DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
adorar V 1769 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb adorar Freqüència total:  1769 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mesura que és sol·licitada per l'"amor" de l'home, del mascle. L'home adora i reverencia la dona, en l'"amor": una dona-ídol —adorada, reverenciada—
asprors, l'ésser que l'estimava per damunt de tots, que, pot dir-se, l'adorava, era la seva mare, i també ella, la Pigadeta, la pagava amb un amor igual.
més probablement amb fins comercials i sense exposar-se gens. Mr. Catule adora els antics. Les seves preferències són la teoria dels àtoms, de Demòcrit,
costat a l'altre, seguint l'oscil·lació de les batzegades europees, adés adorant l'individualisme racionalista, adés encimbellant el Minotaure. Però
discursegen; i branden creus, espases, banderes o les adoren i les temen. Perquè hem de viure, noia, què daixonses! I
de ningú; àngels pudents i esparracats del Déu que adora el favorit de genollons quatre segons, disset segles ha,
en el llindar cendrós del firmament; i finirà el coratge en qui t'adora. Rosaura /Ara i en l'hora de la mort. Amen\. Ah, serà el
cant ha sentit! [(Anant-se'n).] Ah, Rosaura, mon cor us adora! Rosaura [(obrint bruscament la porta)] Excuseu, el meu
és simple, fecund, interminable diàleg. La desconeguda divinitat que adora des del fons dels segles té un nom: és la Mesura. IV La ironia
el coneixien afirmaven que era l'home més grotesc de Barcelona. Miquel adorava Níobe i havia escrit cinquanta-dos articles establint un paral·lel entre
l'esposa d'Isaac.— L'home feel flecta els genolls i adora i remercia la pietat del cel. I s'aixeca, i del sac
filats i, lluny de Vós, Déu meu, l'amada sola vaig adorar amb els ulls meravellats. Ara, que la meva ànima s'endola amb
ens feien riure. Aleshores estimàvem el mestre com un company. Quan no l'adoràvem el temíem pel fuet. Por i adoració van aguantar l'ordre en el col·legi
amb el sant de l'oncle. Jo estava encisat. Admirava el meu mestre. L'adorava en aquell moment. Em semblava que la cosa més admirable del món era fer
La veia, doncs, revivint el drama de Margarida. Per això l'estimava i l'adorava amb llàgrimes de tendresa als ulls. Després veia els sacrificis que havia
d'estimar l'altra. Detestàvem la concepció llibresca de les coses, però adoràvem els llibres, sobretot els que estimulaven les nostres ànsies de combat. I
homes. Quins tresors de puresa no tenim al nostre cor de vint anys! Tots adorem un ideal de dona. Aquella noia del poble que vàrem estimar d'adolescent;
ajuntar en signe d'oració. —Ets la bellesa, la bellesa suprema, i jo vull adorar-te!, vaig exclamar. Ella em mirà estranyada, com qui es troba davant un
podia. Feia protestes d'amor apassionat. —Perdoni'm —li deia—. Només vull adorar-la. Només vull estimar-la. És la seva bellesa que m'ha fet perdre el
del seu davant com un gos. No em tracti com un enemic. Deixi'm venir a adorar-la, de tant en tant, a abraçar-la i a besar-la religiosament... —
l'aire esmorteït. Res no l'animava fora la dona i l'alcohol. Jo, en canvi, adorava l'art, les idees, la bellesa. Un temps m'havia cregut un gran home, i fins
pel camí de les turpituds, jo que, d'adolescent, somniava l'amor ideal i adorava la dona amb un respecte sagrat! M'era impossible de dormir. Ell ja
que no tornaria a ésser mare i amb el cor se'ls afillava tots. Ells l'adoraven, la volien besar, però ella hi renunciava amb una resignació dolça de
les coses empenyorades. Hi anirem a peu? És molt lluny. Ara ja hem adorat Mistral, ja no tenim el coratge de l'anada. Veurem quant costa el tren.
això, somreien sorpreses. I jo collia l'esguard agraït de llurs ulls. Les adorava com a possibles núvies, com a promeses respectades. I era feliç de saber
algú que poguessin acusar i detestar, com volien algú que poguessin adorar en la meva persona. Jo no podia creure, com no crec avui, en la
la llum, tot allò que abraçava el meu esguard encantat, tot ho admirava i adorava amb els ulls de l'amor que fa belles les coses. Arribat vora el mas, jo,
. Com era benigne amb mi, l'amo, de portar-me a la vila d'aquest poeta adorat! A fora dringaven els esquellerincs, el meu cor repicava a glòria. A la
secretament amagats, de voler ésser vivament gloriós com l'home de marbre adorat. L'amo em va prendre pel braç, era la sola manera de treure'm d'allí. —
energia. Vaig imaginar-me-la forta d'amor i de bondat. Es veia que adorava el seu home. Era primeta, vincladissa, fina. Dos infantaments no l'havien
la meva esposa ideal. Si l'altra l'hauria mossegada, aquesta l'hauria adorada. És la imatge de dona que adoro encara avui. És la verge de l'Anunciació
l'hauria mossegada, aquesta l'hauria adorada. És la imatge de dona que adoro encara avui. És la verge de l'Anunciació de Fra Angèlic. Sé que no
Ei, mestres! Jo vull ésser un dels vostres. Ho seré, sabeu? Us estimo, us adoro, grans homes." El meu company no me'n pot treure, em té per un guillat.
aire, o llum o l'aigua que em donava tanta alegria. Però jo mai no havia adorat Déu com aquell matí, perquè l'adorava amb aquesta plenitud que és el més
tanta alegria. Però jo mai no havia adorat Déu com aquell matí, perquè l'adorava amb aquesta plenitud que és el més dolç dels estats de gràcia. veu's aquí
L'amor, l'art, la glòria. Una dona molt bella i molt intel·ligent que m'adorava, i jo que escrivia coses molt belles, molt nobles, generoses, profundes,
inspirat per ella. Jo hi consagrava la meva existència i també l'adorava, feliç de la seva felicitat, i ella gloriosa de la meva glòria. Però això
ganes de barallar-me amb ell, tanta era la meva rancúnia; ara gairebé l'adorava. Potser ara exagerava les seves qualitats i de segur que no era tan noble
morta? Julia. Es impossible estimar quant lo cor á un altre adora. Ton. L' estimas? [(pel Timbaler)] Julia.
dialogar entre elles, confessar-se intimitats o discutir en silenci. Adorava aquelles dues mans fines, blanques, d'ungles rosades i afuades. Quan
celestes? ¿O amb aquest posat vil potser juràreu adorar el Vencedor, que ara contempla com Serafins i Querubins rodolen
amb un culte joiós ple d'or i pompa, i com uns déus adorin els dimonis: llavors se'ls va conèixer amb noms diversos,
quan entre flames eren oferts a l'inflexible ídol. L'adoraren a Rabba els Ammonites, i als seus aquosos plans, a Argob i
lloc seu un de siríac on cremar les ofrenes odioses i adorar els déus vençuts. En va aparèixer després l'estol que amb noms
bé que famosos per llunyes regions els déus de Jònia, adorats com uns déus per la nissaga de Javan, confessats, amb tot, més
de tots els noms, a la Terra i al Cel; mana a tots els Àngels d'adorar-lo: obeeixen i, cantant a chor, al so de llurs arpes, celebren
aleshores: Déu serà tot en tots. Però vosaltres adoreu el qui mor per acomplir-ho, el Fill, i, com a mi, glorifiqueu-lo
mals per dintre meu gemego sobre el tron de l'Infern, mentre m'adoren encimbellat amb diadema i ceptre, jo, el més caigut,
a llur ombriu, s'aturen, i en l'amplitud, girats tots dos, adoren el Déu que féu el Firmament i l'Aire, la Terra i
pròsperes de l'Edèn. S'inclinaren, molt submisos, i, adorant, començaren llurs pregàries, en molts estils degudament ofertes

  Pàgina 1 (de 36) 50 següents »