×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afònic |
Freqüència total: 44 |
CTILC1 |
aclareix una mica el camí. 28 gener. Estic refredat, | afònic | , i no em moc de casa. Al Pirineu ha nevat molt. A mitja tarda el Canigó, | gran intensitat. 15 gener. Em quedo al llit, perquè estic | afònic | i engripat. Llegeixo números antics del /London Mercury\. L'avi | fou sorprès per un rar i petit esgarip. Era com un xisclar de criatura | afònica | d'esglai. Venia d'una reconada penombrosa on l'aigua davallava a pleret | llitera. —Jo em quedo ací! —crida. L'obliguen a ajeure's de nou. Crida | afònic | , amb el pulmó travessat: —No vull anar a la cambra dels morts! —Però si | al voltant del braser pràcticament extingit. Una tossia; l'altra estava | afònica | ; la tercera tenia un rogall de matís alcohòlic sinistre. No sé pas si es | —Un cop de mar s'ha endut el governall! —va exclamar amb una veu | afònica | per excès de terror. —Què dius? —cridà el capità havent endevinat més que | a les xaboles fent tentines, acomiadant-nos des del llindar amb un | afònic | : —Bona nit!— 15 Pràctiques de morter Un dia —potser ja feia tres | com si ens volgués abraçar. —Alto el foc! Es rendeixen! —sento uns rugits | afònics | : són els meus homes. Llàstima que un moment així es triga més a explicar | peró racional Afonía. Què s'ha de fer quan una persona se posa | afònica | (perd la veu)? La afonía, que consisteix en la pèrdua més o menys | d'una ebullició d'ànimes i de mirades, de braços enlaire i de laringes | afòniques | , va comparèixer, muntat a cavall, un xicot que no devia tenir més de | aplaudiments i esgarips d'entusiasme. L'orador suava, i gairebé | afònic | i fent esforços, etzibà aquesta frase com a final del seu discurs: | i era interessant veure'l discutir, perquè acabava com un xacal | afònic | , i els seus ulls, darrera les ulleres sinistres, eren els d'un burot | de la butaca, estirava els braços i, tremolant tot ell, començava la seva | afònica | vociferació. Sabio del Valle, aleshores, abandonant el seient, però | les inflamacions de la gargamella i de la boca, o aclarir-se la veu els | afònics | o afectats de ronquera—; a més les móres són comestibles i molt bones per | ja siguin agudes o greus d'altres de desagradables, ronques, | afòniques | : són veus fatigades o malaltes. Cal tenir cura de la veu, ja que sols amb | a la trinxera d'enfront sentirien el soroll, i el Lucas, que ja estava | afònic | , li cridà que ni li interessava que matessin tothom. Es posà d'esquena. | inflamatòries de la gargamella i de la boca, i aclareixen la veu als | afònics | o afectats de ronquera. El decuit de les rels al 2% és un bon | a ca seva, a la Plaça dets Hostals, el trobàrem un poc constipat, quasi | afònic | , però de bon grat va accedir a respondre les nostres preguntes. —Quins | paraules que repetia sovint. Sempre volies tenir raó; a més, vaig acabar | afònic | després d'una batalla de tres hores i al final vaig entendre que vivies, | doncs, al teatre? Un atzar, per no dir una afonia. —Estava terriblement | afònica | —diu. En Santpere va dir-me que un temps de no cantar em fóra bo. Va | gola. Quan vaig començar a repassar les obres que interpretaria, estava | afònica | . "Sortosament l'afonia no durà. S'havien presentat cent vint cantatrius, | vegadas y vosaltres veureu, estich més gras que may, però també més | afònich | que may, sempre costipat, ab tos a las nits, y ab propensió a cansar-me al | Que no podien. Obrien els ulls a la vora mateixa del terror. Inaudible. | Afònic | . I en els instants finals, quan el núvol d'aspre embriagador fum de la | l'orella esdevé conquilla de monòtona borinor; la parla, | afònica | i lenta, no sembla cançó; la pell, desinflada, resseca, es buida de mi... | uns moments que pot llescar, fent-hi gresca. Titella rebregat i | afònic | i pelut com una estranya cuca, a manca de muller que | al sac! Fusteric de mala entranya que amb un | afònic | xerrac furtes arbres a muntanya: al sac! | Ens avorrim com unes ostres. L'Elvira no vol cantar, perquè diu que està | afònica | ; el Tomàs està fúnebre com una tomba, i no vol tocar. Un moment que s'ha | vaig sentir remor de veus. —¡Quí hi hà per assí! —vaig cridar ab veu casi | afònica | per l'esglay, preparant l'arma. Casi al mateix temps aparegueren | la primera porta de la dreta compareix en Boira, tot capficat i un xic | afonic | . Aquest va vestit amb americana i ermilla de cotó blau; pantalons de | tensa, amb els nervis tibats i la boca cansada. De vegades em quedava mig | afònica | de llegir històries absurdes d'amors que mai no acabaven bé. Per a mi, | el front amb el dit.)] és aquí dintre. Senyora Alving [(quasi | afonica | )] Osvald! No... no! Osvald No cridis. No ho pug suportar. Sí, és | que s'obria i es tancava i deia ei mestre, ei mestre, amb una veu | afònica | , rebregada per la humitat de la presó. Va sentir tot això abans | posar una moneda a la màquina de condons. De fora em va arribar el crit | afònic | i cansat d'un cuiner amb accent del Magreb que reclamava no sé què de les | cigarret del paquet amb una sola mà, va sentir aquella veu estranya i mig | afònica | de l'Armand que li deia Miquel, ets tu? —Sí. Qui ets? —La Teresa | les cabelleres esbandides la nit de fruita la sala | afònica | de crits la brutalitat del pillatge Perquè els amants hem | Canigó, mig desnevat. La respiració de la ciutat és, des d'aquí, un ronc | afònic | que matisa el silenci. Bleixant, m'acosto a la porta de reixes | d'aquesta situació, la teologia ni tan sols gosa obrir la boca. Més que | afònica | , s'ha quedat muda. En una paraula, la teologia és ben morta. Una altra | cap a la plaça de Catalunya feia avançar una corrua de taxis amb el motor | afònic | . Però ell no deixava de petja l'entrada de l'establiment, fent veure que | les coses així: que el senyor Underwood bramés fins que es quedés | afònic | i que escrivís el que li vingués de gust, que ells continuarien pagant-li | veritats ocultes que ningú no volia veure. Quan alguns tornaren a casa, | afònics | després d'haver cridat durant aquelles jornades arrauxades, encara | a la mà mirant de treure-li un bon so, no, no, que sembla un ànec | afònic | , escolta això. I la Trullols agafava el meu violí i en treia un so | Aplica els llavis al tap barretinaire del boli, que sona com un siurell | afònic | , i n'extreu uns xiulets dignes d'un guàrdia de trànsit, que se senten per | venien les orquestres, també tocant, i després més monjos, ja una mica | afònics | perquè no havien parat de cantar. Seguia la torre de l'esperit del senyor | s'estava generant. L'Esperança Martín, metge de família, amb la veu més | afònica | que el dia anterior, era de les que més animava els vaguistes, que no |
|