Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
admiratiu A 157 oc.
admiratiu M 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb admiratiu Freqüència total:  162 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la noia. "Trista de mi", cloïa a la moderna, sense punt admiratiu, la matrona. "Així s'exclama, però amb esgarip, tant a Sòfocles com a
sempre demana més sensació, més angles aguts, més desmais i més espasmes admiratius. El meu kòdak no va recollir res, absolutament res, de tot allò que jo
Antoni Mates n'estava enamorat com un foll, però amb una mena d'amor admiratiu i estrany, que no el satisfeia ni era capaç d'apagar l'altra set que el
com responia la virilitat dels homes que la contemplaven, en el tremolor admiratiu dels ulls, en el desig contingut de la respiració. Va ésser necessari
vegada que veia en Cambó i en vaig treure —ni cal dir-ho— una impressió admirativa, amb només una petitíssima reserva per la brusquedat amb què —tot i que
en el pany fronterer, fer esclatar el públic en una interjecció de joia admirativa i aconseguir un quinze a favor. I guanyant ara l'un i guanyant ara
qual exerciren damunt seu categòrica influència, fonament d'una amistat admirativa que els anys havien de consolidar. /Anacreont\, el primer llibre
o colpidora com una teoria de detectiu, ni que li conquereixi tant d'admiratiu respecte; ens cal publicar els nostres plans, perquè els diaris
les làmines que vostès tenen de copiar. Tots els nens feren un —Ah!...— admiratiu. Allò que els mostrava el professor era per a ells una cosa
amb veu embofegada i xisclosa aquella seva exclamació, cada cop més admirativa: —Llamp de llamp de rellamp! Quan eixírem del poble una òliba ens saludà
les faldilles. Aleshores, jo, amb aquella necessitat d'una ponderació admirativa de la vida intensa que caracteritza la innocència dels nois —els
una noia pansida amb un capell trist, i la ressegueix amb una vaguetat admirativa, gairebé d'enlluernament. Quan dieu que ja comença de fer calor, mou el
saludant En Sànchez amb una alegria sincera i amb una reverència admirativa oferien a Eliana i al seu amic la dansa més vertiginosa del seu
corda i els petons, arribaran a la deguda resignació i potser a un estat admiratiu per les meravelles de l'urbs. I d'una sortida escadussera pels marges
sincopada de quan el pensament només pot concentrar-se en exclamacions admiratives. Però les paraules més indiferents els eixien dels llavis amarades d'una
de famílies burgeses i poetes decadents)... escrivia, dic, entre admiratives ponderacions: —Ja soc cocotte! Als redactors en cap No creguéssiu mai
ara espurnejants de joia, ara humectats de tendresa, ara somniadors, ara admiratius... I, percaçant-hi aquestes expressions, es perdia dins les puríssimes
que el taül. Ells ho tenien tot i no es cansaven mai. Els tenia un odi admiratiu, delirant. Llavors la gran mania era pintar el natural. De vegades ens
munt, tant la senyora com el senyor Aspriu prorrompien en exclamacions admiratives. La majoria d'aquests bolets eren tallats a llenques, assecats al forn i
diable m'escolti. Innocenci mirava el seu company amb una mena de pietat admirativa. Els ulls negres i petits del bosquerol no participaven mai del riure de
però massa sovint privada d'una orientació eficient. Una plèiade admirativa rodejà aviat Figueras, i de les sol·licitacions adreçades al jove pintor,
Florinda, ¿veritat, Medí? En Medí es mirà la seva dona amb una estranyesa admirativa que donava a comprendre que era la primera vegada que sentia parlar
l'ha pesat i diu que fa quinze terces, i el pare hi fa la seva exclamació admirativa preferida: Burrango! La festa i el crepuscle de la posta La vigília de
i amb èmfasi afegí: —L'ocell és un artista. Després d'un silenciós èxtasi admiratiu, i com degut a una associació d'idees que li despertava aquell moment,
