Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I des bo, que no era precisament de marca, sinó des que em venia s'	adroguer	a la menuda. A mi m'anava millor comprar-l'hi de deu en deu litres. En
cap al carrer Gran per la Rambla del Prat. Es va aturar davant d'un	adroguer	que tenia tot de sacs a l'entrada, va ficar la mà a dintre un sac ple de
i, de passada, per encàrrec de la senyora, vaig deixar una llista a l'	adroguer	. Quan vaig sortir, en Quimet, que s'havia quedat al carrer, em va dir si
que s'havia quedat al carrer, em va dir si badava, que les veces d'aquell	adroguer	eren de les millors que mai havia vist, que ja s'hi havia fixat quan tot
promesos, i em va fer tornar a dintre a comprar cinc quilos de veces. L'	adroguer	mateix me les va pesar. Era un noi com en Pere, el cuiner, alt, amb els
no gaire. La meva senyora sempre deia que feia bons preus i que era un	adroguer	honrat que sempre donava el pes. I era de poques paraules. XXI
i els llençols s'enganxaven per tot el cos i la gent vivia esparverada. L'	adroguer	de sota de casa va quedar buit en pocs dies i tothom parlava del mateix i
va haver de buscar corda per lligar els matalassos i va anar a casa l'	adroguer	, que no estava gaire content amb en Quimet perquè em feia comprar les
Quimet perquè em feia comprar les veces dels coloms en una altra banda. L'	adroguer	, el vam cridar, abans, per la galeria, perquè tenia la persiana de ferro
—Miri, veu, si en comptes de tenir els anys que tinc, va dir-li l'	adroguer	, tingués la seva joventut, faria la guerra amb vostè. Ara que tinc la
com acabaria. El que em va dir la senyora Enriqueta ho vaig explicar a l'	adroguer	de sota i em va dir que no em fiés de ningú. I vaig dir a la senyora
va dir que no em fiés de ningú. I vaig dir a la senyora Enriqueta que l'	adroguer	de sota m'havia dit que no em fiés de ningú i em va dir que l'adroguer de
l'adroguer de sota m'havia dit que no em fiés de ningú i em va dir que l'	adroguer	de sota feia novenes perquè perdéssim, perquè amb la guerra venia poc,
que vengués una mica d'amagat i car, a més a més del racionament. Que l'	adroguer	de sota només volia pau perquè vendre d'amagat el feia viure amb l'ai al
viure amb l'ai al cor i que el cas era acabar com fos, però acabar. I l'	adroguer	de sota em deia que la senyora Enriqueta només vivia pensant en els reis.
era sense llet. La carn era de cavall, deien. I van començar a marxar. L'	adroguer	de sota deia: mira, mira, tants diaris i tants cartells... apa... apa...
no sé on i vaig anar-hi. No ho sé. Quan vaig tornar-ne, l'	adroguer	estava al peu de la porta i no em va saludar. A la tarda vaig anar a
antiga d'hule que, pel nas, se'm ficava al cervell i me l'enterbolia. L'	adroguer	de les veces tenia la botiga oberta. Una minyona escombrava el carrer
reinflat amb les pluges i que per això la porta arrossegava. Davant de l'	adroguer	de les veces em vaig aturar un moment a respirar; l'adrogueria estava mig
XXXV No tenia ni cinc per anar a comprar el salfumant. L'	adroguer	de sota ni em mirava i em penso que no era perquè fos dolent sinó perquè
com havien vingut a casa. I com una il·luminació vaig pensar en l'	adroguer	de les veces. Aniria amb l'ampolla, demanaria el salfumant i quan hauria
borrissol d'humitat al borrissol d'humitat que semblava sal i brillava. L'	adroguer	estava darrera del taulell. Hi havia dues minyones i una senyora. Una de
senyora. Una de les minyones em va semblar que la coneixia de vista. L'	adroguer	va despatxar les dues minyones i la senyora, i a mi les cames em feien
que em quedava parada, vaig dir que m'havia deixat els cèntims a casa. L'	adroguer	em va dir que no tenia importància, que no hi anés expressament a
em va cridar. Em va cridar i vaig girar-me, i el que em cridava era l'	adroguer	de les veces que s'acostava cap a mi i quan em vaig girar vaig pensar en
i quan em vaig girar vaig pensar en la dona de sal. I vaig pensar que l'	adroguer	s'havia adonat que, en comptes de salfumant, m'havia donat lleixiu i no
finestra sempre estava oberta per saber què passava a la botiga quan l'	adroguer	era al menjador. Les cadires eren de viena, amb el cul i el respatller
el respatller ple de foradets. ¿No està cansada?, em preguntava sempre l'	adroguer	, que es deia Antoni com el meu fill. Jo li deia que estava molt
al menjador, no tenia porta. Només era un forat per entrar i sortir; l'	adroguer	hi havia posat una cortina de canyetes, amb una japonesa pintada, amb tot
del passadís, la sala; i a la dreta de la sala, el dormitori de l'	adroguer	, tan gran com la sala, amb un balcó a una galeria coberta, de dalt, per la
a estar cobertes de pols. Una de les primeres coses que em va dir l'	adroguer	, va ser que anés amb molt de compte a no deixar els balcons de la sala i
El dependent dormia i menjava al primer pis; estava a pensió perquè l'	adroguer	no volia forasters a casa un cop havia tirat avall la persiana canaleta.
a casa un cop havia tirat avall la persiana canaleta. El llit de l'	adroguer	era un llit de dues persones i més endavant em va explicar que havia
pas amb els diners que guanyava, amb els diners que estalviava, perquè l'	adroguer	sempre, a l'hora de plegar, em deia, tingui. Alguna paperina d'arròs
podrit. Quan ja feia una bona colla de mesos que treballava a casa l'	adroguer	de les veces, potser tretze, potser quinze... al cap d'una colla de mesos
i les fundes de les butaques i del sofà bugadejades i replanxades, l'	adroguer	de les veces un dia em va preguntar si els nens anaven al col·legi, i li
costava una mica de respirar, com els peixos quan els treuen del mar. L'	adroguer	m'havia dit que entrés per la porteta del pati, que ja estaria oberta,
vaig entrar, queia, giravoltant, un aeroplà fet amb paper de diari. L'	adroguer	el va caçar al vol i va dir que més valia callar perquè, si anava a
decidir, després d'haver sospesat molt el pro i el contra, vaig dir a l'	adroguer	que sí, que ens casaríem; li vaig dir que havia trigat a dir-li-ho perquè
el pare de l'amiga de la Rita, i tornava malalt i em trobava casada amb l'	adroguer	de les veces? Només pensava en això. Quan els nens no eren a casa i
pis. I al pis hi trobaria unes altres persones i baixaria a preguntar a l'	adroguer	de sota què havia passat, i l'adroguer de sota li diria que m'havia casat
i baixaria a preguntar a l'adroguer de sota què havia passat, i l'	adroguer	de sota li diria que m'havia casat amb l'adroguer de les veces perquè ens
què havia passat, i l'adroguer de sota li diria que m'havia casat amb l'	adroguer	de les veces perquè ens havíem pensat que havia mort a la guerra i en
es volia moure de casa i que tot el que li demanava era que el deixés ser	adroguer	com ell perquè, va dir, vostè cada dia es farà més gran i necessitarà més
de molsa i feia boleta. I li va dir, t'he de fer una reflexió: fer d'	adroguer	és una feina per no morir-se de gana. Però és una feina de poc lluïment. I
totes les flors i ja eren dos a fer boleta. I va dir que si triava de ser	adroguer	era perquè volia ajudar-lo i continuar el que ell feia i fer anar la
un ésser tan vulgar, tan poc distingit, tan insignificant, com qualsevol	adroguer	o qualsevol conductor de tramvia. Frederic havia promès a Rosa Trènor que
primitius destins: el forner, a la pastera; el propietari, a la terra; l'	adroguer	, al taulell; el tartaner, a la tartana. Els qui no teníem en què
què han anat a parar els membres de la "Germandat" —metges, picaplets,	adroguers	, polítics bergants, petits periodistes— el cor se m'encongeix. És aspre i
religiós, usurer, hipòcrita, un home com cal, columna de la societat. És	adroguer	a Salònica. "Alexis, germà meu —m'escriu—, la teva filla Froso ha agafat

Pàgina 1 (de 12)

50 següents