 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb actitud |
Freqüència total: 9561 |
CTILC1 |
| hipòcrites, de seguida full. Un heroi No sabem qui és, però per la seva | actitud | militar el suposem un heroi. Com que una munió de bestieses entra en | | les més espesses teranyines dels arxius de Pulcre, "que, si no canvia d' | actitud | , es ferirà amb l'espasa esgarrifosament les mans, totes dues o ni que | | per primera vegada, meravellat, plantada al llindar de la porta en una | actitud | de graciós abandó, i, això no obstant, com si esperés quelcom. Ell no | | volia parlar: no sabia el que volia; no feia res. Romangué en la mateixa | actitud | , paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada | | L'odiava; l'odiava com tot el poble i, com tot el poble, concebia només l' | actitud | d'ell com un caprici o una fanfarronada. A l'hora de sopar eren tots a | | jo ja tenia resolt dintre meu. Per fi s'adormí; va quedar en una dolça | actitud | , i el seu cap —el posà sens dubte amb intenció— descansava sobre el meu | | demanat al seu fill perdó pel seu acte insensat. No ho va fer perquè l' | actitud | d'ell, ja des de petit, rebutjava tota manifestació sentimental; però | | el retenia. Per més que procuressin amagar-li la veritat, el vell, en les | actituds | , en una paraula escapada involuntàriament, en les mirades, en els rostres | | per a ell, per a l'èxit definitiu del seu propòsit, persistir en la seva | actitud | , negar-se a veure-la, enviar-li a dir que no hi anés, que | | la que no seria ja mai més. Ni davant les llàgrimes no canvià ell d' | actitud | : no la consolà ni l'estrenyé. La sostingué senzillament pels braços i li | | en aquella figura? Quin misteri de terror es desprenia de la seva | actitud | ? Què buscava aquella doneta, caminant cega enmig de la nit que | | que, per altra banda, podia llegir clarament en el seu rostre, en la seva | actitud | general, en el seu silenci. Llavors li parlà, i, per una natural reacció | | i amb el cervell girant-li contínuament en torn de la mateixa idea; de l' | actitud | incomprensible d'ell, de les seves paraules. Tota la resta: la presència | | cap intenció concreta de pegar-li i menys encara de fer-li mal. Només l' | actitud | d'ella tingué la culpa del seu arravatament. "Em penso que en un moment | | Anselm pensà pels seus dintres: "I ella es deixaria matar sense mudar d' | actitud | , sense exhalar una queixa. Tan segur com hi ha Déu." Ell, Joan del | | i groguenc, s'estava al mig de l'obrador ocupat a modelar un àngel en | actitud | d'orar destinat a una sepultura. La forma de les ales començava ja a | | que li infonia un respecte rar. Tal vegada el secret radicava en la seva | actitud | més aviat silenciosa però correcta, en la gravetat dolorosa amb què | | representava una dona amb el cabell espars, amb un infant als braços, en | actitud | de córrer aterrida en un ambient de tragèdia esgarrifosa. El dibuix era | | Sí, ell aleshores havia ja concebut el propòsit de deixar-la: la seva | actitud | , les seves paraules, el seu silenci, tot estava encaminat a preparar-la | | També ell està preocupat; també ell la mira amb inquietud. Però l' | actitud | de la seva filla l'irrita. No vol cedir. —Provarem una altra temporada. | | esquivesa, per què no el mirava a penes. Ella semblava dir-li-ho amb l' | actitud | : "Pertanyo ja a ell; sóc d'un altre". Però Tino Costa no volia veure-ho | | experiència —l'experiència de la bestiesa aliena— que ara és la nostra | actitud | , la nostra ximpleria, allò que desperta el menyspreu del proïsme. I si | | visitar-se afectuosament sense córrer el risc de passar l'estona en | actituds | rígides i desmoralitzadores. Ara el progrés és autèntic, i les cadires | | de procurar-li. Però, en realitat, això, l'afecte pel propi cos, és una | actitud | relativament nova dins la nostra civilització. Tradicionalment, la virtut | | aviat carregades de decòrum. El poble d'Israel, pedra de toc de tantes | actituds | , ¿no va concebre el seu Jeovà com una divinitat iracunda, o si més no | | fama, present i directa, viva, d'exemplaritat. L'home, l'home Erasme, l' | actitud | intel·lectual que identificà amb la seva vida, és el que nosaltres seguim | | es vol, perpetu, arriscat: intentava preservar-s'ho, i això li exigia una | actitud | incessant d'autodefensa, d'inacabable excusa enfront d'acusacions que | | El cristianisme que Erasme predica és la manifestació religiosa d'una | actitud | que, en l'ordre literari, es manifesta també d'una manera concreta. Els | | dels estrangers, posats a jutjar-nos, ens troben horribles. Amb aquesta | actitud | , ells mateixos ens cercioren del "fet diferencial": ens defineixen com | | l'equívoca submissió al mite de la reialesa espanyola, en moltes altres | actituds | desistides. Tanmateix, no pot pas dir-se que ens diluíem com a poble. No | | amb prou feines necessita d'altra concreció que el mer contrast d' | actituds | tràgiques. Amb tot, el problema subsisteix, dempeus i invulnerat. I no | | però, no en pateixen, són absolutament versemblants, i responen, en | actituds | i en reaccions, als divuit o vint anys que Henri (o Arrigo) Beyle els ha | | algú se sent ofès, no hi ha dubte que el mecanisme psicològic de la seva | actitud | pot ser qualificat d'odi. L'ofensa suscita en l'ofès un ressentiment | | implicacions socials, i resulta d'un anacronisme notori suposar que l' | actitud | "literària" d'Horaci era igual a la d'un Víctor Hugo, la d'un Kafka | | resulten més aviat penosos o còmics, que no pas sublims. Totes aquelles | actituds | i conductes que anomenem "quixotesques" participen del mateix vici | | d'insult a Déu o a la sacralitat ètica. A part Sade, doncs, l' | actitud | resulta unànime: el sexe esdevé —en tant que sexe— objecte de sistemàtica | | si no es vol, comporta la reducció de l'home —home i dona— a un complex d' | actituds | irreversiblement animals, i l'home es riurà de si mateix sempre que es | | —/La sonata a Kreutzer\—, cosa bastant insòlita, llevat d' | actituds | professionalment ascètiques, en èpoques anteriors. Però l'intent es fa, | | reprimir o mediatitzar els qui el practiquen. El puritanisme és més una | actitud | política, o policíaca, que no pas una actitud específicament ètica. La | | El puritanisme és més una actitud política, o policíaca, que no pas una | actitud | específicament ètica. La tolerància amb el vici, que sovint es produeix | | compensació de l'ofensa. Però, de més a més, aquesta demora confereix a l' | actitud | venjativa una coloració psicològica molt concreta i especial. Podem | | sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a ell adopta una | actitud | semblant, la col·lisió resulta fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra | | 13 febrer. L'amic M. F. coincidia amb mi sobre l' | actitud | d'Anglaterra en l'actual conflicte. Diu que un conegut seu (un tècnic de | | la muntanya. Els diaris anglesos i francesos d'esquerra es queixen de l' | actitud | del Govern britànic en relació amb el bloqueig de Bilbao. Torna a | | (d'abans-d'ahir) sembla que França i Anglaterra van adoptar una | actitud | enèrgica, amenaçant amb "recobrar la llibertat d'acció" si no s'arriba | | li ho contesta, sempre sense aixecar el to, però vehement i gesticulant, | actitud | que contrasta amb la de l'home, ara estranyament serè, com si per primer | | quantitat en concepte d'indemnització; donaré les ordres personalment. L' | actitud | del comerciant canvia, fa un gest confús, sembla lliurar un combat amb la | | Quan llurs passos s'han fos en la distància, el caporal abandona la seva | actitud | rígida i, en to familiar, diu: —Trenqueu files. Que dos de vosaltres, el | | m'obliga a delatar. —Pot fer-ho un altre. Quina seria aleshores la vostra | actitud | ? —S'identificaria amb la llei. Ell es mou, exasperat, llença la cigarreta | | —I vós serviu la injustícia... —La servim tots. —Us adoneu que la vostra | actitud | moral és insostenible? —No n'hi ha cap, de sostenible —precisa el jutge—. |
|
