DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
admissió F 505 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb admissió Freqüència total:  505 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

és la primera vegada que no heu fet res. Potser sí, però això ja és una admissió de culpabilitat per les altres vegades. —Quines? El guàrdia el toca amb
en el qual cada cosa recolzi en una altra, ni que sigui partint de l'admissió d'unes convencions. Per posar només el cas de les formes de la vida
macro i microclassificacions, el primer tipus essent caracteritzat per l'admissió al rang de tòtems d'un gran nombre d'espècies animals i vegetals —els
hi reeixirà a expenses d'admetre molta variació —i la veracitat d'aquesta admissió li serà discutida sovint per d'altres naturalistes. De més a més, quan
natural que deia que Natura non facit saltum. En trobem l'admissió en els escrits de gairebé tots els naturalistes amb experiència; o, com
i la profunditat de la mar; i d'altres fets semblants— s'oposen a l'admissió d'aitals revolucions geogràfiques prodigioses, en un període recent, com
I llur composició quasi universalment volcànica tampoc no afavoreix l'admissió que són les restes del naufragi dels continents enfonsats; car si
per a estudiar un gra de sorra, i si alguna cosa el perd és ultra l'admissió cega de tota la realitat hipotètica i tenebrosa mitgeval, l'afany de
o vistos en vells gravats, que combinen el plaer de caçar amb l'admissió d'una ficció —una mica com la del qui se sent "llop de mar"
plaers que, encara que no vagin a parar a l'Art, tenen com a fonament l'admissió convencional d'alguna mena de ficció. N'és una el joc dels
resulta, i que més aviat es limiten a modificar la intensitat amb què l'admissió de la ficció actua en la volada, en la potència i en les formes de
de cada idioma cal entrar en la convenció que enclou, que s'inicia en l'admissió del fet de parlar precisament aquell idioma, i que suposa en cada cas
arts, en tant que són diferents i irreductibles de l'una a l'altra. És l'admissió —per força convencional— d'aquelles actituds pel lector, o
respecte a la realitat" no ens podrà sorprendre que pressuposi l'admissió de la ficció com a fonament dels mitjans expressius de
cap mena de sentit pejoratiu i que, per mi, només significa l'admissió convinguda —és a dir, acceptada pel pintor i per l'espectador—
en aquest llibre. Del contingut que pren aquesta convencional admissió d'una relació entre la imatge pintada i alguna cosa real o suposadament
de la ficció com a expressiva és indispensable l'admissió prèvia, per l'artista i per l'espectador, d'unes condicions i d'uns
ens presenta no té res a veure amb la del Papa retratat. Per cert que l'admissió d'aquest fet suposaria la d'una nova convenció, perquè l'obra ens
perquè n'he hagut d'anar proposant molts al llarg d'aquest llibre. L'admissió convencional d'unes ficcions no depèn, en les arts, d'uns
a mitjà genèric d'expressió. De la convenció vista com a admissió preestablerta de mitjans expressius més o menys arbitraris, en
anys, però, diria que la importància profunda de la convencional admissió de ficcions com a mitjans d'expressió comença a ésser
Però, perquè la ficció pugui actuar, cal que sigui admesa. I l'admissió de la ficció, perquè sigui eficaç, no pot ésser obligada. Cal que
fa possible en l'obra d'art —convencionalment possible, és clar— l'admissió de les aparences que hi són produïdes, perquè siguin
confusió és, per tant, ben admissible. Si excloíem la convencional admissió de veure-hi pintades les aparences d'alguna cosa, real o suposada,
del qual la possibilitat d'expressió es produeix a través de l'admissió convencional d'unes ficcions. Sembla que la pintura
pintura. Per molt que ens hagi semblat que en la convencional admissió de la ficció d'una referència a alguna suposada realitat exterior
aquí, no puc oblidar que he anat trobant en totes les arts una essencial admissió de la ficció, ni que havia pogut arribar a la conclusió —si voleu,
nostres possibilitats humanes d'expressió. En un cert sentit, la plena admissió d'aquest escepticisme en l'expressió seria més greu per al filòsof que
els ha de venir d'alguna mena de nova però sempre convencional admissió. Aleshores és quan passa que, a vegades, els artistes es cansen d'aquesta
i, en una nova etapa, és substituït per la no menys convencional admissió d'unes altres ficcions. Admesos i tot aquells vells costums, bé
camí d'una més o menys relativa "imitació" i de la convencional admissió d'unes ficcions. I aviat va ésser visible que la pintura emprenia
les maneres com l'expressió és cercada pel camí de la convencional admissió d'unes ficcions. Però, alhora, tota aquesta mena de pintura
d'atur forçós i de malaltia, participació dels obrers en els beneficis, admissió de la vaga en la mesura que "no resulti nociva per a la producció
tota reivindicació concreta d'independència, de la mateixa manera que "l'admissió del dret de tots els ciutadans a organitzar lliurement associacions no
en el seu amant. En aquest mateix poetic pais es fa tan resistent l'admisió del xiprer com a símbol de la mort que devagades dels cossos dels
Sal·lusti i els Cocceis i els Deil·lis, i tot l'estol d'amics de primera admissió; i devia ja a la seva clemència els Domicis, els Messal·les, els Asinis,
la recança del sacrifici que havia hagut de fer, per la seva banda, amb l'admisió de l'h muda. Recança comprensible. Car és evident que amb
però després he pensat tot sovint que ella devia tenir un aire com si l'admissió de la llum natural del dia hagués hagut de dispersar-la en pols. —Aquest
—preguntà la senyora Joe. —¿Com hauria pogut —féu ell, forçat a aquella admissió,— si no l'he vista mai de la vida? No l'he poguda ullar mai. —
aprovés, ell requeria tot seguit que fos escrita. Si algú es negava a una admissió, ell deia: —jo us l'arrencaré!— i si algú feia una admissió, ell proferia
negava a una admissió, ell deia: —jo us l'arrencaré!— i si algú feia una admissió, ell proferia: —Ara ja us tinc!— Els magistrats, només de veure com es
crec que era pel seu general desgrat a qualsevol cosa que tingués aire d'admissió, que respongué: —Veniu ací, i jo us duré a casa.— Em valc d'aquesta
Ja mirava amb malfiança el designi de fer-me caure en el parany d'alguna admissió. Vaig dar-li, doncs, una llambregada mentre caminàvem plegats, però sense
el preu. Però d'ençà que el meu deure no ha estat incompatible amb l'admissió d'aquella memòria, li he dat un lloc en el meu cor. —Vós heu conservat
pel compliment estricte de les ordinacions relacionades amb l'admissió de nous membres, fent complir totes les formalitats establertes per a
Els arcaismes. El criteri dels redactors respecte a l'admissió d'arcaismes és exposat en la nota lingüística inicial i corroborat en el
emmalaltir, immens, enmig, tanmateix, atmosfera, setmana, admirar, admissió; i cal evitar en el grup dm l'ensordiment de la
pas per a simples elucubracions erudites—, una tossuderia contrària a l'admissió de l'eficàcia de l'ideal d'una unitat d'Europa. Perquè en aquest cistell
d'Amadeu, Josep Trulls i Antoni Compte, tots els quals resolgueren l'admissió del sol·licitant, prèvia presentació dels certificats de pràctiques i
posseir, possessió; succeir, successió; discutir, discussió; admetre, admissió; suprimir, supressió; digerir, digestió; suggerir, suggestió. Notem

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »