DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
acudir V 7826 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acudir Freqüència total:  7826 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com, de totes tres, ets, tanmateix, la més afortunada. Ets mortal, no se m'acut com Posidó et va estimar, i ningú no sap què sortirà del teu cos, si
de l'accident, Dànae es desmaiava. La dida i la veïna, netejat el sòl, acudien a auxiliar-la. "Presto, presto, fia mia, tiò, nasa, nasa!"
amb barbitúrics, que et trasbalsen sense cap avantatge. Si reso? Ni se m'acudiria. A qui? Bé, estimada, et quedaràs aquesta nit. Els carrers són perillosos
m'he de penjar, com Jocasta i tantes d'altres que en aquest instant no m'acuden a la memòria", s'atribolava Fedra. "Amb quina irresistible voluntat
del Roso, quan veié tornar la seva filla, sentí que les llàgrimes li acudien als ulls i la tingué abraçada una llarga estona plorant. Joan del Santo,
els mossos i mosses, pastors, masovers i altres treballadors que havien acudit tots a la sala, el vell Candaina començà a dibuixar figures de dansa
escandalitzat sens dubte —també ell— per la seva última fugida, havia acudit a veure'l només el dia abans, i la seva visita a Tino Costa li havia
prop del balcó. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí atreta pel xivarri que movien entorn de la gàbia i va romandre sense
En l'ànima de Mila palpitava ara una ferma decisió. Una antiga cançó acudia al seu record amb insistència, una antiga cançó apresa dels llavis de la
no havia arribat a la porta, quan el vell es desplomà sobre el trespol. Acudí la criada, que sortí corrents darrera la jove mestressa. Maria Àgueda es
del vell, a penes freqüentava la casa; però ara, avisada de l'accident, acudí amb tota pressa. El vell Costa estava ja assegut en una cadira, la mirada
es debatia amb sorda fúria contra les costes. Els mariners anaven acudint, ara l'un ara l'altre, silenciosos, indecisos, i no feien sinó passar la
anys, i amb Màrius, amb qui l'unien tantes afinitats espirituals. Ambdós acudien a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent música, cantant i bevent, a
veia pel poble. Llavors ell continuava vivint amb la seva mare. A la casa acudia únicament Sileta, que era encara una nena, i hi posava la nota clara de
que era encara una nena, i hi posava la nota clara de la seva alegria. Hi acudia alguna amiga de la seva mare —molt poques— i els seus amics que venien al
seu germanastre, o bé al seu nebot o a la seva cunyada (a aquests darrers acudia amb preferència), ho feia gairebé sempre per ajudar algun malaurat, que
ho feia gairebé sempre per ajudar algun malaurat, que ho era tant que acudia a ell, i el que és bo és que a vegades hi trobava ajuda. A despit de
endarrera, li privà que toqués aquella aigua, mentre els altres acudien també per impedir-li-ho. La Verge els diu: ""Per què em priveu de
Tino Costa el tingué a la seva a menjar i a dormir, i allí, d'amagat, acudia a veure'l sa mare. El minyó, ja delicat, emmalaltí. Son pare, vençut pels
nom del seu amic i el demanava. Tino Costa era lluny; no podia, per tant, acudir a la seva agonia; però era igual: ara estava moltes hores amb ell;
, posat davant seu, li diu: "Me'n vaig", a la ment de Maria Àgueda s'acut aquesta idea, i és ella la qui li trava la llengua, que voldria suplicar;
i dient entre llàgrimes que Tino Costa li havia pegat. Als crits del noi acudí sa mare, i hi acudí també Maria Àgueda tota sobresaltada. Maria Àgueda
que Tino Costa li havia pegat. Als crits del noi acudí sa mare, i hi acudí també Maria Àgueda tota sobresaltada. Maria Àgueda pogué sentir encara
fill, la presència d'aquella filla, que ja de nena deixava els jocs per acudir al seu costat a fer-li companyia, era l'única cosa que li feia suportable
nois. L'aigua era lluny, i encara essent a prop, hauria estat impossible acudir-hi a temps, donada la rapidesa amb què es produí l'incendi i la força amb
trobar. Ja abans que el foc fos dominat, alguns camperols, que havien acudit els primers, havien aconseguit, després de grans esforços i a costa de
mares hagueren d'esperar fins més tard, quan, l'hora avançada i haver acudit ja tots els altres, les va convèncer que llurs fills no havien ja
i acalorant-se. Noves figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja, atrets pels crits. Un d'ells corria esverat sota la pluja sense saber
tan incomprensible, i els seus pensaments no trobaven explicació. Li acudien a la ment les paraules d'ell d'una nit, aquelles paraules que tantes
l'os dislocat al monyó i hagueren de córrer a buscar el metge. El padrí acudí també corrent. Ell, Joan del Santo, s'havia assegut a fora, i romania
hi anà, amb tot, una mica commogut; preguntà per la dispesera, la qual acudí de seguida, sorpresa de saber-lo allí. Ella no sabia res de Sia, o molt
penses en mi, i em maleeixes..." "I si tornés allí?" El pensament se li acudí amb una tan forta commoció que Tino Costa s'ha parat enmig del carrer.
