Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tot irracional creure que la flama és mantinguda i suportada per un cos	aeriforme	. Havent-se limitat a donar un parer teòric, per bé que probablement
coses, de la gran similitud entre l'acció de l'aire i la d'una substància	aeriforme	que es desprenia del nitre quan aquest era escalfat; així, tant un com
aviat, canvià pel d'"aire vital". Va reconèixer que era el mateix cos	aeriforme	que, feia poc, havien separat Priestley i Scheele, cadascú pel seu cantó.
Tractat elemental de química Primera part De la formació dels fluids	aeriformes	i de llur descomposició; de la combustió dels cossos simples i de la
De les condicions del calòric i de la formació dels fluids elàstics	aeriformes	És un fenòmen constant en la natura, qual generalitat ha sigut ben
l'aigua pren l'estat de vapor o de gas, i es transforma en un fluid	aeriforme	. Hom pot dir lo mateix de tots els cossos de la natura; són sòlids,
de tots els cossos de la natura; són sòlids, líquids o en estat elàstic o	aeriforme	, segons la relació que existeix entre la força atractiva de llurs
Acabem de veure que un mateix cos es tornava sòlid o líquid o fluid	aeriforme	, segons la quantitat de calòric de què estava penetrat o, per a parlar
termòmetre, i passarien bruscament de l'estat sòlid al de fluid elàstic	aeriforme	. Aixís, l'aigua, per exemple, en el mateix instant en que deixa d'ésser
que deixa d'ésser glaç, començaria a bullir, es transformaria en un fluid	aeriforme	i les seves molècules es separarien indefinidament en l'espai. Si no és
la pressió de l'atmòsfera, no tindríem pas, parlant en propietat, fluids	aeriformes	. En efecte: en el moment en que la força d'atracció seria vençuda per la
una rapidesa sorprenent, es vaporisa i es transforma en un fluid elàstic	aeriforme	que ocupa tot el recipient. Si la quantitat d'èter és prou considerable
que nosaltres vivim, l'èter es trobaria constantment en estat d'un fluid	aeriforme	, si la pressió de l'atmòsfera no hi posés obstacle; la segona, que aquest
hi posés obstacle; la segona, que aquest pas de l'estat líquid a l'estat	aeriforme	va acompanyat d'un refredament considerable, per la raó de que, durant la
del voltant, es combina amb l'èter per a portar-lo a l'estat de fluid	aeriforme	. La mateixa experiència va bé amb tots els fluids evaporables com
altre gènere d'experiència prova també d'una manera evident que l'estat	aeriforme	és una modificació dels cossos i que depèn del grau de temperatura i de
d'un fluid, o el moment del seu pas de l'estat líquid al de fluid elàstic	aeriforme	, era evident que tenint constantment èter a una temperatura superior a
de pressió de l'atmòsfera, hom devia obtenir-lo en l'estat d'un fluid	aeriforme	; que lo mateix devia passar a l'esperit de vi per damunt de 67
que s'hauria combinat amb ell, va transformar-lo en un fluid elàstic	aeriforme	, del que vaig omplir successivament vàries botelles /F\ i
aquest el lloc d'examinar la naturalesa i les propietats d'aquest fluid	aeriforme	, que és molt inflamable, però, sense anticipar sobre coneixements que no
aprop de no poder existir en el planeta que habitem, més que en l'estat	aeriforme	; que si el pes de nostra atmòsfera equivalgués sols a una columna de
aproximadament el mateix a què l'èter passa de l'estat líquid al estat	aeriforme	, ha de vaporisar-se en els primers vasos, i que és molt probable que les
Amb l'alcohol o esperit de vi, l'experiència per a obtenir-lo en estat	aeriforme	presenta una mica més de dificultats, perquè com que aquest fluid no és
feien, el petit espai /A C D\, es varen convertir en un fluid	aeriforme	que el va omplir tot sencer; el mercuri va arribar fins a una mica per
es condensava i el mercuri pujava; però aquesta tornava a pendre l'estat	aeriforme	qualques instants després de tornar a inmergir l'aparell. veu's aquí,
