×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb advenir |
Freqüència total: 85 |
CTILC1 |
les pàgines sinó un pampallugueig de llumenetes tremoloses. Quan això li | advenia | es posava de cara al sostre, tancava els ulls i es lliurava a | poble a penes es sabia res d'ella ni de Tino Costa, ni d'allò que podia | advenir | . Santa Maria dels Monts, assentada al recer dels tossals, continuava el | el segle XVIII francès. El seu nom consagrat: neoclassicisme. | Advé | , en certa manera, com una reacció contra el barroc anterior, contra | dels adolescents, la sociologia, la cosmonàutica, tot, ens ve i | advé | a través del "sabir": els nostres arcaics romanços no disposen | els caps del moviment. Però noves generacions encara no escalivades | advenen | a la vida pública i sofreixen les conseqüències d'aquell espectacle | ens proporciona. Estimem els fills com estimem la Pàtria; tant si ens | advé | glòria com mal per les seues causes. Ço és estimar amb Amor; alló és | L'Orient antic és ple de poesia vital per mor del xiprer. De l'Asia | advé | a la Mediterrània mar, deturant-se a una illa que pren el seu nom dels | car llisquívola i incerta és la possessió de les coses que de fora ens | advenen | . VI. Pensa ara si un lladre, o un calumniador, o un veí | que, de sol a sol, treballaven al camp. I doncs, perquè no ens havia d' | advenir | a nosaltres, pobrissons, una hora o altra un canvi sobtat de fortuna? De | de Duran i Bas, no va ésser consagrat oficialment en | advenir | la República per considerar que, recobrada la facultat legislativa en | p. p. admès, admesa. Adormir. Mod. IIIb. | Advenir | . Es conjuga com prevenir. Ajeure. Es conjuga com | li haurien exigit llarg temps? He observat, però, que tals estats no | advenen | sinó amb referències a temes incubats més o menys llargament i que són | extraordinari. Tinc motius per creure que, desgraciadament, això no m' | advé | tan sovint com a molts d'altres artistes. Mes, sigui com vulgui, puc | Calvo Sotelo l'heu vist un gran comediògraf i fins alcalde de Madrid. En | advenir | el govern del General Berenguer i més tard la República, la cosa dóna un | votar per la República era guanyar-se les penes eternes de l'infern. En | advenir | la República, el 14 d'abril del 1931, el clericalisme | a tots els membres. Només la frescor de la paret a la galta. Punyent, | advé | el record d'aquella novel·la amagada que acaba d'una manera cruel. | de Déu. —Que bonica que estàs! Momentàniament desapareix la grolleria. | Advé | , de totes elles, un sentiment d'admiració. El vel, damunt la cadira, es | bisbe Idaci, que alguns autors retreuen, que en les terres catalanes no | advingueren | els sueus ni els vàndals, sinó únicament els visigods, de la invasió dels | però no ignorem que el paganisme estava tan vinculat en el poble que, en | advenir | el cristianisme, va conservar, si no en el fons, en la forma externa, | no sigui el normal; mes si l'aparell deixa de funcionar veu's aquí el que | advé | : A la primera hora, la condensació dels vapors d'aigua en les parets del | ritme i les seves pertorbacions. I examinem, per acabar, què és el que | advé | si s'extirpa en un animal la gairebé totalitat del simpàtic. Això ho ha | és ell; en l'altre, que és la circumstància. La circumstància és l' | advenir | de cada dia, resultant de la línia que és la vida individual i de la | i d'advertir-vos que si no són fetes dins un nou termini de deu dies, us n' | advindrà | el perjudici que correspongui. En assabentar-vos-en, hem de recordar-vos | per a la majoria dels membres de la clerecia, reduïts a presó i cadenes, | advingués | el jorn de la llibertat. És de saber que Dioclecià havia començat a | de jugar-hi quan encara no està realitzat que li donem una oportunitat d' | advenir | en aquest món. Perquè fent jugar la nostra fe, desvetllem la nostra | a tot llenguatge. Existeix abans de tota altra consideració i ens | advé | . L'essència del llenguatge és l'autoexpressió lingüística de l'ésser. Per | totes soles i no és pas tòrcer la veritat de dir que nous esclaus han | advingut | , disfressats d'obrers, i que són els esclaus de la màquina o, millor dit, | al començ del segle XIX, un esdeveniment filosòfic de gran abast | advingué | : l'espelliment de la filosofia romàntica alemanya. Reaccionava aquesta | el dels que avui albirem com a realitzables, i, malgrat això, després ha | advingut | sempre un retrocés, que ha desfet implacablement les obres que havien | Cerdanya i l'Alt Urgell), i llurs proporcions, bastant semblants. Però | advingué | la romanització, i aquesta sí que creà diferències: a la Cerdanya, amb el | i assimilà el llatí com a mitjà d'expressió. Encara hi ha més, emperò. | Advingudes | les invasions i les instal·lacions dels pobles germànics dins les terres | bastant pregonament, i on (no clos encara el procés de romanització) ja | advingué | l'aportació acaparadora del germanisme, aquest, en suscitar-hi | lloc derivats d'{albus} devien tenir una difusió universal; en | advenir | -hi la invasió musulmana, la zona que en restà més pregonament afectada | produït una romanització eficaç, mesurable encara avui per l'arqueologia, | advingué | , segles després, l'arabització, si continuen donant testimoni de la | o no mantinguda en tant que conseqüència de l'arabització (que no | advé | sinó al segle VIII); tanmateix aquí volem dir que la | a la Catalunya Nova, que havia estat terra romanitzada a fons, hi | advingué | un nou factor, l'arabisme, que de fet també s'encarregà de desviar els | alemanys i estant, sobretot, sota el signe de Walter Scott, hauria pogut | advenir | a les nostres seleccions una amor a la terra. El romanticisme nòrdic, tot | per aconseguir una recreació dels catalans i que, pel seu mitjà, podien | advenir | uns homes millors i uns ciutadans perfectes. S'esperava que, amb la | atribuïa al seu possessor la plenitud dels drets civils i polítics. En | advenir | l'època feudal la idea d'Estat canvià de signe. El seu eix fou el | ja que el nou rei d'Anglaterra, disposat, es creu, a ajudar els catalans, | advingués | tard al poder, el cert és que Catalunya va caure el dia 11 de | de maig de 1010 també un tal Ramió feia testament "per si m' | advingués | la mort en aquest viatge que emprenc cap a Espanya". Poc després | uns certs drets de patronat, especialment el de nomenar els abats. | Advingué | que els seus néts nomenaren, de segur per cupiditat, uns personatges que | dels comtes, i el de la vila d'Aja, que ho era del monestir de Ripoll. | Advingué | , molts anys enrera, que per una riuada el curs d'aigua canvià de llit i | de difusió d'un estil nou: a la llarga, els estils —els llenguatges— que | advenen | carregats de significacions, són apresos pel públic. Podem imaginar-nos | desobligat de semblant acatament. Dels mateixos reis es procurava, quan | advenien | al tron, la ratificació jurada dels privilegis i costums de la terra. En | intents no tingueren resultats. El 13 de setembre d'aquell any | advingué | , sota el patrocini del rei Alfons XIII, la dictadura del general Primo de | agrari català dels nostres dies adquirí el seu més alt nivell en | advenir | la segona República espanyola. Fins l'any 1931 es pot dir que la | 11 La revisió de contractes Mesures legals i judicials | Advinguda | la República es produí aquell fenomen que ha estat habitual en el traspàs | impressions isoladament està fixada a la fam que per ell se sent y si | advé | qu'una sola d'aquestes imatges qu'evoca apareix d'una manera distinta de | "No m'ho explico, restant en el dubte prudencial de que les coses | advinguin | com se les descriu". Aquesta actitut espectant de l'esperit humà devant |
|