Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb dringadissa de moneda antiga i forta. "Che salvadanaio!",	admirava	la siora Ernesta, atenta al designi del xarbot. "È un vero
està molt ben construïda, i ningú no es pararà a escoltar-la, sinó a	admirar	-la." I l'esguardava en detall i en conjunt, amb ulls experimentats i
del seu judici. El Minotaure i Teseu "¡Qué peludo eres!",	admirava	l'home, que havia llegit molt, en topar en un tombant de corredor amb el
que habita en ell, que constitueix la seva naturalesa essencial. Ara	admirem	un correcte dibuix que el representa i girem, subtils hipòcrites, de
aconseguia d'amagar la seva bellesa, i tots els esguards es giraven per	admirar	-la. Un dels oficials, veient-la acostar-se, cridà l'atenció dels altres:
diversa causà la figureta en tots els qui la contemplaren: alguns l'	admiraren	, però la majoria, malgrat el seu significat, davant d'ella s'aferraren en
Anselm, el rector de Santa Maria, a qui l'ensenyaren, no pogué menys d'	admirar	la gràcia ingènua amb què havia estat executada, tenint en compte l'edat
sortir al camp, dibuixar, córrer, cantar, contemplar la posta del sol,	admirar	els arbres, embadalir-se amb el cant dels ocells. Això, naturalment, no
jovenesa, aquell rostre que ell contemplà tantes vegades i tantes vegades	admirà	en silenci. Només que ara apareixia pàl·lid. No, no era la mateixa ella:
uns individus desconeguts. I tanmateix, us entreteníeu força mirant-los i	admirant	-los. Els oblidàveu de seguida. Però, mentrestant, us divertíeu. —El món
intel·lectual que identificà amb la seva vida, és el que nosaltres seguim	admirant	. En el santoral laic del món contemporani, l'humanista de Rotterdam ocupa
la moral i la vida, i per això ens reprotxen coses que ens haurien d'	admirar	. Sigui com sigui, nosaltres som així, i s'ha acabat. Hi ha hagut èpoques
que presenciava aquelles explosions de particularisme, no podia deixar d'	admirar	-se'n: sens dubte li semblaven excessives. Per això ens titllava de
el seu enlluernament davant la primera lectura de Dostoievski. Cert que	admirar	-se del fabulós Fiòdor Mikhailovitx no té res de particular: pertany a
He vist que, entre el progressisme més en voga, hi ha la tendència a	admirar	Goethe entre el catàleg dels precursors. Lukacs ha escrit tot un llibre
Una Marilyn Monroe, una Brigitte Bardot, una Sofia Loren, s'han deixat	admirar	generosament. El cine, encara, ha pres sovint el llit com a escenari de
política, a seques. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca,	admirem	els genis de l'especialitat. Per això el Mediterrani és, essencialment,
o Mussolini, qualsevol "bec d'or" autòcton ens té el cor robat. Hi	admirem	, més que la doctrina o la intenció, la vèrbola. I, per poc que siguem
un ametller vell, magnífic. Aquest matí (amb cor de japonès) he anat a	admirar	una pomereta que hi ha darrera casa, tota blanca, tota assolellada, vora
tallats jauen sota el camí: més d'un cop, aquesta tardor, havíem	admirat	llur fruita abundosa. Hi ha violes pels marges, tres tudons volen
que, al matí, a primera hora, tot era blanc de gebre). De casa estant hem	admirat	la posta vermella, les alzines retallades contra els cirrus de foc. Ens
Teixidor i Bofill i Ferro. Parlem de Max Scheler, que Calsamiglia	admira	molt. Diu que és deixeble de Husserl. No creu, com els sensacionistes
la biografia de Wesley. A mitja tarda vaig a Coll ses Pregàries, on	admiro	l'èxtasi hivernal, el fum lent del Pujolar, les fagedes nues —una
Cap a mitja tarda vaig a passeig amb la Fina. Olorem les flors de pomera,	admirem	els grans camps d'ordi i de blat, la delicada verdor dels pollancres. El
home d'una passió viva, però continguda. Anem fins a Coll Ses Pregàries i	admira	aquell paisatge harmoniós: al lluny, les muntanyes tenien unes
tots dos albins. Es dirigeixen directament al toll, es descorden. Ell s'	admira	: —Per què no ho fan a les tasses? Un dels xicots el fita, es tomba cap
seves dones, els n'heu de fer, si podeu. —A les seves dones? —s'	admira	. —Sí. Si els empeltem la nostra sang... —I tu? —pregunta en veure que
? Però l'infant, que li somriu, nega amb el cap. —Per què? —s'	admira	ell. El noi agafa un altre full de paper i escriu alguna cosa; l'hi
—Se li gira—. Si l'arrepleguen li voldran fer l'operació. —Ah! —s'	admira	ell—. Em pensava que l'havien feta a totes les dones de la casa... —És l'
l'home—. De tant en tant porten caixes noves. —Buides, vols dir? —s'	admira	ell. —Sí. Periòdicament canvien les dels dignataris enterrats. Es
. Tot sovint en vénen i de vegades fins s'emporten ossos. —Per a què? —s'	admira	ell. —Per estudiar-los. Ossos deformats per les malalties i coses així.
