 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb adular |
Freqüència total: 173 |
CTILC1 |
| taverna del Perdis, Borra s'havia fet l'amo. El taverner li somreia i l' | adulava | ; la tavernera, asseguraven que feia més. No es pot dir que la dona fos | | que ningú a crear entre els gossos que els raspallen, les guineus que els | adulen | i les senyores que els admiren, la dolça llegenda de l'Oceania. El món | | sala de ball, era una cosa molt més fina. Però Frederic necessitava que l' | adulessin | , que el compadissin. La comercianta de vins el sabia compadir, i | | rei peca i no se'n tem, car la cega reverència qui l' | adula | , com si fos d'una divina ascendència, és un encens | | Xich. Miréu lo que son los homes de talent y d' influencia [( | adulant | lo)] Pep. Ha, ha. [(donantse tó)] Xich. Quant | | llur Senyor al cim de l'empiri, i d'himnejar el seu tron, i d' | adular | -lo amb marcades distàncies, que combatre!" L'Àngel guerrer | | servida i adorada per Àngels sense fi, en constant seguici?" L' | adulà | el Temptador amb aquest preludi. Van fer camí els seus mots | | un revolucionari típic, encara que sigui aristòcrata de naixença, per a | adular | les multituds tumultuàries. I ja hi ha quelcom de noble en aquesta dèria, | | "A vegades pensem que odiem l'adulació; només odiem, però, la manera d' | adular | "; o encara: "L'amor, tan agradable com és, agrada més per les maneres | | un dia, com si fossin d'ell aquests mots al jove "arrivista" que l' | adulava | : "No cregueu en les proteccions. No perdeu el temps fent llegir els | | respecte de la forma de govern, vinculen la monarquia amb la religió, l' | adulen | i en viuen. La monarquia compagina aquestes concomitàncies amb un no | | al desvetllament popular, això és, a la formació ciutadana d'Espanya. | Adular | els pobles és tan perniciós com adular les monarquies; nosaltres hem de | | a la formació ciutadana d'Espanya. Adular els pobles és tan perniciós com | adular | les monarquies; nosaltres hem de declinar la temptació sentimental de | | arribarem a fer creure. El llenguatge popular és savi en aquest respecte: | adular | té una colla de sinònims: llepar, encensar, ensabonar, raspallar, rentar | | que previngui a favor d'ell; no es tracta pas de fer la cort als grans o | adular | -los tot aplaudint llurs escrits. Ningú us demana, Zelotes, que exclameu: | | i famolenca, com un pobre la seva mà desclosa, prou tiro indirectes, prou | adulo | , prou m'humilio... Ah! Chewing Gum! (talment sembla un renec). | | per al gust inconstant d'un client i que satisfer la pruïja dominant i | adular | el públic és l'ambició de molts, un poeta us diu, amb dolça emoció | | a la violència. Permet-me d'entretenir-me més temps en això, no per | adular | les teves orelles (car no és pas aquest el meu costum, jo que preferiria | | les parpelles per una mena de modesta pietat... En fer-se poruga, la dona | adula | i afalaga l'home en la seva més carnosa vanitat de mascle. Si gairebé no | | en cas contrari, te n'hauràs de sentir moltes d'indignes de tu, Sòcrates. | Adulant | i servint a tothom viuràs, doncs, sense fer res més que prendre part en | | Fortuny hi rep el bo i millor de la capital d'Itàlia. Tothom l'admira i | adula | . El 15 de maig del 1874, Fortuny arribà a París, | | que no pas ell, no li perdonaven que tot ho hagués obtingut a pols. Sense | adular | baixament. Sense afalagar servilment els poderosos que distribuïen | | cal posar cura a no parar l'orella als llagoters i no deixar-nos | adular | ; ja que en això és fàcil d'ésser enganyat. Perquè nosaltres ens creiem | | que un amic. Tots aquests —es digué pensant en Tàrrec, Saumell i Vilaret— | adularan | el potentat, jo vull servir a l'amic i el malalt. Recordava l'arribada de | | fet igual amb llurs protectors. Virgili composà l'"Eneida" per | adular | Cesar; Cervantes s'agenollà als peus del comte de Lemos com davant d'un | | ni