×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb adelerat |
Freqüència total: 328 |
CTILC1 |
a baix, al peu de l'escala, es sentí un crit: —Mila! Càndia del Noro pujà | adalerada | , gairebé sense alè, i es precipità plorant als seus braços. Mila li | més enllà, a l'inici del carrer, s'alcen unes notes d'harmònica, fines i | adelerades | , en les quals reconeix una vella cançó, com les que copiava el noi, a la | claueta que sembla de joguina, mentre la família, en semicercle, espera | adelerada | l'instant d'irrompre a l'interior. I aleshores, quan la porta és | trià i conquerí l'amistat de Bonsoms. És fàcil de comprendre que l'home | adelerat | a la conquista de tants valors aparents, que tantes vegades es trobà amb | que truquen. —No crec que encara siguin aquí, però com que ella va tan | adalerada | . —Li juro, Dorotea... que si no fos perquè... En fi, no li vull explicar | i s'arreglava les coses de manera que ningú no pogués sospitar res; | adalerat | com anava és molt possible que hagués comès alguna imprudència; però | un duc arruïnat que segons sembla és un perfecte canalla, i anant com una | adalerada | darrera de l'imbècil que ens fa la guitza a tots... —No cridis tant, | á perdre á la fugitiva. Llavors la papallona atravessá 'l carrer | adalerat | , y al traspassar la gent entre la qual aquella havía desaparegut, se vejé | llibres i que jo estimava humanament des dels meus primers anys de minyó | adelerat | de bellesa. Conèixer en persona Daudet no m'hauria emocionat més que | (això els deuria unir) prou adversaris dintre l'Infern, | adelerats | tothora per tal de poder un dia destruir-los! Així dissolta | maneta! Fora de la muralla de la vila, varen trobar una multitud de gent | adelerada | que seguia el mateix camí. La majoria eren treballadors, coberts d'una | els feia oblidar la pena. —Eh, Colom! Eh, Colom! —repetia la mainada | adelerada | , i tant els grans com els petits, amb més o menys gosadia, s'arrotllaven | segat les cames. Se n'és faltat de poc que no caiguessi daltabaix, de tan | adelerada | . Uf! Que penes i treballs! La Comtessa no m'ho pagarà mai, el que he fet | ara és objecte de la nostra recerca. ¿Et sembla propi d'un filòsof anar | adelerat | darrera allò que habitualment anomenem plaers, com ara el menjar i el | Apel·les Mestres Entre la ralleria positivista i l'enterniment minuciós | adalerat | de vivificar totes les coses insignificants. Superador de la rauxa | a fer-se una situació personal, nosaltres homes de passió col·lectiva | adalerats | del patrimoni de Catalunya. Ens dirà l'un: "Mai el nostre país ha estat | tota la ciutat s'anima d'una estranya febre. De tot arreu surt gent | adelerada | , de la ciutat vella i de la nova, dels barris elegants i dels suburbis, | del seu coratge invicte, tranquil recer i assegurat refugi. I corre | adalerat | a la batalla, segur de la victòria, baixa la llança, ben resguardat | seva manera. I l'Aigua creu que el gran goig de la vida és aquell córrer | adalerat | , amb l'ardent desig a les entranyes de veure terres noves, i saber fets i | Per què els teus fills, tenint-te per mirall, no han de saber-se entendre? | Adelerats | a combatre's i destruir-se, pacten amb els pitjors enemics teus i ets tu, | i el cel l'alegria. El vent, que coneix la diada i sap el que vol, corre | adalerat | cercant banderes per estendre, banderes de combat, de festa i de | de la taula, això els enlluenta els ulls i els lleva la son i els fa anar | adalerats | de nit i de dia, com gos que segueix el rastre recent d'una llebre. Tant | de pressa, allí, no pot dur-sen'hi! Això es deixa als miseriosos que van | adelerats | a morir-se! Per aquell mirador tan solzament, podia el rei en Jaume | cap de taula i reprèn el treball amb més fúria que mai. I, al veure'l tan | adalerat | , els obrers de la fàbrica li diuen afectuosament: —A Maria, senyoret! | y reprengué la tasca. Mentrestant, el trontoll d'un cotxe, que corría | adalerat | pel Babuino, retronava fondament fins a fer tremolar els vidres d'aquell | a batzegades pel zumzeig procelós d'aquella oprimida riuada d'homes | adalerats | , anava tan esverat pel sacseig que devía sofrir tota sa còrpora | que no pas quan va començar d'engegar-se. Mai no n'he vist cap de tan | adalerat | en la seva tasca i parant-hi tant de condemnat esment. No, senyor: mai de | tallat en la roca. Era a mig passar-lo, quan el gos li va comparèixer, | adalerat | , festós, amb un pam de llengua enfora, a entrebancar-se-li entre les | terra catalana. Un dels nostres, que era músic, no cal dir si anava | adalerat | per aquells verals cercant cançons. Tot seguit va treure el paper de | ànimes; a la plaça una anella roda a dins de l'altra, i els humans corren | adelarats | percassant la felicitat que se'n va. El cor s'oprimeix a les hores i | i la certesa d'això la troba en les multituds jussanes que van i vénen | adalerades | , mentre ell, en dolç repòs, en gaudeix l'espectacle. Que no l'hagués | Pensar-hi bé Un savi arriba a temps de deturar el mal designi del jovenet | adalerat | de llançar-se de cap al riu. —Deixa'm estar —deia el desesperat. —Vull | no ens donaven temps de refer la pallada. I tots tres vinga córrer | adalerats | , posseïts de l'embriac de la caça. Era un goig arruixador i barbre el de | a l'aula com de costum i, en veure anar i venir pels carrers la gent | adelerada | , pensava: —Infeliços, per què us acuiteu amb mires a un esdevenidor, que | fonent-se a la penombra de les concavitats de l'ombratge. Sentiu llur pas | adalerat | damunt les fulles seques, llurs bots a través dels corriols, i altra | amb menyspreu els altres gossos i els altres amos. En Ravachol, | adalerat | en cercar amics, en sedassejar portes i en córrer món, estrebava | apòstols i quefes del païsatge impressionista, van anar a Londres, | adalerats | per contemplar les obres d'en Constable, d'en Crome i sobre tot les d'en | per la corba incipient de la sina. Mentrestant, els vailets seguien | adalerats | en els seus jocs, enfeinats en arrencar de l'abraçada de l'areny i de la | menyspreaven ahir la geperuda, l'abracen, molt adolorides. La festegen, | adalerades | en captar la seva bella voluntat de rica hereva. Nassos rebregats, | i improperis, com si es tiressin serpentines. Els cambrers corrien | adalerats | d'una banda a l'altra, amb les safates plenes de copes, de sifons, | això, estava ben sol. Què faria? Com ho feia hom? Calia anar d'ací d'allà | adalerat | cercant feina, quedar-se la primera fos quina fos? O bé deixàveu lliscar | de la pantalla, grata que grataràs, fins que es perdia presumiblement | adelerada | darrera d'algun cuc. D'aquest fet, McLuhan en treu una conclusió molt | realitat els seus tristos pressentiments. La seva passa es va fer viva i | adalerada | , portada per un neguit desesperat de sortir de dubtes maldament el cor se | donàvem en direcció a la reconada de timbes el Mur es posava més | adalerat | . Sí, l'amfiteatre quedava clos, i en aquell mig jornal de vinya espessa | és una ciutat rica, que si fos pobre la gent aniria pels carrers molt més | adalerada | darrera del diner del que hi va. Palafrugell no és pas res de l'altre món | d'altres superfluïtats semblants? De seguida que tenien un moment corrien | adalerats | a vora mar a menjar un estofat de conill o un llobarro delicat. La | verds pàmpols dels llums de l'Ateneu, omplint quartilles i quartilles | adalerat | , engrescat, fatigat, fastiguejat —tot alhora—, amb la seva escriptura tan | Totes les seves traduccions resulten recreacions impecables. Mai no res d' | adalerat | . Sempre l'obra acabada. Ha trencat la clèpsidra i el temps no compta per | un espiritual. Si no ho era, volia ésser-ho. I mai m'havia tingut per un | adalerat | de gaudis corporals, ans al contrari, creia que la meva ànima resplendia | i casals i masos i ermites! Guaiteu quina formigor de gent que hi tresca | adelerada | ! Mentre dinem amb Patró Tumeu els guisots de peix a la marinesca, va |
|