Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ha obsedit, perquè fos l'estrella més pura, si hi era, i ens	acuités	el Temps, i el pensament, exaltat sobre l'escuma errabunda,
-se'n, i sense veure Golferic, que ja treu el cap).] Ah, m'	acuito	a mon llit, que tant de temps m'espera! Golferic Escolteu,
a dinar i es distribuïen pels llocs ombrívols del pati; d'altres s'	acuitaven	cap a la porta del carrer com si fugissin. Durant cinc minuts no va
els peus a l'església va tenir la impressió que es separava del món. S'	acuità	a agenollar-se, a incorporar el seu rés al de les altres dones. Unida a
marits que havien descobert la muller abocada a la finestrella del vagó s'	acuitaven	a donar-los la benvinguda... Cosme, ressagat a posta, esperava pacient;
cada nova varietat o espècie, durant el procés de formació pròpia,	acuitarà	generalment amb major duresa els seus consemblants més pròxims, i tendirà
escenes dels barquers disputant-se per dur el passatge a terra. Res no m'	acuita	, i, abocat a la barana d'estribord, tot fent temps per desembarcar el
no s'escapa als homes, llurs carícies són voluntàries; parlen, obren, s'	acuiten	, i persuadeixen menys. El caprici, és en les dones molt pròxim a la
que un dia a viure, i no han gosat d'emprendre de passar-lo plegats; s'han	acuitat	a rompre abans de morir, no tenien cabals per la complaença sinó fins
solapes d'un roig roent! Les dones no reflexionen mai quan es llancen. S'	acuità	, i romangué dret vora el pupitre, i digué llestament: —Ara, tieta, estic
havia perdut força viatjant per espai de cinc mil milles. Alonso s'	acuità	a dir: —Calmeu-vos, filla meva. No és res. Altra vegada em refaig,
atrapar-lo ben bé. Digué que havia caigut en una errada, així és que s'	acuità	a dar-ne explicacions. Va dir que havia parlat faceciosament. Després
amb una verda capa de tomanyins la carbonitja i les cendres. Després ens	acuitàrem	a completar l'empallament de l'arbret. Mentrestant el dia entrava més i
i venir pels carrers la gent adelerada, pensava: —Infeliços, per què us	acuiteu	amb mires a un esdevenidor, que no ha d'existir?— Però la llur
compromès?... —va dir-se en Jeroni, penedint-se de la seva rauxa. S'	acuità	a recompondre l'alterada fesomia i, ombrejant la vista amb les roges
per tota la terra d'Egipte a aplegar palla per boll. I els majorals els	acuitaven	, dient: —"Acabeu la vostra tasca!... La tasca del dia, al seu dia!
arbres ni en l'herba del camp, d'en tota la terra d'Egipte. Aleshores s'	acuità	Faraó a cridar Moisès i Aaró; diu: —"He pecat contra Jahvè, vostre Déu, i
i sobre els fills dels fills, fins als tercers i fins als quarts!" I s'	acuità	Moisès a prosternar-se en terra, i adorant, diu: —"O, Missenyor! Si
dues voltes el somni, és: que és ferma la cosa de part de Deu i que s'	acuitarà	Deu a fer-la. Ara, doncs, proveeixi's el Faraó d'un home intel·ligent,
petit que'm dèieu? Oh, Deu te sia propici, fill meu! Açò digué, i s'	acuità	Josep, que se li abrusaven les entranyes per son germà. I cercant on
Aquell en qui es trobarà, mon esclau serà; mes els altres, lliures. I s'	acuitaren	a descarregar cada ú el séu sac en terra, i desfent cada ú el séu sac,
desitjava evitar engrinyes que poguessin desbaratar-li la bona jugada, s'	acuità	a fer reverències davant de la dama i a dir-li: —Basta, missenyora,
expliquen aquestes magnífiques veritats escrites amb palots i ganxos, s'	acuita	a anar a Roma per tal de fer-se coronar emperador de mans del Papa. El
si la casa és la d'un conegut, mirarà d'informar-se qui és el difunt i s'	acuitarà	a donar el condol. La senyora del tren en sabia molt, de portes; ens
la mateixa visita, com també la joieria del senyor Seydoux. Tothom s'	acuità	a donar-me aquesta notícia. El comandant Noisset intentà, amb tocs