—El que cobra les cadires de Betlem. El prelat deixà anar un ah! bastant admiratiu, pensant-se, sens dubte, que em referia a alguna enlairada dignitat
d'una amistat de tu a tu; la del meu oncle era una simpatia d'atracció admirativa. I aquestes dues lleis de simpatia s'endinsaven naturalíssimes a la meua
patriarca Sant Francesc o una vivent imatge seva. —Oh! Oh! —exclamà amb admiratiu entusiasme—. Ja que aquesta esplèndida companyia us ve del cel i al cel
infantívoles, d'una expressió d'innocència paradisiaca: els curts i admiratius refilets de les aloses que s'anaven despertant per les feixes. I en els
van fer venir els infants, i la senyora Coiler es lliurà a comentaris admiratius de llurs ulls, nassos i cames, mitjà sagacíssim de perfeccionar-los
de bell nou totes dues mans i m'inspeccionà amb un aire de propietari admiratiu; i tot aquell temps anà fumant amb gran complaença. Em semblà que el
el diner de l'agenda que mai no havia obert. La contemplava tot agradat i admiratiu quan, de sobte, el rondinament s'expandí altra vegada fins al braol, i es
queda meravellat d'aquest afany de perfecció. Unamuno ha escrit pàgines admiratives del pacient llavorar dels artisans mallorquins que malden per deixar
catalans, Josep Carner i Guerau de Liost, només deixaven llur posició admirativa davant el paisatge per presentar-nos els personatges caricaturescos de
(núm. 58). En algunes planes són freqüents les expressions admiratives, les repeticions de mots encapçalant diverses oracions d'una clàusula, i
veïns, entre els quals aviat bellfloriren els més entusiastes sentiments admiratius i àdhuc de devoció devers Maria, aquella nou vinguda tan dolça de
és divers, culte, sensible. Porta les valors locals a la consideració admirativa de Catalunya i importa motius universals al motlle ja ple de
I no sols és la consideració que diríem artística, estètica, és a dir, l'admirativa de l'esforç com a tal esforç, la que demana respecte per la missió en
intervenir en la seva gènesi— amb els processos que porten a actituds admiratives o respectuoses. No és possible provocar l'amor per la sola ostentació de
com un tabal, alçà els ulls i mirà l'aranya amb una mena de fervor, entre admiratiu i religiós, i no sabia què dir. Una alenada d'aire féu oscil·lar el fil,
El segon benaventurat mortal que compartia la confiança i l'ofuscació admirativa de l'editor era un formidable versaire jocós. Posava en vers converses
de tant en tant en la muralla d'embadalits bellugueigs i murmuris admiratius. Veieu una d'aqueixes pensades insuperables degudes a l'inefable gust
tu a tu, substituïen els ditirambes per mofes enginyoses i els transports admiratius per somriures de compassió. La veritable comèdia, la iníqua comèdia,
fer-se grata tot d'una a tants ullets que la contemplaven amb puerilitat admirativa i temorega, com si fos una deessa condescendent que s'hagués escapat de
va ser el que vam adoptar per al periòdic: /Vèncer\! L'admiratiu darrera li donava la força d'un crit que era el desig de tots nosaltres.
bella... Quina boqueta, quins ullassos... —vaig declarar amb convicció admirativa—: Una estàtua grega, però sense la fredor de devessa de marbre, sinó amb
d'or massís. —Bella peça!... Ara costaria una fortuna —vaig declarar, admiratiu. —Ja li he dit que, a les bones, era molt generós. —Així, les
seus íntims pensaments. —És a dir que milionari?! —exclamava l'un en to admiratiu. —Jo ho havia taxat en quinze mil duros... —deia un altre, com
i al conjur de l'esquena superba de la Viuda Puig, un tal retruc admiratiu en aquella tarda càlida i en el passeig a mig urbanitzar del Closell, al
establí amb la família. Vengué les velles mules i utilitzà, enmig d'una admirativa expectació general, la força hidràulica. La prehistòria de la
oberts decidit a donar a la seva mirada un aire de sorpresa intel·ligent, admirativa. Però la noia ja devia pensar en una altra cosa perquè caminà uns quants

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »