DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
advenir M 1 oc.
advenir V 84 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb advenir Freqüència total:  85 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les pàgines sinó un pampallugueig de llumenetes tremoloses. Quan això li advenia es posava de cara al sostre, tancava els ulls i es lliurava a
poble a penes es sabia res d'ella ni de Tino Costa, ni d'allò que podia advenir. Santa Maria dels Monts, assentada al recer dels tossals, continuava el
el segle XVIII francès. El seu nom consagrat: neoclassicisme. Advé, en certa manera, com una reacció contra el barroc anterior, contra
dels adolescents, la sociologia, la cosmonàutica, tot, ens ve i advé a través del "sabir": els nostres arcaics romanços no disposen
els caps del moviment. Però noves generacions encara no escalivades advenen a la vida pública i sofreixen les conseqüències d'aquell espectacle
ens proporciona. Estimem els fills com estimem la Pàtria; tant si ens advé glòria com mal per les seues causes. Ço és estimar amb Amor; alló és
L'Orient antic és ple de poesia vital per mor del xiprer. De l'Asia advé a la Mediterrània mar, deturant-se a una illa que pren el seu nom dels
car llisquívola i incerta és la possessió de les coses que de fora ens advenen. VI. Pensa ara si un lladre, o un calumniador, o un veí
que, de sol a sol, treballaven al camp. I doncs, perquè no ens havia d'advenir a nosaltres, pobrissons, una hora o altra un canvi sobtat de fortuna? De
de Duran i Bas, no va ésser consagrat oficialment en advenir la República per considerar que, recobrada la facultat legislativa en
p. p. admès, admesa. Adormir. Mod. IIIb. Advenir. Es conjuga com prevenir. Ajeure. Es conjuga com
li haurien exigit llarg temps? He observat, però, que tals estats no advenen sinó amb referències a temes incubats més o menys llargament i que són
extraordinari. Tinc motius per creure que, desgraciadament, això no m'advé tan sovint com a molts d'altres artistes. Mes, sigui com vulgui, puc
Calvo Sotelo l'heu vist un gran comediògraf i fins alcalde de Madrid. En advenir el govern del General Berenguer i més tard la República, la cosa dóna un
votar per la República era guanyar-se les penes eternes de l'infern. En advenir la República, el 14 d'abril del 1931, el clericalisme
a tots els membres. Només la frescor de la paret a la galta. Punyent, advé el record d'aquella novel·la amagada que acaba d'una manera cruel.
de Déu. —Que bonica que estàs! Momentàniament desapareix la grolleria. Advé, de totes elles, un sentiment d'admiració. El vel, damunt la cadira, es
bisbe Idaci, que alguns autors retreuen, que en les terres catalanes no advingueren els sueus ni els vàndals, sinó únicament els visigods, de la invasió dels
però no ignorem que el paganisme estava tan vinculat en el poble que, en advenir el cristianisme, va conservar, si no en el fons, en la forma externa,
no sigui el normal; mes si l'aparell deixa de funcionar veu's aquí el que advé: A la primera hora, la condensació dels vapors d'aigua en les parets del
ritme i les seves pertorbacions. I examinem, per acabar, què és el que advé si s'extirpa en un animal la gairebé totalitat del simpàtic. Això ho ha
és ell; en l'altre, que és la circumstància. La circumstància és l'advenir de cada dia, resultant de la línia que és la vida individual i de la
i d'advertir-vos que si no són fetes dins un nou termini de deu dies, us n'advindrà el perjudici que correspongui. En assabentar-vos-en, hem de recordar-vos
per a la majoria dels membres de la clerecia, reduïts a presó i cadenes, advingués el jorn de la llibertat. És de saber que Dioclecià havia començat a
de jugar-hi quan encara no està realitzat que li donem una oportunitat d'advenir en aquest món. Perquè fent jugar la nostra fe, desvetllem la nostra
a tot llenguatge. Existeix abans de tota altra consideració i ens advé. L'essència del llenguatge és l'autoexpressió lingüística de l'ésser. Per
totes soles i no és pas tòrcer la veritat de dir que nous esclaus han advingut, disfressats d'obrers, i que són els esclaus de la màquina o, millor dit,
al començ del segle XIX, un esdeveniment filosòfic de gran abast advingué: l'espelliment de la filosofia romàntica alemanya. Reaccionava aquesta
el dels que avui albirem com a realitzables, i, malgrat això, després ha advingut sempre un retrocés, que ha desfet implacablement les obres que havien
Cerdanya i l'Alt Urgell), i llurs proporcions, bastant semblants. Però advingué la romanització, i aquesta sí que creà diferències: a la Cerdanya, amb el
i assimilà el llatí com a mitjà d'expressió. Encara hi ha més, emperò. Advingudes les invasions i les instal·lacions dels pobles germànics dins les terres
bastant pregonament, i on (no clos encara el procés de romanització) ja advingué l'aportació acaparadora del germanisme, aquest, en suscitar-hi
lloc derivats d'{albus} devien tenir una difusió universal; en advenir-hi la invasió musulmana, la zona que en restà més pregonament afectada
produït una romanització eficaç, mesurable encara avui per l'arqueologia, advingué, segles després, l'arabització, si continuen donant testimoni de la
o no mantinguda en tant que conseqüència de l'arabització (que no advé sinó al segle VIII); tanmateix aquí volem dir que la
a la Catalunya Nova, que havia estat terra romanitzada a fons, hi advingué un nou factor, l'arabisme, que de fet també s'encarregà de desviar els
alemanys i estant, sobretot, sota el signe de Walter Scott, hauria pogut advenir a les nostres seleccions una amor a la terra. El romanticisme nòrdic, tot
per aconseguir una recreació dels catalans i que, pel seu mitjà, podien advenir uns homes millors i uns ciutadans perfectes. S'esperava que, amb la
atribuïa al seu possessor la plenitud dels drets civils i polítics. En advenir l'època feudal la idea d'Estat canvià de signe. El seu eix fou el
ja que el nou rei d'Anglaterra, disposat, es creu, a ajudar els catalans, advingués tard al poder, el cert és que Catalunya va caure el dia 11 de
de maig de 1010 també un tal Ramió feia testament "per si m'advingués la mort en aquest viatge que emprenc cap a Espanya". Poc després
uns certs drets de patronat, especialment el de nomenar els abats. Advingué que els seus néts nomenaren, de segur per cupiditat, uns personatges que
dels comtes, i el de la vila d'Aja, que ho era del monestir de Ripoll. Advingué, molts anys enrera, que per una riuada el curs d'aigua canvià de llit i
de difusió d'un estil nou: a la llarga, els estils —els llenguatges— que advenen carregats de significacions, són apresos pel públic. Podem imaginar-nos
desobligat de semblant acatament. Dels mateixos reis es procurava, quan advenien al tron, la ratificació jurada dels privilegis i costums de la terra. En
intents no tingueren resultats. El 13 de setembre d'aquell any advingué, sota el patrocini del rei Alfons XIII, la dictadura del general Primo de
agrari català dels nostres dies adquirí el seu més alt nivell en advenir la segona República espanyola. Fins l'any 1931 es pot dir que la
11 La revisió de contractes Mesures legals i judicials Advinguda la República es produí aquell fenomen que ha estat habitual en el traspàs
impressions isoladament està fixada a la fam que per ell se sent y si advé qu'una sola d'aquestes imatges qu'evoca apareix d'una manera distinta de
"No m'ho explico, restant en el dubte prudencial de que les coses advinguin com se les descriu". Aquesta actitut espectant de l'esperit humà devant

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »