Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
actitud F 9561 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb actitud Freqüència total:  9561 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

hipòcrites, de seguida full. Un heroi No sabem qui és, però per la seva actitud militar el suposem un heroi. Com que una munió de bestieses entra en
les més espesses teranyines dels arxius de Pulcre, "que, si no canvia d'actitud, es ferirà amb l'espasa esgarrifosament les mans, totes dues o ni que
per primera vegada, meravellat, plantada al llindar de la porta en una actitud de graciós abandó, i, això no obstant, com si esperés quelcom. Ell no
volia parlar: no sabia el que volia; no feia res. Romangué en la mateixa actitud, paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada
L'odiava; l'odiava com tot el poble i, com tot el poble, concebia només l'actitud d'ell com un caprici o una fanfarronada. A l'hora de sopar eren tots a
jo ja tenia resolt dintre meu. Per fi s'adormí; va quedar en una dolça actitud, i el seu cap —el posà sens dubte amb intenció— descansava sobre el meu
demanat al seu fill perdó pel seu acte insensat. No ho va fer perquè l'actitud d'ell, ja des de petit, rebutjava tota manifestació sentimental; però
el retenia. Per més que procuressin amagar-li la veritat, el vell, en les actituds, en una paraula escapada involuntàriament, en les mirades, en els rostres
per a ell, per a l'èxit definitiu del seu propòsit, persistir en la seva actitud, negar-se a veure-la, enviar-li a dir que no hi anés, que
la que no seria ja mai més. Ni davant les llàgrimes no canvià ell d'actitud: no la consolà ni l'estrenyé. La sostingué senzillament pels braços i li
en aquella figura? Quin misteri de terror es desprenia de la seva actitud? Què buscava aquella doneta, caminant cega enmig de la nit que
que, per altra banda, podia llegir clarament en el seu rostre, en la seva actitud general, en el seu silenci. Llavors li parlà, i, per una natural reacció
i amb el cervell girant-li contínuament en torn de la mateixa idea; de l'actitud incomprensible d'ell, de les seves paraules. Tota la resta: la presència
cap intenció concreta de pegar-li i menys encara de fer-li mal. Només l'actitud d'ella tingué la culpa del seu arravatament. "Em penso que en un moment
Anselm pensà pels seus dintres: "I ella es deixaria matar sense mudar d'actitud, sense exhalar una queixa. Tan segur com hi ha Déu." Ell, Joan del
i groguenc, s'estava al mig de l'obrador ocupat a modelar un àngel en actitud d'orar destinat a una sepultura. La forma de les ales començava ja a
que li infonia un respecte rar. Tal vegada el secret radicava en la seva actitud més aviat silenciosa però correcta, en la gravetat dolorosa amb què
representava una dona amb el cabell espars, amb un infant als braços, en actitud de córrer aterrida en un ambient de tragèdia esgarrifosa. El dibuix era
Sí, ell aleshores havia ja concebut el propòsit de deixar-la: la seva actitud, les seves paraules, el seu silenci, tot estava encaminat a preparar-la
També ell està preocupat; també ell la mira amb inquietud. Però l'actitud de la seva filla l'irrita. No vol cedir. —Provarem una altra temporada.
esquivesa, per què no el mirava a penes. Ella semblava dir-li-ho amb l'actitud: "Pertanyo ja a ell; sóc d'un altre". Però Tino Costa no volia veure-ho
experiència —l'experiència de la bestiesa aliena— que ara és la nostra actitud, la nostra ximpleria, allò que desperta el menyspreu del proïsme. I si
visitar-se afectuosament sense córrer el risc de passar l'estona en actituds rígides i desmoralitzadores. Ara el progrés és autèntic, i les cadires
de procurar-li. Però, en realitat, això, l'afecte pel propi cos, és una actitud relativament nova dins la nostra civilització. Tradicionalment, la virtut
aviat carregades de decòrum. El poble d'Israel, pedra de toc de tantes actituds, ¿no va concebre el seu Jeovà com una divinitat iracunda, o si més no
fama, present i directa, viva, d'exemplaritat. L'home, l'home Erasme, l'actitud intel·lectual que identificà amb la seva vida, és el que nosaltres seguim
es vol, perpetu, arriscat: intentava preservar-s'ho, i això li exigia una actitud incessant d'autodefensa, d'inacabable excusa enfront d'acusacions que
El cristianisme que Erasme predica és la manifestació religiosa d'una actitud que, en l'ordre literari, es manifesta també d'una manera concreta. Els
dels estrangers, posats a jutjar-nos, ens troben horribles. Amb aquesta actitud, ells mateixos ens cercioren del "fet diferencial": ens defineixen com
l'equívoca submissió al mite de la reialesa espanyola, en moltes altres actituds desistides. Tanmateix, no pot pas dir-se que ens diluíem com a poble. No
amb prou feines necessita d'altra concreció que el mer contrast d'actituds tràgiques. Amb tot, el problema subsisteix, dempeus i invulnerat. I no
però, no en pateixen, són absolutament versemblants, i responen, en actituds i en reaccions, als divuit o vint anys que Henri (o Arrigo) Beyle els ha
algú se sent ofès, no hi ha dubte que el mecanisme psicològic de la seva actitud pot ser qualificat d'odi. L'ofensa suscita en l'ofès un ressentiment
implicacions socials, i resulta d'un anacronisme notori suposar que l'actitud "literària" d'Horaci era igual a la d'un Víctor Hugo, la d'un Kafka
resulten més aviat penosos o còmics, que no pas sublims. Totes aquelles actituds i conductes que anomenem "quixotesques" participen del mateix vici
d'insult a Déu o a la sacralitat ètica. A part Sade, doncs, l'actitud resulta unànime: el sexe esdevé —en tant que sexe— objecte de sistemàtica
si no es vol, comporta la reducció de l'home —home i dona— a un complex d'actituds irreversiblement animals, i l'home es riurà de si mateix sempre que es
—/La sonata a Kreutzer\—, cosa bastant insòlita, llevat d'actituds professionalment ascètiques, en èpoques anteriors. Però l'intent es fa,
reprimir o mediatitzar els qui el practiquen. El puritanisme és més una actitud política, o policíaca, que no pas una actitud específicament ètica. La
El puritanisme és més una actitud política, o policíaca, que no pas una actitud específicament ètica. La tolerància amb el vici, que sovint es produeix
compensació de l'ofensa. Però, de més a més, aquesta demora confereix a l'actitud venjativa una coloració psicològica molt concreta i especial. Podem
sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a ell adopta una actitud semblant, la col·lisió resulta fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra
13 febrer. L'amic M. F. coincidia amb mi sobre l'actitud d'Anglaterra en l'actual conflicte. Diu que un conegut seu (un tècnic de
la muntanya. Els diaris anglesos i francesos d'esquerra es queixen de l'actitud del Govern britànic en relació amb el bloqueig de Bilbao. Torna a
(d'abans-d'ahir) sembla que França i Anglaterra van adoptar una actitud enèrgica, amenaçant amb "recobrar la llibertat d'acció" si no s'arriba
li ho contesta, sempre sense aixecar el to, però vehement i gesticulant, actitud que contrasta amb la de l'home, ara estranyament serè, com si per primer
quantitat en concepte d'indemnització; donaré les ordres personalment. L'actitud del comerciant canvia, fa un gest confús, sembla lliurar un combat amb la
Quan llurs passos s'han fos en la distància, el caporal abandona la seva actitud rígida i, en to familiar, diu: —Trenqueu files. Que dos de vosaltres, el
m'obliga a delatar. —Pot fer-ho un altre. Quina seria aleshores la vostra actitud? —S'identificaria amb la llei. Ell es mou, exasperat, llença la cigarreta
—I vós serviu la injustícia... —La servim tots. —Us adoneu que la vostra actitud moral és insostenible? —No n'hi ha cap, de sostenible —precisa el jutge—.

  Pàgina 1 (de 192) 50 següents »