Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'"infern" és un lloc —suposant que la paraula "lloc" sigui	admissible	— de magnes i interminables inclemències, una situació de dolor permanent,
un matrimoni lionès, d'una vulgaritat de les més crues, ja no sembla tan	admissible	. Doncs ho són. Tenen la follia oceànica; volen anar completament
camí a una mena de declaració de bel·ligerància que li permeti de fer-ne	admissibles	les conseqüències. En una dona purament imaginativa i, com a tal, freda,
ni amb el mateix vestit, i això, si bé produïa una gran despesa, era	admissible	perquè per a la majoria de la gent benestant era una despesa perfectament
sensació d'inaccessibilitat, o potser una insuficiència meva, però no pas	admissible	, perquè la música és feta perquè la senti jo i, si fos "sobrehumana",
a film "narratiu", el millor que he vist mai. Una obra mestra. I no és	admissible	que siguin mutilades les obres mestres. El respecte a la integritat de
Això no obstant, no regressem a la tesi vulgar —i d'altra banda	admissible	, en la perspectiva estreta en què se situa— segons la qual la màgia seria
ha cap, si no rendeix un servei. El mite de les matèries essencials no és	admissible	. Actualment les matèries dites essencials per a la indústria de
tracta exactament del mateix: però, si fa no fa, l'equivalència resulta	admissible	per a les nostres latituds. La producció local de publicacions amb ninots
"mort"? ¿On es troba l'amenaça? Les preguntes amb prou feines resulten	admissibles	, d'entrada. I tanmateix... Pocs idiomes hi haurà al món tan sòlids com el
eren la negació de qualsevol "normalitat" democràtica. No seria	admissible	d'explicar aquest "caos" per una pressió proletària. Ben al contrari:
a concloure. Considera tot d'una, féu ell, si el que en resulta et sembla	admissible	com a mi. Perquè a mi em sembla que si existeix alguna cosa bella, a més
Llull n'hi acumula de falses i d'hipotètiques, les que resulten certes o	admisibles	, tenen l'inconvenient d'ésser el punt més alt de la realitat concreta,
ans bé n'hi ha prou amb ensenyar el castellà. On trobaríem	admissible	l'ensenyament en castellà és en les escoles que fossin establertes a
organitzar-se per dins com millor li sembli. Hi ha algunes limitacions	admissibles	a aquest principi: la garantia de certs drets i llibertats per part del
Constitució general, i aquest examen s'hauria de fer en pocs dies. Seria	admissible	que, per a guanyar temps, el referit examen el fessin les Constituents o
dir, l'obra mateixa que anàvem veient de la butaca estant, deixa d'ésser	admissible	com una realitat —com si fos real— que és com havíem acceptat que
admesa, sinó en tot cas pel camí de trobar les maneres de fer-la	admissible	i, aleshores, d'ajustar-s'hi per jugar bé. Hi ha dues menes de jocs:
que, més o menys convencionalment, ens portin a veure-la com a més	admissible	; és a dir, que ens donin més facilitats per a veure-la com si fos
la reminiscència —que tota sola seria massa inversemblant per a esdevenir	admissible	— del món que la ficció ens ha proposat i en el qual adquirim la
a obtenir aquell goig és l'acceptació plena de la convenció que fa	admissible	la ficció. I això depèn sobretot de l'actitud de l'espectador i de
hi ha una influència decisiva dels elements reals amb els quals fan	admissible	la ficció bàsica. Hi ha infants que no sabrien jugar, per exemple,
ensinistrament— uns certs simis s'hagin posat a pintar, no sembla pas	admissible	que el fet pugui tenir l'origen en l'ordre de l'expressió, sinó
serveix i ens cal cercar, per vies indirectes —però que, alhora, sapiguem	admissibles	per l'interlocutor—, el complement que ens faci possible la veritable
i "forma" en l'expressió Potser algú objectarà: —¿Com pot ésser	admissible	que allò que una obra d'art expressa no sigui allò mateix que
en uns certs aspectes, cap a la despersonalització. Ha esdevingut	admissible	que "és falsa qualsevol manera de veure segons la qual l'art seria
expressiu fonamental, i sobretot per a entendre com hi esdevé	admissible	a través de l'actitud convencional que ha de prendre l'artista.
pintor i per l'espectador— d'alguna cosa que, sense el conveni, no seria	admissible	. És prou evident que la pintura reprodueix ben poques vegades les
tal com són percebudes. En canvi, hi solem trobar —més o menys fàcilment	admissible	, però convencionalment admesa— la ficció d'aquella
l'artista se n'ha pogut fer representacions imaginatives. No és	admissible	que, en aquestes creacions purament imaginades que un home es fa per a
de les relacions que deia, el joc de la convenció consisteix a fer	admissible	que les figuracions plàstiques purament aparencials que són l'obra
les aparences d'alguna realitat exterior a l'obra; és a dir, que hi sigui	admissible	una correspondència, real o suposada, a les aparences que uns reals o
en les paraules i les actituds que són pròpiament l'obra, i hi fa	admissible	l'aparença de realitat que sense ella no tindrien, i alhora és la
En el cas de l'obra pictòrica, la confusió és, per tant, ben	admissible	. Si excloíem la convencional admissió de veure-hi pintades les
de l'expressió i de la contemplació. Ni tan sols no seria	admissible	, si era presa literalment, una diferenciació com la que situa la
La veritat en la copia de lo real era en aquell temps l'única estètica	admissible	. Però el voluntari exilament de la imaginació i de la idea no podía
a la manera d'August Niemann, del qual ningú es recordava ja. Tampoc és	admissible	, sense reserves, el to dels escriptors francesos. S'adverteix en ells,
de la terra, o també de la superfície. [2] Això últim no és	admissible	. Car fins en els nostres cossos la pell no dóna accés a l'aire, que no
manera", sempre salta algú que l'adverteix que, ni en hipòtesi, és	admissible	que ningú més que nosaltres pugui guanyar la guerra. Per damunt de tots
que es registren a Morella i al nord del Baix Maestrat. Tampoc no són	admissibles	les desinències en /-iga\ que pren el present subj. de la
a batam, batau, i sintam, sintau), encara que també són	admissibles	les formes /-am, -au\, les quals predominen en els textos
perquè li fósseu Mare\" Corella XVIII. En canvi no són	admissibles	literàriament les desinències en /-igués\ per a la 2a·
traïa, traïes, etc., i creïa, creïes, etc., que no són	admisibles	literàriament. En el Camp de Llíria diuen trauïa, trauïes, etc.,
Els atres temps són regulars i seguixen el model de batre. Són	admisibles	en la llengua literària les formes del present subj. càpiga,
Horta de Gandia, Marquesat de Dénia i la Marina, però encara que són	admissibles	els dos tipus, són preferibles les formes velaritzades. En l'imperfet
exemple: Haig d'anar a Llucena. En la llengua literària no són	admissibles	les formes contractes ham i hau, i són poc convenients les
Us hagués llavat. En estos casos, en poesia, és perfectament	admissible	la posposició del pronom al verb (plau-li, diu-se, diria's, etc.)
formes enrecordar-se i enriure's, les quals formes no són	admissibles	en la llengua literària, i així no es deu dir Jo no m'enrecorde
recordar que la forma lo que, usual en la llengua parlada, no és	admissible	en la llengua literària (§§ 259 b, i 260 b).
és forma arcaica usada actualment només al Maestrat i solament	admissible	en escrits de tipus populista: "/Portant detràs gran professó

Pàgina 1 (de 6)

50 següents