Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la noia. "Trista de mi", cloïa a la moderna, sense punt	admiratiu	, la matrona. "Així s'exclama, però amb esgarip, tant a Sòfocles com a
sempre demana més sensació, més angles aguts, més desmais i més espasmes	admiratius	. El meu kòdak no va recollir res, absolutament res, de tot allò que jo
Antoni Mates n'estava enamorat com un foll, però amb una mena d'amor	admiratiu	i estrany, que no el satisfeia ni era capaç d'apagar l'altra set que el
com responia la virilitat dels homes que la contemplaven, en el tremolor	admiratiu	dels ulls, en el desig contingut de la respiració. Va ésser necessari
vegada que veia en Cambó i en vaig treure —ni cal dir-ho— una impressió	admirativa	, amb només una petitíssima reserva per la brusquedat amb què —tot i que
en el pany fronterer, fer esclatar el públic en una interjecció de joia	admirativa	i aconseguir un quinze a favor. I guanyant ara l'un i guanyant ara
qual exerciren damunt seu categòrica influència, fonament d'una amistat	admirativa	que els anys havien de consolidar. Anacreont, el primer
o colpidora com una teoria de detectiu, ni que li conquereixi tant d'	admiratiu	respecte; ens cal publicar els nostres plans, perquè els diaris
les làmines que vostès tenen de copiar. Tots els nens feren un —Ah!...—	admiratiu	. Allò que els mostrava el professor era per a ells una cosa
amb veu embofegada i xisclosa aquella seva exclamació, cada cop més	admirativa	: —Llamp de llamp de rellamp! Quan eixírem del poble una òliba ens saludà
les faldilles. Aleshores, jo, amb aquella necessitat d'una ponderació	admirativa	de la vida intensa que caracteritza la innocència dels nois —els
una noia pansida amb un capell trist, i la ressegueix amb una vaguetat	admirativa	, gairebé d'enlluernament. Quan dieu que ja comença de fer calor, mou el
saludant En Sànchez amb una alegria sincera i amb una reverència	admirativa	oferien a Eliana i al seu amic la dansa més vertiginosa del seu
corda i els petons, arribaran a la deguda resignació i potser a un estat	admiratiu	per les meravelles de l'urbs. I d'una sortida escadussera pels marges
sincopada de quan el pensament només pot concentrar-se en exclamacions	admiratives	. Però les paraules més indiferents els eixien dels llavis amarades d'una
de famílies burgeses i poetes decadents)... escrivia, dic, entre	admiratives	ponderacions: —Ja soc cocotte! Als redactors en cap No creguéssiu mai
ara espurnejants de joia, ara humectats de tendresa, ara somniadors, ara	admiratius	... I, percaçant-hi aquestes expressions, es perdia dins les puríssimes
que el taül. Ells ho tenien tot i no es cansaven mai. Els tenia un odi	admiratiu	, delirant. Llavors la gran mania era pintar el natural. De vegades ens
munt, tant la senyora com el senyor Aspriu prorrompien en exclamacions	admiratives	. La majoria d'aquests bolets eren tallats a llenques, assecats al forn i
diable m'escolti. Innocenci mirava el seu company amb una mena de pietat	admirativa	. Els ulls negres i petits del bosquerol no participaven mai del riure de
però massa sovint privada d'una orientació eficient. Una plèiade	admirativa	rodejà aviat Figueras, i de les sol·licitacions adreçades al jove pintor,
Florinda, ¿veritat, Medí? En Medí es mirà la seva dona amb una estranyesa	admirativa	que donava a comprendre que era la primera vegada que sentia parlar
l'ha pesat i diu que fa quinze terces, i el pare hi fa la seva exclamació	admirativa	preferida: Burrango! La festa i el crepuscle de la posta La vigília de
i amb èmfasi afegí: —L'ocell és un artista. Després d'un silenciós èxtasi	admiratiu	, i com degut a una associació d'idees que li despertava aquell moment,
—El que cobra les cadires de Betlem. El prelat deixà anar un ah! bastant	admiratiu	, pensant-se, sens dubte, que em referia a alguna enlairada dignitat
d'una amistat de tu a tu; la del meu oncle era una simpatia d'atracció	admirativa	. I aquestes dues lleis de simpatia s'endinsaven naturalíssimes a la meua
patriarca Sant Francesc o una vivent imatge seva. —Oh! Oh! —exclamà amb	admiratiu	entusiasme—. Ja que aquesta esplèndida companyia us ve del cel i al cel
infantívoles, d'una expressió d'innocència paradisiaca: els curts i	admiratius	refilets de les aloses que s'anaven despertant per les feixes. I en els
van fer venir els infants, i la senyora Coiler es lliurà a comentaris	admiratius	de llurs ulls, nassos i cames, mitjà sagacíssim de perfeccionar-los
de bell nou totes dues mans i m'inspeccionà amb un aire de propietari	admiratiu	; i tot aquell temps anà fumant amb gran complaença. Em semblà que el
el diner de l'agenda que mai no havia obert. La contemplava tot agradat i	admiratiu	quan, de sobte, el rondinament s'expandí altra vegada fins al braol, i es
queda meravellat d'aquest afany de perfecció. Unamuno ha escrit pàgines	admiratives	del pacient llavorar dels artisans mallorquins que malden per deixar
catalans, Josep Carner i Guerau de Liost, només deixaven llur posició	admirativa	davant el paisatge per presentar-nos els personatges caricaturescos de
(núm. 58). En algunes planes són freqüents les expressions	admiratives	, les repeticions de mots encapçalant diverses oracions d'una clàusula, i
veïns, entre els quals aviat bellfloriren els més entusiastes sentiments	admiratius	i àdhuc de devoció devers Maria, aquella nou vinguda tan dolça de
és divers, culte, sensible. Porta les valors locals a la consideració	admirativa	de Catalunya i importa motius universals al motlle ja ple de
I no sols és la consideració que diríem artística, estètica, és a dir, l'	admirativa	de l'esforç com a tal esforç, la que demana respecte per la missió en
intervenir en la seva gènesi— amb els processos que porten a actituds	admiratives	o respectuoses. No és possible provocar l'amor per la sola ostentació de
com un tabal, alçà els ulls i mirà l'aranya amb una mena de fervor, entre	admiratiu	i religiós, i no sabia què dir. Una alenada d'aire féu oscil·lar el fil,
El segon benaventurat mortal que compartia la confiança i l'ofuscació	admirativa	de l'editor era un formidable versaire jocós. Posava en vers converses
de tant en tant en la muralla d'embadalits bellugueigs i murmuris	admiratius	. Veieu una d'aqueixes pensades insuperables degudes a l'inefable gust
tu a tu, substituïen els ditirambes per mofes enginyoses i els transports	admiratius	per somriures de compassió. La veritable comèdia, la iníqua comèdia,
fer-se grata tot d'una a tants ullets que la contemplaven amb puerilitat	admirativa	i temorega, com si fos una deessa condescendent que s'hagués escapat de
va ser el que vam adoptar per al periòdic: Vèncer! L'	admiratiu	darrera li donava la força d'un crit que era el desig de tots nosaltres.
bella... Quina boqueta, quins ullassos... —vaig declarar amb convicció	admirativa	—: Una estàtua grega, però sense la fredor de devessa de marbre, sinó amb
d'or massís. —Bella peça!... Ara costaria una fortuna —vaig declarar,	admiratiu	. —Ja li he dit que, a les bones, era molt generós. —Així, les
seus íntims pensaments. —És a dir que milionari?! —exclamava l'un en to	admiratiu	. —Jo ho havia taxat en quinze mil duros... —deia un altre, com
i al conjur de l'esquena superba de la Viuda Puig, un tal retruc	admiratiu	en aquella tarda càlida i en el passeig a mig urbanitzar del Closell, al
establí amb la família. Vengué les velles mules i utilitzà, enmig d'una	admirativa	expectació general, la força hidràulica. La prehistòria de la
oberts decidit a donar a la seva mirada un aire de sorpresa intel·ligent,	admirativa	. Però la noia ja devia pensar en una altra cosa perquè caminà uns quants

Pàgina 1 (de 4)

50 següents