Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per la victòria. "Casem-nos-hi." Ja matrimoni, Metis no cessava d'	advertir	, amonestar i ensenyar el marit, amb una veueta de nyeu-nyeu.
Prometeu "Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans delicades",	advertia	, només amb el pensament, el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas
La nostra illa, aspra i impròpia per a l'equitació, tal com ja ho va	advertir	, en un dels seus perfectes cants, el més sagrat dels poetes." Glaucos
veu una mica vulgar i xisclaire, no ha badat boca, i l'immens heroi em va	advertir	que la sòlida aparició ha de callar, mentre s'anul·len sacres
fulla més baixa de l'últim arbre, ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha d'	advertir	de perills, cap eco no l'espantarà. Ningú, sinó ella, no contemplarà la
al damunt amb les eines amanides. "No em mateu, sóc la vostra mare",	advertia	, sensata i òbvia, la matrona. El noi vacil·lava. "Què faig? M'és lícit de
l'hagués sabut comprendre! Sabent-lo tractar, era un infant. Manuel l'	advertí	: —Per què no et domines, Mundeta? Ell és bo i t'estima, creu-me
amic de gresca —eren amics de la infantesa i s'estimaven com germans—, l'	advertí	cridant: —Candaina, no et ceguis! No et perdis, Candaina! Candaina, que
pesava l'amenaça del pare, segons la mare —també ella, aterrida, li ho	advertí	: —No hi vagis, Catarineta, que el teu pare et pegarà. I,
criava l'aviram i que estava a la cura d'un masover. Mai no ho feia sense	advertir	abans a la criada —una vella en la qual fiava en absolut— que no perdés
Sia al davant, pàl·lida com una morta, preguntar-li per ell. Aleshores	advertí	tota la desolació que es reflectia en el rostre de la noia; endevinà tot
ara li semblava i tot percebre accents de tristesa que aleshores no sabé	advertir	. Recordà també que en una certa ocasió ell li havia exposat els seus
pel flanc oposat de la muntanya, precisament allò que Anselma li	advertí	. Mila es sentia exhausta, sense forces per a res i amb prou feines si
una estranya inquietud pensant en ella; un obscur pressentiment semblava	advertir	-lo que no la veuria mai més, i també Mila se li convertia en motiu de
vacil·lants, i en l'expressió del rostre de la mare en veure'l, ell pogué	advertir	, com en un espill, tot l'estrall que l'infernal malson havia deixat en la
les nostres pròpies "habituacions", espontànies o forçades—, ens	advertim	nosaltres mateixos que no són sinó "costums", "hàbits". Només així
amb algú que se li ha avançat en això mateix. No és insòlit que un poeta	adverteixi	un dia, en la lectura d'un poeta anterior, imatges, frases, versos
el que li dictava la imaginació o la voluntat. Cervantes ja ens havia	advertit	que el seu home estava com una cabra, i suposo que la psiquiatria actual
del mite del bon sauvage. Els seus representants actuals ens ho	adverteixen	: "Ja us ho dèiem nosaltres!". La veritat és que no n'hi ha per tant
per a Sartre, per a Ehremburg, el sexe no té la irisació sentimental que	advertíem	en un Flaubert, en un Stendhal —o en un Paul Bourget o un Gabriele
crec que sigui necessari de salvar la responsabilitat del poeta. Manrique	advertia	que tal és "/nuestro parescer\" en determinades
anuncià l'alçament. Hi havia una dura lluita a la ciutat, i el locutor	advertia	que els ràdiooients no s'alarmessin per les canonades que se sentien al
netegeu aquesta a fons. —No netejo res, jo. —No us feu el difícil —l'	adverteix	la tercera veu—. La vostra classificació pot dependre d'això. Per la meva
cornisa estreta que domina les fosses on treballen els homes. L'altre l'	adverteix	: —Naturalment, davant d'aquests ens tractarem de vós... —Ja ho suposava.
de tothom? Que se'ns pogués ridiculitzar? Molt de compte, voluntari! —l'	adverteix	mentre sembla anar-se enrabiant—. Bromes d'aquesta mena us poden costar
la guàrdia, i àdhuc aleshores no renuncia a perdre'l de vista, perquè	adverteix	el novell caporal: —Compte amb aquest! Ja ens ha donat feina. El nou
d'on penja una cadena. Abans d'estirar-la, però, la xicota es tomba, l'	adverteix	: —No totes són tu, aquí. Entesos? Ell assenteix, però diu: —No em
però hi ha amics nostres que ho aproven. —Jo mateix —diu ell. —Us haig d'	advertir	—fa ella lleialment— que li costa de quedar embarassada. Ara mateix, ja
—Me'n puc estar molt bé. —No podeu anar pel món sense documentació —l'	adverteix	l'encarregat—. Us ho dic pel vostre bé. De fet, teniu l'obligació de
una farsa, encara que sigui una farsa —recalca—. De passada, et vull	advertir	que qualsevol suggeriment que ens presentis serà estudiat. És
Pere Màrtir, amuntegades per un gelat vent de llevant, l'havien d'haver	advertit	de l'error que cometia. Jeroni parlava en aquesta carta de la tristesa
i va fer testament així que arribà. El notari ja havia estat	advertit	i ho tenia tot a punt quan la calessa entrà al pati de can Campdepadrós
ho esperi, el susto que li vaig a donar! La mare de Minguet l'	advertia	: —Vés amb compte, fill meu. —Li pregava que no anés en aquella taverna,
seus. Sortiren més tard Jaume i els companys. Una vegada fora, aquests	advertiren	a l'amic que visqués previngut, que no se'n fiés, que Borra no oblidaria
una broncopneumònia purulenta. El cas d'aquest amic meu, el qual jo havia	advertit	del perill que corria, m'ha fet una forta impressió, perquè era un home
seva espasa.) Quer· [(Sense deixar la feina.)] Vés a	advertir	el teu pare... Caín. [(Sense moure's; admirant
la tanca del Jardí de l'Edem. És la segona vegada que ho prova. I vinc a	advertir	-te que si reincideix encara, li serà aplicat el càstig amb tot rigor. A
Per ara... gràcies a Jahvè. Diab· Eva, amiga meva, he vingut per	advertir	-te d'un perill... Eva. ¿Ja tornes a veure visions?
sabia què em feia... Us estimo, sí, i perquè us estimo, he vingut avui a	advertir	la teva mare que un parany havia estat posat en el teu camí per tal de
la consciència per no sé quins escrúpols i recels. La baronessa ho	advertí	i, suaument, passà a una altra cosa. Don Valentí podia estar segur que no
I ara! Pepe. Segurament vénen per mi. M'havia descuidat d'	advertir	-ho. Que s'esperin, que hi vaig de seguida. [(La senyora Rosa va a
és el que intentaré explicar ací d'alguna manera, és el que, com abans	advertia	, no tindré més remei que exagerar. Si preguntem quines han estat les
i se n'havia tornat tímidament per por de despertar-lo. Potser Rosa havia	advertit	que no pugés ningú. Frederic donà un cop d'ull a la cuina i veié una taça
t'expliqui tots els detalls? Comprens que davant de la teva dona... —T'	adverteixo	que jo ho he entès perfectament. (Això també ho digué la senyora Casals,
la solapa... —Perdoni, no comprenc a què ve tot això; no ho comprenc i li	adverteixo	, de passada, que em molesta una mica... —Ho trobo naturalíssim, senyor
del seu germà? —És molt senzill; d'això ja me'n cuidaré jo... Ah, li	adverteixo	, el meu germà és prou bèstia per no acceptar aquest favor de vostè; té
que ho teníem de decidir totes quatre plegades... —Però, Dionísia!... —T'	adverteixo	que a mi no em sap cap greu que vingui; el faríem posar d'esquena,
—observa càndidament l'home. —Tu en tens la culpa. Per què no m'ho has	advertit	a Barcelona? —Si justament és el que vull! Ja veuràs quin rebombori mourà
—Despulla-la, i ja veuràs si és menjar fi. —No us hi encaparreu més —	adverteix	el secretari de la confraria de Sant Lluís, un afeccionat a les
, que n'has fet de totes! —increpa al cosí. —No diguis això, noia —	adverteix	el pare, manyac. —La Laura podria pensar... —És clar que penso, poc o molt

Pàgina 1 (de 83)

50 següents