×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acusar |
Freqüència total: 3852 |
CTILC1 |
el fenomen darrer, si m'afalaga i no em sorprèn, no m'agrada. Qui gosarà | acusar | -me d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la pietat ni la por | definitiu. La victòria de Satanàs sobre el pobre i desvalgut ancià s' | acusava | més de minut en minut, i al darrer moment, quan sant Antoni es veia ja | , però amb veu ferma i mirant-lo als ulls, li digué que se n'anés, l' | acusà | d'ésser el principal culpable del que succeïa, junt amb "aquella bruixa | fortuna fins a extrems d'estupenda aberració, i tanmateix no gosaríem | acusar | -la d'avarícia. L'afany d'acumular "diners" és perfectament compatible | el Dant i Shakespeare, si Virgili i Stendhal —i tants més!— han pogut ser | acusats | de plagiaris, i amb raó, ¿no serà que el plagi és menys "pecaminós" del | opino que tot això és més aviat deplorable. Les aparences del món actual | acusen | , si no una minva vertiginosa de la xenofòbia, sí una atenuació del seu | informacions sobre el procés dels trotskistes a Moscou. També | acusa | el POUM d'ésser agent dels rebels d'Espanya. Garcia Oliver, en una | És una diatriba molt dura, i es comprèn que l'autor hagi estat | acusat | de trotskista per part dels incondicionals de Stalin. Diu, per exemple | vent fresc. Violenta campanya de la premsa alemanya contra França, que és | acusada | d'haver enviat a Espanya 800 soldats de la Legió Estrangera. | franquista. Això ha produït un gran disgust en els medis d'esquerra, que | acusen | Anglaterra de fer una política favorable a Franco. 12 | una ofensiva, d'acord amb les gestions de la diplomàcia. Tot l'article | acusa | un gran nerviosisme. He reprès aquests dies l'alemany, a base d'uns | on es perden especialment les coses petites. Però el gebre més aviat | acusa | , estilitza les siluetes fines i humils. Brins de ginesta o d'herba | estilitza les siluetes fines i humils. Brins de ginesta o d'herba anònima | acusen | la seva presència guarnida d'una mena de pompa de somni. Un pi para-sol | del Pirineu era bonica com mai: blava, blanca i rosada; les ombres n' | acusaven | els relleus, i el cel era ple de la glòria tranquil·la de l'hivern. Quan | a l'espai subcutani. El pacient no tenia antecedents urològics i | acusava | pèrdua de pes, anèmia i astènia des de feia vuit mesos. La primera | de comprovar una tumoració fluctuant a l'alçada del costat dret. S' | acusava | la presència de bactèries en el sediment urinari. —Hi havia una | que precedeixi les declaracions. —No puc declarar sense saber de què se m' | acusa | —diu ell—. Han matat la mare i sóc jo qui hauria d'acusar. Se'n va | de què se m'acusa —diu ell—. Han matat la mare i sóc jo qui hauria d' | acusar | . Se'n va a la butaca, recull les peces de la dona cap al fons i s'inclina | culpable. —Ben cert. —Per què no la jutgeu, doncs? —Ningú no l'ha | acusada | . Cal que hi hagi una delació, de primer, i la llei no m'obliga a delatar. | la cua i ells hi intervenen, has de seguir fins al final si no vols que t' | acusin | d'una violació d'ordre. Ell ulla cap als uniformats que vigilen | que no tenim diners, què? —No ho podem dir, que no en tenim. Aleshores ens | acusarien | de simulació d'engany fraudulent. Direm que ens els hem deixat. —Però tot | més temperamental. —Mentida —replica l'altra—. I us agraden les dones —l' | acusa | . —L'he portat jo, no sé si ho recordeu —diu amb naturalitat la xicota del | —mormola la noia discontínuament. —Al segle XVI Erasme fou | acusat | i empresonat... per sospitar-se que... que la volia ressuscitar —panteixa | salut prodigada que rebia, perquè estava segur d'haver estat traït. Pogué | acusar | el seu pare d'aquells anys de solitud, li era lícit fer-ho, i n'abusà. | d'injustícia hagués pogut acudir-se-li, no li haurien faltat elements per | acusar | el seu propi pare, el cridaire Pere