no saps com va, això. Se n'adonaran quan facin la revisió. —Revisió? —s'	admira	ell—. Als ossos? —Sí. Revisió periòdica, cada deu anys. Si troben una peça
dir-los, a ells? T'hauria anat descalçant i... —Un agent provocador? —s'	admira	ell, badant molt els ulls. —Digues-ne com vulguis. Per aquí sempre en
i exclama: —No penso enfilar-me enlloc ni fer res més. —Ah! —s'	admira	la dona—. Semblàveu disposat a col·laborar... —Doncs no. Ni sabeu què
igual, ben mirat. L'havíeu d'haver dut a la saleta. —Per què? —s'	admira	la dona. —Perquè... —però es talla per recobrar l'alè que se li'n va—
difícil d'escatir, el que sí és evident és que com a bons barcelonins	admiraven	, aprovaven i agraïen la política del bon rei Carles III. Seria del tot
temps passats ell pot recollir-ne els fruits. El seu fill no sabrà	admirar	mai, ni agrair-li mai, ni li pagarà més que amb menyspreu aquest
forçut i vagabund Rovirosa. El noi aprèn amb una rapidesa que afalaga i	admira	el seu mestre a llegir en català, castellà i llatí. És aquest fet que ens
Escolta la veu del pare, voltat d'homes respectables que no ballen.	Admira	embadalit el grup de currotacos que expliquen com han travessat la ciutat
del tot, en contra d'ells, però desitja més que res en el món ser admès i	admirat	per ells. Una tarda l'acadèmia ha estat especialment majestuosa. És a la
perquè ell és més vell en la consciència i el dolor. El pare i la dida s'	admiren	de la seva docilitat. El pare està satisfet, la dida furiosa. Durant els
allunyat de qualsevol altra persona, defectes que fins i tot acabà	admirant	, no sols tolerant, perquè eren l'expressió d'aquella sòlida, dura,
la seva conscient insuficiència, de la necessitat mai no satisfeta de ser	admirat	, estimat, elogiat. Erasme no podia saber-ho perquè no sentí mai aquesta
l'en va desdir, ni l'en va distreure, ni el seu amic, a qui estimà i	admirà	, no tant com ell hauria volgut, però molt més del que es pensava, ni la
la frase inicial amb una agilitat per a la perífrasi que Erasme havia d'	admirar	i envejar alhora, i li calia rendir-se, fins a contracor, a l'encant
que Erasme es deixés seduir per l'encant de Cinta, ni que es decidís a	admirar	la inevitable eficàcia i autoritat del pare. Com més fortament es sentí
us plau, i el diverteix dir-ho. No pot sorprendre'ns que Jeroni Oleguer	admiri	i estimi i adorni de qualitats que potser no té, aquest home, madur heroi
àngel blanc i pur i que està disposat a compartir la teva tenebra? Erasme	admirava	les poesies del seu amic, però detestava la seva retòrica. Esternudà o
i enfeinada ciutat on havia nascut no li havia permès d'exercir ni d'	admirar	. Possiblement ell mateix no va ser prou conscient d'aquest estil neogòtic
dolor, tant abús del fort contra el feble disminuís. Per això estimava i	admirava	aquell home de fe incommovible que era Erasme Bonsoms, que en aquell

Pàgina 1 (de 80)

50 següents