una llarga estona forcejant sense poder obrir. De temps en temps li acudia als llavis la tonada de la vella cançó: ¡Ay, rosa bonita;| ay,
encara amb més freqüència. Crida Anselma, perquè l'acompanyi; la noia acudeix sol·lícita. Entre la jove mestressa i ella s'havia establert ja una
portals tot comentant, o lliurades a la murmuració; cada matí els infants acudien a jugar a la plaça. Cap al tard regressaven els treballadors; regressaven
després a una cadira, però així que l'amollà, caigué en terra i quan acudiren al soroll, la trobaren en terra plorant. Mila aquest capvespre s'havia
d'això es recordava de Sia, i de seguida les paraules de l'ancià Baldà li acudien a la memòria, bo i emplenant-lo d'un terror misteriós: "Temo que Déu no
ja amb Joan de Llosa, que havia sentit el brogit; el vigilant també hi acudia pel fons del carrer des de la plaça. La porta de l'escala era oberta:
amb el coll blanc torçat dolçament sobre el coixí, com adormida. Acudiren nous homes; alguna dona entrava també amb ells; s'anaven agrupant a
i començà a cridar els veïns. Els homes sortien de les cases i anaven acudint; preguntaven a grans veus què succeïa. El tumult creixia. La veu anà
Costa ha matat la Sileta! Els grups s'engrossien sense parar; els homes acudien ja armats amb falçs, amb pedres, amb bastons. Hi havia Randa; hi havia
pausa; obrí els braços suplicant—: Pietat, Senyor, us demano pietat!... Acudien noves dones; agafada pels braços, l'arrossegaren lluny d'allí. Ella
en sengles pedres i el vetllaren fins a l'alba. Més tard havien acudit noves dones; havien anat asseient-se per les pedres entorn d'ell. En el
trobava amb ella Maria del Carme; l'amiga més íntima de Mila, que havia acudit corrent a la casa així que sabé la notícia. "És ella —es digué la mare—
era de dia en dia més gran i a penes es movia ja del llit. De tant en tant acudien a veure-la les amigues; parlaven, despertaven records i acabaven
que llurs esforços per animar-la no aconseguirien res. També a veure-la acudí un dia la germana Àgata de la Creu, amb la qual havien brodat i havien
Els tornaria a viure tan sols? Mila somnia un país llunyà... El seu padrí acudia a veure-la cada dia. Una d'aquelles tardes, sola amb ell, Mila, sense més
fons, es tracta de l'ou de Colom. ¿Com és que a ningú no se li havia acudit això abans? La pregunta té un lleu aire ximple: no ho és gens.
qual, en última instància, és també passat "nostre", passat d'"avui". Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de
amb els respectius mancaments. Seria natural que l'home de realitats acudís, com a lector, als llibres d'evasió, i que l'home abstret o poruc de la

  Pàgina 1 (de 157) 50 següents »