×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb advertir |
Freqüència total: 4127 |
CTILC1 |
per la victòria. "Casem-nos-hi." Ja matrimoni, Metis no cessava d' | advertir | , amonestar i ensenyar el marit, amb una veueta de nyeu-nyeu. | Prometeu "Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans delicades", | advertia | , només amb el pensament, el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas | La nostra illa, aspra i impròpia per a l'equitació, tal com ja ho va | advertir | , en un dels seus perfectes cants, el més sagrat dels poetes." Glaucos | veu una mica vulgar i xisclaire, no ha badat boca, i l'immens heroi em va | advertir | que la sòlida aparició ha de callar, mentre s'anul·len sacres | fulla més baixa de l'últim arbre, ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha d' | advertir | de perills, cap eco no l'espantarà. Ningú, sinó ella, no contemplarà la | al damunt amb les eines amanides. "No em mateu, sóc la vostra mare", | advertia | , sensata i òbvia, la matrona. El noi vacil·lava. "Què faig? M'és lícit de | l'hagués sabut comprendre! Sabent-lo tractar, era un infant. Manuel l' | advertí | : —Per què no et domines, Mundeta? Ell és bo i t'estima, creu-me | amic de gresca —eren amics de la infantesa i s'estimaven com germans—, l' | advertí | cridant: —Candaina, no et ceguis! No et perdis, Candaina! Candaina, que | pesava l'amenaça del pare, segons la mare —també ella, aterrida, li ho | advertí | : —No hi vagis, Catarineta, que el teu pare et pegarà. I, | criava l'aviram i que estava a la cura d'un masover. Mai no ho feia sense | advertir | abans a la criada —una vella en la qual fiava en absolut— que no perdés | Sia al davant, pàl·lida com una morta, preguntar-li per ell. Aleshores | advertí | tota la desolació que es reflectia en el rostre de la noia; endevinà tot | ara li semblava i tot percebre accents de tristesa que aleshores no sabé | advertir | . Recordà també que en una certa ocasió ell li havia exposat els seus | pel flanc oposat de la muntanya, precisament allò que Anselma li | advertí | . Mila es sentia exhausta, sense forces per a res i amb prou feines si | una estranya inquietud pensant en ella; un obscur pressentiment semblava | advertir | -lo que no la veuria mai més, i també Mila se li convertia en motiu de | vacil·lants, i en l'expressió del rostre de la mare en veure'l, ell pogué | advertir | , com en un espill, tot l'estrall que l'infernal malson havia deixat en la | les nostres pròpies "habituacions", espontànies o forçades—, ens | advertim | nosaltres mateixos que no són sinó "costums", "hàbits". Només així | amb algú que se li ha avançat en això mateix. No és insòlit que un poeta | adverteixi | un dia, en la lectura d'un poeta anterior, imatges, frases, versos | el que li dictava la imaginació o la voluntat. Cervantes ja ens havia | advertit | que el seu home estava com una cabra, i suposo que la psiquiatria actual | del mite del bon sauvage. Els seus representants actuals ens ho | adverteixen | : "Ja us ho dèiem nosaltres!". La veritat és que no n'hi ha per tant | per a Sartre, per a Ehremburg, el sexe no té la irisació sentimental que | advertíem | en un Flaubert, en un Stendhal —o en un Paul Bourget o un Gabriele | crec que sigui necessari de salvar la responsabilitat del poeta. Manrique | advertia | que tal és "/nuestro parescer\" en determinades | anuncià l'alçament. Hi havia una dura lluita a la ciutat, i el locutor | advertia | que els ràdiooients no s'alarmessin per les canonades que se sentien al | netegeu aquesta a fons. —No netejo res, jo. —No us feu el difícil —l' | adverteix | la tercera veu—. La vostra classificació pot dependre d'això. Per la meva | cornisa estreta que domina les fosses on treballen els homes. L'altre l' | adverteix | : —Naturalment, davant d'aquests ens tractarem de vós... —Ja ho suposava. | de tothom? Que se'ns pogués ridiculitzar? Molt de compte, voluntari! —l' | adverteix | mentre sembla anar-se enrabiant—. Bromes d'aquesta mena us poden costar | la guàrdia, i àdhuc aleshores no renuncia a perdre'l de vista, perquè | adverteix | el novell caporal: —Compte amb aquest! Ja ens ha donat feina. El nou | d'on penja una cadena. Abans d'estirar-la, però, la xicota es tomba, l' | adverteix | : —No totes són tu, aquí. Entesos? Ell assenteix, però diu: —No em | però hi ha amics nostres que ho aproven. —Jo mateix —diu ell. —Us haig d' | advertir | —fa ella lleialment— que li costa de quedar embarassada. Ara mateix, ja | —Me'n puc estar molt bé. —No podeu anar pel món sense documentació —l' | adverteix | l'encarregat—. Us ho dic pel vostre bé. De fet, teniu l'obligació de | una farsa, encara que sigui una farsa —recalca—. De passada, et vull | advertir | que qualsevol suggeriment que ens presentis serà estudiat. És | Pere Màrtir, amuntegades per un gelat vent de llevant, l'havien d'haver | advertit | de l'error que cometia. Jeroni parlava en aquesta carta de la tristesa | i va fer testament així que arribà. El notari ja havia estat | advertit | i ho tenia tot a punt quan la calessa entrà al pati de can Campdepadrós | ho esperi, el susto que li vaig a donar! La mare de Minguet l' | advertia | : —Vés amb compte, fill meu. —Li pregava que no anés en aquella taverna, | seus. Sortiren més tard Jaume i els companys. Una vegada fora, aquests | advertiren | a l'amic que visqués previngut, que no se'n fiés, que Borra no oblidaria | una broncopneumònia purulenta. El cas d'aquest amic meu, el qual jo havia | advertit | del perill que corria, m'ha fet una forta impressió, perquè era un home | seva espasa.) Quer· [(Sense deixar la feina.)] Vés a | advertir | el teu pare... Caín. [(Sense moure's; admirant | la tanca del Jardí de l'Edem. És la segona vegada que ho prova. I vinc a | advertir | -te que si reincideix encara, li serà aplicat el càstig amb tot rigor. A | Per ara... gràcies a Jahvè. Diab· Eva, amiga meva, he vingut per | advertir | -te d'un perill... Eva. ¿Ja tornes a veure visions? | sabia què em feia... Us estimo, sí, i perquè us estimo, he vingut avui a | advertir | la teva mare que un parany havia estat posat en el teu camí per tal de | la consciència per no sé quins escrúpols i recels. La baronessa ho | advertí | i, suaument, passà a una altra cosa. Don Valentí podia estar segur que no | I ara! Pepe. Segurament vénen per mi. M'havia descuidat d' | advertir | -ho. Que s'esperin, que hi vaig de seguida. [(La senyora Rosa va a | és el que intentaré explicar ací d'alguna manera, és el que, com abans | advertia | , no tindré més remei que exagerar. Si preguntem quines han estat les | i se n'havia tornat tímidament per por de despertar-lo. Potser Rosa havia | advertit | que no pugés ningú. Frederic donà un cop d'ull a la cuina i veié una taça | t'expliqui tots els detalls? Comprens que davant de la teva dona... —T' | adverteixo | que jo ho he entès perfectament. (Això també ho digué la senyora Casals, | la solapa... —Perdoni, no comprenc a què ve tot això; no ho comprenc i li | adverteixo | , de passada, que em molesta una mica... —Ho trobo naturalíssim, senyor | del seu germà? —És molt senzill; d'això ja me'n cuidaré jo... Ah, li | adverteixo | , el meu germà és prou bèstia per no acceptar aquest favor de vostè; té | que ho teníem de decidir totes quatre plegades... —Però, Dionísia!... —T' | adverteixo | que a mi no em sap cap greu que vingui; el faríem posar d'esquena, | —observa càndidament l'home. —Tu en tens la culpa. Per què no m'ho has | advertit | a Barcelona? —Si justament és el que vull! Ja veuràs quin rebombori mourà | —Despulla-la, i ja veuràs si és menjar fi. —No us hi encaparreu més — | adverteix | el secretari de la confraria de Sant Lluís, un afeccionat a les | , que n'has fet de totes! —increpa al cosí. —No diguis això, noia — | adverteix | el pare, manyac. —La Laura podria pensar... —És clar que penso, poc o molt |
|