×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb admetre |
Freqüència total: 8497 |
CTILC1 |
d'un moment a l'altre, la seva mort. A contracor del déu, ens és forçós d' | admetre | -ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i | Però ella és massa intel·ligent per sentir-se enemiga dels vencedors. | Admet | només circumstancials adversaris, pobres nàufrags, com ella mateixa, en | els caràcters a part, i l'enigma en muda se li assembla, candorós ho | admeto | , i jo no violo cap llei, tranquil·litza't, perquè he de reverir un regal | tramuntava l'última llum d'un capvespre radiant de Grècia i se sentia | admesa | per antigues serenors. Agamèmnon "Aquesta tarda vaig entrar al palau | -me, allerant-me de voltar, a Egipte. Sí, hi he estat diverses vegades i | admeto | que de jove hi he viscut. Sóc una arqueòloga aficionada —o afeccionada, | ens mortifica de passar per curiosos encara amb il·lusions, ens avenim a | admetre | que procedia d'una illa estesa i estreta, en la qual hi ha una alta | Sí, amb l'ajut de l'útil cabdell que una del llinatge em va lliurar, ho | admeto | , però el fil conductor em servia només a mi, no a ella, i per això la vaig | , que és bona!—, la Beneta, doncs, donades les simpaties que té al poble, | admeté | que molt bé podia ésser. Ja saps com és la Beneta: és una ànima de | realment, per més que ell hagués arribat a fer-li-ho creure? I, encara, | admetent | que tot fos veritat: que ella hagués estat realment sola, esperant-lo, | podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens. Fins i tot caldria | admetre | -la en la seva precisió més taxativa, que ens situa davant el fenomen | que alguna vegada, per excepció, i aclaparats per l'evidència, no hàgim d' | admetre | contritament una relliscada pròpia que respongui a la insultant | qualsevol. De més a més, per poca intel·ligència que els animi, han d' | admetre | una hipòtesi incontrovertible: que la menor fallida del "progrés" ens | quan ens inclouen, ens semblen justes en la nostra inclusió: fins i tot | admeten | un possessiu —"el meu poble", "la meva colla", "la meva societat" | narcòtic patriotard, engany —o autoengany— deliberat? Tant se val. Tot i | admetre | de bon grat, i de seguida, la influència d'aquests factors, hem | no descartava que pogués donar-se un Bossuet comunista. I hem d' | admetre | que, en el pla de les suposicions, no sols un Bossuet sinó fins i tot un | —d'un complex o cosa per l'estil— perquè, en realitat, el fet no pot | admetre | cap altra explicació: almenys, jo no li'n trobaria. Problema distint és | La literatura no pot dissoldre's en un pur desplegament formal, ni | admet | reduccions a un valor tècnic exclusiu. La música, diuen, és un art | saben distingir entre justícia i injustícia, ni que sigui eventualment. I | admeten | la possibilitat que l'ordre, el seu ordre, arribi a estar en | és algú que ens ofèn pel simple fet d'existir. I una ofensa solament | admet | de ser considerada com a tal —com a ofensa— quan com a tal | de la literatura, el qual, ni pel seu volum ni per la seva complexió, no | admet | de ser equiparat amb cap situació històrico-cultural anterior. El | a més. Perquè quantitativament els disturbis criminals dels salvatges no | admeten | comparació amb els resultats que l'home civilitzat ha obtingut en la | jocosa: pàbul de riure. És com si, de paraula, l'home no hagués sabut mai | admetre | el sexe més que en funció d'obscenitat, i com si l'obscenitat fos | sexual, particularment. I fomenta prejudicis i convencions que la facin | admetre | com a natural. Ha de ser així, si vol sobreviure, si vol aguantar-se amb | excepte en casos extrems. Potser tenim ja dret a esperar que el sexe no | admetrà | ni tan sols la ironia. La pornografia hi perdrà tota la seva saborosa | de més a més: diverses projeccions dels pecats, sempre a l'escala | admesa | per la societat, afavoreixen la indústria i el comerç, o, si més no, | El punt culminant de la seva vehemència va ser quan va dir que no | admetia | ni la més lleu ombra de dubte sobre la legitimitat del Govern de la | al·ludeix amargament a la dura ofensiva contra Euskadi, | admetent | la hipòtesi: Si Bilbao cayera... A la tarda, vora El | demà retirarà els observadors de la frontera si Portugal no els torna a | admetre | . 13 juliol. Prenc un bany de sol vora la pedrera —cambra | Ningú no en fa cas. Potser no l'han sentit, però és més probable que no | admetin | denúncies per part dels acusats. —I què? —fa la dona—. No seria el primer | hi ha rastres d'humilitat, declara: —Escampar aquest concepte... Què dic? | Admetre | la sola possibilitat d'aquest concepte és derrotisme. Què diu la base | el mateix. —No —el contradiu ell—. O sí, en la mesura que una negació | admet | distintes interpretacions. Perquè és això, l'heu basada en una negació. | sota les costelles, la tràquea té un moviment espasmòdic abans d' | admetre | un glop d'aire dens i raspós que se li enganxa pel paladar. S'asfixia. | -s'ho del tot, en contra d'ells, però desitja més que res en el món ser | admès | i admirat per ells. Una tarda l'acadèmia ha estat especialment | cedia, llagoter, a les exigències d'aquest desenfrenat sibaritisme, i | admetia | , cosa absolutament prohibida, que aparegués a la taula comú una cistella | honest i còmode atribuir tots els errors, tots els vicis que no volien | admetre | d'aquell que estimaven a la malèfica influència de l'altre. I Jeroni no | qui? A favor de què? Els entesos adopten el posat circumspecte que no | admet | preguntes concretes; a més, d'aquí tres dies se n'aniran. Catalunya ha | vol intervenir, la més petita al·lusió a una realitat que no | admet | diàleg. I quan Cinta, malgrat la prohibició del seu marit, intenta | procurant no irritar-lo. En la còlera violenta que el dominava, no | admetia | consols. És veritat que a mi, que jo recordi, no m'havia ofès mai; però, | el descrèdit i el menyspreu, sembla que a la Xina és considerada i | admesa | per tothom. Tot això no crec que sigui fruit d'una decadència ni d'una | noies són d'una pura i simple animalitat i que en els jocs amorosos no | admeten | cap de les fantasies que sobre la ratlla de l'equador es practiquen tant | dins de la seva casulla, etzibant un llenguatge que jo no podia | admetre | que no fos de mera barrila, Madame Tu, les seves filles i els altres | i pagesos. Se'ns objectarà que tal era l'esperit de l'època; però, bo i | admetent | -ho, podem afirmar que era un esperit tan ben assimilat que es feia | la història de les nostres associacions des de fa cent anys per a | admetre | tot seguit el pes del vessant col·lectivista, agermanador, de l'esperit | d'alguna manera la descoberta d'Amèrica. Ja hem dit abans que àdhuc | admetent | el règim d'exclusió decretat per la Monarquia a benefici de Sevilla, hi | d'Alfons VI, reconqueridor de Toledo, perquè les diòcesis catalanes | admetessin | llur dependència respecte a l'antiga metròpolis religiosa de Castella; | a l'antiga metròpolis religiosa de Castella; després, amb Urbà II, | admetent | la segregació dels bisbats de Catalunya de l'arquebisbat de Narbona en | freixe. El clericat, que estava més en contacte amb els treballadors, no | admetia | aquest raonament tan erroni. Però l'espantava el caràcter anticlerical i | Corts per a un afer o un grup d'afers especials. I aquest fet, àdhuc no | admetent | el criteri de l'escola filològica que troba en els mots l'expressió | de qui féu la proposta que la manera i les modalitats amb què fou | admesa | . Mitjançant una Constitució de pau i de treva, i a fi de remetre | semblants —encara potser haurien estat més falaguers— als que hagué d' | admetre | per la derrota deu anys més tard? Sens dubte, l'explicació es troba en |
|