Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

primer. Ja és segur que convé dur-l'hi, sa comunió; però ¿on és s'	adreç	de combregar? ¿Què dius? ¿Que Dona Obdúlia no té adreç de combregar? Idò,
; però ¿on és s'adreç de combregar? ¿Què dius? ¿Que Dona Obdúlia no té	adreç	de combregar? Idò, haurem de preparar uns canelobres i una palangana.
posarem unes estovalles de randa. Dona Maria Antònia, ¿sa malalteta no té	adreç	de combregar? Perquè, si no en té, caldrà que mos ne deixin un. ¿No ho
una de les faldes més litúrgiques de la malalta. Na Remei hi col·locà l'	adreç	de combregar: canelobres, una palmatòria, una safata i un aiguabeneiter,
L'hi he demanat amb tanta de fe... I canviant de to: —He manllevat un	adreç	de combregar. És de plata massissa. Es fixi que bé està s'altaret.
amb cabals i amb productes forans: mantons de Manila, ceràmica d'Alcora,	adreços	de València, etc., que comerciaven al poble nadiu i als propers.
divises singulars, corsers, gualdrapes, llampants	adreços	, cavallers magnífics en justes i torneigs, reglades festes
dones; oblida, si més no, que l'edat és escrita a la cara. El mateix	adreç	qui en altre temps embellia la seva jovenesa desfigura al capdavall la
ò per la utilitat material que'ns poden reportar. Per axò hi hà tants	adressos	de diamants, tants anells de nuvia que may podríen superar la vàlua
Aquesta casa del savi, estreta, sense poliment, silenciosa, mancada d'	adreç	, no és guardada per porters que posin en ordre la munió de visitants amb
encengui d'enveja. Tot i haver-me plagut aquestes coses, m'enlluerna l'	adreç	dels magnífics establiments dels grans senyors per a l'educació dels
a mi, tingué la delicadesa de regalar un present de noces a l'Adriana, un	adreç	de perles i diamants que valia un perú; ensems que la Valèria, amb igual
de Joana d'Arc, i en deixar la Josette fiu ofrena a la Valèria de l'	adreç	de perles i brillants. No ho havia pas de llençar. VI El dia de
rebuts com una mare. Oh! Era una gran dona, una règia dama. —Miri quin	adreç	m'ha regalat. —Fills de Déu quina meravella! Però no era pas l'adreç el
quin adreç m'ha regalat. —Fills de Déu quina meravella! Però no era pas l'	adreç	el principal obsequi que els havia fet. El principal havia sigut per al
llurs derivats, de les quals les més usuals són: acaçar, açò, acunçar,	adreç	, agençar, alçar, alerç, amenaçar, arboç, arç, arçó, arronçar, avançar,
i s'empra ensems com a borina. El conjunt de les antenes amb tot llur	adreç	de cordes i veles, s'anomena es ramell. Aqueixa antenada de sis
embussos; barnús, barnussos; braç, braços; jaç, jaços; pedaç, pedaços;	adreç	, adreços; arboç, arboços; lluç, lluços; esforç, esforços; esquinç,
barnús, barnussos; braç, braços; jaç, jaços; pedaç, pedaços; adreç,	adreços	; arboç, arboços; lluç, lluços; esforç, esforços; esquinç, esquinços;
a vegades dos postverbals, l'un masculí i l'altre femení: adreçar,	adreç	i adreça; ajudar, ajut i ajuda; arreplegar, arreplec i
mai ni havien desitjat res del patrimoni de la Quimeta. Ja tenien l'	adreç	de brillants heretat de la mare d'ella, i prou contents n'estaven, per la
en petit, de l'ofici, a utilitat de les noietes, per a completar l'	adreç	dels jocs de nines. Bressols —quan els de vímet començaven a substituir
indígenes de bastir cases, siurells, gerres i gerretes, taules, plats,	adreços	de cuina pagesa, decoració de les volades de les cases, robes teixides a
totes les activitats camperoles, la del segar és la que disposa d'un	adreç	de cançons més nodrit. I venia el batre, que també ama les cançons i en
fan olor de multitud. Flotant sobre els setials de la sala, un copiós	adreç	de cares que només hi compareixien en dies així. Les gloses criden el seu
els estoigs. N'obrí un de molt gros i molt pla. No havia vist mai aquell	adreç	de diamants. El devia haver lluït alguna Valldaura morta feia segles,
persistirà en l'adolescent i l'adult, s'estendrà als vestits, les peces d'	adreç	, certs utensilis (cotxes sobretot), tot allò que pot suscitar l'interès o
"No tan sols és aquesta corbata un adornament agradable, sinó també un	adreç	útil. La dolça escalfor que manté facilita el joc dels òrgans, fa la veu
dos bastons de puny d'or i dues espases amb empunyadura de plata, i un	adreç	complet de cavall, de vellut carmesí brodat d'or. Segueixen altres
que havien estat explorats, i ens consta que hi trobaren objectes d'	adreç	funerari. En algun hem trobat una lloseta sota el crani, com servint de
ossos, recollírem bona part de la volta cranial. És força interessant l'	adreç	funerari que hi poguérem recollir (fig. 27): un llarg punxó
de les lloses oscil·la entre 8 i 23 centímetres. L'	adreç	funerari d'aquest megalit consisteix en un collar de nou perles de
i 0 m 90 d'alt. (Vegi's la planta, fig. 71). L'	adreç	funerari (fig. 72) consisteix en: 14 perles de
estat de conservació que no ens ha estat possible unir llurs fragments. L'	adreç	funerari recollit (fig. 107 i 108), consisteix en uns
un queixal incisiu d'èquid, que no dubtem que hi foren col·locats amb l'	adreç	funerari, car un era en la terra irremoguda. Entre la terra treta del vas
veure la forma típica dels vasos d'aquests megalits. Entre els objectes d'	adreç	sols trobàrem un tros de penjoll de collar de petxina (número 8)
l' estudi dels principis estétichs, perque pugui aplicar la dona al seu	adrés	tot lo que sigui adecuat al seu físich y al seu carácter, fins sense
y 409). 32. Vasos sagrats, custodies, ostensoris;	adrés	d' altar. Mobiliari; robes y ornaments de iglesia. 33.
de la colla riallera que enjoia a la cabalera amb un	adreç	d'acudits... puix de la serra a la plana no hi ha blat ni flor
si has plorat de què existeixes o d'a penes existir. L'	adreç	Sota el roure de la font he esperat l'amor debades,
amb una clau lluenta obría el guarda-robes on tenía l'	adreç	; un moble qui abellía, de noguer florejat per obra de cisell.
a la meua estimada neboda dona Maria-Júlia Mauri de Rocafort, deixe l'	adreç	de casar-me, el qual, com tothom sap, no m'ha calgut usar, per designi
Dins la gran desfeta, allò va deixar els nebots, sobretot per heretar l'	adreç	, que era molt valuós, una mica dignificats. Tals joiells, a més del seu
que expressa amb tanta determinació: Qui té diners té tot	adreç	i la filla del rei si la volgués. Però sens dubte
que anaven a desfullar-se sobre la cua del vestit i amb un magnífic	adreç	de safirs i una mitja lluna de diamants al pentinat. I encara un altre
lo fum de la caldera era tan estrany y calitjós que no pareixia sino fet	adrés	pera matar á qualsevulla persona. Quan la caldera bullia de fort,
penjant, y lo de donya Francisqueta ab cos de vellut negre y un carregat	adrés	d' or y brillants, que 'l pintor pera més satisfacció de la familia,
vegé en mitx de la fosca ab gran claretat que deya: Qui tè dinés, tè tot	adrés	, la filla del rey, si la volgués. Dexá passar, donchs, los cavallers de
un rellotge de Nova-York, d' aquells qu' alenan tan espês y menut, ó un	adrês	de crestay y platería d' obra fina de Marsella, posada dins reconeres amb
guinavets d' argent. —Y jo, (va aná clamant el que seguía,) li don aquest	adrês	esmaltat. —Y jo... Y jo... Y anaren passant un derrera s' altre tots els

Pàgina 1 (de 2)

50 següents