Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
adormir V 2511 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb adormir Freqüència total:  2511 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del cel, que confiava massa en la calma temible del mar, hi va caure en adormir-se, en acte de servei, en circumstàncies molt difícils. És cert que diuen
ressò: no les entenia, ni li calia: les sentia sols com una música que li adormia els sentits, que l'enfonsava tota en un dolcíssim sopor, que
l'infant no volia dormir sinó a la falda de la seva dida. La dida s'adorm, i l'infant se li esllavissa a les flames. La dida féu un gran crit:
aquella nit es trobà sola a la casa amb la vella serventa. Quan aquesta s'adormí, el capità, que estava a l'aguait, s'introduí per una finestra i no en
o passos d'homes que travessaven corrents. Rentat i faixat l'infant, adormida la mare, i tot en repòs, les dones es posaren a resar. Tot això, explicat
ens ficàrem al llit. Em besà encara repetides vegades. Li costà molt d'adormir-se aquella nit; semblava com si pressentís allò que jo ja tenia resolt
com si pressentís allò que jo ja tenia resolt dintre meu. Per fi s'adormí; va quedar en una dolça actitud, i el seu cap —el posà sens dubte amb
el seu camí. Abans que res, ha de vigilar que Arcisa estigui ben adormida. A la masia es queden també ara dos mossos, contractats temporalment per
la mateixa que, de nena, a la seva habitació, resava cada nit abans d'adormir-se, posada de genolls en el seu llitet. Així s'anà quedant adormida, amb
sota la mirada de Déu. La primera nit, Mila tingué un somni (així que s'adorm, Mila està ja amb ell). La primera nit el veié amb tanta veritat, que, en
s'allargà sobre el llit, sense ni despullar-se i al cap de poc s'havia ja adormit, amb un son feixuc i profund. Manuel del Santo arribà a Argona al
una estança mísera, on una vella, asseguda en una cadira, tractava d'adormir un infant brut i raquític: el bressava en la mateixa cadira i li cantava
demanant llum i conhort. En ella estigué malalt, al seu llit; en ella s'adormí abaltit per la febre, i en ella va obrir els ulls i es trobà sempre amb
divagar en què havia anat enfonsant-se la seva ànima, en què havia anat adormint-se-li com un infant dins el bressol al so d'una cançó; es sentí trist,
volgut portar a casa seva. Càndia del Noro, que el vetllava, s'havia adormit. Vaig alçar el llençol, i encara em dura el tremolor. Em semblava tothora
cançons: /voilà l'Espagne\. Em ficava al llit amb el propòsit d'adormir-me i no escoltar més la ràdio. Però no podia. Almenys vaig alçar-me
que, a les quatre de la matinada, després de prendre un hipnòtic, em vaig adormir. Vaig dormir fins a les onze. Des de la cambra de la Josefina —la nena
cara roja i embotornada. Els seus companys el pataquejaven perquè no s'adormís. "I això també li passa al front?", pregunto a un d'ells. I em
una estona d'insomni; he pres una petita dosi de "luminal" i m'he adormit. En despertar-me he recordat perfectament el somni de la matinada. Em
del vidre. He sentit com una estranya basarda. La Josefina, al menjador, adormia la nena, cantant-li una cançó antiga. Jo traduïa /El rei dels
molsa aspra i negra. Quina pau, quina solitud feréstega i grandiosa! M'adormo cansat de l'agitació d'aquests dies. 27 novembre. Quin
aquests animals. —L'heu caçat aquí? —pregunta ell. —Sí, s'havia adormit. Sempre n'entren. Això és ple de menjar. —Ja suposo —mormola ell amb la
misterioses. Mira cap a l'individu. —Està molt quiet. —Potser s'ha adormit... Escolten tots dos, immòbils i penetrats. —Millor —diu ell—. No sé com
poden cap a l'altre tram d'escales, on destorben un infermer que s'havia adormit i que en despertar-se crida cap dalt: —Desinfecció! Dos! —Què? —diu
acadèmica, negra vila, perdó! ciutat de Cervera, i reciten rient abans d'adormir-se una quarteta que és com un conjur: "Tant si és vila com ciutat
sense remissió, però no sap fer altra cosa sinó callar i obeir, i adormir-se de boca terrosa al llit fins que ell la crida perquè canviï els ciris.
