×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb acròpolis |
Freqüència total: 139 |
CTILC1 |
| la natura llançant les vies a cordill pels desnivells de la muntanya; | acròpolis | que emergeix de la planura blava i puja d'un salt fins a 60 | | amb lletres d'or el nom de Catalunya damunt els murs sagrats de l' | Acròpolis | d'Atenes. Tanmateix, ens cal ací fer la part d'un altre gran mestre, del | | dret, quan l'arrencada oratòria se l'enduia i l'emoció d'un record —l' | Acròpolis | d'Atenes, la consagració del Parsifal— li humitejava els ulls. El Mestre, | | tenir sota el seu domini "la pus rica joia qui al món sia", l' | Acròpolis | d'Atenes. Com no havia de sentir-se corprès d'aquestes troballes un home | | Ciutadans, el de la Força, les rampes i les graonades que menen a l'alta | acròpolis | , les torres de l'entrada, els carreus ciclòpics... somni i silenci, | | de la campinya i el refinament de la capital? Amb els detritus de l' | acròpolis | se formen per aluvió els inclassificables terrenys en el fons dels quals | | línies que us fa recordar, de la mar estant, la visió inesborrable de l' | Acròpolis | atenesa. Entreu-hi per on vulgueu. No trobareu pas suburbis sòrdids ni | | —Que potser donaràs la culpa a en Jordi de què al seu poble no hi hagi l' | Acròpolis | d'Atenes? —Pare, jo no dic res! —féu en Victorià. —Ni cal que | | i pedrades. D'aquella clivella, l'eixam nouvingut en féu la seva | acròpolis | . Del campanar daurat, les abelles eclesiàstiques en feren la llur | | la major part dels quals ja havien nascut a l'ombra sagrada de l' | Acròpolis | i als llavis dels quals devia ésser tan familiar l'accent de la llengua | | donat el primer testimoni, per boca del rei Pere III en el seu elogi de l' | Acròpolis | —"com lo dit castell sia la pus richa joya qui al món sia e tal que | | per primera vegada a l'Edat Mitjana, és significada la magnificència de l' | Acròpolis | atenesa, convertida en un dels castells més importants dels ducats | | ha tornat davant la dificultat de la seva pujada forta. A dalt hi ha una | acròpolis | amb ruïnes informes que no pot ésser refeta sinó en les seves línies | | grans columnes que voltaven la cel·la encara en peu. Deuria ser l' | acròpolis | de la ciutat. Al flanc del mateix promontori hi ha el teatre, que | | una construcció remarcable, capaç per a 5000 persones. Pugem a l' | acròpolis | (Qal'a) que era el lloc de la ciutadella de David. S'hi han fet | | ciutats (la nostra, per exemple); sinó al bell mig. I el Castell, severa | Acròpolis | , dreçant-se damunt del rocam, i els edificis d'estil clàssic que s'ajeuen | | L'altre, per sobre dels noms deixa l'exemple del primer Elogi de l' | Acròpoli | d'Atenes, per Pere IV; l'influencia catalana a Italia amb conseqüencies | | en què la nostra parla arrogant féu estremir les ruïnes de la sagrada | Acròpoli | atenesa, els jorns gloriosos en què tots els peixos de la mare | | de l'excavació i reconstrucció (mental) d'Empúries, de Cartago o de l' | Acròpolis | d'Atenes. És un moviment que prové de la nostra irrupció contra | | amb aplicació inconscient. Al nord, hi ha la guarda dels ballesters a l' | Acròpolis | : ordres del senyor rei d'Aragó, assegut al seu tron de Barcelona, darrera | | escenari hont se descapdellen els conflictes de la seva obra es l'augusta | acròpolis | tarragonina ab tota la càrrega ingent dels seus grans recorts històrichs. | | mateix escultor. Hom la col·locà en el santuari del Partenon, al cim de l' | Acròpolis | que dominava la ciutat d'Atenes. La deessa, que estava dreta, duia una | | al de la Demèter maternal d'Eleusis, passaren de les altes roques de les | acròpolis | a l'interior dels primers temples en forma d'espai tancat i cobert. La | | anomenat també la federació de petits grups autònoms. En fi, per la seva | Acròpolis | tendeix a ultrapassar aquesta comunitat federal i prepara el cim següent: | | d'ençà del Renaixement—, ans retrobaran les proporcions òptiques de l' | acròpolis | grega o de les places medievals. Problemes intel·lectuals i espirituals | | segons les estacions a base de grans burgs encimbellats —veritables | acròpolis | — per a l'hivern, i de masos rurals per a l'estiu. Terròs que no correspon | | històries, fou la "Pinacotheca", que existia en els "Propyleos" de l' | Acròpolis | d'Atenes. Era generalment en els temples on es dipositaven les obres | | estan units formant un conjunt imponent i superb com una gran sinfonia. L' | Acròpolis | d'Atenes ès lo més acabat d'aquest gènere: una plataforma elevada | | i als il·lustres ribatges, a les mateixes portes del Bòsfor i al cim de l' | Acròpolis | d'Atenes. Quan l'imperi confederal democràtic i militar dels catalans | | servei de les tres esglésies de Terrassa que ajuntades en una espècie d' | acròpolis | cristiana, es pot dir que formen un dels conjunts monumentals més | | reservades per a magnífiques construccions públiques, eren també les | Acròpolis | d'Atenes, i de Pergamon i el Capitoli de la Urbs Roma. La ciutat alta de | | de Jesuïtes fins a l'any 1769), a la plaça de Sant Domènec, | acròpolis | de Girona. En el Seminari hi ha una biblioteca amb uns 17.000 | | vellúria i que estotgen la més rica joia que al món sia, el castell de l' | Acròpoli | . Tota la mar llatina està escalonada de terres catalanes, on senyoregen | | escultòriques pertanyents sens dubte al mateix poble, del qual algunes | acròpolis | han sigut explorades per l'Institut, i són esteles funeràries que | | i sols a mig del puig de Sant Antoni, en el qual es troba la cèlebre | acròpolis | ibèrica, tan coneguda per les diverses excavacions que s'hi han | | Descoberta en les excavacions de 1916, pel Dr. Bosch, en l' | acròpolis | de Sant Antoni. És poc important, ja que es redueix a un petit fragment | | lloc oposat de la Font de la Roca, a uns 500 metres de la citada | acròpolis | , en direcció a Calaceit, ja que allí hem vist a flor de terra nombrosos | | Prop d'aquest caseriu, i sobre una petita elevació, hi ha una reduïda | acròpolis | . Surten a la superfície sílexs tallats, d'apariència neolítica, i | | sinó en la famosa ciutat ibèrica de Clúnia. Fa uns quants anys que en l' | acròpolis | de Clúnia foren trobades quatre pedres amb relleus; solament dues | | de tall ample, com l'utilitzat en la talla de totes les pedres de les | acròpolis | més o menys contemporànies de la comarca. Examinant les dues esteles | | coneixem nombroses restes de ciutats poderosament fortificades, com l' | acròpolis | de Meca, prop de Bonete (Albacete), al SE., i Osuna (província de Sevilla) | | de la pàgina següent, veieu un turó, tot cobert de monuments antics: és l' | Acròpolis | d'Atenes, el castell de Cetines que en deien els nostres. 30. | | més alta, hi havia un recinte que podríem considerar com una mena d'" | acròpolis | ", que en el segle V tenia ja un temple, en el qual hi havia una | | cor de Grècia. Recordem que el primer elogi, en el món occidental, de l' | Acròpolis | d'Atenes —el "castell de Cetines"— es deu a la ploma del Cerimoniós: | | cap de Catalunya en la marina; e en la terra ferma, Lleida". L' | acròpolis | lleidatana. De tots els nuclis de població que des dels temps | | tampoc no podien competir amb avantatge amb els posseïdors de l' | acròpolis | de Lleida, la qual, ben aïllada, més alta que els altres turons veïns, | | i, profunditzant amunt per les terres que rega el Segre, ocuparen l' | acropòlis | de Lleida, l'hegemonia sobre la comarca fou llur. I tots els altres | | i de cultura hallstàttica, van ésser absorbits per l'invasor. El cim de l' | acròpolis | , base de la ciutat primitiva, s'oferia, i s'ofereix avui encara, com una | | i la costa de Sant Andreu, fóra possible una esplanada, la més ampla de l' | acròpolis | , que per la seva situació i categoria urbana fou anomenada pels antics | | i encara actualment ho és, la zona urbana més oberta i més accessible a l' | acròpolis | . Els altres vessants del puig són massa pendents, singularment les ales |
|