DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
adolorir V 55 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb adolorir Freqüència total:  55 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una hora... sense saber, a l'últim, ni què feia. Fins que el braç se m'adoloria i això em distreia de veure en Quimet arribant de voltar món, potser
demanant comiat, per empendre la via del retorn. S'adoloreix la mare de que vulla partir tan aviat. —Deixa ma filla un poc;
meu amic que portava el mateix cognom que jo). Aquestes paraules em van adolorir. Em semblà que em mirava amb una pietat irònica. Durant la visita parlà
de vida, de llum, de poesia. Sóc un poeta sense obres, un turmentat i un adolorit per les seves infinites aspiracions i la seva impotència. Ahir era un
¿Què esperava? Ara, de dia, era insensible als refusos que tant m'havien adolorit. Demanava feina sabent que m'havien de dir que no. Ara m'agradava
atrevir-nos a tocar aquests temes. Tot allò em va sorprendre, inquietar i adolorir. La noia ha acabat de passar el platet. Ben acompanyada del vell, que ha
dramàtic; de tocar a una profunda pietat de la malaurança humana; d'adolorir-me, no pas tant del meu cas com de l'extensió i de la gravetat de la
de l'home; s'oposa a la història que esclafa l'infant i la fulla; l'adoloreix la boca cosida davant els fetitxos dels poders cecs i destructors; és un
El senyor Rei quedà molt trist d'aquella resposta, i més en fou adolorida la princesa quan n'hagué esment, que ella havia posat tota la seva amor
pogut dormir i que li llevés amb una paraula, aquella ardentor que li adoloria el respir. Passaven cinc minuts de la una i ella no havia sortit encara.
record de la Treseta li ha vingut tres o quatre voltes, esgarrifor que li adoloreix els braços i l'esquena, com si una acció violenta li distengués els
mig de la boca, oberta per una plàcida rialla, ja al ventrell, inflat i adolorit per una digestió de dispèpsic. Eren a vegades tant graciosos aqueixos
assegut en una cadira inclinada i deixant exprés, que el marc d'aquella m'adoloreixi la nuca —potser amb un sord instint de justícia, que em força de
carícia immòbil de les coses que el volten, però el canvi, tanmateix, l'adoloreix una mica. Cada dia travessem davant un arbre sense fer cabal de tota la
esclafada d'un cop de puny i un vinet begut a raig de boteiola que li adoloria les dents. Tota cosa material i prosaica era deixada de recó en l'esperit
fins a l'excés, a la qual el contacte amb la vida inquieta, adoloreix o meravella. Després vindran les narracions del valuós recull
d'aquell bon rei i la llobreguesa de la Torre dels Sospirs, el cor se li adoloria d'una rancúnia, tan lleu, però, en aquelles muntanyes tan tendres als
, aquí, peix en estany d'aigua dolça; aigua bruta, si vols, però que no t'adoloreix els moviments. En canvi, en un nou món, verge, desert, la nit ha assistit
que teníem ens hagués estat imposat i no fóssim sinó uns titelles, em va adolorir, però tot m'adoloria en la nostra relació. Fos quin fos el to en què em
estat imposat i no fóssim sinó uns titelles, em va adolorir, però tot m'adoloria en la nostra relació. Fos quin fos el to en què em parlava, no podia
fou pas, per a mi, cosa lleugera. Perquè no sabia dir escaientment com m'adolorí de pensar que Estel·la atorgués gens de favor a un ximple menyspreable,
que per tant de temps va emplenar el meu cor, i tan sovint el punyí i l'adolorí, passo, sense noses, a l'esdeveniment que de més enllà, encara, m'havia
amb un altre renec,— crideu altra vegada, i us enllestiré d'un cop! Adolorit i esmortit pel mal que em feia el braç atropellat, estordit de la
cops fan només verdancs i blaus amb hemorràgies subcutànies. La pell, ja adolorida i congestionada per la suor de sang de Getsemaní, s'esquinça fins a
