×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb admissible |
Freqüència total: 301 |
CTILC1 |
| l'"infern" és un lloc —suposant que la paraula "lloc" sigui | admissible | — de magnes i interminables inclemències, una situació de dolor permanent, | | un matrimoni lionès, d'una vulgaritat de les més crues, ja no sembla tan | admissible | . Doncs ho són. Tenen la follia oceànica; volen anar completament | | camí a una mena de declaració de bel·ligerància que li permeti de fer-ne | admissibles | les conseqüències. En una dona purament imaginativa i, com a tal, freda, | | ni amb el mateix vestit, i això, si bé produïa una gran despesa, era | admissible | perquè per a la majoria de la gent benestant era una despesa perfectament | | sensació d'inaccessibilitat, o potser una insuficiència meva, però no pas | admissible | , perquè la música és feta perquè la senti jo i, si fos "sobrehumana", | | a film "narratiu", el millor que he vist mai. Una obra mestra. I no és | admissible | que siguin mutilades les obres mestres. El respecte a la integritat de | | Això no obstant, no regressem a la tesi vulgar —i d'altra banda | admissible | , en la perspectiva estreta en què se situa— segons la qual la màgia seria | | ha cap, si no rendeix un servei. El mite de les matèries essencials no és | admissible | . Actualment les matèries dites essencials per a la indústria de | | tracta exactament del mateix: però, si fa no fa, l'equivalència resulta | admissible | per a les nostres latituds. La producció local de publicacions amb ninots | | "mort"? ¿On es troba l'amenaça? Les preguntes amb prou feines resulten | admissibles | , d'entrada. I tanmateix... Pocs idiomes hi haurà al món tan sòlids com el | | eren la negació de qualsevol "normalitat" democràtica. No seria | admissible | d'explicar aquest "caos" per una pressió proletària. Ben al contrari: | | a concloure. Considera tot d'una, féu ell, si el que en resulta et sembla | admissible | com a mi. Perquè a mi em sembla que si existeix alguna cosa bella, a més | | Llull n'hi acumula de falses i d'hipotètiques, les que resulten certes o | admisibles | , tenen l'inconvenient d'ésser el punt més alt de la realitat concreta, | | ans bé n'hi ha prou amb ensenyar el castellà. On trobaríem | admissible | l'ensenyament en castellà és en les escoles que fossin establertes a | | organitzar-se per dins com millor li sembli. Hi ha algunes limitacions | admissibles | a aquest principi: la garantia de certs drets i llibertats per part del | | Constitució general, i aquest examen s'hauria de fer en pocs dies. Seria | admissible | que, per a guanyar temps, el referit examen el fessin les Constituents o | | dir, l'obra mateixa que anàvem veient de la butaca estant, deixa d'ésser | admissible | com una realitat —com si fos real— que és com havíem acceptat que | | admesa, sinó en tot cas pel camí de trobar les maneres de fer-la | admissible | i, aleshores, d'ajustar-s'hi per jugar bé. Hi ha dues menes de jocs: | | que, més o menys convencionalment, ens portin a veure-la com a més | admissible | ; és a dir, que ens donin més facilitats per a veure-la com si fos | | la reminiscència —que tota sola seria massa inversemblant per a esdevenir | admissible | — del món que la ficció ens ha proposat i en el qual adquirim la | | a obtenir aquell goig és l'acceptació plena de la convenció que fa | admissible | la ficció. I això depèn sobretot de l'actitud de l'espectador i de | | hi ha una influència decisiva dels elements reals amb els quals fan | admissible | la ficció bàsica. Hi ha infants que no sabrien jugar, per exemple, | | ensinistrament— uns certs simis s'hagin posat a pintar, no sembla pas | admissible | que el fet pugui tenir l'origen en l'ordre de l'expressió, sinó | | serveix i ens cal cercar, per vies indirectes —però que, alhora, sapiguem | admissibles | per l'interlocutor—, el complement que ens faci possible la veritable | | i "forma" en l'expressió Potser algú objectarà: —¿Com pot ésser | admissible | que allò que una obra d'art expressa no sigui allò mateix que | | en uns certs aspectes, cap a la despersonalització. Ha esdevingut | admissible | que "és falsa qualsevol manera de veure segons la qual l'art seria | | expressiu fonamental, i sobretot per a entendre com hi esdevé | admissible | a través de l'actitud convencional que ha de prendre l'artista. | | pintor i per l'espectador— d'alguna cosa que, sense el conveni, no seria | admissible | . És prou evident que la pintura reprodueix ben poques vegades les | | tal com són percebudes. En canvi, hi solem trobar —més o menys fàcilment | admissible | , però convencionalment admesa— la ficció d'aquella | | l'artista se n'ha pogut fer representacions imaginatives. No és | admissible | que, en aquestes creacions purament imaginades que un home es fa per a | | de les relacions que deia, el joc de la convenció consisteix a fer | admissible | que les figuracions plàstiques purament aparencials que són l'obra | | les aparences d'alguna realitat exterior a l'obra; és a dir, que hi sigui | admissible | una correspondència, real o suposada, a les aparences que uns reals o | | en les paraules i les actituds que són pròpiament l'obra, i hi fa | admissible | l'aparença de realitat que sense ella no tindrien, i alhora és la | | En el cas de l'obra pictòrica, la confusió és, per tant, ben | admissible | . Si excloíem la convencional admissió de veure-hi pintades les | | de l'expressió i de la contemplació. Ni tan sols no seria | admissible | , si era presa literalment, una diferenciació com la que situa la | | La veritat en la copia de lo real era en aquell temps l'única estètica | admissible | . Però el voluntari exilament de la imaginació i de la idea no podía | | a la manera d'August Niemann, del qual ningú es recordava ja. Tampoc és | admissible | , sense reserves, el to dels escriptors francesos. S'adverteix en ells, | | de la terra, o també de la superfície. [2] Això últim no és | admissible | . Car fins en els nostres cossos la pell no dóna accés a l'aire, que no | | manera", sempre salta algú que l'adverteix que, ni en hipòtesi, és | admissible | que ningú més que nosaltres pugui guanyar la guerra. Per damunt de tots | | que es registren a Morella i al nord del Baix Maestrat. Tampoc no són | admissibles | les desinències en -iga que pren el present subj. de la | | a batam, batau, i sintam, sintau), encara que també són | admissibles | les formes -am, -au, les quals predominen en els | | perquè li fósseu Mare" Corella XVIII. En canvi no són | admissibles | literàriament les desinències en -igués per a la | | traïa, traïes, etc., i creïa, creïes, etc., que no són | admisibles | literàriament. En el Camp de Llíria diuen trauïa, trauïes, etc., | | Els atres temps són regulars i seguixen el model de batre. Són | admisibles | en la llengua literària les formes del present subj. càpiga, | | Horta de Gandia, Marquesat de Dénia i la Marina, però encara que són | admissibles | els dos tipus, són preferibles les formes velaritzades. En l'imperfet | | exemple: Haig d'anar a Llucena. En la llengua literària no són | admissibles | les formes contractes ham i hau, i són poc convenients les | | Us hagués llavat. En estos casos, en poesia, és perfectament | admissible | la posposició del pronom al verb (plau-li, diu-se, diria's, etc.) | | formes enrecordar-se i enriure's, les quals formes no són | admissibles | en la llengua literària, i així no es deu dir Jo no m'enrecorde | | recordar que la forma lo que, usual en la llengua parlada, no és | admissible | en la llengua literària (§§ 259 b, i 260 b). | | és forma arcaica usada actualment només al Maestrat i solament | admissible | en escrits de tipus populista: "Portant detràs gran professó |
|