×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb adorar |
Freqüència total: 1975 |
CTILC1 |
mesura que és sol·licitada per l'"amor" de l'home, del mascle. L'home | adora | i reverencia la dona, en l'"amor": una dona-ídol —adorada, reverenciada— | asprors, l'ésser que l'estimava per damunt de tots, que, pot dir-se, l' | adorava | , era la seva mare, i també ella, la Pigadeta, la pagava amb un amor igual. | més probablement amb fins comercials i sense exposar-se gens. Mr. Catule | adora | els antics. Les seves preferències són la teoria dels àtoms, de Demòcrit, | costat a l'altre, seguint l'oscil·lació de les batzegades europees, adés | adorant | l'individualisme racionalista, adés encimbellant el Minotaure. Però | discursegen; i branden creus, espases, banderes o les | adoren | i les temen. Perquè hem de viure, noia, què daixonses! I | de ningú; àngels pudents i esparracats del Déu que | adora | el favorit de genollons quatre segons, disset segles ha, | en el llindar cendrós del firmament; i finirà el coratge en qui t' | adora | . Rosaura /Ara i en l'hora de la mort. Amen\. Ah, serà el | cant ha sentit! [(Anant-se'n).] Ah, Rosaura, mon cor us | adora | ! Rosaura [(obrint bruscament la porta)] Excuseu, el meu | és simple, fecund, interminable diàleg. La desconeguda divinitat que | adora | des del fons dels segles té un nom: és la Mesura. IV La ironia | el coneixien afirmaven que era l'home més grotesc de Barcelona. Miquel | adorava | Níobe i havia escrit cinquanta-dos articles establint un paral·lel entre | l'esposa d'Isaac.— L'home feel flecta els genolls i | adora | i remercia la pietat del cel. I s'aixeca, i del sac | filats i, lluny de Vós, Déu meu, l'amada sola vaig | adorar | amb els ulls meravellats. Ara, que la meva ànima s'endola amb | ens feien riure. Aleshores estimàvem el mestre com un company. Quan no l' | adoràvem | el temíem pel fuet. Por i adoració van aguantar l'ordre en el col·legi | amb el sant de l'oncle. Jo estava encisat. Admirava el meu mestre. L' | adorava | en aquell moment. Em semblava que la cosa més admirable del món era fer | La veia, doncs, revivint el drama de Margarida. Per això l'estimava i l' | adorava | amb llàgrimes de tendresa als ulls. Després veia els sacrificis que havia | d'estimar l'altra. Detestàvem la concepció llibresca de les coses, però | adoràvem | els llibres, sobretot els que estimulaven les nostres ànsies de combat. I | homes. Quins tresors de puresa no tenim al nostre cor de vint anys! Tots | adorem | un ideal de dona. Aquella noia del poble que vàrem estimar d'adolescent; | ajuntar en signe d'oració. —Ets la bellesa, la bellesa suprema, i jo vull | adorar | -te!, vaig exclamar. Ella em mirà estranyada, com qui es troba davant un | podia. Feia protestes d'amor apassionat. —Perdoni'm —li deia—. Només vull | adorar | -la. Només vull estimar-la. És la seva bellesa que m'ha fet perdre el | del seu davant com un gos. No em tracti com un enemic. Deixi'm venir a | adorar | -la, de tant en tant, a abraçar-la i a besar-la religiosament... — | l'aire esmorteït. Res no l'animava fora la dona i l'alcohol. Jo, en canvi, | adorava | l'art, les idees, la bellesa. Un temps m'havia cregut un gran home, i fins | pel camí de les turpituds, jo que, d'adolescent, somniava l'amor ideal i | adorava | la dona amb un respecte sagrat! M'era impossible de dormir. Ell ja | que no tornaria a ésser mare i amb el cor se'ls afillava tots. Ells l' | adoraven | , la volien besar, però ella hi renunciava amb una resignació dolça de | les coses empenyorades. Hi anirem a peu? És molt lluny. Ara ja hem | adorat | Mistral, ja no tenim el coratge de l'anada. Veurem quant costa el tren. | això, somreien sorpreses. I jo collia l'esguard