la darrera alegria de la jornada, i potser per primera vegada a la vida s'adormí feliç. Ell era hàbil i manyós en moltes coses, baldament no ho hagués
celebraven amb rialles els acudits del petit, el qual acabava sempre per adormir-se a taula. El ficaven al llit i, en acabat de sopar, tots dos sortien a
tant d'escoltar-les, fins que els seus llavis callessin cansats, fins a adormir-se. Llavors li vetllaria el son, acaronant-li la imatge amb l'esguard,
vorejats per cunetes i aubellons on la tardor amaga els seus fantasmes, adormint-los amb remor d'aigües residuals. Aquí mateix, ara mateix, a cau d'orella
records i no uns altres t'abocaren a l'alliberament definitiu. I t'adormires mentre la lluna amb els seus braços grocs t'acaronava. A l'hora de
han aconseguit fer-me una mena de coixí i sento que el cap se m'hi adorm una mica... Demà a les sis del matí arribarem a Alger. A bord,
pels escarabats, pot decantar el cap, pot cloure els ullets de jade i pot adormir-se com un àngel. Les tahitianes tenen una cosa adorable: la veu. Parlen
i de joguina, on es barregen les sangs i les mentalitats, i on la moral s'adorm, per a despertar-se en una zona poètica d'ungles i dents i de flors
solemne Mary, la filla gran de Madame Tu, anava ventant Henry perquè s'adormís, mentre Pierrot, completament nu, rosegava una guaiaba a mig madurar.
Llurs constants sorpreses davant les novetats de cada dia! Quan els adormies damunt la teva falda amb una cantarella tota ensopida! Si ploraven els
No és gaire bona tirant al cistell: té sort si la pilota se li adorm a l'anella de ferro, i els instants s'allarguen. Si
la ciutat no té més esma per desfer-lo a peces, i s'adorm com un cuc, flàccid i llarg. Ni cal que ens el mirem. Seguim
Sempre em dius el mateix. /Anguila\ Doncs ahir no em podia adormir. Pensava en l'altre. /Maria\ En l'altre? /Anguila\ Que
aquells llavis... Aquella boca que un... /Xela\ Que no t'hi adormis! /Andreu\ Uns llavis i una boca que són com ara els teus...
a casa, em semblava com si anés a festes. [(Pausa.)] Ja m'havia adormit. Clarejava una mica i va trucar el Maurici: —Andreu, saps el que has fet?
morts del meu vell nom, dic avui: "Sóc encara". M'adormiré demà sense por ni recança. I besarà l'or nou
braços dels seus amics. Riuen. Juguen al tenis. I, una volta retudes, s'adormen i ja no es recorden de res en despertar. Així recorren el món sense
roncant. La nova s'espargia entre els assistents: —Dorm. —N'Obdúlia s'ha adormit. La nova arribava fins a la cuina: —Ara acaba d'adormir-se. Li han posat
. —N'Obdúlia s'ha adormit. La nova arribava fins a la cuina: —Ara acaba d'adormir-se. Li han posat sa indicció i ha caigut rodona. —Quines coses...
fusteret veí a la dona i a la filla—, sa senyora descansa. —¿Amb què l'adormen? —preguntava una mestressa. —Amb unes indiccions que vénen de fora
de silenci. Feliç pis clausurat. Batega un fòsfor fred, s'adorm la bèstia d'aigua fonda, els dos cossos llarg-nuats. El trenc,
anys (/A wakeful brain Elaborates pain\) s'adormen al S-Bahn, bruns al seu banc de fusta bruna, quan fa
[(Entrant al menjador i badallant.)] Ah! Redimoni! M'havia adormit, i això que mai m'adormo vetllant malalts! [(Cridant en la porta del
i badallant.)] Ah! Redimoni! M'havia adormit, i això que mai m'adormo vetllant malalts! [(Cridant en la porta del passadís.)] Merceneta!

  Pàgina 1 (de 51) 50 següents »