avergonyit, acaba per acotar el cap. —Què és un espèculum B? —pregunta ell als seus
alguns, dissimuladament, es fregaven el nas amb la mànega. L'al·ludit acotava el cap, avergonyit, i acabava per posar-se a plorar allunyant-se
i discreta ve a oferir-se'ns contra el neguit d'ignorar: cal acotar-s'hi només. Dona, tu i jo hem begut al doll glacial de Castàlia
[(Esguardant-lo fixament.)] Et sap greu? [(En Víctor acota la testa.)] Que no vols respondre'm, Víctor? No hi estic prou encara
Víctor, ja n'estàs informat de la nostra alegria? [(En Víctor, mut, acota la testa.)] Sents, Víctor? No et faci vergonya parlar amb mi, Víctor.
de no confondre i de no dispersar-se; l'espai, de vegades ben reduït, que acota la mesura exclou de primer antuvi una crescuda quantitat de coses,
i a Déu demana que el tregui de la lluita i el perill. S'acota i humilia la tigresa, grunyint, esparverada, als peus
insultada, escarnida per sos baixos instints. Se descubrí humilment, acotá 'l cap y seguí com un anyell, desitjós de redimirse als ulls d' aquella
li vaig sortir al pas, li vaig clavar els ulls dintre els ulls. Ell els acotava, però anava amb el cap molt dret i amb molt d'orgull a les espatlles. Jo
calçats, baixos de pantalons bruts i espellifats, cuixes femenines que s'acotaven i culs i sexes d'infant. Sentia, a més l'acre olor del carrer, de la
i un de més gran. S'apropava al menudet quan jo el tenia per la mà, se m'acotava als peus i, tot apariant els plecs de la bruseta, aixecava l'esguard fins
d'una raça impura, d'un destí cruel? Davant el silenci he acotat la testa resignat al mal, com el tendre ocell sota la
que tu has fet. No s'ha empassat la mentida, i ara seràs tu qui hauràs d'acotar els ulls davant seu. Vaig fingir de tenir una obligació a primera hora, i
el fet perdés originalitat. Em vaig agafar el cap entre les mans, el vaig acotar las i em vaig oprimir els polsos amb una energia cruel, com si,
Només quatre mots sonors d'una retòrica romàntica i pretensiosa. Vaig acotar el cap a la barana del vaixell i vaig mormolar un mea culpa. Per
un angle de la plaça i passaren arran meu, a fregar roba. Jo havia acotat el cap fins a terra, com una gallina quan creu amagar-se. I alhora,
pòtol? Li hauré de fer saber que sóc anarquista, jo." I no per això s'acota més de pressa al treball. Tots nosaltres riem. Jo tinc la impressió que
refregant l'anca i el pit entre els bustos i les espatlles dels homes, acotant-se i alçant-se per donar les gràcies, ara passa el platet. Jo d'antuvi no
éssers poderosos i hostils contra els quals jo no tenia defensa. I m'acotava de nou a picar pedra amb aquesta pesantor a l'esperit i el llom capolat.
vespra, per la vesprada, ja fan la prova del bou que han comprat. S'han acotat uns carrers amb altes barreres. Els carrers per on s'ha de fer la
com á las plantas del exércit invasor cau vostra fera altivesa y s' acota vostre front. Escena XIV [Roche, Pep y Xich] Xich. Ola,
poble no 's subjecta á un vil canalla, que sols quant resa ó trevalla acota sa testa noble. Demostrém que de l' any vuyt guardém encara altivesa, y
Tens por? —Vés a saber! —respon. Gaspar i Josep es miren amb fixesa. Josep acota el cap. —De què tens por? —li pregunta Humbert. —Ja en parlarem després,
estranys que m'han vingut de sobte. —Viure en aquesta casa? Lluïsa acota el cap. Comença a sentir-se la presonera d'aquelles parets abominables.