agraït de llurs ulls. Les | adorava | com a possibles núvies, com a promeses respectades. I era feliç de saber | algú que poguessin acusar i detestar, com volien algú que poguessin | adorar | en la meva persona. Jo no podia creure, com no crec avui, en la | la llum, tot allò que abraçava el meu esguard encantat, tot ho admirava i | adorava | amb els ulls de l'amor que fa belles les coses. Arribat vora el mas, jo, | . Com era benigne amb mi, l'amo, de portar-me a la vila d'aquest poeta | adorat | ! A fora dringaven els esquellerincs, el meu cor repicava a glòria. A la | secretament amagats, de voler ésser vivament gloriós com l'home de marbre | adorat | . L'amo em va prendre pel braç, era la sola manera de treure'm d'allí. — | energia. Vaig imaginar-me-la forta d'amor i de bondat. Es veia que | adorava | el seu home. Era primeta, vincladissa, fina. Dos infantaments no l'havien | la meva esposa ideal. Si l'altra l'hauria mossegada, aquesta l'hauria | adorada | . És la imatge de dona que adoro encara avui. És la verge de l'Anunciació | l'hauria mossegada, aquesta l'hauria adorada. És la imatge de dona que | adoro | encara avui. És la verge de l'Anunciació de Fra Angèlic. Sé que no | Ei, mestres! Jo vull ésser un dels vostres. Ho seré, sabeu? Us estimo, us | adoro | , grans homes." El meu company no me'n pot treure, em té per un guillat. | aire, o llum o l'aigua que em donava tanta alegria. Però jo mai no havia | adorat | Déu com aquell matí, perquè l'adorava amb aquesta plenitud que és el més | tanta alegria. Però jo mai no havia adorat Déu com aquell matí, perquè l' | adorava | amb aquesta plenitud que és el més dolç dels estats de gràcia. veu's aquí | L'amor, l'art, la glòria. Una dona molt bella i molt intel·ligent que m' | adorava | , i jo que escrivia coses molt belles, molt nobles, generoses, profundes, | inspirat per ella. Jo hi consagrava la meva existència i també l' | adorava | , feliç de la seva felicitat, i ella gloriosa de la meva glòria. Però això | ganes de barallar-me amb ell, tanta era la meva rancúnia; ara gairebé l' | adorava | . Potser ara exagerava les seves qualitats i de segur que no era tan noble | morta? Julia. Es impossible estimar quant lo cor á un altre | adora | . Ton. L' estimas? [(pel Timbaler)] Julia. | dialogar entre elles, confessar-se intimitats o discutir en silenci. | Adorava | aquelles dues mans fines, blanques, d'ungles rosades i afuades. Quan | celestes? ¿O amb aquest posat vil potser juràreu | adorar | el Vencedor, que ara contempla com Serafins i Querubins rodolen | amb un culte joiós ple d'or i pompa, i com uns déus | adorin | els dimonis: llavors se'ls va conèixer amb noms diversos, | quan entre flames eren oferts a l'inflexible ídol. L' | adoraren | a Rabba els Ammonites, i als seus aquosos plans, a Argob i | lloc seu un de siríac on cremar les ofrenes odioses i | adorar | els déus vençuts. En va aparèixer després l'estol que amb noms | bé que famosos per llunyes regions els déus de Jònia, | adorats | com uns déus per la nissaga de Javan, confessats, amb tot, més | de tots els noms, a la Terra i al Cel; mana a tots els Àngels d' | adorar | -lo: obeeixen i, cantant a chor, al so de llurs arpes, celebren | aleshores: Déu serà tot en tots. Però vosaltres | adoreu | el qui mor per acomplir-ho, el Fill, i, com a mi, glorifiqueu-lo | mals per dintre meu gemego sobre el tron de l'Infern, mentre m' | adoren | encimbellat amb diadema i ceptre, jo, el més caigut, | a llur ombriu, s'aturen, i en l'amplitud, girats tots dos, | adoren | el Déu que féu el Firmament i l'Aire, la Terra i | pròsperes de l'Edèn. S'inclinaren, molt submisos, i, | adorant | , començaren llurs pregàries, en molts estils degudament ofertes |
|