×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb adinerar |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
les quals jo havia tingut bona cura de detallar en la meva llista a fi d' | adinerar | -les més. M'anava a desprendre de totes elles, d'aquest petit i humil | de comèdies d'Alfred de Musset i algun altre llibre possible d' | adinerar | . És amb pena que em desprenc de Chamfort, cínic, amarg, que sota un arbre | decantar-se pel bàndol isabelí, i com que al mateix temps, afanyosos d' | adinerar | llurs noves propietats, van imposar als arrendataris unes condicions més | boi deixant entendre que el senyor Marcel·lí era un "viu" i que havia | adinerat | l'anyada com no era d'esperar. El sol havia davallat a la posta. L'ombra | Fructuós l'import de la llebre, com si l'hagués matada el vell i l'hagués | adinerada | a vila. Innocenci i en Cassanella tornaren a tenir notable reforç del | aquest subjecte, va convertir-se en admiració en veure que abans d'un mes | adinerava | la sureda i masos més del que no podia somniar. El comprador era un pagès | , amb una grapada amatent, per tal de fer-lo-hi gruar i amb la intenció d' | adinerar | -ho tant com pugui. El comprador, per la seva banda, fa el mateix per tal | i adquiria les comèdies que trobava, per tal d'acaparar-les i poder-les | adinerar | quan li'n demanaven alguna de determinada i que no es trobava enlloc. Fou | antics i moderns. Els antics li donaven resultat; els moderns, no. | Adinerava | molt els llibres. Tot i això, va abandonar-los per dedicar-se de ple a les | per gent que cercava llibres bons, que són aquells que poden ésser | adinerats | i, per tant, susceptibles de fer-hi negoci. Bé: amb la parròquia | per a escriure allò que el cor li dicta? Podria jo —es deia Innocenci— | adinerar | les meves llàgrimes i els meus sospirs com el meu company les seves | qüestions alhora. "Homes així poden abassegar i produir formidablement. | Adineren | àdhuc els minuts que altres perden fumant una cigarreta", reflexionava | les frisances de l'ordre científic, meta de la societat que treballant s' | adinera | per tal com assoleix el mitjà de senyorejar segons les més altes i fondes | —Durant deu anys no em va pagar ni un xavo. Era quan les collites s' | adineraven | tantíssim; s'ha comprat un tractor, una màquina de batre, una premsa | vinyes. Els oferiments d'aquestes romanalles sovintegen molt, i solien | adinerar | -se al preu de 3 pessetes el quintar. El "Diario de | en temps de la processó del Corpus. Aquests productes, doncs, el que els | adinera | més és el primer que arriba a la plaça. Són els que, privilegiats per una | trobat que gràcies a unes relacions comercials amb països veïns, ha pogut | adinerar | millor els seus productes, etc., etc.. És a dir, que existeixen tot un | Només se'n salvaren lliurement aquells qui, com Fortuny, pogueren | adinerar | -se partint del mercat de París, gràcies a Goupil, o els qui disposaren de | mena, diners, mobles, drets, vestits, joyas, y en general tot lo que pot | adinerar | se, inclus la cosa litigiosa. Cuan á mes dels bens dotals se entreguin | tenint de refiarnos d' una exagerada protecció arancelaria pera poder | adinerar | els productes de la terra, lo que no sempre s' obté, y molt sovint es | avui que d'aquella valiosa forsa les ne sobra una gran part i no poden | adinerar | -la per causa de la dissortada cláusula. Aquest Municipi está endeutat, té | I arriben carretades de castanya que ja no s' | adineren | al mercat. Tothom se'n va del fret de la montanya, i | qui s'encarrega de la venda dels ous i de l'aviram, o bé cada associat ho | adinera | pel seu compte? —Cada associat ho fa pel seu compte, per no disposar la | y hasta... tot lo que'n puga valdre, allò que's pot sempre | adinerar | , com per exemple: un rellotge d'or... —Aném a pams, mossèn,— feu de | mes ne donava, y com la capsa era lo que tothom volia y la persona en res | adineravan | , despullaren de sos vestits á la noya, la llensaren á una bardissa, que | lo cambi cada dia més pujat del or; la escassetat de compradors que ho | adineressin | mitjanament... en fí, que la Teresina que en lo seu país natal no havia | imaginant quánts quartos deuría dur d'aquellas tòfonas que tant s' | adineravan | a ciutat... De tants anys d'espiarlo nit y día, se pot dir que li tenían | passió, y morint de frisansa cada cop qu' havia d' abandonar la vila per' | adinerar | fruyts, perque temia més y més aquell ditxós cop de má. Una dona pera | tants condempnats á mort com la crisis de Pratbell li tirava als brassos; | adinerava | , comensant per las cullitas y acabant per aquells mobles arreconats al | mobles arreconats al primer pis, tot lo que la meteixa crisis li permetía | adinerar | , y á n' aquell mitjer pidolayre de La Coma que, no content de demanar sa | caixaladas! Ja sabeu quánts de cops vaig venir á trobarvos; vos havíau | adinerat | totas las cullitas y encare no n' he tocat una malla, ni us he pogut | no 'n faltarán, y la vendrás á bon preu si la saps | adinerar | . Espavílat, que 'ls diumenjes la burreta 't llogarán | que sa salut ne valia menos; aixis per' estalviar jornalers, com per' | adinerar | los fruits, ab lo qual pensaba anar desempenyant poch á poch los deutes | també? capítol xii Quan l'oncle Toby ho va haver | adinerat | tot i passat comptes entre l'apoderat del regiment i Le Fever, i entre Le | que deixen de cultivar-se. Quan es conreaven, els fruits de la terra s' | adineraven | . Eren temps que la terra del nostre país generava riquesa. La seva renda | del cavall, els animals guits que no són de fiar perquè tiren guitzes, | adinerar | un terreny... Com les pedretes blanques del conte dels infants perduts |
|