×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acreditar |
Freqüència total: 782 |
CTILC1 |
persecutòria, era simplement buidor de cervell. Una de les coses que | acrediten | més la paciència o l'estupidesa de Rosa Trènor, és haver-lo pogut tolerar | Guillem hagués vist des del principi el valor de la seva jugada, s'hauria | acreditat | de bon diplomàtic; però Guillem tenia més de bohemi, de desordenat i de | que, a ells també, els manca. La realitat desacreditada, han d' | acreditar | -la d'una manera o altra: i pensen "reconstruir-la", o donar-li | fou donada a l'abat de Poblet pel majoral de Quart, el document que | acredita | la donació la descriu així: "quendam ensem munitam sive guarnitam | veurem tot seguit. Que el gosset de la llança portava aquestes pues, ho | acredita | el mateix Menaguerra, en tractar de les ferides amb sang: "Mas si lo | o d'una preparació anticipada —a la qual els obligava l'exigència d'haver | acreditat | a temps unes marques mínimes— o per la desmoralització que els ha produït | fou considerat distingidíssim. A més a més de savi, l'ex-seminarista s' | acredità | d'home de gust. Trencà el cor de les noies amb la seva elegància. L'acte | la butxaca uns retalls de diaris —que havia desentaforat de la maleta per | acreditar | prop de Mistral la meva personalitat d'escriptor—, i vaig començar a | ha faltat qui ha dit que des del segle XVI··è, en què Montaigne | acredita | la paraula "assaigs", la literatura no havia tingut millor ocasió per a | una nova contribució de cent cinquanta mil lliures, amb la qual cosa s' | acredità | de nou la cobdícia dels cavallers ciutadans. Es brandaren i s'aixecaren | econòmica, però tendeixen a una justificació cultural. És un procés per | acreditar | socialment els privilegis de què gaudeix en tant que membre d'un grup més | zones agràries. L'expertesa laboral del llaurador valencià està ben | acreditada | a Espanya i a França, i s'hi troba ben remunerada. Aquest aferrament del | les preocupacions formals de l'art petitburgès d'escriure (d'altra banda, | acreditat | en el públic comunista per les redaccions de l'escola primària). El | pensada excel·lent com les originalitats de segona mà que molt sovint | acrediten | eminències. No vull profunditzar-ho. He promès als amics de servir, mal | un fet provat, i per tant, eximeix a Catalunya i a Bascònia d'haver-la d' | acreditar | amb un plebiscit els requisits del qual es preveien i s'establien com a | la conciència, jo era un trumfo; no hi havia un mellor; però si havia d' | acreditar | l'honradesa de Catalunya, diguem pobre Catalunya! i tirem-hi un vel com | sàvia, no sent-ho sinó perquè haurà pogut vèncer molts de defectes, no | acredita | sinó més seny. La neutralitat envers dones qui ens són igualment amigues, | al·liats, però ell —xafarderot de mena— de tots en sabia coses que els | acreditaven | de no ésser "bons" o de no ésser "espanyols". D'aquesta manera la | exemple, pot reunir, en un moment donat, 500 patents reials que | acrediten | la propietat d'altres tants vaixells. Blanes compta amb els mestres | del ferro, de gran prestigi en l'Edat mitjana i que en temps moderns | acrediten | els noms dels mestres Vidal, Santcristòfol i altres autors | fou la part defectuosa de la meva administració, i no pas els trets que l' | acreditaven | . Haurien passat per alt un miler de trets que l'acreditaven, per a | trets que l'acreditaven. Haurien passat per alt un miler de trets que l' | acreditaven | , per a remarcar, i repetir i esvalotar sobre un sol fet, fins a | definitivament. No és que l'home no hagués fet els possibles per | acreditar | l'ermita i el seu patró. Un dia tragué el sant de la fornícula i l'amagà | i parla per al·lusions personals de la més concreta banalitat si vols | acreditar | el teu mestratge en el diàleg. I si s'escaigués d'haver-te d'exercitar en | . Fitre! ara conec que he estat a punt de tornar-me boig; i de boig m' | acreditaria | , si posés fe en unes falòrnies tan extravagants. No, no vull ni tan sols | Méndez Alvarez, Mariano Miguel, avui triomfant després d'haver-se | acreditat | de gran pintor a la Havana; Santana Bonilla, Vicente Tur, dibuixant i | seva superioritat, cercant d'imposar-la com un dogma, no es refusa pas a | acreditar | -la mitjançant el seu allunyament impertinent dels altres, la seva | perquè si no fossin els documents de les diferents èpoques que ens | acrediten | el mèrit de les nostres figures, els que visiten aquell museu | se'ls venia, perquè es lliuressin i es supeditessin a la França, sinó que | acreditaren | llur innata fidelitat, com diu el Despertador de Catalunya, amb | paisatge. Tenia, per al paisatge, una evident sensibilitat de pintor, que | acreditava | la lluïssor de mirall de les seves pupil·les. Del conjunt d'aquelles | impecables traduccions de poemes —Poe, Valéry, Ronsard, Baudelaire—, que | acrediten | la seva paciència, on l'art de l'esmaltista esdevé més conscient. Però | trigaven tant? Quan els tres detinguts foren llibertats, després d'haver | acreditat | llur personalitat i haver demostrat que eren persones dignes, corregueren | tret al cap, i a causa d'això, m'estengueren un certificat en el qual s' | acredita | que, de vegades, sóc irresponsable. D'aleshores ençà me la passo molt bé. | vigilin si volen... Vaja, Claudi, que els teus companys de l'Ajuntament s' | acrediten | ... —però si ja li he dit que no són companys meus. El que hi ha és que | que estic més prop d'ells que no pas de vostè! L'oncle no s'aturava. —S' | acrediten | ... Catalanistes!... Bé! Bons per a molestar un industrial com jo, que | remarcat que entre aquests senyals epifànics meravellosos, destinats a | acreditar | l'Església, Sant Pau posa altres dons no aparentment meravellosos, no | i en qualsevol servei públic i que, per tant, no haurien de servir per a | acreditar | una religió com a divina. Tanmateix, Sant Pau qualifica aquestes bones | fileres de morts, els escorcolla les butxaques. Troba els documents que l' | acrediten | ... —Santiago!... Vine, suposo que és aquest. T'allarga la cartera que li | que et va demanar, sinó el parell complet. Aquest cas fou un dels que més | acreditaren | a Malgrat l'específic de la senyora Úrsula. Els vint corders de Blanes En | que volen raptar-me? Ah! Tant de bo! Aquest esdeveniment em permetria | acreditar | -me com a reportera. —Marxeu! —insistí entossudit a no donar-me | dels antics propietaris, i tota ella és plena de detalls destinats a | acreditar | la benestança dels habitants. Un dels nostres acompanyants es treu una | que llur cas clama venjança al cel. Ve un moment que els agafa la fúria d' | acreditar | llur antifeixisme i es comencen a treure carnets de les butxaques; quan | de campanya, tenim només un tros de cara i la punta dels dits per a | acreditar | la nostra personalitat. Tota la resta és obra del departament de | ningú no sabria el que jo havia sofert, la lleialtat que havia volgut | acreditar | i quina agonia no havia travessat. La mort que m'esperava era terrible, | aquesta resolució, de no migrar-me amb la tasca estèril de procurar d' | acreditar | -me'n un. Va semblar que hi hagués motius per a suposar que el delator | alegre, senyor Pip. Però si em poguéssiu fer aquest favor, us ho | acreditaria | a gran bondat. No es tracta pas d'una passejada llarga, i serà ben | que en una Revolució que ha abolit els títols i ha anul·lat els titolars, | acredita | la seva estirp. Napoleó li dóna. I l'endemà, ve a remerciar-lo la vídua | la quota canviaven cada any la combinació de colors; el confrare podia | acreditar | que no estava en descobert tenint les dotze estampetes dels colors | magnitud els tres Masdeu, Gallissà, Gustà, Llampillas, Nuix, tots ells | acreditats | per les seves gestes literàries durant l'exili. I per cloure aquesta | d'ésser Prudenci Bertrana. Només aquestes quatre obres servirien per a | acreditar | la força i la vitalitat de la novel·lística catalana. ¿Com podria |
|