×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb adverar |
Freqüència total: 65 |
CTILC1 |
roser reial, salvat del monstre ponentí, i arpellut, | advera | sant Jordi. Tot es perd. O ens perdem. La perdia també | No et desesperis si l'amant fuig; més val que | adveris | que era un rebuig. I així l'enuig tos jorns | de glòria, per bé que l'aventura fos horrenda, com ho | advera | aquest lloc, i el canvi horrible, enutjosos de dir. Però ¿quin | el Fat etern i arbitri el Caos; la vanitat del primer extrem | advera | que ho és també el segon: ¿per a nosaltres hi haurà | quan era on ni gosàveu remuntar-vos! No conèixer-me a mi només | advera | que sou uns Àngels qualssevol, els ínfims d'aquella | o arrossegant-vos-hi humilment, vosaltres | advereu | que no guardo mai silenci, ni al matí ni a sol baix, i als | culte que seria burlar-se d'aquests títols imperials: | adveren | que el nostre ésser és fet per al govern, no l'esclavatge!" | les plus grands". Ja sé que regularment "hom no es diu sempre —com | advera | Goethe— a si mateix, en efecte, el que hom pensa" i que "és un deure | la Institució; però sempre la victòria final pertany (la història ho | advera | ) als conservadors de la Idea. No hi ha pau, no hi ha equilibri, fins que | per l'experiència, tangible, quotidiana, del nostre món modern, ens | advera | la irreductible originalitat de la pràctica. La personalitat és menys un | satíric que fan mal com si definitivament, irremeiablement, ens | adveressin | la bogeria d'un immortal al cor mateix de la immortalitat. Xavier Nogués | més dissociades, siguin de l'instint, siguin de la voluntat de l'home. | Adveren | alguna eficàcia els resultats? El temps, per fer-nos graciosa la taula, | en mà, no sabria comptar les seves pulsacions. Un llibre del qual, podem | adverar | -ho, se n'ha fet un tiratge especial perquè les ombres lluminoses | de fatiga si encara no hem assolit la primera maduresa. Defectes que | adverem | , defectes que podem explicar: el silenci literari i la corrupció popular | de la fe entre els mediterranis, cercador, cridador del miracle que | adverés | la doctrina davant la gent als quals el miracle adverava la Divinitat | del miracle que adverés la doctrina davant la gent als quals el miracle | adverava | la Divinitat immediata i tangible. Gent de Parenostre, a la fi, | en el punt que el poeta alemany, mig per genialitat mig per limitació, | advera | per boca d'altri que el Dant és incomprensible als no italians. Aleshores | enllà dels temps, la llibertat de l'agrupament fidel amb el designi d' | adverar | que a Catalunya creiem avui més essencial que tenir bon gust, restaurar | principis podrà esperar-se'n la fidelitat a una moral? Crec que sí, i | advera | més la meva confiança veure iniciat, entre tots, aquest assaig de | comentar-lo. El patriotisme és així. Cal proclamar: Visca l'autor! i cal | adverar | que a Catalunya en vuit dies es vènen dos mil exemplars d'un llibre. Al | la Institució; però sempre la victòria final pertany (la història ho | advera | ) als conservadors de la Idea. No hi ha pau, no hi ha equilibri, fins | que fundà una acadèmia musical. Que aquesta fos la seva vocació, no podem | adverar | -ho. El que ell volia era comprar una farmàcia i explotar un específic. | i també havia vist ex-vots penjats a les parets de les ermites, que | adveraven | fets ben reals, amb un estil primitiu que feia somriure. Els caçadors, | la seva entrada com a mestres després que dos testimonis, sota jurament, | adveraren | per cadascun d'ells que eren hàbils, idonis i suficients per a ésser-ne. | perquè calgués renovar o alterar aquell sistema establert que s'havia | adverat | eficient i adequat, tant en el terreny professional com en el polític, | cada moment de vida", el de "posseir sense temença". I | adveraran | , en la seva pròpia mort, la seva immortalitat "la vida dels | ja estem avesats a veure, de tan aflorar al verb líric de Lòpez-Picó, per | adverar | la seva arrel ensems humana i angèlica, és a dir catòlica: © © © | de l'ànima —"Ets morta, mort"—, dels episodis evangèlics que | adveren | o pressagien o preludien la ressurrecció de la carn —"la filla de | López-Picó ha tributat a la seva Ciutat nadiua i que, com ell mateix | adverà | en el títol d'una sessió literària pública, podria titular-se "Aura | que fou casa i capella de la família Togores. Diverses dades històriques | adveren | que la Mare de Déu Togores era força venerada. Dolça, vídua de Guillem | les qui, si no podem senyalar camí, podem almenys orientar la ruta i | adverar | les contraposicions del camp magnètic. Els joves que són verament joves i | el fonament d'un sepulcre gloriosament buit. I les generacions futures | adverant | amb una creença ardent la divinitat d'aquesta fe sobre el fonament | incomprensible, podria veure's excitada per uns fets més ben | adverats | i més constrenyents per avalar una afirmació i acreditar una doctrina. | sacramental per a tota la Diòcesi, amb la singularitat de poder-lo | adverar | amb jurament els testimonis, no en una església determinada, com succeeix | a la seva major senzillesa, la pràctica gironina de poder ésser | adverat | en qualsevulga església. També té regulat en els seus costums escrits la | creiem que el lector ha de trobar una profunda delectació espiritual en l' | adverar | aquesta relativa omnipresència en la ubérrima hisenda espiritual de la | fins a un cert punt, en matemàtiques i en ciències físico-químiques, s' | advera | inutilitzable en les ciències humanes on el progrés del coneixement no va | sigui digne de la resurrecció, per tal, de la immortalitat. No en va hem | adverat | en Ella la Divina Pastora. D'ací les seves múltiples aparicions als nets | del pes de les tradicions. Si aquest fos el cas, la nostra existència | adveraria | un judici que, no per implícit, seria menys sever. Contradiríem amb això | mostra poc acceptable des del punt de vista físic i, si un dia algun és | adverat | , probablement això serà degut a una descoberta estructural feta malgrat i | reflectida en aquestes minses explicacions, sinó que també ens arriba | adverada | per conductes laterals. Un anònim corresponsal del "Diario de | de no confiar en situacions que —segons l'experiència històrica— s' | adveren | forçosament quimèriques, i continuar aferrats a la "ciència connotada", | que hi hem enterrat i que encara hi enterrem (i hi enterrarem!) s'haurien | adverat | més rendibles. Nogensmenys, les coses són com són i també, en anar | i que impediren de dur a terme uns estudis previs que arreu s'haurien | adverat | indispensables. El llenguatge administratiu de l'època autonòmica era | del nostre formulari haurien d'ésser reemplaçats per d'altres que s' | adveressin | més adequats. Serem els primers de reconèixer-ho i de fomentar-ne la | explicació possible, per raó que les que hom ha donat fins avui s'han | adverat | inviables. Voldria, doncs, temptejar dades i arguments per arribar a una | en poden ser exemples evidents. La distinció entre uns i altres, que s' | advera | revessa, s'ha de basar en l'actual distribució geogràfica i, sobretot, en | autoritats locals— de físic diminut i malaltís. "Es el caso — | adveren | aquestes— que entre 9 y 10 de la noche de aquel día [21 | i policromada, dels temes divins o marians. Amb un escrúpol fidel d' | adverar | les veritats eternes en llur forma revelada. És a dir, amb l'afany i la | que en lluyta ab l' element visigot may li deixá assolí la supremacia, | adveran | que l' influencia exercida per l' escola gironina en la epoca romana |
|