Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
adust A 154 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2003)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb adust Freqüència total:  154 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha cap que ho sigui", tallava, eixuta, adusta, la senyora Magdalena Blasi. Pulcre es va inclinar, versallesc, davant
tràgic semblava pesar sobre aquest home de front noble i d'expressió adusta, d'una austera virtut, a qui la vida havia negat tota felicitat: la
segons: a fraccions d'una velocitat incomprensible. En el puny portem un adust indicador de la incertesa del viure i de la fatalitat de la mort. I això
de ser imaginat com més suportable o més benigne que la nostra actualitat adusta. Les catàstrofes i les misèries del passat s'esvaeixen, queden pulcrament
gira el cos i s'agenolla a la palla abans d'incorporar-se. Té un gest adust i disgustat quan diu: —Me'n vaig, jo. Ell allarga la mà. —No.
es sentís legítimament orgullós d'haver sabut endevinar sota l'aparença adusta, pagesa, espessa, d'Erasme Bonsoms aquelles qualitats que fan de les
i li va dir: "Ja ho veus, Tonet, com ens hem de veure". Un adust consol. El president del comitè que va manar la saca
Aixeca els ulls per trobar els de Tomàs, però li observa una expressió adusta, d'home contrariat. I de seguida ja no es sent tan contenta; com si es
anys o a la vora, quan la vida ja no et diu res de nou. Tenien l'expressió adusta i desenganyada del qui torna de la festa. Jo hi anava, la vida em
primera paraula d'ella la comprendria. No es dirien gran cosa. Cosme era adust, tancat en ell mateix, però, assegut a taula, coneixeria fàcilment que
tolerant i em perdones, et compensaré... Mai no em deies gran cosa. Ets adust. No? No ho sabies? Les dones volem ser afalagades, perseguides, si cal;
sortir el seu pare... Tenia gravada en la memòria l'expressió altiva i adusta del rostre del seu pare. Era lleig, antipàtic; la seva veu autoritària li
a adquirir forma... "Ja saps que no m'agrada retratar-me!" Realment era adust; havia hagut de vèncer resistències, intervenir per fer-lo seure al banc,
abrusava amb una ardència tòrrida i amb uns vapors com l'aire adust de Líbia aquell lloc temperat; amb pressa l'Àngel,
els cinquanta-tres anys. XI. L'home El seu posat eixarreït, adust, en Reventós no el cultivava pas expressament, per una posa de
plou, i ai si una setmana se n'oblida, que tot clama de set. Providència adusta, gens inclinada a satisfer el desig i la necessitat de l'home, criant-lo
serra de Cadí, que, com muradal immens, s'axecava a mà dreta, sempre adusta, pelada y amenassadora, a manera de colossal onada que'ns havía de caure
boirosos, a penes transitats. I ella us espera recolzada en uns turons adustos oscats per les barrinades dels picapedrers; ermots de gesta i runes
tramuntanal de l'Empordà. Endevineu la davallada del Ter entre les fites adustes de Montaspre i Sant Miquel. I és possible, encara, que allunyant-vos més,
Per un instant encara us sorprèn la serietat, la devoció, el mutisme adust, la fermesa heroica en romandre de cara al cel o de boca terrosa, de tots
Cerdans. Però d'Albanyà a l'altre Sant Llorens de la Muga, xamosa vall d'adustes delícies, les aigües clares corren més abundantes pel seu llit. Tal
tu, excursionista sentimental, aspirar el perfum de lo que fou redós d'adustes aventures o senyorial umbràcul d'exquisides delícies, pujaràs pels
de l'antic cloquer, l'humil harmonia del seu conjunt, l'aparell més aduste i perfecte a l'hora de la seva construcció, aixís com l'elegància de les
deixava caure, per la mena d'esvoranc obert pel Campot en la fronda adusta de la sureda, una llum opalina i somniosa. L'hereu Aspriu trobava a
en la zona enlluernadora de l'horitzó. Després, tornava aquella mena d'adusta sopitesa pròpia de les boscúries inhabitades àdhuc pels ocells. Innocenci
plogueren damunt del seu esperit les desil·lusions. La contrada boscosa, adusta, monòtona, amb cimals eixerreïts i amb pedregam negre i amb fondalades
fer-s'ho perquè arribessin a les seves mans sense passar per les del pare adust i repatani. Pensà en valer-se d'en Cassanella, però l'experiència li
la poesia és la mateixa, la terra té un estrany posat d'epopeia entre adust i rialler, i mentre llisca lleugera i s'esfuma idealment enllà de la popa
i una carícia subtil en l'aire que alenen les seves parets hieràtiques, adustes i valentes. Hem passat ja la Fosca i l'Entreforc, els dos punts més
era el retornar de pensaments seus, oblidats de tan vells; de imatges adustes que ja havien passat altre temps pels seus ulls, i tot plegat li feia al
de sàlzer, eixut com una estella de pi, aspre com una sarmenya grenyal, adust com les llenegues d'aquells forats... d'ençà que neix ja es lliura amb
gent sempre acotada sobre els terrossos, sempre maldant, sempre callada i adusta, la dita de Déu és ben bé una maledicció. Ja no és pas amb la suor del
de la de Sant Miquel, a l'altra. El paisatge va prenent aquella adusta i parada grandiositat que és el segell del Ribagorça. La mateixa
de la conversació, noto el que segueix: Els pobres, realment pobres, són adusts, eixuts de paraules i la corda que tenen sol ser més aviat curta i prima.
damunt de la seva faç passés una ratxa d'alegria que animava la seva cara adusta i feréstega. Diria's una ràfega de la tramuntana que omple de vida la mar
al costat dels llorers, del silenci i de la quietud. En Vadoret, esperit adust i rude, no podia capir tot l'abast de les emocions que despertava aquell
l'ermita. Es penedia d'haver-los fets patir amb les seves actituds de mut adust, esquerp i llunàtic i de fer el bot. Tornava tranquil, assossegat i
arbres fantàstics, un gorrió dormit. Quina teba flonjor tenia el vegetal adust! I de quina trepidació i de quina alegria gàrrula les branques es
rossor i la cantadora alegria de les pinedes mallorquines. Són severs i adusts i mals de moure. Cal que sia un gran vent el que remogui aquell àrid
fesomia catalana, i la parla popular, l'única sana i espontània, romangué adusta i retreta, sense contacte amb la castellanitzada llengua, alhora
la seva pell i àdhuc l'ànima i tot, car l'expressió de la seva cara era adusta, quan no agressiva. ¡Oh, quanta de sutzura, quant de soroll, quants de
l'alè tramuntanal anava enfredorint-se, la silueta de Montjuïc creixia adusta i amenaçadora, i de la filera de vaixells, somoguts per una lleugera mar
i romegueres, poblats de serps i de llangardaixos; suredes immenses, adustes, covadores de misteris inquietants; miradors de llunyanies on la vista es
i atencions, i a reflexionar que potser havia estat envers elles una mica adust i desagraït. Li plau la vida familiar. Ja no fantasieja ni s'evadeix
d'escola nocturna, ja feia prop de deu anys. Urània sentia com l'home adust, l'intel·lectual malhumorat i menyspreador, s'anava domesticant dins
suaus, i la d'ell, tan esquerpa i malaltissa, pobra ànima d'intel·lectual adust, corcada i treballada per milers de llibres devorats i per milions
M'havien dit, contràriament al pensar de la gent (que us té per un adust i un amargat), que éreu afable i bon company. M'ho demostreu, certament,
estela tombal d'aquells tres mesos paradisíacs, només tindria un nom adust: melangia... Passaren les tardes lentament, monòtonament. August de
psicològic, dóna les notes d'aspre, realista, consirós, vigorós, reactiu, adust, escometedor, i desconfiat quant al tarannà de les coses humanes, que
a moments uns misteriosos llampecs de complicitat davant la natura adusta i olorosa dels volts del monestir. Llampecs semblants passen a moments

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »