Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sub- i trans-, encara que seguixca vocal, ni tampoc les de	ad	- davant /h\. Es pot doncs, escriure an-arquia, con-hort,
el valencià parlat la preposició a presenta a vegades la forma	ad	, quan va davant d'un pronom o un determinatiu començat en vocal:
d'un pronom o un determinatiu començat en vocal: exemples: Paga-li	ad	ell; Conta-li-ho ad algú; Ad aquella casa va molta gent; Dis-li
determinatiu començat en vocal: exemples: Paga-li ad ell; Conta-li-ho	ad	algú; Ad aquella casa va molta gent; Dis-li-ho ad eixa dona, etc..
començat en vocal: exemples: Paga-li ad ell; Conta-li-ho ad algú;	Ad	aquella casa va molta gent; Dis-li-ho ad eixa dona, etc.. No cal dir
Conta-li-ho ad algú; Ad aquella casa va molta gent; Dis-li-ho	ad	eixa dona, etc.. No cal dir que eixa forma ad només és
molta gent; Dis-li-ho ad eixa dona, etc.. No cal dir que eixa forma	ad	només és admissible en escrits en què s'imite el parlar dialectal.
doncs, asseiem l'hipòtesis de que'l traduiren els grecs. Açò semblarà	ad	algúns una heregía, especialment als qui atribuint ignorància al poble,
també signifiquen ço que sembla contrari: "angle, badía...", i	ad	Ancona (Itàlia) coincidixen les dues accepcions. /Ancona\,
i uns i altres i especialment el doble article /ll' an\ allunya	ad	aquest del semític i segurament el valencià també no's deriva de l'alarb
riu sec, ço que li escauría bé al dit Magre, el qual nom ja indica això o	ad	algú dels antics braços del Xúquer, huí desapareguts, que formaven el
hipòtesi ligura per generalització d'un nom". El treball de Bosch	ad	aquest respecte és dubitatiu, indecís i poc aprofitable. De molta més
originaris els /Sicani\ de Sicilia; i els Ciclops no estaven	ad	aquesta illa, com opinen autors, ans a Ibèria i foren els que desplaçaren
/Sicani\ —segóns se desprén dels autors grecs—, i no segurs per	ad	ells els camíns de la mar, acabaren no obstant per dominar i refer llur
i que Jaume Roig pensava escriure i escrigué tot quant més aproximadament	ad	aquesta. Compareu-lo ab Sor Isabel de Villena i els altres escriptors
a la vetlla de sacerdots desvagats que creuen que el món s'acabà	A. D.	1789. Suggeria que el darrer adolescent lluminós morí, amb el
i sol ésser expressada en les obres tècniques per les inicials	A. D.	o M. V.. El Quadrat mitjà de la variació o Estendard
en un llenguatge molt pintoresc i apedaçat, tant més valencià per	ad	ells com menys comprensible. No tenen cap sistematisador de llurs
modernes fent-lo molt profitós. Més encara: creem molt fàcil obtindre per	ad	eixe Institut l'ajuda oficial vist l'interés mostrat per lo Govern en
/sobrel\, /sobrels\; /entrel\, /entrels\ i algunes altres. Afegim	ad	açò que moltes paraules monosil·làbiques en la nostra llengua, tan amant
del P. Fullana no s'ha aprofitat degudament. ¿I quína solució hi ha per	ad	eixe problema? Partim del fet que tot sistema ortogràfic és imperfecte i
i la seua aceptació. I açò és tan important que val més sacrificar un poc	ad	esta qualitat les dos primeres adoptant un sistema qui la poseixca a
com vullgam suposar-lo, si no han d'ésser compresos los escrits qui	ad	ell s'ajusten mes que per llurs autors i uns quants amics particulars?
que'l difundixquen, no mijançant exposicions doctrinals sinó ajustant-se	ad	ell en llurs publicacions. Tal sistema surarà malgrat totes les protestes
llocs del Regne on se conserva pura la fonètica valenciana. Clar que per	ad	este treball los estudis del P. Fullana deuen aprofitar-se en primer
consonant o muda. {R.} Moltes de les regles referents	ad	ella sols tenen aplicació al N. de la província de Castelló; los altres
que seguixen inmediatament una forma verbal les escriurem unint-les	ad	ella mijançant un guionet: porteu-me un llibre. Si a la forma
Quan són més de dos formes pronominals seguides unirem totes unes	ad	altres (llevat la darrera) i la primera al verb mijançant lo guionet; la
jaquesa. (Botet, II, 44). 1224, març, 18. (	A. D.	1223). Anul·lació de la nova moneda encunyada a Jaca i
(Heiss, II, 459). 1254, febrer, 13. (	A. D.	1253). Confirmació de la moneda barcelonina de doblenc. (Salat,
tres punts. (Salat, II, 6). 1259, febrer, 1. (	A. D.	1258). Lletra de Jaume I sobre el canvi de la moneda vella amb
[3] El grup Lleó XIII convoca els socis a la reunió general que (	a. D.	) tindrà lloc en el seu local (Pujol, 7) el dimecres dia
valer si volen els acreedors executar els bens de la herencia aceptada	ad	inventari. 56. La muller te els privilegis dotals desde que se
amples uns, reduits atres, s' assenten sobre enrunes antigues, servint	á d'	aquina de ferm fonament tròços de muralles romanes, veentse en la eixida
fill de Finestrat, d' un colp matá á cent y res	á d	ell li ha passat. Este fet per el modest mestre llanterner, se 'l va
pensá donarli un gran xasco que servira de remat y coronament á totes y	á d'	ell el traguera de hoste tan molèst, al mateix temps que 'l vengara de
Lleyda a Reus Villalba a Segòvia Especials Almansa Almansa a València	ad.	. Mines Sant Joan Alsasua i Sant Joan Osca a França Nord especial Nord
y actíu propagador. Un ni hagué que guanyá eix títol y (sens defraudar	ad	altres sos especials mereixements) es de bon just proclamarho. Victoriós
un anotació dels vicis que aquest troba en lo dictat de Cornet. Fou feta	ad	honor del Infant En Pere que 's posá á Fra Menor en l' any 1358
escola, posarém aquí l' explicació dels principals, la qual pensam que	ad	alguns pareixerá fastigosa, pero que plaurá als qui son afectats al
mitjana y considerant lo vehinat de las terras y 'l parentiu que lligá	ad	alguns dels nostres reys ab los de Fransa. Aixís hi ha raons per pensar
Si no he entès malament, per a aquest cas voldries tu usar la forma	ad	. ad es indubtablement superior a an, pero per que no a?
no he entès malament, per a aquest cas voldries tu usar la forma ad.	ad	es indubtablement superior a an, pero per que no a? per què
ell, a aquell etc.? En la llengua antiga a ell es normal,	ad	ell excessivament rar. I, altrament, me sembla molt més viable
an ell (que crec inadmissible) per a ell que per	ad	ell. La gent apenes s'adonarà del canvi de an ell per a
(cast. /á él\); en canvi, no li xocará pas poc una forma nova,	ad	! P. Fabra
sense barana; però lo plany, cruel, d'amor s'ufana i	ad'	ell retorna com caduf de noria. XX Aquell desig qu'en
XXXIX {A Joan Adsuara} Com lo sentit qui sols sent per	a d'	ell i disfreçat son sentiment ens porta, aixis amor ve
, y de la guerra continua ques' fan la carn y lo esperit, com diu lo Ap. (	ad	Galatas 5. v. 17): /Haec enim sibi invicem
1 Malgrat la derrota es va plantar cara Mal debut de l'	A. D.	Ripoll en el seu primer desplaçament en la divisió d'honor, el qual només

Pàgina 1 (de 2)

50 següents