Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'un moment a l'altre, la seva mort. A contracor del déu, ens és forçós d'	admetre	-ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i
Però ella és massa intel·ligent per sentir-se enemiga dels vencedors.	Admet	només circumstancials adversaris, pobres nàufrags, com ella mateixa, en
els caràcters a part, i l'enigma en muda se li assembla, candorós ho	admeto	, i jo no violo cap llei, tranquil·litza't, perquè he de reverir un regal
tramuntava l'última llum d'un capvespre radiant de Grècia i se sentia	admesa	per antigues serenors. Agamèmnon "Aquesta tarda vaig entrar al palau
-me, allerant-me de voltar, a Egipte. Sí, hi he estat diverses vegades i	admeto	que de jove hi he viscut. Sóc una arqueòloga aficionada —o afeccionada,
ens mortifica de passar per curiosos encara amb il·lusions, ens avenim a	admetre	que procedia d'una illa estesa i estreta, en la qual hi ha una alta
Sí, amb l'ajut de l'útil cabdell que una del llinatge em va lliurar, ho	admeto	, però el fil conductor em servia només a mi, no a ella, i per això la vaig
, que és bona!—, la Beneta, doncs, donades les simpaties que té al poble,	admeté	que molt bé podia ésser. Ja saps com és la Beneta: és una ànima de
realment, per més que ell hagués arribat a fer-li-ho creure? I, encara,	admetent	que tot fos veritat: que ella hagués estat realment sola, esperant-lo,
podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens. Fins i tot caldria	admetre	-la en la seva precisió més taxativa, que ens situa davant el fenomen
que alguna vegada, per excepció, i aclaparats per l'evidència, no hàgim d'	admetre	contritament una relliscada pròpia que respongui a la insultant
qualsevol. De més a més, per poca intel·ligència que els animi, han d'	admetre	una hipòtesi incontrovertible: que la menor fallida del "progrés" ens
quan ens inclouen, ens semblen justes en la nostra inclusió: fins i tot	admeten	un possessiu —"el meu poble", "la meva colla", "la meva societat"
narcòtic patriotard, engany —o autoengany— deliberat? Tant se val. Tot i	admetre	de bon grat, i de seguida, la influència d'aquests factors, hem
no descartava que pogués donar-se un Bossuet comunista. I hem d'	admetre	que, en el pla de les suposicions, no sols un Bossuet sinó fins i tot un
—d'un complex o cosa per l'estil— perquè, en realitat, el fet no pot	admetre	cap altra explicació: almenys, jo no li'n trobaria. Problema distint és
La literatura no pot dissoldre's en un pur desplegament formal, ni	admet	reduccions a un valor tècnic exclusiu. La música, diuen, és un art
saben distingir entre justícia i injustícia, ni que sigui eventualment. I	admeten	la possibilitat que l'ordre, el seu ordre, arribi a estar en
és algú que ens ofèn pel simple fet d'existir. I una ofensa solament	admet	de ser considerada com a tal —com a ofensa— quan com a tal
de la literatura, el qual, ni pel seu volum ni per la seva complexió, no	admet	de ser equiparat amb cap situació històrico-cultural anterior. El
a més. Perquè quantitativament els disturbis criminals dels salvatges no	admeten	comparació amb els resultats que l'home civilitzat ha obtingut en la
jocosa: pàbul de riure. És com si, de paraula, l'home no hagués sabut mai	admetre	el sexe més que en funció d'obscenitat, i com si l'obscenitat fos
sexual, particularment. I fomenta prejudicis i convencions que la facin	admetre	com a natural. Ha de ser així, si vol sobreviure, si vol aguantar-se amb
excepte en casos extrems. Potser tenim ja dret a esperar que el sexe no	admetrà	ni tan sols la ironia. La pornografia hi perdrà tota la seva saborosa
de més a més: diverses projeccions dels pecats, sempre a l'escala	admesa	per la societat, afavoreixen la indústria i el comerç, o, si més no,
El punt culminant de la seva vehemència va ser quan va dir que no	admetia	ni la més lleu ombra de dubte sobre la legitimitat del Govern de la
al·ludeix amargament a la dura ofensiva contra Euskadi,	admetent	la hipòtesi: Si Bilbao cayera... A la tarda, vora El
demà retirarà els observadors de la frontera si Portugal no els torna a	admetre	. 13 juliol. Prenc un bany de sol vora la pedrera —cambra
Ningú no en fa cas. Potser no l'han sentit, però és més probable que no	admetin	denúncies per part dels acusats. —I què? —fa la dona—. No seria el primer
hi ha rastres d'humilitat, declara: —Escampar aquest concepte... Què dic?	Admetre	la sola possibilitat d'aquest concepte és derrotisme. Què diu la base
el mateix. —No —el contradiu ell—. O sí, en la mesura que una negació	admet	distintes interpretacions. Perquè és això, l'heu basada en una negació.
