Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a baix, al peu de l'escala, es sentí un crit: —Mila! Càndia del Noro pujà	adalerada	, gairebé sense alè, i es precipità plorant als seus braços. Mila li
més enllà, a l'inici del carrer, s'alcen unes notes d'harmònica, fines i	adelerades	, en les quals reconeix una vella cançó, com les que copiava el noi, a la
claueta que sembla de joguina, mentre la família, en semicercle, espera	adelerada	l'instant d'irrompre a l'interior. I aleshores, quan la porta és
trià i conquerí l'amistat de Bonsoms. És fàcil de comprendre que l'home	adelerat	a la conquista de tants valors aparents, que tantes vegades es trobà amb
que truquen. —No crec que encara siguin aquí, però com que ella va tan	adalerada	. —Li juro, Dorotea... que si no fos perquè... En fi, no li vull explicar
i s'arreglava les coses de manera que ningú no pogués sospitar res;	adalerat	com anava és molt possible que hagués comès alguna imprudència; però
un duc arruïnat que segons sembla és un perfecte canalla, i anant com una	adalerada	darrera de l'imbècil que ens fa la guitza a tots... —No cridis tant,
á perdre á la fugitiva. Llavors la papallona atravessá 'l carrer	adalerat	, y al traspassar la gent entre la qual aquella havía desaparegut, se vejé
llibres i que jo estimava humanament des dels meus primers anys de minyó	adelerat	de bellesa. Conèixer en persona Daudet no m'hauria emocionat més que
(això els deuria unir) prou adversaris dintre l'Infern,	adelerats	tothora per tal de poder un dia destruir-los! Així dissolta
maneta! Fora de la muralla de la vila, varen trobar una multitud de gent	adelerada	que seguia el mateix camí. La majoria eren treballadors, coberts d'una
els feia oblidar la pena. —Eh, Colom! Eh, Colom! —repetia la mainada	adelerada	, i tant els grans com els petits, amb més o menys gosadia, s'arrotllaven
segat les cames. Se n'és faltat de poc que no caiguessi daltabaix, de tan	adelerada	. Uf! Que penes i treballs! La Comtessa no m'ho pagarà mai, el que he fet
ara és objecte de la nostra recerca. ¿Et sembla propi d'un filòsof anar	adelerat	darrera allò que habitualment anomenem plaers, com ara el menjar i el
Apel·les Mestres Entre la ralleria positivista i l'enterniment minuciós	adalerat	de vivificar totes les coses insignificants. Superador de la rauxa
a fer-se una situació personal, nosaltres homes de passió col·lectiva	adalerats	del patrimoni de Catalunya. Ens dirà l'un: "Mai el nostre país ha estat
tota la ciutat s'anima d'una estranya febre. De tot arreu surt gent	adelerada	, de la ciutat vella i de la nova, dels barris elegants i dels suburbis,
del seu coratge invicte, tranquil recer i assegurat refugi. I corre	adalerat	a la batalla, segur de la victòria, baixa la llança, ben resguardat
seva manera. I l'Aigua creu que el gran goig de la vida és aquell córrer	adalerat	, amb l'ardent desig a les entranyes de veure terres noves, i saber fets i
Per què els teus fills, tenint-te per mirall, no han de saber-se entendre?	Adelerats	a combatre's i destruir-se, pacten amb els pitjors enemics teus i ets tu,
i el cel l'alegria. El vent, que coneix la diada i sap el que vol, corre	adalerat	cercant banderes per estendre, banderes de combat, de festa i de
de la taula, això els enlluenta els ulls i els lleva la son i els fa anar	adalerats	de nit i de dia, com gos que segueix el rastre recent d'una llebre. Tant
de pressa, allí, no pot dur-sen'hi! Això es deixa als miseriosos que van	adelerats	a morir-se! Per aquell mirador tan solzament, podia el rei en Jaume
cap de taula i reprèn el treball amb més fúria que mai. I, al veure'l tan	adalerat	, els obrers de la fàbrica li diuen afectuosament: —A Maria, senyoret!
y reprengué la tasca. Mentrestant, el trontoll d'un cotxe, que corría	adalerat	pel Babuino, retronava fondament fins a fer tremolar els vidres d'aquell
a batzegades pel zumzeig procelós d'aquella oprimida riuada d'homes	adalerats	, anava tan esverat pel sacseig que devía sofrir tota sa còrpora
que no pas quan va començar d'engegar-se. Mai no n'he vist cap de tan	adalerat	en la seva tasca i parant-hi tant de condemnat esment. No, senyor: mai de
tallat en la roca. Era a mig passar-lo, quan el gos li va comparèixer,	adalerat	, festós, amb un pam de llengua enfora, a entrebancar-se-li entre les
terra catalana. Un dels nostres, que era músic, no cal dir si anava	adalerat	per aquells verals cercant cançons. Tot seguit va treure el paper de
ànimes; a la plaça una anella roda a dins de l'altra, i els humans corren	adelarats	percassant la felicitat que se'n va. El cor s'oprimeix a les hores i
i la certesa d'això la troba en les multituds jussanes que van i vénen	adalerades	, mentre ell, en dolç repòs, en gaudeix l'espectacle. Que no l'hagués
Pensar-hi bé Un savi arriba a temps de deturar el mal designi del jovenet	adalerat	de llançar-se de cap al riu. —Deixa'm estar —deia el desesperat. —Vull
no ens donaven temps de refer la pallada. I tots tres vinga córrer	adalerats	, posseïts de l'embriac de la caça. Era un goig arruixador i barbre el de
a l'aula com de costum i, en veure anar i venir pels carrers la gent	adelerada	, pensava: —Infeliços, per què us acuiteu amb mires a un esdevenidor, que
fonent-se a la penombra de les concavitats de l'ombratge. Sentiu llur pas	adalerat	damunt les fulles seques, llurs bots a través dels corriols, i altra
amb menyspreu els altres gossos i els altres amos. En Ravachol,	adalerat	en cercar amics, en sedassejar portes i en córrer món, estrebava
apòstols i quefes del païsatge impressionista, van anar a Londres,	adalerats	per contemplar les obres d'en Constable, d'en Crome i sobre tot les d'en
per la corba incipient de la sina. Mentrestant, els vailets seguien	adalerats	en els seus jocs, enfeinats en arrencar de l'abraçada de l'areny i de la
menyspreaven ahir la geperuda, l'abracen, molt adolorides. La festegen,	adalerades	en captar la seva bella voluntat de rica hereva. Nassos rebregats,
i improperis, com si es tiressin serpentines. Els cambrers corrien	adalerats	d'una banda a l'altra, amb les safates plenes de copes, de sifons,
això, estava ben sol. Què faria? Com ho feia hom? Calia anar d'ací d'allà	adalerat	cercant feina, quedar-se la primera fos quina fos? O bé deixàveu lliscar
de la pantalla, grata que grataràs, fins que es perdia presumiblement	adelerada	darrera d'algun cuc. D'aquest fet, McLuhan en treu una conclusió molt
realitat els seus tristos pressentiments. La seva passa es va fer viva i	adalerada	, portada per un neguit desesperat de sortir de dubtes maldament el cor se
donàvem en direcció a la reconada de timbes el Mur es posava més	adalerat	. Sí, l'amfiteatre quedava clos, i en aquell mig jornal de vinya espessa
és una ciutat rica, que si fos pobre la gent aniria pels carrers molt més	adalerada	darrera del diner del que hi va. Palafrugell no és pas res de l'altre món
d'altres superfluïtats semblants? De seguida que tenien un moment corrien	adalerats	a vora mar a menjar un estofat de conill o un llobarro delicat. La
verds pàmpols dels llums de l'Ateneu, omplint quartilles i quartilles	adalerat	, engrescat, fatigat, fastiguejat —tot alhora—, amb la seva escriptura tan
Totes les seves traduccions resulten recreacions impecables. Mai no res d'	adalerat	. Sempre l'obra acabada. Ha trencat la clèpsidra i el temps no compta per
un espiritual. Si no ho era, volia ésser-ho. I mai m'havia tingut per un	adalerat	de gaudis corporals, ans al contrari, creia que la meva ànima resplendia
i casals i masos i ermites! Guaiteu quina formigor de gent que hi tresca	adelerada	! Mentre dinem amb Patró Tumeu els guisots de peix a la marinesca, va

Pàgina 1 (de 7)

50 següents