Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

arrencar la porta del darrera del carro; després passaren al davant, l'	acularen	aixecant les barres, i dos cossets humans fumejants rodaren damunt la
hi ha dos més, l'empeny sense engegar-lo i, amb un seguit de maniobres, l'	acula	a frec de caixa. Fins aleshores no pregunta: —On les heu deixades, les
la qual es veuen un timbre de mà, un telèfon, un llapis i un bloc. L'	acula	contra un sortint de la finestra, connecta el fil del telèfon que penja,
no tenia gaire bons sentiments. "És capaç de plantar cara a un home i d'	acular	-lo", em va dir una vegada. La seva resistència em feia rodar el cap. Jo
No em considerava promès ni tenia ganes de prometre'm. Finalment,	aculat	per totes dues, responia que la meva família s'oposaria al fet que jo em
Cada circumstància "crítica", per mediocre que sigui, ens aboca i ens	acula	indefectiblement a un sol i mateix punt: a fer-nos qüestió de la nostra
en un sol braç l'energía i el poder d'una multitut. En pocs segons vaig	acular	-lo per pura força contra l'empostiçada, i allí, tenint-lo a mercè, li
i de rebot anà a ferir un de aquells boldrons sospitosos, el xicot s'	aculà	d'esglai fins al sòl. Però al mateix instant, com si s'hagués disparat un
eren de mena porucs i que llevat d'anar-los a inquietar quan mal ferits s'	aculaven	, mai no havien esgarrinxat una sola cama de persona ni esbotzat la tripa
sinó per als fills; per a les noies, per al mateix hereu que ara se li	aculava	, perdent el temps amb literatures. Es necessita tenir vint anys per poder
resseguits de cassadors, cerquin un bossí planer que tingui bona mira, s'	aculin	a un roch o un matoy que'ls hi fa de paravent, y s'hi quedin tan
se erecte enfront d'elles i, més audaç que elles, anar-los en contra, i no	acular	-se abans que migpartir els obstacles i pervenir generosament a la
ànima en pena perseguit per la veu del seu pare, per uns records que l'	aculaven	a un carreró sense sortida. A les vuit del matí, mig malalt, trucà a casa
la figura aclofada en un racó. Els mirava amb ulls esfereïts i s'	aculava	contra el material bast de la paret. Aleshores la porta, per un
que Tomàs no havia vist abans—, ara em diràs on és Eugeni. Tomàs s'	aculà	contra una de les caixes buides i no perdé de vista cap moviment de
reduir l'element escita, que amenaçava la pau de Mèdia; i a la fi, havent	aculat	l'enemic més enllà de l'Araxes, encontrà allí la desfeta i la mort. Però
anaven confegint les queixes i les desesperacions de tot un poble.	Aculats	a la violència per la incomprensió del sobirà, recorrerien a les armes
arcaic i condemnat a la desaparició, els celtes foren a llur torn	aculats	a uns quants països apendiculars, si més no des del punt de vista
Cantar una ópera que operar un cant. Borrar la taca que tacar la borra.	Acular	-se a la paret que aparedar-se el cul. * * * [12] —Jura
Queda prohibit col·locar-se en sentit perpendicular a les façanes (	acular	) per a les operacions de càrrega i descàrrega. Art. 49· Si
el peculi; ets pacífic i sord. No perilla que t'	aculi	el més enfurit senglar; la guineu t'enganyaria
de tragèdia i aquest sorrut anar pesant el temps t'	aculen	a morir com un gos sobre els fems, sense ni procés. ¿És que et
minvar amb això, ans al contrari. Es va exacerbar fins al límit. M'havien	aculat	a les cordes i només em quedava una opció, un recurs, i m'hi vaig aferrar
tots plegats i jo us aprecio. Andreu A mesura que se'ns	acula	, els nostres objectius es radicalitzen..., senyor meu. Companys
i entre la rotonda i el clos perfet de la clasta van	acular	-les, en el recó, sense fuga possible. I començà Telèmac
del cotxe. Aquests s'encabritaren i, esperverats fent recular el cotxe, l'	acularen	fins a la cuneta de la carretera, on se girà com una truita. El Manquet,
dels tres homes. —Però si ja sé que és una llufa... per què l'havia d'	acular	? —Precisament per això, ves! I es va sorprendre quan li vaig encarregar
una butaca. Algú parlava per telèfon. Quina desesperació profunda l'havia	aculada	a matar-se? Quins temors sense nom? Quina solitud? —És parenta seva? —em
força recobrada de la joventut, hauria clavat una pinya a la figura que l'	aculava	contra una paret: el guàrdia civil hauria caigut com un sac, un segon
van arribar tres noies que molts deien si eren estrangeres. Van	acular	el cotxe, ple de valises rústegues, a la paret de la
l'estómac escorrialles d'aquelles escombraries sociològiques que havien	aculat	el seu amor, les quals, transformades en flatulències bucals, li
La Natura té l'avantatge que no hi ha persones: era la societat la que m'	aculava	, on jo em perdia per talòs. Una selva verge m'hauria alliberat
el seu solar sembrat de sal. Anys després, Anníbal se suïcidaria	aculat	per la inclement persecució romana. Davant d'aquells catastròfics
per l'avantguarda són depressius i traïdors, imaginen que la societat els	acula	i la volen atemorir amb els espantalls dels quadres. Tot en Moniqueta
aquestes en dramatitzar-te exalten, mentre aquelles rebaixen l'energia,	aculen	l'individu arran de terra. Lola s'ha embalat: no hi ha res que animi més
un home jove que, amb un bastó a la mà, es defensava de dos vells que l'	aculaven	contra la paret. Hi havia més gent que s'ho mirava de lluny i aquests, en
els familiars, se'n responsabilitzin. No hem d'arribar als extrems d'	acular	un malalt al gest d'arrencar-se els tubs o d'escopir les medecines! En la
la que brolla de la seva mateixa situació desesperada, del fet de ser	aculat	a la mort. Efectivament, si en el morir es creix, una mica de tacte i de
Expressions populars com "saltamarges", "advocat de peu de marge", "	acular	-se al marge" tenen tot un sentit. També Mn. Cinto Verdaguer en fa esment
no pot més, agafa el pescador per la camisa i l'	acula	contra la paret Bernat: Retira això que acabes de
en estructures circulars de tipus tumulari pla, però també en /	aculi	sense superestructura i en túmuls circulars de cista excèntrica
. Tu ets l'òrfena, tu ets la viuda, tu, la que pateix. Qui m'ha	aculat	al diploma únic de filla? M'aconsellen que digui que he anat a comprar
masies més grans, que tenien un bon portal a l'entrada, només havien d'	acular	-hi el carro i abocar les espigues. En les altres, si no es podia fer així,
i, fins aquí, la religió no tenia cap mèrit. Aquí, al contrari, Ell ens	aculava	contra un mur infranquejable." D'aquí la grandesa i, alhora,
si el silenci interpel·la la paraula la posa en entredit l'	acula	en el(s) límit(s) si la poesia es diu a si mateixa per mitjà
com si, a causa de la seva joventut, el món s'estretís i, a ell, l'	aculés	en un racó on havia de donar rendiment pel cruel atzar de ser el
més al mig i dos al davant, un a cada capçalet del carro. A continuació	aculàvem	el carro que queia als recs, fins que els feixos quedaven just sota la