×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acovardir |
Freqüència total: 192 |
CTILC1 |
sols eren. Zeus, al seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s' | acovardia | , no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la | que li podia causar el convencé de què no la veiés, i el veié talment | acovardit | que s'atreví i tot a insinuar-li la possibilitat d'adoptar una resolució | sobta en una cadira. Vés. Apaga aquesta mica de llum de la cuina, que m' | acovardeix | ... em destorba. [(Es posa en actitud de dormir en la mateixa cadira | nàufrag estirat dintre el llit, fent-se càrrec d'una mena d'ambient que l' | acovardia | i que li repugnava. Rosa creient que la seva novel·la "Frederic. Segona | saber cap més misèria de ningú —imposa ella amb un començ d'enuig que fa | acovardir | l'home.— Voldria viure en repòs, tal com em figurava en venir en aquesta | —Sols, dius! —I Teresa riu una mica; allarga més el coll, però s'enretira | acovardida | pel llast de renunciament inútil, de convencionalisme que amb els anys ha | que Pere s'ajeu sobre l'herbei, sanglotant, oblidat d'ell mateix, vençut, | acovardit | per l'amor. —Déu meu, ajudeu-me! —torna Laura, bo i corrent desficiada | amb duresa; resistir la mirada d'ella, freda, serena, clara, que l' | acovardeix | com si li endevinés els pensaments. I no sap fer més que arrupir-se al | d' un natural que, bé n' he passadas de trifulcas, peró may m' he deixat | acobardir | . Ja veurá, ja ho diu lo ditxo: "á qui ajuda, Deu l' ajuda", | com s'ho pren el seu esperit. ¿Per què alguns capvespres el meu esperit s' | acovardia | i, d'altres, en canvi, em sentia tan coratjós? I Josep, tan bregat en | I Josep, tan bregat en aquella dura vida, ¿per què alguna vegada s' | acovardia | també? Val a dir, però, que generalment la seva experiència li infonia | ha dit que treballa tot el dia amb la pluja a l'esquena. Aquesta visió m' | acovardí | . —Doncs demà prendrem el tren fins a Lió... —Això ja m'agrada més; demà | treball... Josep tenia massa raó, tot allò no valia res per a nosaltres. | Acovardit | per una creixent sensació de desemparament, li vaig dir: —Doncs bé, anem | Pio. Es formal? Amalio. Mirau. Pio. La prensa | acobarda | . Amalio. Y eu diu ben clar. Pio. Cóm ben clar? | prente el chocolate qu' es chëla. Yo me 'n vach dins un moment. No t' | acobardes | hòme. (Es lo mes ruin...) [(Vase.)] Essena IV. [ | ruin...) [(Vase.)] Essena IV. [Serapio.] Que no m' | acobarde | , éh? això es mes fásil de dir que de fer. Ara mateixa tinc á la chustisia | paraula o un gest de reconciliació. Però, així i tot, Mònica no es deixà | acovardir | , i, convençuda que si Cosme aquella nit l'acompanyava es produiria el | Clitemnestra. —I això és l'únic que et preocupa? Sempre saps | acovardir | -los, quan convé. Egist. —Potser sí. Em sobra habilitat, per a | amb la llança a les mans, que, quan els falla, s' | acovardeixen | , i aleshores temen el que se'n seguirà i que prou sabien: | "Tu saps molt bé que aquestes cruels reflexions no solament no m' | acovardeixen | , sinó que són estelles indispensables per a la meva flama interior. | —Passa-hi tu... Jo no hi pujaré. Déu me'n guard! El més valent s' | acovardia | , i, com els més petits tenien ordre d'estar-se quiets, ningú no es va | una altra la imita l'any després, i una altra encara. Les que respiren s' | acovardeixen | , s'espanten del malastre. Les rutes noves ne tenen la culpa, elles que a | quasi absoluta certesa, aclaparava el miseriós que cap perill no podía | acovardir | de l'aventura, no preveníen les habitacions desfornides i desertes de ser | preocupació embargava els convidats. La corpulència d'En Serradell els | acovardia | . A semblança dels macips a qui espera una feina imprevista i dura, | i àdhuc el mateix Fao els haurien fet creure; i, tot i així, Mowgli s' | acovardí | . Això és ben bé senyal que he menjat metzines... Però què se'ls