Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les seves mesures, al capdavall normals, amb les del vit. En tot cas, en	adreçar	els meus compliments a aquest pacífic bou ben informat de tot i raonable,
arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a	adreçar	els passos cap a la volta que ens empara. Perquè la nostra esperança no
una idea diabòlica. —Eh! Ve Candi! Veureu com riureu. No digueu res. S'	adreçà	al noi cridant-lo amb veu manyaga: —Candiet! Escolta, Candiet! Candi
feinejant, potser cosint a la finestra. Sa mare aquells dies a penes li	adreçava	la paraula. Mila mirava cap al fons del carrer i descobrí el padrí, que
les peces i no triguis a ficar-te al llit. S'allunyà sospirant. Mila s'	adreçà	a la part del darrera de la casa a comprovar si les finestres eren
d'aquella forma amb sa filla; ja d'alguns dies ençà la mare li	adreçava	la paraula. Munda del Roso mirava la seva filla llanguir, de dia en dia
li digué: —Vina, Mila: vull mostrar-te el que he fet aquests dies. S'	adreçà	a la taula i descobrí un objecte que estava cobert amb un drap. Mila va
bon rector—, però amb un home com ell, qui pot aconsellar?" Ara, mentre s'	adreça	a l'habitació de Mila, el padrí no té més que una preocupació: l'arribada
la seva filla, del seu decandiment progressiu. Ell continua sense a penes	adreçar	-li la paraula; parla encara menys que abans. També ell està vell i el seu
d'allí, molt lluny... Quan se n'adonin, sortiran en busca d'ella. Ells s'	adreçaran	sens dubte a Argona. "Déu m'ajudarà. Quan arribin allí jo seré lluny."
del Carme accedí al moment al que li demanava, i totes dues juntes s'	adreçaren	allà. Ell reposava separat, en el breu i trist recinte, a la part del
pulmonia o de diabetis, com una persona decent. La humorada de Voltaire s'	adreçava	a combatre les presumptuoses concatenacions de causes i efectes que
subversives contra la moral estatuïda. Aquesta mena de burles s'	adrecen	, com una irreverència, al mite abstracte de la "puresa dels costums"
a les 12, mentre ell parlava per ràdio al Casal Carles Marx,	adreçant	-se al públic de Nord-Amèrica i dient que a Barcelona tot està tranquil,
molt difícil. Sota la seva crítica endevineu l'home de penya, que s'	adreça	, diríeu, a la coterie amb mots i signes d'intel·ligència a penes
mena de drap. —Se'ls quedarà als dits —comenta ell. Un dels homes se li	adreça	, tot el cap projectat endavant, com si intentés de menjar-se'l; borda: —No
massa! I nosaltres hem estat massa complaents. A mirar i callar, doncs!	Adreça	de nou la mirada cap als cirurgians, un dels quals, el cardiòleg, ja ha
un dels quals, el cardiòleg, ja ha enllestit totalment i ara s'	adreça	al lavabo que hi ha al fons de la sala, on procedeix a rentar-se amb
—No ho podeu fer, això. Ho emmerdeu tot! Continua sense contestar i s'	adreça	al lavabo, llardós i ennegrit, amb tot de senyals de mans, engega
pot entrar? —pregunta a l'altra. —Naturalment. I que es renti. —Torna a	adreçar	-se-li—. Perdona la rebuda. Tenia por que no fossis un agent provocador...
feixuc... —Identifiqueu-vos! —brama el cap sense deixar-lo acabar. Però s'	adreça	a l'individu, el qual es quadra i declina el seu nom, condició i rang. —Em
no! Es comprèn! Tots estem una mica nerviosos... L'oficial, alleujat, li	adreça	una mirada agraïda mentre ell prem més el canell de la noia i l'obliga a
I mentre l'altre es fica la mà a la butxaca i treu les claus del cotxe, s'	adreça	al policia amb la mateixa fermesa—. I vós, oficial, al vostre lloc.