un moment els uns als altres si recíprocament no s'enganyaven, s' | adulaven | , sabien fer els ulls grossos o s'untaven una mica amb la mel de la | | preocupacions a què la vida està sotmesa. No tenen vergonya, ni por; no | adulen | , no odien, no estimen. I si arriba que són tan inconscients com les | | és sinó la blandícia que cadascú es percaça; procurar-la a un altre, és | adular | . Avui dia, l'adulació és considerada infame, però només entre els qui es | | ells procuren afalagar a totes passades, puix que els primers, si se'ls | adula | com cal, tot sovint els gratifiquen amb una porciúncula de llurs mal | | "Sobirania" i "Magnificència", a ésser desvergonyits i a divertir-se | adulant | . En efecte, aquestes són les qualitats que caracteritzen el noble i el | | les mateixes raons per les quals a mi m'agrada la dolenta. Seria capaç d' | adular | una persona intel·ligent en qualsevol ram del saber, sempre que aquesta | | que aquesta persona m'ensenyés alguna cosa. No seria capaç, però, d' | adular | ningú més mentre la meva pobresa no fos extrema. M'agraden més les dones | | —Una operació és poc per jutjar a un capità; sou jove i no convé | adul·lar | -vos... —deia tocant l'esquena d'En Lau.— Però confessem que els heu | | en presència del marit presumptiu, de veure's decebut en l'esperança d' | adular | -la per al seu propi guany, i si ara la tornés a veure, fins a ell li | | gent em detestava amb tot l'odi d'una cobejança decebuda. Naturalment, m' | adulaven | en la meva prosperitat amb la més vil roïnesa. Envers el senyor Pocket, | | No obstant, anhelant una tranquil·litat que mai no ha tingut, no solament | adula | Roma, sinó que, encara més, intenta adular el poble jueu, sense que | | mai no ha tingut, no solament adula Roma, sinó que, encara més, intenta | adular | el poble jueu, sense que aquest deixi d'odiar-lo per dèspota i estranger, | | propi". El molestaven els afalacs, les adulacions: "Malfiï's dels que l' | adulen | , perquè darrera els afalacs ve l'engany"; no podia suportar tampoc els | | estrany; accepta tots els convencionalismes socials; aprèn a fingir, a | adular | , a donar-te to, a fer reverències, a dir galanies i nicieses. Lloa tota | | escoltar darrera d'una porta i ficar-se allí on ningú no els demana, i | adular | els rucs i humiliar-se davant els llestos, i usar de la franquesa o de la | | Quan es posen a fer compliments desorienten; si, per corregir-ho, | adulen | , exasperen. És per això que els pagesos no solen estar còmodament en la | | es trobava a primer rengle. Els qui no li promoguessin conflictes, prou l' | adularien | ! Seria deliciós tornar-los les mortificacions, ben administrades. Ja | | tan sols contra els cambrers. —No veus? —hi torna. —Què? —Tothom l' | adula | , tothom li llepa els peus... ¡El meu germà hauria de trobar-se aquí! | | lector, que el convencis de llegir-te, de col·laborar amb tu, cal que l' | adulis | d'una manera o altra, que entris en el joc de les seves concupiscències, | | del partit, que, inconscientment, satisfeia aquells que s'ajupiren i | adularen | a la gent de la dictadura, com he provat; que satisfeia una gent | | un sol cirurgià, tal va ésser la forma com el va muntar. Als que no | adularen | els sobredits, se'ls va excloure de les càtedres i destins". Pel seu | | Bossuet, home de consciència, el tracta com a príncep, però mai no l' | adula | , ni li adreça lloances de cap mena, per bé que li esmenta sovint que ha | | ditiràmbica amb què de vegades certs oradors, per motius extraoratoris, | adulen | algú rastrerament o bé intenten cohonestar la mala conducta de | | Voler relacionar-se tan sols amb els qui assenteixen, aplaudeixen, | adulen | , és propi d'esperits abjectes i femellívols. De tu i les teves coses, | | modest i moderat; davant dels poderosos i opulents ni s'ajup, ni | adula | , ni es deixa oprimir la llibertat per llur poder. Cosa que mereix odi o |
|
