Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per paradoxal que sembli, el suplement de somni i el suplement de vida,	adés	esmentats, no es corresponen amb els respectius mancaments. Seria natural
com a poble, almenys, en proporcions semblants —i torno a l'exemple d'	adés	— al cas de les terres occitanes. No hi excel·líem, però igualment
a la moral. Era una acusació fàcil i útil, que serà repetida ara i	adés	en el segle XX, malgrat la reculada indiscutible de la
que amb els canviants de la llum són un espectacle magnífic. La neu és	adés	rosada, adés d'or pàl·lid, blavosa o de cendra. Ara sí que comprenc la
canviants de la llum són un espectacle magnífic. La neu és adés rosada,	adés	d'or pàl·lid, blavosa o de cendra. Ara sí que comprenc la imatge de
poble, sobretot veus d'infants. Ocells de bardissa refilaven pels sots i	adés	un merlot s'hi afegia amb el seu xiular flonjo. He sentit la primera
tornat a cantar i hem vist un parell de cucuts, i al cap de poc tres que	adés	s'empaitaven i cantaven en ple vol, adés s'aturaven en algun arbre no
cucuts, i al cap de poc tres que adés s'empaitaven i cantaven en ple vol,	adés	s'aturaven en algun arbre no fullat (hi ha alguns castanyers entre les
agradable i el cel tenia una blavor neta, amb ràpids núvols ben blancs.	Adés	cantava la puput (flauta idíl·lica, evocació pastoral haydniana), adés el
Adés cantava la puput (flauta idíl·lica, evocació pastoral haydniana),	adés	el cucut, més misteriós, més irònic —música burleta de cançó popular,
Rameau, i un rossinyol, Chopin exaltat, líric. Un cucut hi afegia, ara i	adés	, la dolça monotonia incansable. Però a la tarda ha plogut, ha pedregat.
com una melodia gregoriana. 12 maig. Fa un vent fresc;	adés	fa sol, adés s'amaga. Ombres i sol decoren la flonjor verda del Montseny;
gregoriana. 12 maig. Fa un vent fresc; adés fa sol,	adés	s'amaga. Ombres i sol decoren la flonjor verda del Montseny; les orenetes
bonança de tardor sembla, a moments, un abril sense frisances. Ara i	adés	, una fulla grossa, groga, cau, amb so de paper, d'algun esvelt pollanc. Ja
No fa tant fred com ahir. A les teulades ja goteja la neu fosa. Ara i	adés	s'alça un reietó o una alosa d'un tomb del camí o d'un camp ple de neu.
El sol hi traspua, flor imprecisa d'argent. Els pinsans, reposant ara i	adés	en les pomeres i en les pruneres nues, donen llur nota única i espaiada;
subjecten la moneda contra l'impuls frívol del vent, que explota ara i	adés	en els tendals de borrasses esfilagarsades i en els para-sols multicolors
unes paraules més que després rellegeixen plegats tot consultant-se ara i	adés	amb una mirada maliciosa i entremaliada. L'encarregat de la secció
sobre la taula i la dona, que ara s'ha assegut, els comprova ullant ara i	adés	la seva persona. —És la primera vegada, oi? —La segona —diu ell. La
la intranquil·litat col·lectiva. Ben bé fa cinc segles que marxem d'esma,	adés	conformant-nos amb un migrat paper de circumscripció provincial, adés
adés conformant-nos amb un migrat paper de circumscripció provincial,	adés	volent forçar la roda de la fortuna cap a posicions singulars
sinó les vegades que els sedentaris han reeixit sobre els aventurers,	adés	rebutjant-los enllà de les fronteres, adés foragitant llur dominació,
reeixit sobre els aventurers, adés rebutjant-los enllà de les fronteres,	adés	foragitant llur dominació, adés fonent-los dins llur pròpia entitat
rebutjant-los enllà de les fronteres, adés foragitant llur dominació,	adés	fonent-los dins llur pròpia entitat humana. La història és dels
d'un costat a l'altre, seguint l'oscil·lació de les batzegades europees,	adés	adorant l'individualisme racionalista, adés encimbellant el Minotaure.
de les batzegades europees, adés adorant l'individualisme racionalista,	adés	encimbellant el Minotaure. Però després d'una experiència de cent
testimonieja a cada recolzada de la vida catalana des de 1680,	adés	en l'experiència econòmica, adés en les manifestacions de l'esperit.
la vida catalana des de 1680, adés en l'experiència econòmica,	adés	en les manifestacions de l'esperit. Aquesta voluntat, de la qual no és
vaga —i talment recelant, ara, els no res del silenci que eren	adés	venturosos còmplices? Un cucut canta de sobte, innocent.
Oh continguda Erato, perdona l'estrany, si l'onada ara i	adés	ha saltat sobre els teus nombres severs.
la fusta tendra i àvida. Ara m'enamorava dels ocells, tenia	adés	la vista als dits, tastava fruites aspres o macades.
Ací só. Tots m'anomenen l'Escapçat de can Medí. Si	adés	era famós lladre ho só avui tant com ahir. Calo foc a
paraules entre la sang i la pintura. Amb veu ara i	adés	solemne o prima ella escandeix els versos i els sublima.
d'un branc, cop damunt la neu, volta en la muntanya,	adés	sus dels pins, i ara en l'espai blau. Al braç torçat, lleuger, de
sostindrà, doncs, la pintura del segle XVII? Ho hem vist ja,	adés	, en una curta al·lusió a Velázquez i en les pàgines següents. No hi juga
el cavaller calçava sabates, sabatons o escarpes,	adés	de malles adés de llaunes. El vairescut, disc de ferro, augmentava
calçava sabates, sabatons o escarpes, adés de malles	adés	de llaunes. El vairescut, disc de ferro, augmentava la defensa del
enregistren, gairebé en tots els casos, una arma curta, de mà, anomenada	adés	daga, adés copagorja i adés punyal. Encara que pot
en tots els casos, una arma curta, de mà, anomenada adés daga,	adés	copagorja i adés punyal. Encara que pot haver evolucionat,
arma curta, de mà, anomenada adés daga, adés copagorja i	adés	punyal. Encara que pot haver evolucionat, quant a la forma, o
d'aquella dona del carrer: "Quan seràs gran has de matar el teu pare."	Adés	l'un, adés l'altre, tots em repetien una semblant comanda. Un poble enter
dona del carrer: "Quan seràs gran has de matar el teu pare." Adés l'un,	adés	l'altre, tots em repetien una semblant comanda. Un poble enter semblava
i el /Tristany i Isolda\. De primer feia l'orquestra:	adés	la fusta, adés el metall, adés la corda: "ací els violins fan:
/Tristany i Isolda\. De primer feia l'orquestra: adés la fusta,	adés	el metall, adés la corda: "ací els violins fan: ti-ri-ri-ri-rí; les
Isolda\. De primer feia l'orquestra: adés la fusta, adés el metall,	adés	la corda: "ací els violins fan: ti-ri-ri-ri-rí; les trompes:
Vaig esclafir a riure fort, perquè ells em sentissin de l'escala estant.	Adés	amb un mutisme sorrut, adés amb paraules iròniques, ara corrent per
perquè ells em sentissin de l'escala estant. Adés amb un mutisme sorrut,	adés	amb paraules iròniques, ara corrent per parlar-li a soles, el meu amic
que van pel món en cerca d'una mica de pau, de glòria o de ventura.	Adés	l'estel els acompanya amb una claroreta dolça, adés els deixa a les
glòria o de ventura. Adés l'estel els acompanya amb una claroreta dolça,	adés	els deixa a les palpentes, on ells, com orbs, bracegen desesperadament.
M'havia deixat dur pel nas per aquell llagoter del vaixell que parlava	adés	en italià, adés en francès i feia el mundà i el mentor per tal de guanyar

Pàgina 1 (de 37)

50 següents