×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb adjunció |
Freqüència total: 70 |
CTILC1 |
entre els indis hopi, la confecció dels "bastons de pregària", per | adjunció | a les plomes que en formen l'element principal de branquinyols de | elements adquirits en altres llocs; i, sense cap mena de dubte, aquestes | adjuncions | ocasionen sovint una modificació del sistema. De vegades, també, no | és que els pares són "morts" i que la procreació no es concep com l' | adjunció | , ans com la substitució dels éssers vells per un de nou. D'altra banda, | sentit dels quals s'ha perdut, poden servir per a forjar noms propis per | adjunció | d'un sufix. D'aquesta manera, el mot matirandjingli del | (sujet)? En la signatura mateixa del llibre, per l' | adjunció | d'aquest segon Loti, d'aquest tercer home que només escriu, es fa un | adverbi (més, menys). Els adjectius admeten —alguns exigeixen— l' | adjunció | d'un complement, que està generalment constituït per un nom o grup | ací o vet aquí, heus ací o heus aquí, admeten l' | adjunció | de pronoms febles (vet-lo ací, heus-lo aquí, etc.). En el | Però això no vol dir que aquells no puguin usar-se mai sense l' | adjunció | d'un complement-acusatiu, ni aquests no puguin admetre algun cop | d'un complement-acusatiu, ni aquests no puguin admetre algun cop l' | adjunció | d'un tal complement, ço és, d'un complement que expressi quelcom a què | té una significació diferent de la del derivat que s'obté per la simple | adjunció | del sufix al radical (carner, ferrer). Hi ha, però, casos en què | abaratir; lent, alentir; bla, ablanir; bo, abonir; rodó, arrodonir. L' | adjunció | d'aquest prefix a certs verbs intransitius en fa verbs transitius o | i dreçar. Notem, ací, que els verbs derivats d'adjectius per l' | adjunció | de les terminacions ar o ir, tot essent | als suports, hom troba ja constituïdes les dites tanques, per l' | adjunció | als filferros horitzontals d'altres verticals cada 55 cm., els | de les inevitables modificacions que l'extravassació i, eventualment, l' | adjunció | d'anticoagulants fan sofrir a la sang, que la converteixen en una | els mètodes d'estabilització de la sang per desfibrinació, i per l' | adjunció | d'altres substàncies que no siguin el citrat de sosa. La qüestió | segueix: "Proposició provinent de /apud\; ab i, amb la | adjunció | d'una nassal amb; la primera forma (ab) empleada | difícil problema, ha intervingut un element nou i molt important amb l' | adjunció | en el formulisme d'un terme d'informació, el qual es revela com una forma | que l'acció mencionada (partir) és en futur (partiré) per l' | adjunció | del monema é. Els exercicis estructurals són destinats a | sistema transformacional és compost per regles de supressió, reordenació, | adjunció | , etc.. Les regles de base fan possible la introducció de noves | de vidre s'opacifica; els esmalts esdevenen opacs. Esmalts òpals Si l' | adjunció | d'òxid d'estany és dossificada a un punt just, els esmalts resten a mig | Si pot fer-se amb aigua destil·lada molt millor. La finalitat de l' | adjunció | del bicarbonat (gran neutralitzant d'àcids), de respatllar-les i d'un | l'aigua, aquesta ha d'ésser destil·lada. Neteja de pinzells o espàtules, | adjunció | d'aigua a la capa d'esmalt o als flascons, etc.. S'ha de posar molta cura | aproximadament uns dos minuts per color. És preferible ésser prudent en l' | adjunció | d'essència. Per bé que de moment semble que en manqui, a mesura que es | Les característiques anatòmiques —curvatures a les plantes dels peus i | adjunció | del dit gros als altres dits— permeten d'afirmar que el posseïdor del peu | no educa un altre gos", ha dit Emerson. Molts autors han suposat que les | adjuncions | successives, que constitueixen el progrés de la civilització en l'ordre | i, tenint ja tot lo que se sab del món inorganic i de la vida, aquesta | adjunció | les completa definitivament. Tal complement es la preparació | El poble d'Atenes se vegé obligat ben sovint a recrutar-se per l' | adjunció | dels extrangers. El de Roma, encara que establert sobre una base molt més | perdues graduals que hi haurien ocasionat una extrema reducció sense les | adjuncions | fetes de tant en tant. No hi ha una sola noblesa a Europa la massa de la | no s'han multiplicat, no fan més que sostenir-se, i els calen també | adjuncions | . Les classes restringides, com se veu, no tenen el poder d'extendre-s ni, | els indis americans cada vegada que fem una cigarreta. El tabac és una | adjunció | exquisida a l'art de viure, així com d'altres són útils (per exemple el | els de la seua classe, un adverbi (dit de manera) {insolite} per | adjunció | d'un sufix {e} al radical. Ens interessa el sentit de l'adverbi: | fan un germà al node arrel (per substitució o per | adjunció | ). És el que se'n diu la condició d'extensió, l'equivalent | (on «es trasllada a» vol dir: s'hi adjunta o es mou al seu especificador — | adjunció | o substitució, respectivament). D'aquesta manera, tot trasllat és motivat | endavant, cau en la categoria de «la resta». Deixant de banda per ara l' | adjunció | , la hipòtesi plausible més restrictiva és que les estructures X | que les estructures possibles es limiten a les d'(1). Pel que fa a l' | adjunció | , d'acord amb Chomsky, 1986a, no hi ha adjuncions a cap | que fa a l'adjunció, d'acord amb Chomsky, 1986a, no hi ha | adjuncions | a cap complement; l'adjunció (almenys a la sintaxi manifesta) «preserva | Chomsky, 1986a, no hi ha adjuncions a cap complement; l' | adjunció | (almenys a la sintaxi manifesta) «preserva l'estructura,» i la distinció | inclou l'Espec i els elements adjuntats, si n'hi ha (atès que l' | adjunció | a una projecció màxima, al seu Espec o al seu nucli està | donant lloc a la categoria complexa [x put X], com en l' | adjunció | d'ϰ a X a (5). El domini, el domini intern i el domini | són transformacions de substitució, però també hem de tenir en compte l' | adjunció | . Permetem, doncs, l'estructura d'X amb barra (5) igual que la (1) | empírics tan forts com per al cicle estricte. Suposem, doncs, que l' | adjunció | no cal que estengui la seva fita. Per ser més concrets, suposem que el | en el segon tipus de llengües hauria donat lloc a estructures d' | adjunció | bastant diferents de les de les llengües amb elevació. Hi ha moltes | d'una operació, aleshores aquesta aplicació està prohibida. A (26b) l' | adjunció | d'α a there donaria lloc a una interpretació | com ara «hi ha un home estrany a qui sembla que a fora plou»). Però l' | adjunció | no hi està permesa: la derivació convergeix amb una interpretació | àtoms només representen els troncs atòmics i completant la fórmula amb l' | adjunció | a cada símbol d'una quantitat de punts igual al nombre d'electrons de la | entre original i còpia; totes les còpies, les descàrregues i les | adjuncions | a partir d'un arxiu inicial resulten absolutament equivalents i | entre estructura central (saturada, amb les variables) i perifèria o | adjunció | . Els senyals construïts en funció de l'interpretant en tercera instància, | possible. El resultat d'aquestes influències va ser, en alguns indrets, l' | adjunció | pura i simple de certes hores a l'ofici del matí i del vespre.» | morfològic que consisteix a modificar una base, generalment mitjançant l' | adjunció | d'un afix, per a formar un mot nou. Com s'indicarà més avall (§ 6.5.1.2) | té un caràcter binari, i si el mot conté prefixos i sufixos, l'ordre d' | adjunció | es pot deduir generalment a partir de l'existència o l'absència del mot |
|