aquí, doncs, un cert nombre de substàncies que es transformen en un fluid	aeriforme	a graus de calor molt pròxims a aquells en que vivim. Aviat veurem que
fixe, l'àcid sulfurós, etc., que subsisteixen constantment en l'estat	aeriforme	, al grau habitual de calor i pressió de l'atmòsfera. Tots aquests fets
d'existir en tres estats diferents: en l'estat sòlid, en el líquid i en l'	aeriforme	, i que aquests tres estats d'un mateix cos, depenen de la quantitat de
que li ha sigut combinada. D'ara endavant, designaré aquests fluids	aeriformes	amb el nom genèric de gasos, i diré, en conseqüència, que en tota
per a convertir els cossos sòlids en líquids, i aquests en fluids	aeriformes	, i recíprocament, el calòric que abandonen els fluids elàstics quan
força de repulsió, les explicacions relatives a la formació dels fluids	aeriformes	o gasos serien molt senzilles; però hi ha que convenir, a la vegada, que
que acabo de presentar sobre la formació dels fluids elàstics	aeriformes	, o gasos, aclaren notablement la manera segons la qual es formaren en
susceptibles de vaporisar-se o, millor dit, de quedar en estat	aeriforme	al grau de temperatura a què vivim, i a una pressió igual al pes d'una
el mercuri, entrarien aviat en expansió, i es transformarien en fluids	aeriformes	o gasos que esdevindrien parts de l'atmòsfera. Aquestes noves espècies
L'aire, en aquesta suposició, o al menys una part de les substàncies	aeriformes	que el composen, a manca d'un grau de calor suficient, deixarien, sens
per la reunió de totes les substàncies susceptibles de romandre en estat	aeriforme	al grau habitual de temperatura i de pressió a què vivim. Aquests fluids
que hi havia adaptat un aparell propi per a rebre els productes líquids i	aeriformes	que poguessin separar-se; després d'encendre foc en el fogó, vaig
per a determinar-ne la quantitat. Aquesta aigua que contenen els fluids	aeriformes	dóna lloc, en algunes experiències, a fenòmens particulars que mereixen
al de l'aigua bullenta, l'aigua es transforma en un fluid elàstic	aeriforme	, susceptible, com tots els gasos, d'ésser recollit i contingut en vasos,
de la mateixa causa, hom no ha donat nom a la major part de fluids	aeriformes	en estat líquid o sòlid; hom ignorava que aquests fluids fossin el
denominació hi hem comprès la classe nombrosa dels fluids elàstics	aeriformes	, fent excepció de l'aire atmosfèric. El mot gas és, doncs, per a
gas aquós, a l'aigua combinada amb el calòric i en estat de fluid elàstic	aeriforme	; la combinació de l'èter amb el calòric serà el gas eteri; la de
que l'aire de l'atmòsfera estava composat principalment de dos fluids	aeriformes	o gasos: l'un, respirable, capaç d'entretenir la vida dels animals, en el
parts en pes d'oxigen per a saturar-ne 28 de carbó, i que l'àcid	aeriforme	que es produeix, té un pes exactament igual a la suma dels pesos del
pesos del carbó i de l'oxigen que han servit per a formar-lo. Aquest àcid	aeriforme	fou denominat aire fixe o aire fixat, pels primers químics que varen
per la combustió, però com que avui està vist que aquesta substància	aeriforme	és un àcid, i que es forma, com tots els altres àcids, per l'oxigenació
que hom obtenia del sofre per la combustió. Lo mateix passa amb l'àcid	aeriforme	, al que hom va donar originàriament el nom d'aire fixe; hom ignorava que
un tub de vidre torçat /KK\, destinat a conduir els fluids	aeriformes	o gasos dins d'un aparell propi per a determinar-ne la qualitat i la
a menys que no estigui integrant una combinació, sempre es troba en estat	aeriforme	o de gas, al grau habitual de pressió i de temperatura a què vivim. En
2 unces, © dracmes de glaç. Al passar de l'estat	aeriforme	a l'estat sòlid 5 lliures, 10 unces, 5

Pàgina 1 (de 2)

50 següents