DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
adesiara AV 299 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb adesiara Freqüència total:  299 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

recorda, en la seva infantesa urbana o vilatana, d'haver estat apostrofat adesiara: "Tu, el de can..." Aquest can, aquest mot tan peculiar de la
per la temença d'allargar més el braç que la màniga; és repetir-se adesiara que no es pot dir blat que no sigui segat, garbellat i al sac; és fugir
les esglésies amb menyspreu i còlera. Amb el temps vaig endolcir-me. Adesiara, fins i tot anava a les festes assenyalades: Nadal, les vigílies, Pasqua
oberta entrava la dolça alenada de la primavera carregada de fragàncies. Adesiara arribaven del pati, com ràfegues de vent, les fúnebres melodies. Un
Vaig enfilar de dret cap al poble. Caminava a passos decidits i cuitats. Adesiara m'aturava i aspirava la primavera. La terra feia olor de camamilla i, a
tot el meu cos se'n gaudís, tot ell, de cap a peus, com un animal. Adesiara només, extasiat, mirava el miracle del món del meu voltant, el miracle de
llum feien una taca negra, en alguna banda un gos lladrava, un bou gemia. Adesiara arribaven, al buf del vent, alegres, brollant com aigües juganeres, els
allò que de la seva constitució mortal tenia d'immortalitzable. Però adesiara agafava força —ell?, o era jo que el reanimava en recordar-lo amb
vora 'ls meus llavis i en ma cara, i un gust de flor adés i ara. I tot guardant els ulls oberts, vaig somniant paratges verts
seu companyó de nau amb un sentiment mig de meravella mig de rallería; i adesiara, en mirar-lo a la cara, se'l diría el purpuri sol ponent atalaiant dalt
d'ella, tota Anglaterra, però més especialment la metròpoli, ressonava adesiara amb el crit sinistre de "la Pesta!" La ciutat era en gran mesura
camins més estrets i més embullats. Enormes pedres i vigues, caient-los adesiara dels sostres derrocadiços, donaven testimoni, per la llur caiguda tètrica
avall del seu llavi inferior, i, malgrat de la delicada manera que ella adesiara l'empenyía d'un cantó a l'altre amb la llengua, donava a la seva fesomía
els borrallons inexhauribles, ara i adés atapeïts, en silenciós tumult, adesiara esclarissats, giravoltant en alegre dansa. Tot el món, terra i cel, és
del seu cervell. Tot això va motivar les protestes del pobre Ramonet, que adesiara me'n deia una de les seves; i jo em veia amb grans treballs per a
l'un sobre l'altre al mig de la rodona on seien els pares i les mares, i adesiara un llop dels vells s'acostava sense dir res a frec d'un cadell, se'l
que tantes orelles desitgen oïr per cobrir les passions nodridores adés i ara del cor i de l'intel·lecte. VI El perdre el temps —No
sola, sense haver de demanar socors. Altres vegades s'hi havia trobat i adés i ara sentia tanta vergonya com pena de veure el seu fill tan poca cosa i
impacient. Calia un rei nou. Dins la llum grisa i molla, estrebada adesiara per l'espasme argentí dels llampecs, només es destacaven dues figures: la
posseir, com les sangoneres, dues llengües i consideren que intercalar adesiara, com a ornament, algunes parauletes gregues en els discursos en llatí,
si valgués la pena de parlar sense deixar-se entendre! Se'ls ha dit que adesiara per tocar el cor de la gent cal fer ús de les exclamacions. Així, van
ha de passar les hores entretenint-se, perquè la seva tasca és vigilar. Adesiara el vell Vadó, amo del quillat, tot ranquejant mirava el cantó de ponent
sincrònicament amb les algues que es movien amb el ritme de les onades. Adesiara arribava una ona més atrevida, més forçuda i violenta, que elevava les
ment s'estitllava amb claps de serenors lluminoses de bons averanys. Sols adesiara en veure's allunyat de les seves intencions vindicadores i justicieres,
la foscúria que no arribava mai. Seguia nevant copiosament, i en Vadoret, adesiara s'espolsava la neu i es consumia d'esperar que el seu enemic s'adormís.
i neu propícia a la dansa infantívola atiada pel riure del vent! Adesiara es girava per esguardar la fosforescència que li servia de guia per no
la humitat de la paret. A casa, quant a claror, sempre és cap al tard. Si adesiara s'hi veuen els marcs més corcats, més de color de vi les fulles de les
cobrellit les que entraven pel balcó obert. Si les visites eren senyores, adesiara duien a la mà un paquet embolicat amb paper manila, amb un tros de diari:
perruquer, perfumat de "Rêve d'Or", segurament amb el toc que adesiara li havia vist donar darrera cada orella, una mica inclinada davant el
sovintegessin les escandaleres tot i que, per alguna guspira que fiblava adesiara, seguida després d'un silenci d'hores, es veia que a casa hi havia força
en tot l'any. Era ben a desgrat de l'àvia, que hauria volgut armar adesiara una escandalera forta, suavitzadora, com els temporals d'agost. La mare,
amb el meyba i el jersei blau: al marge, amb les mans a la cintura, fent adesiara un sprint, debades, per anar a recollir un baló. I ja estava tip de mirar
panxa. Et posaren el cap i les espatlles sobre la seva esquena. En Santi adesiara aixecava el cap, que tenia sobre els braços entrecreuats, i mirava de cua
de l'Antònio, nas per nas amb la Rossita, "profe". Jo escoltava. Adesiara l'Antònio, que em reconegué tot d'una, assenyalant-vos amb el cap, em
persona, un senyor molt enraonat, molt formal. Per què m'ho pregunta? —Adesiara, un jovenet amb dues copes al cos és prou desvergonyit, prou sincer, per
nenes, no paraven de menjar cacauets, pipes, la nena els agradava, adesiara amb el colze li feien així al braç, menjaven cacauets, els arbres estaven
com si entre la seva carn i els meus ulls s'interposés una nebulosa, on adesiara espurnejava l'esclat de dues llumenetes, els estels dels seus ulls, que
en certa manera apreciar la més gran quietud de la seva vida i baixar adés i ara als Ganguilers Trempats en cerca d'un canvi que li era saludable. Havia
investigacions, encara que en remoure les seves muntanyes de fitxes adesiara brilla alguna rara menció reveladora d'un acurat sentit tècnic. Recordo
la solitud de l'olivar. Res torbaria la son de la quietud si no fos que, adesiara, cauen algunes fulles seques de les branques dels plàtans que voregen el
i s'expressava com la gent del terrer entre la qual vivia, però que adesiara demostrava una vivacitat en l'expressió dels seus sentiments i posava una
El bec, molt llarg, es destacava en línia paral·lela a l'horitzó. Adesiara, inclinava el bec vers la mar, com si tractés de mirar per damunt de les
doncs, tot un seguit de detalls, ensems que conversava amb en Xirinacs i adesiara m'adreçava a la nena com si no s'esdevingués res extraordinari. Aquella
de les altes comoditats, sentí renéixer amb més vigoria l'orgull adesiara violat. Tenia un rei al cos. Tornava a ésser el d'abans; i assajà una
tot i haver restat com a projecte el Codi esmentat, el dret de Catalunya adesiara anava sofrint limitacions i alteracions, i, sota el nom de ©, la
giragonses de la política grega, de quatre anys ençà, provocades adesiara pels pobles aliats i pels germànics, les quals capeix a bastament
temps posa una germanor, sovint més íntima que el respecte que ens ferma, adés i ara, a abundor de prohoms venerables. De cada promoció política
amb alguna filagarsa dels teixits romputs. Entre les roderes hi havia, adesiara, coixins d'arena flonja o gropes de roca, polides i lluents; quan el llom
sinó com a essència: les cases blanques, la fusta negra lluint adesiara, somortament, per un angle d'un estor emmarcat de blau, i testos curulls
trencada de les parets de tanca les retalla i les contrasta, encara que, adesiara, un feix de verd la mig esborri. En Josep Canals cavalca l'ampit de la

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »