Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una amenaça prou contundent. Però veu l'actitud desolada de Laura: l'	adoloriment	que li traslluu al rostre. I se'n desdiu, vençut. —No res —balbuceja. —
l'hereu a lloc, cal que tingueu compte a pujar-lo! —clama amb pregon	adoloriment	l'oncle Llibori. —Ja veieu quins exemples que donen els hereus! —Quan
mossèn Joan; ella encara no s'entén amb prou claredat. Però sent un vague	adoloriment	per les paraules del sacerdot, com si haguessin ferit un indret malalt de
emmarcats per la roba sòbria; el rostre una mica angulós, ennoblit per l'	adoloriment	contingut. La degeneració moral esperada no s'ha acomplert. Laura seu amb
no xuclen el pit, el mosseguen les dents; l'angoixa dels ulls i tot l'	adoloriment	del rostre diuen que aquella tornada és neguit, és sofriment, abans de
succeït allò. Va haver de deixar en Valentí per poder-se aixecar. Quin	adoloriment	més gran es va sentir a l'anca. Maleïda pedra i maleïdes botes ferrades!
tard, en matinejar, els elefants es desvetllaren i començaren a sentir l'	adoloriment	dels peus, que amb feines eren bons per a aguantar-los drets. Trompant de
tinguda amb l'ànima tremolant entre el desesper i l'esperança. Tot aquest	adoloriment	de la seva vida, totes les inquietuds passades i la soledat que l'havia
un esguard només, el sabria a consolar? Era massa tímida, feta a amagar l'	adoloriment	i les angúnies sota el plec dels llavis, a pendre amb resignació les
Abans d'aquell dia, però, n'havia sofert tant que avui encara una mica d'	adoloriment	se li desvetllava en recordar-ho. II L'havia coneguda una tarda
menys se n'adonava el qui el tenia i duia, rosegava, cremava, tenyia d'un	adoloriment	essencial la vida imaginativa d'Arnau. De vegades aquest decidia de
d'haver estat venut. I ell no ho oblidaria pas; ell hi pensaria amb l'	adoloriment	tenaç del que ha vist lliurar la seva estimada a un ésser vulgar i se
coses i el seu esperit assenyadíssim, vaig tenir la vaga idea, en el meu	adoloriment	, de pregar-li que acceptés la meva confidència. Però havent-me escaigut
amb tantes petites rotllanes obertes com ulls que us miren fit; recordà l'	adoloriment	de tot el cos, al cap de tantes d'hores de mantenir-lo encarcarat, la
lluïen als dits. —No veieu aquells homes? —féu la Marta, condolguda de l'	adoloriment	que traslluïa la seva companya—. Bé semblen prou fervorosos! —Sí; són
atansa amb passa lleugera. Sent fluixedat a les cames i, encara, un sord	adoloriment	a l'abdomen i a l'esquena. Però hi ha un cert benestar en moure's dins
una cura sulfatada i ineficaç una cura alcalina, amb fort i persistent	adoloriment	de les vies biliars, com també amb aturs d'un càlcul durant un còlic
grup de les colagenosis (febre inexplicada, dolors ossis, hipotonia amb	adoloriment	de les masses musculars, hepatomegàlia discreta) i fa retardar el
lliura en una atmosfera d'espiritualitat. Planyem els qui desconeixen l'	adoloriment	, perquè se'ls ha assecat el cor. Entre el bé i el mal, entre l'àngel i
necessaris per a llur assistència, i en casos no gens infreqüents, l'	adoloriment	de la vida és tan intens, i el venciment de la consciència per
que es fes, però devegades certes evocacions, si són impregnades d'	adoloriments	, és preferible que el temps se les endugui i les esventi per mai més no
corbat damunt l'arada, i en els braços té l'	adoloriment	de la vida passada! Ha vist al sol lluent
que allí hi havía, ab posicions y actituts inverossímils, segons l'	adoloriment	respectíu, semblava alló un rebrech de grans figuras de pessebre á punt
i al front hi descobria bonys que li feien mal, i aixís mateix sentia	adoloriment	en altres parts del cos, dant-se compte de que estava tot copejat. No
á carregar un sach de blat; mes tal y tant insidiós va tornarse l'	adoloriment	, que la cara del pubill se posá fosca, al adonarse de que la condemnada