Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
adular V 173 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb adular Freqüència total:  173 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

taverna del Perdis, Borra s'havia fet l'amo. El taverner li somreia i l'adulava; la tavernera, asseguraven que feia més. No es pot dir que la dona fos
que ningú a crear entre els gossos que els raspallen, les guineus que els adulen i les senyores que els admiren, la dolça llegenda de l'Oceania. El món
sala de ball, era una cosa molt més fina. Però Frederic necessitava que l'adulessin, que el compadissin. La comercianta de vins el sabia compadir, i
rei peca i no se'n tem, car la cega reverència qui l'adula, com si fos d'una divina ascendència, és un encens
Xich. Miréu lo que son los homes de talent y d' influencia [(adulantlo)] Pep. Ha, ha. [(donantse tó)] Xich. Quant
llur Senyor al cim de l'empiri, i d'himnejar el seu tron, i d'adular-lo amb marcades distàncies, que combatre!" L'Àngel guerrer
servida i adorada per Àngels sense fi, en constant seguici?" L'adulà el Temptador amb aquest preludi. Van fer camí els seus mots
un revolucionari típic, encara que sigui aristòcrata de naixença, per a adular les multituds tumultuàries. I ja hi ha quelcom de noble en aquesta dèria,
"A vegades pensem que odiem l'adulació; només odiem, però, la manera d'adular"; o encara: "L'amor, tan agradable com és, agrada més per les maneres
un dia, com si fossin d'ell aquests mots al jove "arrivista" que l'adulava: "No cregueu en les proteccions. No perdeu el temps fent llegir els
respecte de la forma de govern, vinculen la monarquia amb la religió, l'adulen i en viuen. La monarquia compagina aquestes concomitàncies amb un no
al desvetllament popular, això és, a la formació ciutadana d'Espanya. Adular els pobles és tan perniciós com adular les monarquies; nosaltres hem de
a la formació ciutadana d'Espanya. Adular els pobles és tan perniciós com adular les monarquies; nosaltres hem de declinar la temptació sentimental de
arribarem a fer creure. El llenguatge popular és savi en aquest respecte: adular té una colla de sinònims: llepar, encensar, ensabonar, raspallar, rentar
que previngui a favor d'ell; no es tracta pas de fer la cort als grans o adular-los tot aplaudint llurs escrits. Ningú us demana, Zelotes, que exclameu:
i famolenca, com un pobre la seva mà desclosa, prou tiro indirectes, prou adulo, prou m'humilio... Ah! Chewing Gum! (talment sembla un renec).
per al gust inconstant d'un client i que satisfer la pruïja dominant i adular el públic és l'ambició de molts, un poeta us diu, amb dolça emoció
a la violència. Permet-me d'entretenir-me més temps en això, no per adular les teves orelles (car no és pas aquest el meu costum, jo que preferiria
les parpelles per una mena de modesta pietat... En fer-se poruga, la dona adula i afalaga l'home en la seva més carnosa vanitat de mascle. Si gairebé no
en cas contrari, te n'hauràs de sentir moltes d'indignes de tu, Sòcrates. Adulant i servint a tothom viuràs, doncs, sense fer res més que prendre part en
Fortuny hi rep el bo i millor de la capital d'Itàlia. Tothom l'admira i adula. El 15 de maig del 1874, Fortuny arribà a París,
que no pas ell, no li perdonaven que tot ho hagués obtingut a pols. Sense adular baixament. Sense afalagar servilment els poderosos que distribuïen
cal posar cura a no parar l'orella als llagoters i no deixar-nos adular; ja que en això és fàcil d'ésser enganyat. Perquè nosaltres ens creiem
que un amic. Tots aquests —es digué pensant en Tàrrec, Saumell i Vilaret— adularan el potentat, jo vull servir a l'amic i el malalt. Recordava l'arribada de
fet igual amb llurs protectors. Virgili composà l'"Eneida" per adular Cesar; Cervantes s'agenollà als peus del comte de Lemos com davant d'un
ni un moment els uns als altres si recíprocament no s'enganyaven, s'adulaven, sabien fer els ulls grossos o s'untaven una mica amb la mel de la
preocupacions a què la vida està sotmesa. No tenen vergonya, ni por; no adulen, no odien, no estimen. I si arriba que són tan inconscients com les
és sinó la blandícia que cadascú es percaça; procurar-la a un altre, és adular. Avui dia, l'adulació és considerada infame, però només entre els qui es
ells procuren afalagar a totes passades, puix que els primers, si se'ls adula com cal, tot sovint els gratifiquen amb una porciúncula de llurs mal
"Sobirania" i "Magnificència", a ésser desvergonyits i a divertir-se adulant. En efecte, aquestes són les qualitats que caracteritzen el noble i el
les mateixes raons per les quals a mi m'agrada la dolenta. Seria capaç d'adular una persona intel·ligent en qualsevol ram del saber, sempre que aquesta
que aquesta persona m'ensenyés alguna cosa. No seria capaç, però, d'adular ningú més mentre la meva pobresa no fos extrema. M'agraden més les dones
—Una operació és poc per jutjar a un capità; sou jove i no convé adul·lar-vos... —deia tocant l'esquena d'En Lau.— Però confessem que els heu
en presència del marit presumptiu, de veure's decebut en l'esperança d'adular-la per al seu propi guany, i si ara la tornés a veure, fins a ell li
gent em detestava amb tot l'odi d'una cobejança decebuda. Naturalment, m'adulaven en la meva prosperitat amb la més vil roïnesa. Envers el senyor Pocket,
No obstant, anhelant una tranquil·litat que mai no ha tingut, no solament adula Roma, sinó que, encara més, intenta adular el poble jueu, sense que
mai no ha tingut, no solament adula Roma, sinó que, encara més, intenta adular el poble jueu, sense que aquest deixi d'odiar-lo per dèspota i estranger,
propi". El molestaven els afalacs, les adulacions: "Malfiï's dels que l'adulen, perquè darrera els afalacs ve l'engany"; no podia suportar tampoc els
estrany; accepta tots els convencionalismes socials; aprèn a fingir, a adular, a donar-te to, a fer reverències, a dir galanies i nicieses. Lloa tota
escoltar darrera d'una porta i ficar-se allí on ningú no els demana, i adular els rucs i humiliar-se davant els llestos, i usar de la franquesa o de la
Quan es posen a fer compliments desorienten; si, per corregir-ho, adulen, exasperen. És per això que els pagesos no solen estar còmodament en la
es trobava a primer rengle. Els qui no li promoguessin conflictes, prou l'adularien! Seria deliciós tornar-los les mortificacions, ben administrades. Ja
tan sols contra els cambrers. —No veus? —hi torna. —Què? —Tothom l'adula, tothom li llepa els peus... ¡El meu germà hauria de trobar-se aquí!
lector, que el convencis de llegir-te, de col·laborar amb tu, cal que l'adulis d'una manera o altra, que entris en el joc de les seves concupiscències,
del partit, que, inconscientment, satisfeia aquells que s'ajupiren i adularen a la gent de la dictadura, com he provat; que satisfeia una gent
un sol cirurgià, tal va ésser la forma com el va muntar. Als que no adularen els sobredits, se'ls va excloure de les càtedres i destins". Pel seu
Bossuet, home de consciència, el tracta com a príncep, però mai no l'adula, ni li adreça lloances de cap mena, per bé que li esmenta sovint que ha
ditiràmbica amb què de vegades certs oradors, per motius extraoratoris, adulen algú rastrerament o bé intenten cohonestar la mala conducta de
Voler relacionar-se tan sols amb els qui assenteixen, aplaudeixen, adulen, és propi d'esperits abjectes i femellívols. De tu i les teves coses,
modest i moderat; davant dels poderosos i opulents ni s'ajup, ni adula, ni es deixa oprimir la llibertat per llur poder. Cosa que mereix odi o

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »