Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el fenomen darrer, si m'afalaga i no em sorprèn, no m'agrada. Qui gosarà	acusar	-me d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la pietat ni la por
definitiu. La victòria de Satanàs sobre el pobre i desvalgut ancià s'	acusava	més de minut en minut, i al darrer moment, quan sant Antoni es veia ja
, però amb veu ferma i mirant-lo als ulls, li digué que se n'anés, l'	acusà	d'ésser el principal culpable del que succeïa, junt amb "aquella bruixa
fortuna fins a extrems d'estupenda aberració, i tanmateix no gosaríem	acusar	-la d'avarícia. L'afany d'acumular "diners" és perfectament compatible
el Dant i Shakespeare, si Virgili i Stendhal —i tants més!— han pogut ser	acusats	de plagiaris, i amb raó, ¿no serà que el plagi és menys "pecaminós" del
opino que tot això és més aviat deplorable. Les aparences del món actual	acusen	, si no una minva vertiginosa de la xenofòbia, sí una atenuació del seu
informacions sobre el procés dels trotskistes a Moscou. També	acusa	el POUM d'ésser agent dels rebels d'Espanya. Garcia Oliver, en una
És una diatriba molt dura, i es comprèn que l'autor hagi estat	acusat	de trotskista per part dels incondicionals de Stalin. Diu, per exemple
vent fresc. Violenta campanya de la premsa alemanya contra França, que és	acusada	d'haver enviat a Espanya 800 soldats de la Legió Estrangera.
franquista. Això ha produït un gran disgust en els medis d'esquerra, que	acusen	Anglaterra de fer una política favorable a Franco. 12
una ofensiva, d'acord amb les gestions de la diplomàcia. Tot l'article	acusa	un gran nerviosisme. He reprès aquests dies l'alemany, a base d'uns
on es perden especialment les coses petites. Però el gebre més aviat	acusa	, estilitza les siluetes fines i humils. Brins de ginesta o d'herba
estilitza les siluetes fines i humils. Brins de ginesta o d'herba anònima	acusen	la seva presència guarnida d'una mena de pompa de somni. Un pi para-sol
del Pirineu era bonica com mai: blava, blanca i rosada; les ombres n'	acusaven	els relleus, i el cel era ple de la glòria tranquil·la de l'hivern. Quan
a l'espai subcutani. El pacient no tenia antecedents urològics i	acusava	pèrdua de pes, anèmia i astènia des de feia vuit mesos. La primera
de comprovar una tumoració fluctuant a l'alçada del costat dret. S'	acusava	la presència de bactèries en el sediment urinari. —Hi havia una
que precedeixi les declaracions. —No puc declarar sense saber de què se m'	acusa	—diu ell—. Han matat la mare i sóc jo qui hauria d'acusar. Se'n va
de què se m'acusa —diu ell—. Han matat la mare i sóc jo qui hauria d'	acusar	. Se'n va a la butaca, recull les peces de la dona cap al fons i s'inclina
culpable. —Ben cert. —Per què no la jutgeu, doncs? —Ningú no l'ha	acusada	. Cal que hi hagi una delació, de primer, i la llei no m'obliga a delatar.
la cua i ells hi intervenen, has de seguir fins al final si no vols que t'	acusin	d'una violació d'ordre. Ell ulla cap als uniformats que vigilen
que no tenim diners, què? —No ho podem dir, que no en tenim. Aleshores ens	acusarien	de simulació d'engany fraudulent. Direm que ens els hem deixat. —Però tot
més temperamental. —Mentida —replica l'altra—. I us agraden les dones —l'	acusa	. —L'he portat jo, no sé si ho recordeu —diu amb naturalitat la xicota del
—mormola la noia discontínuament. —Al segle XVI Erasme fou	acusat	i empresonat... per sospitar-se que... que la volia ressuscitar —panteixa
salut prodigada que rebia, perquè estava segur d'haver estat traït. Pogué	acusar	el seu pare d'aquells anys de solitud, li era lícit fer-ho, i n'abusà.
d'injustícia hagués pogut acudir-se-li, no li haurien faltat elements per	acusar	el seu propi pare, el cridaire Pere Grau, d'indiferència i de duresa.
imprevist, més misteriós sigui l'examen millor. I és evident que no podem	acusar	-los a tots de sadisme. Mossèn Basili havia de suposar, doncs, que els
en contra d'ell més tard i que compartí amb tota la família. Jeroni l'	acusarà	sempre d'hipòcrita i falsa, de petita serpeta melosa. Fins i tot,
s'hauria quedat ben sorprès. I potser més dolgut que no pas que l'	acusessin	de debilitat per als quietistes. I potser si Monsieur de la Mothe-Fénelon
continuar sol en un univers d'ombres. Sol entre fantasmes furiosos que m'	acusen	de la meva solitud. Els meus múltiples amors no han estat, i temo que no
Campdepadrós, que en aquests temps no ho era, de vell, s'hauria pogut	acusar	a si mateix amb la mateixa rancúnia amb què ho feia contra el seu fill,
plena d'una sincera estima, dolguda fins i tot, escandalitzada potser, l'	acusava	, no sols d'haver seduït una noia de catorze anys, sinó una neboda seva, i
Era allò que veia cada dia. El camp oferia un aspecte normal. Marina s'	acusà	d'infantil; es volgué oblidar de les seves pors, sobreposar-se a aquella
no comuns". Aquesta al·lusió a Castella es desenvolupa de seguida,	acusant	-la de no haver sabut fer la prosperitat de tots: Amèrica només ha servit
la dinàmica espanyola del Vuitcents, moltes persones poc informades	acusaren	Catalunya d'element pertorbador i dissolvent. En efecte, aquesta era la
partidaris dels retrucs misteriosos i de les confabulacions secretes,	acusaren	Ferran II d'haver aclaparat Catalunya amb la introducció de l'absolutisme
despleguessin una activitat molt favorable a la indústria tèxtil. Però s'	acusava	el príncep de la Pau de despotisme ministerial, de trencar tot vincle que
tema i emprengué una campanya contra les modes de les senyores, les quals	acusà	de "corrompre els cors, extraviar les intel·ligències, afeblir la moral
Era un /grande de España\ qui ho havia dit. Ningú no podia	acusar	-la de res. Havia sabut esser una senyora. Estava satisfeta. —¿De veres,
succeeix. Jo en aquest instant sofreixo com el que més pugui sofrir; jo m'	acuso	tan severament com la meva pròpia consciència pugui acusar els altres.
sofrir; jo m'acuso tan severament com la meva pròpia consciència pugui	acusar	els altres. Has d'entendre que no oblido pas les alegries viscudes aquí
ara! Què tens? Tu també?... És de debò que plores, Frederic?... Frederic s'	acusà	com en els melodrames de suburbi ("Jo vaig ésser un brètol amb tu, sí,
suburbi ("Jo vaig ésser un brètol amb tu, sí, un brètol!") o s'	acusà	com en les òperes italianes, ("Jo no havia de tolerar aquella
aquest sector era el que la planyia, el que deia "la pobra Pilar" i	acusava	el seu marit de les coses més baixes. Dels oposats comentaris, hi havia
francès explicava una història, el jutge se'n reia per sota el nas; tot l'	acusava	, tot li anava en contra. ¿Qui podia dubtar dels criats, sobretot de
en absolut, que hi ha un misteri que ell no pot esbrinar, de seguida	acusa	la dona d'un vici anormal. L'orgull o la vanitat del mascle, moltes
una bona voluntat, almenys. Maria Lluïsa sabia perfectament, i se n'	acusava	, que havia estat ella la que ho havia volgut, i la seva intenció no era
convertir-lo. Ferran es trasbalsà, va fer una confessió horripilant; s'	acusà	de totes les misèries carnals, mastegant els detallets que costen més de
identificat amb un amic que amb un germà, perquè la traïció d'un germà	acusa	un dolor que és gairebé físic, i el dolor físic, a desgrat dels poetes,
de David? Tal volta esgarriats, que la gent d'ordre	acusava	, signant-los amb el dit. Homes que deuen i no paguen, homes de
foraster. Laura ballà amb ell, dòcil i somrient; la corba suau del pit s'	acusava	a cada gest d'espatlla, i, un moment, l'amo Muntanyola provà que topés

Pàgina 1 (de 87)

50 següents