Grau, d'indiferència i de duresa. | imprevist, més misteriós sigui l'examen millor. I és evident que no podem | acusar | -los a tots de sadisme. Mossèn Basili havia de suposar, doncs, que els | en contra d'ell més tard i que compartí amb tota la família. Jeroni l' | acusarà | sempre d'hipòcrita i falsa, de petita serpeta melosa. Fins i tot, | s'hauria quedat ben sorprès. I potser més dolgut que no pas que l' | acusessin | de debilitat per als quietistes. I potser si Monsieur de la Mothe-Fénelon | continuar sol en un univers d'ombres. Sol entre fantasmes furiosos que m' | acusen | de la meva solitud. Els meus múltiples amors no han estat, i temo que no | Campdepadrós, que en aquests temps no ho era, de vell, s'hauria pogut | acusar | a si mateix amb la mateixa rancúnia amb què ho feia contra el seu fill, | plena d'una sincera estima, dolguda fins i tot, escandalitzada potser, l' | acusava | , no sols d'haver seduït una noia de catorze anys, sinó una neboda seva, i | Era allò que veia cada dia. El camp oferia un aspecte normal. Marina s' | acusà | d'infantil; es volgué oblidar de les seves pors, sobreposar-se a aquella | no comuns". Aquesta al·lusió a Castella es desenvolupa de seguida, | acusant | -la de no haver sabut fer la prosperitat de tots: Amèrica només ha servit | la dinàmica espanyola del Vuitcents, moltes persones poc informades | acusaren | Catalunya d'element pertorbador i dissolvent. En efecte, aquesta era la | partidaris dels retrucs misteriosos i de les confabulacions secretes, | acusaren | Ferran II d'haver aclaparat Catalunya amb la introducció de l'absolutisme | despleguessin una activitat molt favorable a la indústria tèxtil. Però s' | acusava | el príncep de la Pau de despotisme ministerial, de trencar tot vincle que | tema i emprengué una campanya contra les modes de les senyores, les quals | acusà | de "corrompre els cors, extraviar les intel·ligències, afeblir la moral | Era un /grande de España\ qui ho havia dit. Ningú no podia | acusar | -la de res. Havia sabut esser una senyora. Estava satisfeta. —¿De veres, | succeeix. Jo en aquest instant sofreixo com el que més pugui sofrir; jo m' | acuso | tan severament com la meva pròpia consciència pugui acusar els altres. | sofrir; jo m'acuso tan severament com la meva pròpia consciència pugui | acusar | els altres. Has d'entendre que no oblido pas les alegries viscudes aquí | ara! Què tens? Tu també?... És de debò que plores, Frederic?... Frederic s' | acusà | com en els melodrames de suburbi ("Jo vaig ésser un brètol amb tu, sí, | suburbi ("Jo vaig ésser un brètol amb tu, sí, un brètol!") o s' | acusà | com en les òperes italianes, ("Jo no havia de tolerar aquella | aquest sector era el que la planyia, el que deia "la pobra Pilar" i | acusava | el seu marit de les coses més baixes. Dels oposats comentaris, hi havia | francès explicava una història, el jutge se'n reia per sota el nas; tot l' | acusava | , tot li anava en contra. ¿Qui podia dubtar dels criats, sobretot de | en absolut, que hi ha un misteri que ell no pot esbrinar, de seguida | acusa | la dona d'un vici anormal. L'orgull o la vanitat del mascle, moltes | una bona voluntat, almenys. Maria Lluïsa sabia perfectament, i se n' | acusava | , que havia estat ella la que ho havia volgut, i la seva intenció no era | convertir-lo. Ferran es trasbalsà, va fer una confessió horripilant; s' | acusà | de totes les misèries carnals, mastegant els detallets que costen més de | identificat amb un amic que amb un germà, perquè la traïció d'un germà | acusa | un dolor que és gairebé físic, i el dolor físic, a desgrat dels poetes, | de David? Tal volta esgarriats, que la gent d'ordre | acusava | , signant-los amb el dit. Homes que deuen i no paguen, homes de | foraster. Laura ballà amb ell, dòcil i somrient; la corba suau del pit s' | acusava | a cada gest d'espatlla, i, un moment, l'amo Muntanyola provà que topés |
|