en dona, | havia resultat així. Ell, que tan solia pintar-se-les de valent, s'havia | acovardit | tant o més que nosaltres. —Jo no estic pas gaire tranquil —mormolà en | El tenia allí, al davant seu, les parpelles closes. Embriac. L'Esteve s' | acovardia | : —Es fa l'adormit. Tenia l'estranya sensació de què l'altre l'ullejava. | li feia afinar més la intel·ligència i la murrieria que no pas li | acovardia | la voluntat. Si l'amic arribava a descobrir aqueixes relacions, la | temps. Em sento vell, i davant d'aquest món que es lleva enfront de mi m' | acovardeixo | i em dono. Pina, dolça Pina, darrer esclat del meu cor..." XII | dels núvols no aturaven l'intrèpid caçaire. No era pas dels que s' | acobardeixen | . Les penalitats li duplicaven el goig de la victòria. Els jorns plujosos, | de la baronia de Tarn, visible des del cim del penyal, i res no podia | acovardir | -la: ni la fadiga del llarg camí, ni el perill de la pujada, ni l'embat | d'un i altre vaixell. Malgrat l'espessa pluja de pedres, l'arraix no s' | acovardí | i seguia, donant ordres als homes encarregats de la maniobra per tal que | que la voltava com si fos una dona carregada de lepra, acabaren per | acovardir | -la. Anava pel món com una bèstia traquetejada i percaçada, i fins en | grans forats en els formatges i es menjaven els pastissos a trossos. | Acovardada | per les rates la gent va dir: —Tenim que anar a vore l'Alcalde per a | esguards benèvols, amarats de malícia. Jo passo el portal tímidament | acovardida | per una vergonya indefinible. —¿Què diran aquestes senyores de la meva | amagrir; feble, afeblir; franc, afranquir; profund, aprofundir; covard, | acovardir | ; frèvol, afrevolir; clar, aclarir; lleuger, alleugerir; barat, abaratir; | rigidesa del Govern envers els conspiradors ni els temps adversos, no l' | acovardien | ; ell exercia de mestre amb una unció corprenedora i conspirava amb un | que hom els concedia; però els més destres i enginyosos no es van | acovardir | i van fer també la seva propaganda, sense tant de so de bombo i | més sola que mai. Ha passat temps de llavors que era valenta, i tot m' | acovardeix | . Enyoro qui tenir prop. En casar-me amb tu ignorava com em seria d'amarga | no et deixis guanyar massa per aquesta tristesa del cor, que això acaba | acovardint | . Creu-me. No miris tant la terra d'on marxes. Sotja mar en dins i pensa en | que entenebria els termes i els omplia d'un cert misteri que anava | acovardint | el petit Toni. El que més li encongia el cor, però, no era l'ombra que a | tempestats paoroses, immotivades i imprevistes. Si ambdós s' | acovardien | alhora, queien en un desmai, en un anorreament letàrgic difícil de | se n'havia mogut, ningú no havia abandonat la trinxera, ningú no s'havia | acovardit | pel formidable aspecte de l'adversari que tenia enfront, i seguien | anar de bracet amb lladres... I ara, on la donarem, fills meus? Aviat us | acovardiu | ; sembleu gossos amb la cua entre cames, malviatge! La pintoresca | ... i si vaig tenir bon ull. —Oh, el tren... —vaig fer, una mica | acovardit | . —El tren?... Si fins a les set o les vuit tens temps, home! No | tant que ja es veu que es tracten de tu a tu. Segurament, el que l' | acovardeix | del formatge és que sigui fet de llet. Però l'Estornill ha vingut, | séc al llavi confirma que no sóc injust. Sí; val més que et tombis; m' | acovardiria | si et veia bé la cara. Així, em sembla que no hi siguis tant, ni ben bé | que mou als homes i en participin cordialment, i que al contrari d' | acovardir | -los i dissuadir-los, o de menysprear els ideals amb culpable | cívics molt especialment interessa que sàpiga la dona encoratjar i no | acovardir | l'home? En els de sufragi, d'acceptació de càrrecs públics, del servei | ajut i les altres donaren la callada per resposta. Però Lo Rat Penat no s' | acovardí | i ell sol tragué la cara per a honra de la Societat i prometé un premi a |
|