Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sols eren. Zeus, al seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'	acovardia	, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la
que li podia causar el convencé de què no la veiés, i el veié talment	acovardit	que s'atreví i tot a insinuar-li la possibilitat d'adoptar una resolució
sobta en una cadira. Vés. Apaga aquesta mica de llum de la cuina, que m'	acovardeix	... em destorba. [(Es posa en actitud de dormir en la mateixa cadira
nàufrag estirat dintre el llit, fent-se càrrec d'una mena d'ambient que l'	acovardia	i que li repugnava. Rosa creient que la seva novel·la "Frederic. Segona
saber cap més misèria de ningú —imposa ella amb un començ d'enuig que fa	acovardir	l'home.— Voldria viure en repòs, tal com em figurava en venir en aquesta
—Sols, dius! —I Teresa riu una mica; allarga més el coll, però s'enretira	acovardida	pel llast de renunciament inútil, de convencionalisme que amb els anys ha
que Pere s'ajeu sobre l'herbei, sanglotant, oblidat d'ell mateix, vençut,	acovardit	per l'amor. —Déu meu, ajudeu-me! —torna Laura, bo i corrent desficiada
amb duresa; resistir la mirada d'ella, freda, serena, clara, que l'	acovardeix	com si li endevinés els pensaments. I no sap fer més que arrupir-se al
d' un natural que, bé n' he passadas de trifulcas, peró may m' he deixat	acobardir	. Ja veurá, ja ho diu lo ditxo: "á qui ajuda, Deu l' ajuda",
com s'ho pren el seu esperit. ¿Per què alguns capvespres el meu esperit s'	acovardia	i, d'altres, en canvi, em sentia tan coratjós? I Josep, tan bregat en
I Josep, tan bregat en aquella dura vida, ¿per què alguna vegada s'	acovardia	també? Val a dir, però, que generalment la seva experiència li infonia
ha dit que treballa tot el dia amb la pluja a l'esquena. Aquesta visió m'	acovardí	. —Doncs demà prendrem el tren fins a Lió... —Això ja m'agrada més; demà
treball... Josep tenia massa raó, tot allò no valia res per a nosaltres.	Acovardit	per una creixent sensació de desemparament, li vaig dir: —Doncs bé, anem
Pio. Es formal? Amalio. Mirau. Pio. La prensa	acobarda	. Amalio. Y eu diu ben clar. Pio. Cóm ben clar?
prente el chocolate qu' es chëla. Yo me 'n vach dins un moment. No t'	acobardes	hòme. (Es lo mes ruin...) [(Vase.)] Essena IV. [
ruin...) [(Vase.)] Essena IV. [Serapio.] Que no m'	acobarde	, éh? això es mes fásil de dir que de fer. Ara mateixa tinc á la chustisia
paraula o un gest de reconciliació. Però, així i tot, Mònica no es deixà	acovardir	, i, convençuda que si Cosme aquella nit l'acompanyava es produiria el
Clitemnestra. —I això és l'únic que et preocupa? Sempre saps	acovardir	-los, quan convé. Egist. —Potser sí. Em sobra habilitat, per a
amb la llança a les mans, que, quan els falla, s'	acovardeixen	, i aleshores temen el que se'n seguirà i que prou sabien:
"Tu saps molt bé que aquestes cruels reflexions no solament no m'	acovardeixen	, sinó que són estelles indispensables per a la meva flama interior.
—Passa-hi tu... Jo no hi pujaré. Déu me'n guard! El més valent s'	acovardia	, i, com els més petits tenien ordre d'estar-se quiets, ningú no es va
una altra la imita l'any després, i una altra encara. Les que respiren s'	acovardeixen	, s'espanten del malastre. Les rutes noves ne tenen la culpa, elles que a
quasi absoluta certesa, aclaparava el miseriós que cap perill no podía	acovardir	de l'aventura, no preveníen les habitacions desfornides i desertes de ser
preocupació embargava els convidats. La corpulència d'En Serradell els	acovardia	. A semblança dels macips a qui espera una feina imprevista i dura,
i àdhuc el mateix Fao els haurien fet creure; i, tot i així, Mowgli s'	acovardí	. Això és ben bé senyal que he menjat metzines... Però què se'ls en dona,
havia resultat així. Ell, que tan solia pintar-se-les de valent, s'havia	acovardit	tant o més que nosaltres. —Jo no estic pas gaire tranquil —mormolà en
El tenia allí, al davant seu, les parpelles closes. Embriac. L'Esteve s'	acovardia	: —Es fa l'adormit. Tenia l'estranya sensació de què l'altre l'ullejava.
