×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb adust |
Freqüència total: 195 |
CTILC1 |
Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha cap que ho sigui", tallava, eixuta, | adusta | , la senyora Magdalena Blasi. Pulcre es va inclinar, versallesc, davant | tràgic semblava pesar sobre aquest home de front noble i d'expressió | adusta | , d'una austera virtut, a qui la vida havia negat tota felicitat: la | segons: a fraccions d'una velocitat incomprensible. En el puny portem un | adust | indicador de la incertesa del viure i de la fatalitat de la mort. I això | de ser imaginat com més suportable o més benigne que la nostra actualitat | adusta | . Les catàstrofes i les misèries del passat s'esvaeixen, queden pulcrament | gira el cos i s'agenolla a la palla abans d'incorporar-se. Té un gest | adust | i disgustat quan diu: —Me'n vaig, jo. Ell allarga la mà. —No. | es sentís legítimament orgullós d'haver sabut endevinar sota l'aparença | adusta | , pagesa, espessa, d'Erasme Bonsoms aquelles qualitats que fan de les | i li va dir: "Ja ho veus, Tonet, com ens hem de veure". Un | adust | consol. El president del comitè que va manar la saca | Aixeca els ulls per trobar els de Tomàs, però li observa una expressió | adusta | , d'home contrariat. I de seguida ja no es sent tan contenta; com si es | anys o a la vora, quan la vida ja no et diu res de nou. Tenien l'expressió | adusta | i desenganyada del qui torna de la festa. Jo hi anava, la vida em | primera paraula d'ella la comprendria. No es dirien gran cosa. Cosme era | adust | , tancat en ell mateix, però, assegut a taula, coneixeria fàcilment que | tolerant i em perdones, et compensaré... Mai no em deies gran cosa. Ets | adust | . No? No ho sabies? Les dones volem ser afalagades, perseguides, si cal; | sortir el seu pare... Tenia gravada en la memòria l'expressió altiva i | adusta | del rostre del seu pare. Era lleig, antipàtic; la seva veu autoritària li | a adquirir forma... "Ja saps que no m'agrada retratar-me!" Realment era | adust | ; havia hagut de vèncer resistències, intervenir per fer-lo seure al banc, | abrusava amb una ardència tòrrida i amb uns vapors com l'aire | adust | de Líbia aquell lloc temperat; amb pressa l'Àngel, | els cinquanta-tres anys. XI. L'home El seu posat eixarreït, | adust | , en Reventós no el cultivava pas expressament, per una posa de | plou, i ai si una setmana se n'oblida, que tot clama de set. Providència | adusta | , gens inclinada a satisfer el desig i la necessitat de l'home, criant-lo | serra de Cadí, que, com muradal immens, s'axecava a mà dreta, sempre | adusta | , pelada y amenassadora, a manera de colossal onada que'ns havía de caure | boirosos, a penes transitats. I ella us espera recolzada en uns turons | adustos | oscats per les barrinades dels picapedrers; ermots de gesta i runes | tramuntanal de l'Empordà. Endevineu la davallada del Ter entre les fites | adustes | de Montaspre i Sant Miquel. I és possible, encara, que allunyant-vos més, | Per un instant encara us sorprèn la serietat, la devoció, el mutisme | adust | , la fermesa heroica en romandre de cara al cel o de boca terrosa, de tots | Cerdans. Però d'Albanyà a l'altre Sant Llorens de la Muga, xamosa vall d' | adustes | delícies, les aigües clares corren més abundantes pel seu llit. Tal | tu, excursionista sentimental, aspirar el perfum de lo que fou redós d' | adustes | aventures o senyorial umbràcul d'exquisides delícies, pujaràs pels | de l'antic cloquer, l'humil harmonia del seu conjunt, l'aparell més | aduste | i perfecte a l'hora de la seva construcció, aixís com l'elegància de les | deixava caure, per la mena d'esvoranc obert pel Campot en la fronda | adusta | de la sureda, una llum opalina i somniosa. L'hereu Aspriu trobava a | en la zona enlluernadora de l'horitzó. Després, tornava aquella mena d' | adusta | sopitesa pròpia de les boscúries inhabitades àdhuc pels ocells. Innocenci | plogueren damunt del seu esperit les desil·lusions. La contrada boscosa, | adusta | , monòtona, amb cimals eixerreïts i amb pedregam negre i amb fondalades | fer-s'ho perquè arribessin a les seves mans sense passar per les del pare | adust | i repatani. Pensà en valer-se d'en Cassanella, però l'experiència li | la poesia és la mateixa, la terra té un estrany posat d'epopeia entre | adust | i rialler, i mentre llisca lleugera i s'esfuma idealment enllà de la popa | i una carícia subtil en l'aire que alenen les seves parets hieràtiques, | adustes | i valentes. Hem passat ja la Fosca i l'Entreforc, els dos punts més | era el retornar de pensaments seus, oblidats de tan vells; de imatges | adustes | que ja havien passat altre temps pels seus ulls, i tot plegat li feia al | de sàlzer, eixut com una estella de pi, aspre com una sarmenya grenyal, | adust | com les llenegues d'aquells forats... d'ençà que neix ja es lliura amb | gent sempre acotada sobre els terrossos, sempre maldant, sempre callada i | adusta | , la dita de Déu és ben bé una maledicció. Ja no és pas amb la suor del | de la de Sant Miquel, a l'altra. El paisatge va prenent aquella | adusta | i parada grandiositat que és el segell del Ribagorça. La mateixa | de la conversació, noto el que segueix: Els pobres, realment pobres, són | adusts | , eixuts de paraules i la corda que tenen sol ser més aviat curta i prima. | damunt de la seva faç passés una ratxa d'alegria que animava la seva cara | adusta | i feréstega. Diria's una ràfega de la tramuntana que omple de vida la mar | al costat dels llorers, del silenci i de la quietud. En Vadoret, esperit | adust | i rude, no podia capir tot l'abast de les emocions que despertava aquell | l'ermita. Es penedia d'haver-los fets patir amb les seves actituds de mut | adust | , esquerp i llunàtic i de fer el bot. Tornava tranquil, assossegat i | arbres fantàstics, un gorrió dormit. Quina teba flonjor tenia el vegetal | adust | ! I de quina trepidació i de quina alegria gàrrula les branques es | rossor i la cantadora alegria de les pinedes mallorquines. Són severs i | adusts | i mals de moure. Cal que sia un gran vent el que remogui aquell àrid | fesomia catalana, i la parla popular, l'única sana i espontània, romangué | adusta | i retreta, sense contacte amb la castellanitzada llengua, alhora | la seva pell i àdhuc l'ànima i tot, car l'expressió de la seva cara era | adusta | , quan no agressiva. ¡Oh, quanta de sutzura, quant de soroll, quants de | l'alè tramuntanal anava enfredorint-se, la silueta de Montjuïc creixia | adusta | i amenaçadora, i de la filera de vaixells, somoguts per una lleugera mar | i romegueres, poblats de serps i de llangardaixos; suredes immenses, | adustes | , covadores de misteris inquietants; miradors de llunyanies on la vista es | i atencions, i a reflexionar que potser havia estat envers elles una mica | adust | i desagraït. Li plau la vida familiar. Ja no fantasieja ni s'evadeix | d'escola nocturna, ja feia prop de deu anys. Urània sentia com l'home | adust | , l'intel·lectual malhumorat i menyspreador, s'anava domesticant dins | suaus, i la d'ell, tan esquerpa i malaltissa, pobra ànima d'intel·lectual | adust | , corcada i treballada per milers de llibres devorats i per milions | M'havien dit, contràriament al pensar de la gent (que us té per un | adust | i un amargat), que éreu afable i bon company. M'ho demostreu, certament, | estela tombal d'aquells tres mesos paradisíacs, només tindria un nom | adust | : melangia... Passaren les tardes lentament, monòtonament. August de | psicològic, dóna les notes d'aspre, realista, consirós, vigorós, reactiu, | adust | , escometedor, i desconfiat quant al tarannà de les coses humanes, que | a moments uns misteriosos llampecs de complicitat davant la natura | adusta | i olorosa dels volts del monestir. Llampecs semblants passen a moments |
|