tanmateix, les passions no solament fan com de mestres dels qui s'	acuiten	a arribar al port de la saviesa, ans també solen ajudar a la pràctica de
tingut vent de l'arribada de cinc genets indis en actitud pacífica i s'	acuitava	per a veure'ls d'aprop. El ramader no s'acontentà de donar-los una ullada
tota tremolosa va arrupir-se a un recó amb els petits, però el noi va	acuitar	-se a posar distàncies entremig. Va anar-se'n al poble i va posar-se de
per la resclosa, i quan la va veure havia tornat enrera esfereït. S'	acuità	a dur la nova al Rechut, però, a la barraca va trobar-ho tot desert. Se
pujat a la vorera. El frenètic de la velocitat no s'ha aturat, sinó que,	acuitant	-se encara més, procurava de desaparèixer. —Ep, boig, atura't que vas
humida fredor semblava fermada, com el ferro al peu d'aquell home que m'	acuitava	a trobar. Sabia el camí de la bateria sense gens de volta, perquè hi
Catedral tenien per a mi una sonoritat més trista i més remota, mentre m'	acuitava	tot esquivant d'ésser observat, que mai no haguessin tingut; i igualment
travessava aquelles— vaig veure un llum a la caseta de la resclosa. Vaig	acuitar	les passes, fins a tustar la porta. Tot esperant alguna resposta, mirava
temps més aviat recorden els del final de l'Edat Antiga, en què la gent,	acuitada	per la magnitud de la desfeta, no es preocupava de teories, ni
costar, cost; esmentar, esment; aguaitar, aguait; empaitar, empait;	acuitar	, acuit; tastar, tast; tustar, tust; dubtar, dubte; acaptar, acapte;
tret els ulls de sobre. —Ja vinc! —crida del passadís estant i encara s'	acuita	més tot tenint cura que l'aigua no vessi. Així que entra, la primera cosa
germà Antoni, del qual tenia anunciada l'arribada per a aquell dia i s'	acuità	a dir-ho a en Fàbregas: —Mai no diries qui arriba avui? L'Antoni. —
d'haver insistit en adonar-se que les mans de Zeni la deixaven, i s'	acuitava	a esbullar-li els cabells: —Ja et poses trist? Sóc pesada, oi? Només sé
mitja al garró i l'altra lligada amb una veta negra sota el genoll, i s'	acuiten	entre els vianants amb una arruga de neguit en l'entrecella, qui sap si
dintre un anihilament passatger, o encara que fos etern!" Innocenci s'	acuità	a sortir. Segons es desprenia de l'embarbussada explicació del mosso, el
elèctric d'alta tensió. Innocenci el veia llançar sobtadament la ploma i	acuitar	-se amb la mà esquerra, a graponejar l'avantbraç dret, que es mantenia
blasmat i recriminat violentament el procedir del T. P. F.. Un regidor s'	acuità	a disculpar-lo: "el T. P. F. alguns dies havia hagut d'efectuar més de
discursos sota un velàrium mentre els cronistes dels diaris barcelonins s'	acuitaven	a prendre notes regalimant suor i congestionats. De tornada, ja dins del
imponent. Produïa l'efecte d'una immensa corrua de formigues que s'	acuitessin	a salvar llur graner del perill d'una inundació. Davallaven per tots els
presó d'un calaix d'escriptori i mereixien d'ésser alliberats. Aspriu s'	acuità	a alliberar-los. Amb el gest humil i púdic del sacerdot que obre un
o bé engolits pels desnivells de les cases. Quan regressaren, un d'ells s'	acuità	a mostrar-li amb aire triomfal unes partícules de cera deixades en
Adéu, fill meu!" "Adéu, adéu!..." "Adéu, mamà!"...	Acuitant	-los, sense cerimònies, els encabiren i s'encabiren tots en els dos autos,
seu alt valor. Tot el que hem escrit fins ara seria feina vana si no ens	acuitàvem	a insistir sobre la necessitat urgent de donar una reeducació a tots els
cridà altament al pobre i al senzill que hi anessin i se'n nodrissin!	Acuitem	-nos-hi amb promptitut i joia. Venim, Jesús, Senyor nostre, decandits i
propòsit decantar-l'hi,— començava ja gradualment de desplegar-los per	acuitar	la seva destrucció. Com nostres primers pares, fou tentat pels fruits de

Pàgina 1 (de 4)

50 següents