×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb admissió |
Freqüència total: 505 |
CTILC1 |
és la primera vegada que no heu fet res. Potser sí, però això ja és una | admissió | de culpabilitat per les altres vegades. —Quines? El guàrdia el toca amb | en el qual cada cosa recolzi en una altra, ni que sigui partint de l' | admissió | d'unes convencions. Per posar només el cas de les formes de la vida | macro i microclassificacions, el primer tipus essent caracteritzat per l' | admissió | al rang de tòtems d'un gran nombre d'espècies animals i vegetals —els | hi reeixirà a expenses d'admetre molta variació —i la veracitat d'aquesta | admissió | li serà discutida sovint per d'altres naturalistes. De més a més, quan | natural que deia que Natura non facit saltum. En trobem l' | admissió | en els escrits de gairebé tots els naturalistes amb experiència; o, com | i la profunditat de la mar; i d'altres fets semblants— s'oposen a l' | admissió | d'aitals revolucions geogràfiques prodigioses, en un període recent, com | I llur composició quasi universalment volcànica tampoc no afavoreix l' | admissió | que són les restes del naufragi dels continents enfonsats; car si | per a estudiar un gra de sorra, i si alguna cosa el perd és ultra l' | admissió | cega de tota la realitat hipotètica i tenebrosa mitgeval, l'afany de | o vistos en vells gravats, que combinen el plaer de caçar amb l' | admissió | d'una ficció —una mica com la del qui se sent "llop de mar" | plaers que, encara que no vagin a parar a l'Art, tenen com a fonament l' | admissió | convencional d'alguna mena de ficció. N'és una el joc dels | resulta, i que més aviat es limiten a modificar la intensitat amb què l' | admissió | de la ficció actua en la volada, en la potència i en les formes de | de cada idioma cal entrar en la convenció que enclou, que s'inicia en l' | admissió | del fet de parlar precisament aquell idioma, i que suposa en cada cas | arts, en tant que són diferents i irreductibles de l'una a l'altra. És l' | admissió | —per força convencional— d'aquelles actituds pel lector, o | respecte a la realitat" no ens podrà sorprendre que pressuposi l' | admissió | de la ficció com a fonament dels mitjans expressius de | cap mena de sentit pejoratiu i que, per mi, només significa l' | admissió | convinguda —és a dir, acceptada pel pintor i per l'espectador— | en aquest llibre. Del contingut que pren aquesta convencional | admissió | d'una relació entre la imatge pintada i alguna cosa real o suposadament | de la ficció com a expressiva és indispensable l' | admissió | prèvia, per l'artista i per l'espectador, d'unes condicions i d'uns | ens presenta no té res a veure amb la del Papa retratat. Per cert que l' | admissió | d'aquest fet suposaria la d'una nova convenció, perquè l'obra ens | perquè n'he hagut d'anar proposant molts al llarg d'aquest llibre. L' | admissió | convencional d'unes ficcions no depèn, en les arts, d'uns | a mitjà genèric d'expressió. De la convenció vista com a | admissió | preestablerta de mitjans expressius més o menys arbitraris, en | anys, però, diria que la importància profunda de la convencional | admissió | de ficcions com a mitjans d'expressió comença a ésser | Però, perquè la ficció pugui actuar, cal que sigui admesa. I l' | admissió | de la ficció, perquè sigui eficaç, no pot ésser obligada. Cal que | fa possible en l'obra d'art —convencionalment possible, és clar— l' | admissió | de les aparences que hi són produïdes, perquè siguin | confusió és, per tant, ben admissible. Si excloíem la convencional | admissió | de veure-hi pintades les aparences d'alguna cosa, real o suposada, | del qual la possibilitat d'expressió es produeix a través de l' | admissió | convencional d'unes ficcions. Sembla que la pintura | pintura. Per molt que