a resoldre el problema, per tal com és única a mostrar al fons d'un món adolorit pel mal Déu baixant a rebre'n els cops i a anorrear-lo en el cos de carn i
de Robert, minva el plor. Estreny els llavis contra els llavis fins a adolorir-se'ls. Ve una mica d'aire per entre les fulles i una estrella cau del cel
de l'aire. Les més pregones i delicades fibres de l'ànima se li havien adolorit. Ací no entrarien mai les flaires del bosc, ni el piular d'un ocell, ni
sensibles, car les bones hi llisquen suaument sense inquietar-los ni adolorir-los. I Aspriu escoltava tot seguit la rèplica de la ciutat —pura
em semblà horrísona, espantosa. El contracop de l'escopeta m'havia adolorit una mica el muscle. Però, a part d'això, no passà res de particular. En la
amb plantes arrapadisses a les esquerdes; els peus, congestionats, que s'adoloreixen en petjar el relleu dels epitafis i dels escuts nobiliaris esculpits a
a la paraula, el pensament aturat, el batec del cor tan intens que li adoloria els polsos, li premé el braç, nu, fresc. La inconveniència de l'acció a
el quid de la professió, que consisteix que les sabates que calcem no ens adoloreixin, sobretot quan es tracta de peus delicats. Suportarem, amb més o menys
del mugró li és desconeguda, comença per apretar-lo desmesuradament, adolorint-lo; i, com que el fet es repeteix mantes vegades, arriba un moment en què
i en la seva Ànima. Els assots rebotiren sobre Ella; la corona d'espines adolorí el seu front; sobre Ella anaren a parar les bofetades i els insults que
no desmenteixen això, car lluiten també i demanen o es planyen i s'adoloreixen, com cal, de l'absència en els altres d'Aquell que per ells és tan
psicològiques que els manquen, amb el doble objecte de no enguniar i adolorir encara més llur anormal existència i el d'evitar a la societat el
seu misteri no tanqui també un secret ple de desesperança, i que no els adoloreixi igualment una mena d'exasperada consciència de la seva inutilitat. La
nostra vida, la segueix i l'acompanya en tot el seu curs. Però, ¿per què adolorir-se? ¡Poguéssim traspassar en pau al no res amb tots els nostres records i
, de genolls nus, fins a l'església, que tant se'n va nafrar i se'n va adolorir, que per més d'un any no podia eixir de casa ni podia cavalcar. Però així
no en féu gaire cas, i al cap de poc era promesa. Aquest primer desencís adolorí fortament Folguera. De bell nou acabava de reproduir-se un fet semblant.
i un cap de núvol al cel s'esgarria. Cau la recança que m'adoloria com una fulla de rosa, al bassal. El diumenge del senyor Pere
el teu tresor ocult; cada derrota que m'acostava a tu m'adoloria; fins que m'has conquerit. Ara els teus braços em
baixà de son seient de pedreria, i tombà els ulls que l'averany adoloria. Als quatre vents tirà sos amulets del coll i cada
part en la teva més que dolorosa rancúnia i contra aquells que odies no t'adoloreixis massa ni tampoc no els oblidis. El temps és un déu complaent. El fill
en la inmensitat del mar. María. Cert que 'l cor m' ha adolorit la tragedia del amor qu' ara has contat tu enternit; mes l' amor per mi
eran ja morts, li pujava al rostre una foguerada, la conciencia se li adoloría y'l cor se li omplenava de tristesa. ¡Qué voltas que dona'l món! De casa
Una altra idea atravessá pe'l cervell de la Foix, que l'esborroná y li adolorí las arrels del cabell; ¿se'n hauría endut la nota son germá? ¿L'hauría
profitosa, anava á dir, aludint á son germá. Però's contingué pera no adolorir més á la noya. —¡Quínas cosas té! Tant com jo'l sobrevisca, oncle Bernat,
S' havía enconnat ja tant ab la vida vagamunda, que l' os de la esquena, adolorintli mes de día en día, fins li trevaba la voluntat... A las cruas
benefactors! Lo seu amor per la Mercé era negat al fons de son pobre cor adolorit per la pena amarga que l' oprimía. Avans d' arribar al casal, lo senyor

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »