Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

L'home del temps predeia ahir que encara hi haurà pluges que tot ho	adobaran	, però no ho encerta ni per atzar. Tu i jo sabem que no cal fer gaire cas
del diable, no hi ha més! Veurem com acabarà. Pobra Mila! —Per a acabar d'	adobar	-ho només faltava la seva fugida amb aquella perduda. Qui sap de qui era
bell nou les clares esquelles dels ramats. Els camperols s'ocupaven ara a	adobar	les terres; els camps, fertilitzats pel llim de la riuada, eren preparats
molt sovint a cavall, de vegades amb el birlotxo de l'avi, que havia fet	adobar	i repintar. Potser va ser Cinta qui li donà la idea de decorar la seva
a les mans les regnes del més feble poder? El fet és que Hermínia no	adobà	les relacions de Carolina i Jeroni. Defraudant les esperances del pare,
quan carregava pell negra: tirar al dret sense escurar-se les ungles ni	adobar	-se el llaç de la corbata. I la goleta, ultra oferir-vos la vida comercial
l'empaita amb la mateixa eina.)] Caín. Llamp de Jahvè! Ja t'	adobaré	qualsevol dia... Nara. [(Detura Caín a la porta de la cabana
s'han de pendre tal com Déu les envia. En Pepe ens renyarà. No s'	adoba	pas res fent llamequeries, filla meva... Ernestina. Deixeu-me.
era un cas de surmenage, una fluixedat passatgera; potser es podia	adobar	amb una mica de repòs. A Antoni Mates, com més li feien pitjor; no li
bonyeguts i flaire de palla d'estables i de cellers amb pernils penjats a	adobar	. —Sí —fa Laura, animant-se. —Caldrà que jo comenci la vida que em
inquietud: covardia d'alguns homes amb fama de valents. En dues hores ha	adobat	el morrió del gos; s'ha netejat la pipa; ha comptat els coloms a les
Eiximenis. Pere March, pare del gran poeta Ausias March, ja havia estat	adobat	cavaller el 1365, quan prengué part al setge de Morvedre, i el
13 setembre). Ací crec que "armar cavaller" equival a	adobar	, la qual cosa podria fer pensar que Pere de Montagut es refereix a això
l'única sortida era fugir. Però quan l'amor era ja arrelat en la terra	adobada	per una amistat de tota la vida, la fugida no era tan fàcil com això. La
bé y que tan escassejan per dissort. —Donchs quedém aixís eh, Toneta? M'	adobará	totas aqueixas mitjas, las camisas, me tallará aquells saquets y 'm
de salut. Era un torment infernal; mes l' estat de donya Mercé qu' anava	adobant	se ho requería aixís, so pena de pérdrela á ella y tot. Don Miquel al mitj
que voldría escaparse dels llabis. Sort que ja hi tenim la pell ben	adobada	! D' aquell jorn ensá la Madrona passá per totas las alternativas de
el volumet. És una edició antiga, malmesa pel temps. El llibrer l'ha	adobada	curosament. Hi ha fulls que s'aguanten amb una tira de paper de goma als
Es fumava i es bevia. Es fumava tabac "de monte", o siga tabac ver, mal	adobat	, fort, d'olor característica, que alguns qualifiquen de pudent. El vi era
Mal fet, —li digué l' Esparver. —Ofensas com la que acabeu de rebre, no s'	adoban	mes que matant á l' ofensor. —Ja ho sé, —li replicá 'n Federico.— Encara
no us ho acaba de dir. No tinc remei... No protestis; els laments no	adoben	res. Ho sé tot. Ara ja estic més resignada. Els primers dies... És trist
es va tancar a la barraca. S'enfilà al tamboret que ell mateix s'havia	adobat	i es va posar a espiar a través dels vidres de l'alta finestreta fins que
Guerra a la sobreproducció. I com a conseqüència es deforma la gent i s'	adoba	de tal manera l'esperit que, sense enrogir, hom enyora el míldiu o bé
veurà pel que direm, que serà la pura veritat, sense posar-hi res per a	adobar	l'història, i diem això no perquè nosaltres tinguem costum de mentir,
que ens portaràn tanta feina com si l'haguessim de fer nou, perqué qui no	adoba	la gotera ha d'adobar la casa entera. I després del que acabem de dir,
feina com si l'haguessim de fer nou, perqué qui no adoba la gotera ha d'	adobar	la casa entera. I després del que acabem de dir, que per cert ens ha
l'arrencar un bitllet de tercera an els meus oncles va costar-me que	adobés	els òssos-bertrans d'un dropo de naixement, però sia que varen comptar
i el pare molt més que el fill, em vingué una idea diabòlica. —Jo vos l'	adobo	—vaig saltar. —Però si tu... —Res, que jo vos l'adobo. —Però
Jo vos l'adobo —vaig saltar. —Però si tu... —Res, que jo vos l'	adobo	. —Però que ja saps?... —Deixeu-me'l per mí. No tinc la creu
el seu anhel s'envolà vers ella: en l'interior de la casa dues dones	adobaven	filats mentre un pescador les contemplava tenint als braços un nen
es lleva les arrecades, deixa el pom de roses sobre la taula i comença d'	adobar	un filat que jau sobre la cadira. Una veu llunyana diu així: —Car espós,
aquí cambien un anell nou, per sis de vells i dos de nous; allà	adoben	un rellotge; més enllà l'espatllen, i també el compren, i amunt i avall,
la dòna, els petits, els mitjans. Els ensenyen lo que han comprat, i	adoben	per aquí, regiren per allà, treuen l'escut d'una joia, afegeixen unes
un dia que estava apedaçant, amb el peu al bressol, vora la finestra.	Adobava	unes calces de vions, i els del llibret nou que hi posava no
d'ésser la senyora Banyoles! Aleshores, com la virtut ja no podria	adobar	-hi res, veuria quina pressa es donaria a venir-li a oferir ella mateixa
guerrejant", com aconsellava el Cerimoniós, Jordi és	adobat	cavaller —se'l tracta ja de miles o mossèn— i rep
prou. "Però encara, axò ray! —pensavem els qui l'assistíem,— el temps ho	adobarà	." Lo que'ns tenía desesperats, afligits y ab el nus a la gola sempre,
cigars. Thompson cregué que era una bona idea. Digué: —És possible que l'	adobin	una mica. Llançàrem acuradament bocades de fum per una estona, i férem
al mateix moment. Thompson digué, amb un sospir: —No, capità: no l'	adoba	pas ni d'un cèntim de valor. El fet és que l'empitjora: sembla talment
telegrama... —Oh! Tant se val! Deixeu-ho anar! Les explicacions no poden	adobar	l'estropici, ara... Què pensarà de nosaltres? —Bah! No us encaparreu, no
al dit. Mossèn Pinyol ja tenia un ramat d'anys, era primet i baixetó, i d'	adobar	consciències i apedaçar famílies en sabia un niu. Revestint-se de la seva
d'una a una, es féu un tip d'esborrar, i amb quatre cops de llapis va	adobar	una mica aquelles desgràcies; i al final de les làmines, després de
les mateixes ratlladures—; és tot ella que cau! —Pues s'haurà d'	adobar	—declarà amb sec laconisme María Gloria—. Com casualment aquí hi ha el
llavis sense gota de color, i els ulls tots esllanguits, i, per acabar d'	adobar	-ho, una cama coixa; doncs, a pesar de tot això, no puc per menys de
remei que remolcar-lo cap aquest port i avui el tenim a les drassanes per	adobar	-lo. —I no s'hi va ofegar ningú? —Oh, no; la mar,
que va ésser remolcat al port i que allí esperà son torn per a que se l'	adobés	a les drassanes; però, no obstant, sigui'ns permès esmentar alguns
i treball de ribot, però sobretot, a còpia de cançons, el vaixell fou	adobat	a la fi. Després s'aixecaren unes grans bastides, se'l pintà de vermell,
de Camprodon, de molta anomenada, que amb masegaments i pegats l'hi va	adobar	bon xic. Un metge d'Olot, al bon trot d'una euga, venia de tant en tant
abandonaven els pasturatges dels vessants de Costaborda, deixant ben	adobada	la terra, que les neus de l'hivernàs cobririen. Més tard amb els sols de
del poble portant a coll el pes feixuc de la pell de Shere Khan sense	adobar	, mentre Akela i el Germà Gris trotaven darrera d'ell, de manera que el

Pàgina 1 (de 25)

50 següents