ens hagi semblat que en la convencional | admissió | de la ficció d'una referència a alguna suposada realitat exterior | aquí, no puc oblidar que he anat trobant en totes les arts una essencial | admissió | de la ficció, ni que havia pogut arribar a la conclusió —si voleu, | nostres possibilitats humanes d'expressió. En un cert sentit, la plena | admissió | d'aquest escepticisme en l'expressió seria més greu per al filòsof que | els ha de venir d'alguna mena de nova però sempre convencional | admissió | . Aleshores és quan passa que, a vegades, els artistes es cansen d'aquesta | i, en una nova etapa, és substituït per la no menys convencional | admissió | d'unes altres ficcions. Admesos i tot aquells vells costums, bé | camí d'una més o menys relativa "imitació" i de la convencional | admissió | d'unes ficcions. I aviat va ésser visible que la pintura emprenia | les maneres com l'expressió és cercada pel camí de la convencional | admissió | d'unes ficcions. Però, alhora, tota aquesta mena de pintura | d'atur forçós i de malaltia, participació dels obrers en els beneficis, | admissió | de la vaga en la mesura que "no resulti nociva per a la producció | tota reivindicació concreta d'independència, de la mateixa manera que "l' | admissió | del dret de tots els ciutadans a organitzar lliurement associacions no | en el seu amant. En aquest mateix poetic pais es fa tan resistent l' | admisió | del xiprer com a símbol de la mort que devagades dels cossos dels | Sal·lusti i els Cocceis i els Deil·lis, i tot l'estol d'amics de primera | admissió | ; i devia ja a la seva clemència els Domicis, els Messal·les, els Asinis, | la recança del sacrifici que havia hagut de fer, per la seva banda, amb l' | admisió | de l'h muda. Recança comprensible. Car és evident que amb | però després he pensat tot sovint que ella devia tenir un aire com si l' | admissió | de la llum natural del dia hagués hagut de dispersar-la en pols. —Aquest | —preguntà la senyora Joe. —¿Com hauria pogut —féu ell, forçat a aquella | admissió | ,— si no l'he vista mai de la vida? No l'he poguda ullar mai. — | aprovés, ell requeria tot seguit que fos escrita. Si algú es negava a una | admissió | , ell deia: —jo us l'arrencaré!— i si algú feia una admissió, ell proferia | negava a una admissió, ell deia: —jo us l'arrencaré!— i si algú feia una | admissió | , ell proferia: —Ara ja us tinc!— Els magistrats, només de veure com es | crec que era pel seu general desgrat a qualsevol cosa que tingués aire d' | admissió | , que respongué: —Veniu ací, i jo us duré a casa.— Em valc d'aquesta | Ja mirava amb malfiança el designi de fer-me caure en el parany d'alguna | admissió | . Vaig dar-li, doncs, una llambregada mentre caminàvem plegats, però sense | el preu. Però d'ençà que el meu deure no ha estat incompatible amb l' | admissió | d'aquella memòria, li he dat un lloc en el meu cor. —Vós heu conservat | pel compliment estricte de les ordinacions relacionades amb l' | admissió | de nous membres, fent complir totes les formalitats establertes per a | Els arcaismes. El criteri dels redactors respecte a l' | admissió | d'arcaismes és exposat en la nota lingüística inicial i corroborat en el | emmalaltir, immens, enmig, tanmateix, atmosfera, setmana, admirar, | admissió | ; i cal evitar en el grup dm l'ensordiment de la | pas per a simples elucubracions erudites—, una tossuderia contrària a l' | admissió | de l'eficàcia de l'ideal d'una unitat d'Europa. Perquè en aquest cistell | d'Amadeu, Josep Trulls i Antoni Compte, tots els quals resolgueren l' | admissió | del sol·licitant, prèvia presentació dels certificats de pràctiques i | posseir, possessió; succeir, successió; discutir, discussió; admetre, | admissió | ; suprimir, supressió; digerir, digestió; suggerir, suggestió. Notem |
|