Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per les torrenteres. Heures i llorers li cedien fulles de grat, per	adornar	-se amb elles i coronar-se'n. Les nimfes el seguien mentre vagarejava.
casos de venjances il·lustres, episodis venjatius horripilants, però	adornats	pels prestigis excelsos de l'honor, l'amistat o la pàtria. De tota
del seu amic, procura obtenir la seva admiració explicant també, i	adornant	, la seva experiència de dandi ciutadà, de passada rondina del llit
dir-ho. No pot sorprendre'ns que Jeroni Oleguer admiri i estimi i	adorni	de qualitats que potser no té, aquest home, madur heroi d'antigues
i havien estat residència d'antics naviliers. La façana del nostre palau,	adornada	per les esquelètiques columnes s'abocava, amb tres esglaons rosats al Rio
la toquin. No vull es cotxo de primera; es senyors no hi van, però que m'	adornin	ben bé es de segona i que m'hi posin cotxers joves i ben plantats: no em
enderrocades, jardins petits, al cau dels marges, s'	adornen	amb roses de marbre. Va, en l'obaga de muntanya, la veta
li fa tremolar la medalleta de la primera Comunió damunt la ruixa que li	adorna	el pit. Així que el cotxe se n'ha anat amb tots els seus cascavells i amb
per altres indrets. Ja s' entretenía contemplant com las floristas anavan	adornant	las sevas taulas escalonanthi los gemats poms de flors que treyan dels
no he vist una barba com aquesta, excepció feta de la barba de bronze que	adorna	la cara de Júpiter Enobarbus, a Palerm. Mira, ara torna a passar. ¿Què
garrelles, amb els braços estesos. Una piga eriçada de pèls porcins li	adornava	el mentó. Portava entorn del coll una cinta de vellut vermell i tenia les
tant de deler de viure i lluitar amb ells. Jo em faria asceta o bé	adornaria	els homes de plomes falses per poder-los suportar. Zorbàs es girà i va
tot el passat i a treure's totes les plomes cridaneres amb què s'havia	adornat	plomant paixàs, beis, almiralls... No delejava sinó tornar-se una garsa
L'edat que tinc és un motiu supernumerari de jubilació. I no m'agrada d'	adornar	-me amb verbalismes agosarats, que només són factibles —ho veig en
es col·locava alguna manufactura tèxtil o de cuiro, quan es tractava d'	adornar	-la, de dominar-la o de proporcionar-li una mica de calor. Però, en
resultaven gloriosament lírics, sens dubte, molt estimables, i més si s'	adornaven	amb un ramadet, un camperol d'honrades suors o un campanar evocador; però
no van fer com calia. Penso en la petita tradició de "tolerància" que	adorna	els millors períodes de la nostra història. "Tolerància" que en aquells
Parió seria el mantell. Ho prova la quantitat de bells esmalts que l'	adornaven	i que ara es conserven al tresor, encastats els uns en el ric pal·li
ja no renaixereu; i si renaixíeu, ¿retrobaríeu l'encant amb què us ha	adornat	la vostra pols?" L'anamnèsia, que en el fons és el gran tema de Rancé, el
colors massa virolats, damunt de les arrugues, disfrecen més que no pas	adornen	. I a fè que seria de planyer que Palma perdés el seu aire, com tantes
que un plaer d'infants i que només convé als titelles: ella augmenta i	adorna	la ficció, sosté als espectadors la il·lusió dolça, que és tot el plaer
de llur natural: no és pas sense treball que plauen menys. En les dones,	adornar	-se i pintar-se no és, ho confesso, parlar contra llur pensament, però és
l'imposant panorama, les infinites prades y costaruts boscatges qu'	adornen	la bonyeguda y virolada conca qu'hem vingut escalant tan halo-halo. La
del tot, i convençuda que no seria res més que la tia Paulina, procurà	adornar	i complicar aquesta personalitat que li concedia el destí. D'aleshores
—Fer flors és bonic. Jo sempre tinc neguit d'acabar un ram...	Adornen	molt les habitacions. —Sí, és veritat —replicà el farsant mossegant-se
una remor solemnial, que semblava venir d'altres mons. El pagès, sense	adornar	-se'n ell mateix, caminava a voltes de puntetes. Els cruiximents de la
gegants que, quan teniu tres anys, us poden matar d'una trepitjada sense	adornar	-se'n. Però jo no pensava sinó a respirar a plaer: la llum del dia, la
té de trovar-se sempre a l'artista. Al bastir-se una casa, al	adornar	-la, al construir-se un moble i cercar certa utilitat i certa proporció,
nova generació. El culte a Sant Roc és restablert i la plàcida imatge és	adornada	altra volta de garlandes, per la seva festa. Hom lloa el seu poder màgic
de l'actitud de Jaume Ripoll i de la seva pròpia alegria. Sense	adornar	-se'n havia derivat a expressar-se en termes del seu tecnicisme mental,
Hom colpejava una soca per tal de despertar les forces que hi dormien, o	adornava	el brancatge d'un arbre com a anunci i premonició de la florida
episodis terrorífics. I altres divinitats masculines no recuperables són	adornades	amb atributs "rojos". És el cas de Satanàs, de Llucifer, noms d'origen
sentències que li donen forma i les mateixes paraules que la vesteixen i	adornen	. "L'autor —diu En Corbella estudiant aquesta poesia,—
els plans es creuaven, els embans captaven les ombres, els cisellats	adornaven	les superfícies preeminents. Es constata que, en el curt espai de
a tots els pisos. Lleonets de pedra, cocodrils i bèsties en general	adornant	la façana. Per fer més bonic, les senyores de la casa sortien de tant en
que surten en les històries d'Harun-al Raschild o d'aquells cortesans que	adornen	els episodis de la vida meravellosa de la princesa Scherazada. Àdhuc quan
penjat al coll amb unes cintes amples de seda, la llaçada de les quals li	adorna	tot el pit. La seva germana és una atloteta d'uns divuit anys, una
Sembla com si el geni hagués cedit a les fantasies d'algun infant, quan	adornava	aquest temple de prodigis. No veieu el Lleó alat damunt la seva columna?
donzelleta curiosa, tota quieta i pensívola; i mentre les altres germanes	adornaven	llurs jardins amb totes menes d'objectes extraordinaris que havien
tenen una positiva, insistent importància per raons distintes de les que	adornen	la senyora pròpia. —Així, doncs, ¿en aquest aspecte tampoc no hi ha res a
prejudicis patriòtics. Llàstima del seu estil: és carregós, insuportable.	Adorna	molt una família tenir un fill a la Universitat. Però el que adorna més
Adorna molt una família tenir un fill a la Universitat. Però el que	adorna	més una família és tenir un fill a l'estranger. Hi ha una quantitat
crescuda i multiplicada, tal com serà la meva dona. Si un dia em caso. D'	adornar	plats, prou que en sabia. I, en aquests dies d'extraordinari, es trobava
de baixar jo en diumenge a la platja de les barraques del Somorrostro:	adornat	de lluny pel Passeig Marítim i una font "In Memoriam" de la
pas afectat i efeminat, sense posar el peu a terra; no caminem, planem;	adornem	els dits amb anells; cada falange té la seva gemma. [3] Cada dia
i jugarem junts. I nedant amb ells juguem amb l'aigua, que tot rient	adorna	el meu coll blanc amb un collar de coral i perles. Quan ens hem divertit
sargantanes amb un fil; que han llevat la cua als llargandaixos i que per	adornar	les parets de les cases, arreu hi ha rat-penats clavats. —"Vet ací que
. Veu que n'hi ha que tenen el cabell ros, i d'altres que el tenen negre,	adornant	de rinxols el coixí. Però no pot veure el color dels seus ulls, perquè
de teatrals. Després de les darreres exclamacions degué ell mateix	adornar	-se del seu emportament, i, de sobte, tornà cendrosament pàl·lid. —Ah!
la toquin. No vull es cotxo de primera, es senyors no hi van, però que m'	adornin	ben bé es de segona i que m'hi posin cotxers joves i ben plantats: no em

Pàgina 1 (de 16)

50 següents