li feia afinar més la intel·ligència i la murrieria que no pas li	acovardia	la voluntat. Si l'amic arribava a descobrir aqueixes relacions, la
temps. Em sento vell, i davant d'aquest món que es lleva enfront de mi m'	acovardeixo	i em dono. Pina, dolça Pina, darrer esclat del meu cor..." XII
dels núvols no aturaven l'intrèpid caçaire. No era pas dels que s'	acobardeixen	. Les penalitats li duplicaven el goig de la victòria. Els jorns plujosos,
de la baronia de Tarn, visible des del cim del penyal, i res no podia	acovardir	-la: ni la fadiga del llarg camí, ni el perill de la pujada, ni l'embat
d'un i altre vaixell. Malgrat l'espessa pluja de pedres, l'arraix no s'	acovardí	i seguia, donant ordres als homes encarregats de la maniobra per tal que
que la voltava com si fos una dona carregada de lepra, acabaren per	acovardir	-la. Anava pel món com una bèstia traquetejada i percaçada, i fins en
grans forats en els formatges i es menjaven els pastissos a trossos.	Acovardada	per les rates la gent va dir: —Tenim que anar a vore l'Alcalde per a
esguards benèvols, amarats de malícia. Jo passo el portal tímidament	acovardida	per una vergonya indefinible. —¿Què diran aquestes senyores de la meva
amagrir; feble, afeblir; franc, afranquir; profund, aprofundir; covard,	acovardir	; frèvol, afrevolir; clar, aclarir; lleuger, alleugerir; barat, abaratir;
rigidesa del Govern envers els conspiradors ni els temps adversos, no l'	acovardien	; ell exercia de mestre amb una unció corprenedora i conspirava amb un
que hom els concedia; però els més destres i enginyosos no es van	acovardir	i van fer també la seva propaganda, sense tant de so de bombo i
més sola que mai. Ha passat temps de llavors que era valenta, i tot m'	acovardeix	. Enyoro qui tenir prop. En casar-me amb tu ignorava com em seria d'amarga
no et deixis guanyar massa per aquesta tristesa del cor, que això acaba	acovardint	. Creu-me. No miris tant la terra d'on marxes. Sotja mar en dins i pensa en
que entenebria els termes i els omplia d'un cert misteri que anava	acovardint	el petit Toni. El que més li encongia el cor, però, no era l'ombra que a
tempestats paoroses, immotivades i imprevistes. Si ambdós s'	acovardien	alhora, queien en un desmai, en un anorreament letàrgic difícil de
se n'havia mogut, ningú no havia abandonat la trinxera, ningú no s'havia	acovardit	pel formidable aspecte de l'adversari que tenia enfront, i seguien
anar de bracet amb lladres... I ara, on la donarem, fills meus? Aviat us	acovardiu	; sembleu gossos amb la cua entre cames, malviatge! La pintoresca
... i si vaig tenir bon ull. —Oh, el tren... —vaig fer, una mica	acovardit	. —El tren?... Si fins a les set o les vuit tens temps, home! No
tant que ja es veu que es tracten de tu a tu. Segurament, el que l'	acovardeix	del formatge és que sigui fet de llet. Però l'Estornill ha vingut,
séc al llavi confirma que no sóc injust. Sí; val més que et tombis; m'	acovardiria	si et veia bé la cara. Així, em sembla que no hi siguis tant, ni ben bé
que mou als homes i en participin cordialment, i que al contrari d'	acovardir	-los i dissuadir-los, o de menysprear els ideals amb culpable
cívics molt especialment interessa que sàpiga la dona encoratjar i no	acovardir	l'home? En els de sufragi, d'acceptació de càrrecs públics, del servei
ajut i les altres donaren la callada per resposta. Però Lo Rat Penat no s'	acovardí	i ell sol tragué la cara per a honra de la Societat i prometé un premi a

Pàgina 1 (de 4)

50 següents