perquè els ulls la puguin contemplar. —Cap aquí —diu el seu company,	adreçant	-s'hi—. Aquests són els darrers. —No hi ha ningú? —pregunta ell mirant
car la noia que acompanya l'home dels bigotis sembla haver-lo sentit, li	adreça	una ullada encuriosida—. Ximple —repeteix ell, mudament, però dibuixant
de guanyar temps l'ordenança, que ha empal·lidit. L'individu, però, s'	adreça	als seus acompanyants: —Escorcolleu-lo. Li trobareu els trossos a la
altre—, ara ja hi sou vós. Ha vingut d'un pèl, oi? —fa,	adreçant	-se als seus companys. Tots dos assenteixen amb el cap i l'orador que
renecs que a la fi es tradueixen en una ordre brusca i malhumorada que	adreça	a les dues dones: —Haureu de venir amb mi, vosaltres! —Ja vindré jo —diu
cul. Ell i la noia es miren, ara riallers. —Anem? —fa ella. S'	adrecen	cap a la tanca esberlada, surten al camí de roderes profundes que
fent-se una mica enrera per evitar els esquitxos—. No és permès d'	adreçar	-se a un superior sense permís. —I a qui l'he de demanar? —No l'
l'altre—. El permís és automàticament concedit quan el superior us	adreça	una pregunta. A vestir-se! Surt al vestíbul, fregant-se mans i cuixes,
en les seves premisses inalterables... —Blaus —fa l'home de la taula,	adreçant	-li un esguard ràpid—. Nas recte. Sense característiques especials. Alçada
d'estrelles del zel impacient. Més n'hi hagués, com vós! —Es torna a	adreçar	al seu subordinat—: Caporal, us aconsello un repàs a fons dels
que els penja del cinturó. En lloc d'anar cap al centre, on veu que s'	adrecen	els seus companys, es desvia cap a l'esquerra fins que ensopega amb una
en els dits àgils i en la boca xerraire que tot d'una s'interromp per	adreçar	-se a un braç alçat que reclama la seva atenció. —Sí, senyor! Perdoneu...
amples i rabassudes. —Coques, entrepans i begudes! —tornen a cridar,	adreçant	-se un a cada renglera. —Un entrepà de pernil i una cervesa —demana la
frena per col·locar-se darrera l'últim vehicle de la filera que s'	adreça	a la porta de sortida. —És una contradicció en termes. No es pot crear
que hi falti detall —declara. La mestressa aprova amb el cap, torna a	adreçar	-se-li: —Sempre ha estat una mica independent, però hi ha amics nostres
cap a la porta que ella ajusta curosament. Després, però, en lloc d'	adreçar	-se a les escales tomba cap al corredor de l'esquerra. Explica: —He de
De l'escala entren més persones, dues dones i tres homes que s'	adrecen	a la quarta porta de la banda dreta, on piquen desesperadament mentre
d'espai... —Sí... És qüestió d'organitzar-se —torna l'encarregat, i se li	adreça	—: Vós sou més jove i sembleu més àgil. Què us sembla, si us hi enfileu?
i somriures encoratjadors. Seguidament l'escorten a la porta, on ella s'	adreça	ruborosa i amb els peus vacil·lants, esperen un moment sota el doll sonor
ganes —replica la noia—. Oi que ho voldreu? Us ho he contat tot —afegeix,	adreçant	-se a ell. Allarga la mà per acariciar-lo amb uns dits experts que a poc a
els homes i les dones reunits sota els arbres, alguns dels quals encara s'	adrecen	a la darrera barraca—. Som pocs, molt pocs, que hem pres consciència que
l'organització. Dels vells, ja només queden ell, jo i quatre més. —S'	adreça	al xicot—. Tu no ho ets... —No; la meva dona i jo vam ingressar-
inútil, cerca una farmaciola que no hi és ni hi ha estat mai. Aleshores s'	adreça	al menjador. El llum que encén s'aplana en tot de raigs negres en la
La porta és amplament badada, però el conductor passa sense	adreçar	-hi ni una ullada. —Ei! —diu ell—. No veníem aquí? —Entrem
celebrada. Tots vàrem enfadar-nos amb Quico, i en tot el dia a penes li	adreçàrem	la paraula, amb prou feines el vàrem mirar. Hi havia només un home que
de la quitxalla que emplenava el local. El Borni del Ratat parlà	adreçant	-se al del Fielato: —Sí, sí, tu ho arregles tot a tiros. Si un
la seva pena, ja que no s'hi podia fer res. Jaume entrà a la masia; s'	adreçà	a la cambra de darrera, i del racó despenjà l'escopeta. Va obrir-la i la

Pàgina 1 (de 104)

50 següents