sota les costelles, la tràquea té un moviment espasmòdic abans d'	admetre	un glop d'aire dens i raspós que se li enganxa pel paladar. S'asfixia.
-s'ho del tot, en contra d'ells, però desitja més que res en el món ser	admès	i admirat per ells. Una tarda l'acadèmia ha estat especialment
cedia, llagoter, a les exigències d'aquest desenfrenat sibaritisme, i	admetia	, cosa absolutament prohibida, que aparegués a la taula comú una cistella
honest i còmode atribuir tots els errors, tots els vicis que no volien	admetre	d'aquell que estimaven a la malèfica influència de l'altre. I Jeroni no
qui? A favor de què? Els entesos adopten el posat circumspecte que no	admet	preguntes concretes; a més, d'aquí tres dies se n'aniran. Catalunya ha
vol intervenir, la més petita al·lusió a una realitat que no	admet	diàleg. I quan Cinta, malgrat la prohibició del seu marit, intenta
procurant no irritar-lo. En la còlera violenta que el dominava, no	admetia	consols. És veritat que a mi, que jo recordi, no m'havia ofès mai; però,
el descrèdit i el menyspreu, sembla que a la Xina és considerada i	admesa	per tothom. Tot això no crec que sigui fruit d'una decadència ni d'una
noies són d'una pura i simple animalitat i que en els jocs amorosos no	admeten	cap de les fantasies que sobre la ratlla de l'equador es practiquen tant
dins de la seva casulla, etzibant un llenguatge que jo no podia	admetre	que no fos de mera barrila, Madame Tu, les seves filles i els altres
i pagesos. Se'ns objectarà que tal era l'esperit de l'època; però, bo i	admetent	-ho, podem afirmar que era un esperit tan ben assimilat que es feia
la història de les nostres associacions des de fa cent anys per a	admetre	tot seguit el pes del vessant col·lectivista, agermanador, de l'esperit
d'alguna manera la descoberta d'Amèrica. Ja hem dit abans que àdhuc	admetent	el règim d'exclusió decretat per la Monarquia a benefici de Sevilla, hi
d'Alfons VI, reconqueridor de Toledo, perquè les diòcesis catalanes	admetessin	llur dependència respecte a l'antiga metròpolis religiosa de Castella;
a l'antiga metròpolis religiosa de Castella; després, amb Urbà II,	admetent	la segregació dels bisbats de Catalunya de l'arquebisbat de Narbona en
freixe. El clericat, que estava més en contacte amb els treballadors, no	admetia	aquest raonament tan erroni. Però l'espantava el caràcter anticlerical i
Corts per a un afer o un grup d'afers especials. I aquest fet, àdhuc no	admetent	el criteri de l'escola filològica que troba en els mots l'expressió
de qui féu la proposta que la manera i les modalitats amb què fou	admesa	. Mitjançant una Constitució de pau i de treva, i a fi de remetre
semblants —encara potser haurien estat més falaguers— als que hagué d'	admetre	per la derrota deu anys més tard? Sens dubte, l'explicació es troba en

Pàgina 1 (de 170)

50 següents