les anelles de l'estora de l'escala i cada vegada s'ha sentit obligada a acotar-se i recollir-los... Havia calculat que la tarda seria interminable: el
posseeixen energia pròpia, un pes misteriós, però veu que la seva mare s'acota per recollir-les, i s'anticipa al seu gest. Ella li ho agraeix; li toca la
un nou cigar. S'irrità perquè en encendre'l les mans li tremolaven. Acotà el cap: ran de sofà, a poques passes d'ell, veié els peus de la seva dona
No me la puc endur! —Per què? —Perquè no sóc lliure. —Casat? Lluís acotà el cap. Cosme el rebutjà amb menyspreu i amb una exclamació de fàstic. Es
temps i ell hagués passat per atzar i ara acabés de descobrir-la. S'acotà com un autòmata, la va recollir entre els seus braços i a grans gambades
va encendre el llum, s'havia endormiscat. Recordà de seguida la carta. S'acotà i la va recollir amb gest brusc. —Què li passa, senyora? Elvira
tu! En canvi, si fugies..." Mònica reaccionà excitada. Saltà del llit. S'acotà a l'escalfapanxes amb l'intent de cremar la carta, però es repensà. Fos
Es va mirar amb fixesa, sense moure les parpelles, injuriant-se. Acotà el cap humiliat, desfet. Es va asseure a l'espona del llit, el rostre
puguin ser feliços! Mònica, esborronada, s'estremí. No va respondre. Acotà el cap, i per a ella sola va murmurar, "Perdona'm!", però Cosme,
, de proa a popa, dintre l'aire humit, com un cant fúnebre. El meu amic s'acotà: —Escolta —va dir en veu baixa—. ¿Tens algun mal pressentiment? —Sí —
—. En nom de Déu. —I del diable —va completar, tranquil·lament, Zorbàs. S'acotà, va posar-se el santuri sota el braç, obrí la porta i va sortir el primer.
Fas anar el torn, i el fang gira que gira com endimoniat, mentre tu t'hi acotes al damunt i dius: faré un càntir, faré un plat, faré una llàntia, faré un
s'esborraven. El lloro penjant davant nostre, verd i amb el pit groc, s'acotava per mirar-nos i ens apareixia ara com un homenet embruixat, ara com
quan li donà la llum, va parpellejar, obrí els ulls, em mirà com m'acotava damunt el paper i em posava a escriure. Remugà alguna cosa que no vaig
com si despullés una dona. Es posà el santuri sobre els genolls, s'hi acotà al damunt, acaronà lleument les cordes; hauries dit que li consultava la
un poble del Kuban. Era a l'estiu. Muntanyes de síndries i de melons; m'acotava, n'agafava un i ningú no em deia res. El partia per la meitat i hi ficava
del meu amic, exiliat allà lluny, al Caucas. Vaig agafar la ploma, vaig acotar-me damunt el paper, em vaig posar a parlar-li, amb la intenció
—El cor de l'home sofreix —digué Zorbàs—; no te n'estranyis quan plou. S'acotà al peu d'una tanca i collí els primers narcisos salvatges. Els va mirar
amb les cames encreuades, es posà el santuri damunt els genolls i acotà el cap, submergit en meditació, com si sentís innombrables cançons i
una llarga estona, però trigava massa, i jo tenia tard. Nerviós, em vaig acotar i vaig començar a escalfar-la amb el meu alè. L'escalfava, impacient, i
. El va agafar, desnusà el fil d'or, va mirar, llançà un crit. Em vaig acotar per veure; en un gran cartó, el calavera de Zorbàs havia pintat a quatre
Zorbàs. Espavila't. Com van les proves del telefèric? Encara no? Zorbàs acotà el cap; no va respondre. Va sentir-se avergonyit, va posar-se al cap de
les pintures, cintes amb lletres d'impremta. Oi que ho he endevinat? Vaig acotar el cap, entristit. Antics somnis de joventut, grans ales que han perdut

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »