Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la Moira va tolerar que se li atansés i que, amb afalacs, utilitzés l'	adjectiu	, graciós un dia per a algunes orelles lavinianes —ignores per complet la
en l'avenir, i com Zeus va muntar una organització sobre la força de l'	adjectiu	que assumia, un adjectiu molt astut, simple coincidència de quasi
va muntar una organització sobre la força de l'adjectiu que assumia, un	adjectiu	molt astut, simple coincidència de quasi homonímia amb la banda
de previsió discontínua, a clapes, trivial, del futur. El cas és que, amb	adjectiu	o no, la gran Moira no va cedir ni un bri de la seva alta independència i
els camps verds —ai ai, vet aquí que en el trasbals canvio d'ordre els	adjectius	d'encaix etern, i així comencen les altruistes revolucions incòmodes,
digui "amor romàntic", en el vocabulari de les persones ingènues. L'	adjectiu	és doblement justificat: d'una banda, perquè els escriptors romàntics van
amb un partit o una església, es reserven, amb no pocs escrúpols, l'	adjectiu	de "liberals". Una primera raó que ens fa d'Erasme un veritable germà
severitat romana, on destaca més vivament algun recurs d'annunzià, algun	adjectiu	"literari" que pren més força per contrast, com quan s'ha referit a la
el príncep, que parlava totes les llengües del món però no dominava els	adjectius	—. ¿Com li agrada aquesta festa? Dones /pretioses\, ¿no és així? ¿
una mentida desgraciada. Aquells senyors vivien de llançar-se a la cara	adjectius	desplaçats i noms insuportables —Shakespeare, el Dant, la
d'un gos, perquè Rosa li va posar la mà a la boca sense deixar-li dir més	adjectius	; però Frederic, tossut, amb la boca tapada, volgué continuar, i quan es
"l'academisme més analíticament narratiu i desacreditat" —els	adjectius	pitjoratius pertanyen al mateix Dalí, i presentades com a programa,
fan, que no us fassen afan d'ermar-vos en tot jorn... [402*407]. L'	adjectiu	"fabrit" o "febrit" (que vol dir brunyit) corrobora
opera per mitjà d'un terme descriptiu de varietat al qual s'afegeix un	adjectiu	modificador per a cada subvarietat. Així, la varietat /imilla\,
no menciona el tòtem, ja que està format per mitjà de radicals verbals o	adjectius	per a descriure una acció o una condició igualment aplicable a d'altres
per un verb i un substantiu incorporat o per un substantiu seguit d'un	adjectiu	: Al-mig-del-cel, Ell-aixeca-el-cel, Més-enllà
entre ells, i fins i tot seria temptador de reservar, per definició, l'	adjectiu	"humà" per a aquells caràcters que no van directament lligats a
diferents ells amb ells, i l'equívoc pot acabar essent penós. El mateix	adjectiu	"mitjana" ha hagut de tenir un valor distint segons el moment i el
les seves fantasies d'ancià metafòricament erètic (erètic sense hac:	adjectiu	derivable d'"eretisme", i que cadascú recorri al diccionari més
Tot això quedava representat en la mare. I s'ha acabat. És cert que l'	adjectiu	"materna" s'ha reservat generalment a la llengua més o menys exclosa
exhaurir-les. En rigor, és molt difícil, i potser impossible, trobar un	adjectiu	que qualifiqui totes les proposicions d'aquest llenguatge. Les
que, sense ésser industrial d'acord amb criteris econòmics, fins i tot l'	adjectiu	s'ha dut per endavant. L'anàlisi d'aquest període sols podrà fer-se quan
als ulls del món, però, al cap i a la fi, injust com tants i tants d'	adjectius	romàntics. La calmositat, la serenitat, en definitiva, davant situacions
amargament l'indígena—: si hem d'ésser sincers, cal que acceptem aquests	adjectius	com un diagnòstic puntual i acusatori. La nostra "blanesa", la nostra
I, en efecte, no era solament jurídica: era també, si m'és tolerat l'	adjectiu	, que trio amb totes les reserves, racial. Modernament, un cert
molts, i temerosos, i amendrentats valencians" —els	adjectius	són de mossèn Porcar— claudicaren a Montsó. Més càrregues fiscals venien
tant com la "regnícola" —en l'accepció que habitualment donem a aquest	adjectiu	tan divertit— d'abans, se'ns revelen en tota llur arbitrarietat quan les
marcat és una economia "subdesenvolupada". La força tètrica d'aquest	adjectiu	, però, estaria lleument desplaçada en el cas valencià. Tot i mantenir la
de l'èxit madrileny i coven la gloriola municipal. Els he penjat l'	adjectiu	d'"estentoris" perquè són els "figurons" de la "vida local". Pel
amb rapidesa caleidoscòpica. No cal, però, de cercar-li belleses	adjectives	: quan el mig dia el bat cruament, quan els ocells han emmudit i quan les
els ulls. El Mestre, que no admetia la identificació burocràtica dels	adjectius	"castellà" i "espanyol", en haver de fer un programa de literatura
tipus d'essències al més sovint substantives, a vegades, però, també	adjectives	o verbals, cadascuna de les quals reenvia a un sentit ple, etern,
exemple ruïna-establiment, raó-natura, humor-esperit, etc.), els	adjectius	(gran-petit) i els pronoms d'aparença més humil
és alhora vital i unitària; pot ésser infinitesimal (el que indiquen els	adjectius	subtil, fi, amagat, delicat), sense perdre la seva força, ans al
Catalunya. Aquest és el fet clar, i perdrem el temps cercant derivacions	adjectives	. Les cotitzacions del nostre mercat de llibres no pugen i baixen a mercè
ha de dir segona tiple, que al redactar gacetilles s'han de manejar els	adjectius	amb més llestesa que les cartes, que's pot negociar en eixut, i vaig
de sentits que, al marge de la tècnica, han adquirit amb els anys uns	adjectius	com "magnètic" i "dinàmic". Això no exclou que, sovint, el parlar
hi serveix per a designar una cadira qualsevol, sinó que, acompanyada d'	adjectius	, o d'aclariments de diverses menes, pot arribar a significar una
i els lluments a la veneciana. L'encís i la majestat d'En Lull repugnen l'	adjectiu	torturat i la frase salomònica. Gairebé tota la /Vida\ coetània,
no és d'aquests. Fins ara el sabíem poeta (poeta és un nom que els	adjectius	li sobren): ara el sabem també prosista, prosista on la simplicitat i la
on el relleu de les imatges, la vida de les descripcions, la justesa de l'	adjectiu	, la precisió del matís, s'enllacen en un noble estil periòdic
encara el regne d'Albert I com un model de fills de l'Església. L'	adjectiu	"catòlica" era inseparable de Bèlgica; el partit catòlic, que durant
i els polítics o subjectius. Els elements naturals —i aquí és pres aquest	adjectiu	en un sentit molt ample— són el territori, la historia, la llengua, el
de conceptes i l'envejós (de segona categoria) que és un envejós d'	adjectius	. És de desitjar, naturalment, que les bones persones estiguin de la banda
vulgar. Anomenar els ocells, les flors, la nit de lluna, els estels, amb	adjectius	més o menys pomposos, és llenguatge poètic dins la comuna conversació. En
i llegí: "Víctor: No és arribada l'hora d'acompanyar el seu nom de cap	adjectiu	, però no per això sóc insensible a la delicadesa del seu esperit. El
censura —que certament ha d'acontentar-se de fer desgràcies a base d'un	adjectiu	que no és el clàssic (en castellà cada substantiu té el seu
aquest sol instant li valdria tota la vida si no fos mort ja. La dèria L'	adjectiu	, que tant prodiga la nostra premsa quan s'exercita en la lloança, m'ha
premsa judica eminent, o el poeta que nomena pulcre, queden reduïts per l'	adjectiu	a una insuficiència despectiva. ¡Com si els calguessin caminadors, per a
ésser buida. Sentència Nosaltres substantivem, que Déu ja posarà els	adjectius	. Literatura Tots coneixem l'home de sentiment, cregut que parlant-nos de

Pàgina 1 (de 55)

50 següents