Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
afònic A 41 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb afònic Freqüència total:  41 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aclareix una mica el camí. 28 gener. Estic refredat, afònic, i no em moc de casa. Al Pirineu ha nevat molt. A mitja tarda el Canigó,
gran intensitat. 15 gener. Em quedo al llit, perquè estic afònic i engripat. Llegeixo números antics del /London Mercury\. L'avi
fou sorprès per un rar i petit esgarip. Era com un xisclar de criatura afònica d'esglai. Venia d'una reconada penombrosa on l'aigua davallava a pleret
llitera. —Jo em quedo ací! —crida. L'obliguen a ajeure's de nou. Crida afònic, amb el pulmó travessat: —No vull anar a la cambra dels morts! —Però si
al voltant del braser pràcticament extingit. Una tossia; l'altra estava afònica; la tercera tenia un rogall de matís alcohòlic sinistre. No sé pas si es
—Un cop de mar s'ha endut el governall! —va exclamar amb una veu afònica per excès de terror. —Què dius? —cridà el capità havent endevinat més que
a les xaboles fent tentines, acomiadant-nos des del llindar amb un afònic: —Bona nit!— 15 Pràctiques de morter Un dia —potser ja feia tres
com si ens volgués abraçar. —Alto el foc! Es rendeixen! —sento uns rugits afònics: són els meus homes. Llàstima que un moment així es triga més a explicar
peró racional Afonía. Què s'ha de fer quan una persona se posa afònica (perd la veu)? La afonía, que consisteix en la pèrdua més o menys
d'una ebullició d'ànimes i de mirades, de braços enlaire i de laringes afòniques, va comparèixer, muntat a cavall, un xicot que no devia tenir més de
aplaudiments i esgarips d'entusiasme. L'orador suava, i gairebé afònic i fent esforços, etzibà aquesta frase com a final del seu discurs:
i era interessant veure'l discutir, perquè acabava com un xacal afònic, i els seus ulls, darrera les ulleres sinistres, eren els d'un burot
de la butaca, estirava els braços i, tremolant tot ell, començava la seva afònica vociferació. Sabio del Valle, aleshores, abandonant el seient, però
les inflamacions de la gargamella i de la boca, o aclarir-se la veu els afònics o afectats de ronquera—; a més les móres són comestibles i molt bones per
ja siguin agudes o greus d'altres de desagradables, ronques, afòniques: són veus fatigades o malaltes. Cal tenir cura de la veu, ja que sols amb
a la trinxera d'enfront sentirien el soroll, i el Lucas, que ja estava afònic, li cridà que ni li interessava que matessin tothom. Es posà d'esquena.
inflamatòries de la gargamella i de la boca, i aclareixen la veu als afònics o afectats de ronquera. El decuit de les rels al 2% és un bon
a ca seva, a la Plaça dets Hostals, el trobàrem un poc constipat, quasi afònic, però de bon grat va accedir a respondre les nostres preguntes. —Quins
paraules que repetia sovint. Sempre volies tenir raó; a més, vaig acabar afònic després d'una batalla de tres hores i al final vaig entendre que vivies,
doncs, al teatre? Un atzar, per no dir una afonia. —Estava terriblement afònica —diu. En Santpere va dir-me que un temps de no cantar em fóra bo. Va
gola. Quan vaig començar a repassar les obres que interpretaria, estava afònica. "Sortosament l'afonia no durà. S'havien presentat cent vint cantatrius,
vegadas y vosaltres veureu, estich més gras que may, però també més afònich que may, sempre costipat, ab tos a las nits, y ab propensió a cansar-me al
Que no podien. Obrien els ulls a la vora mateixa del terror. Inaudible. Afònic. I en els instants finals, quan el núvol d'aspre embriagador fum de la
l'orella esdevé conquilla de monòtona borinor; la parla, afònica i lenta, no sembla cançó; la pell, desinflada, resseca, es buida de mi...
uns moments que pot llescar, fent-hi gresca. Titella rebregat i afònic i pelut com una estranya cuca, a manca de muller que
al sac! Fusteric de mala entranya que amb un afònic xerrac furtes arbres a muntanya: al sac!
Ens avorrim com unes ostres. L'Elvira no vol cantar, perquè diu que està afònica; el Tomàs està fúnebre com una tomba, i no vol tocar. Un moment que s'ha
vaig sentir remor de veus. —¡Quí hi hà per assí! —vaig cridar ab veu casi afònica per l'esglay, preparant l'arma. Casi al mateix temps aparegueren
la primera porta de la dreta compareix en Boira, tot capficat i un xic afonic. Aquest va vestit amb americana i ermilla de cotó blau; pantalons de
tensa, amb els nervis tibats i la boca cansada. De vegades em quedava mig afònica de llegir històries absurdes d'amors que mai no acabaven bé. Per a mi,
el front amb el dit.)] és aquí dintre. Senyora Alving [(quasi afonica)] Osvald! No... no! Osvald No cridis. No ho pug suportar. Sí, és
que s'obria i es tancava i deia ei mestre, ei mestre, amb una veu afònica, rebregada per la humitat de la presó. Va sentir tot això abans
posar una moneda a la màquina de condons. De fora em va arribar el crit afònic i cansat d'un cuiner amb accent del Magreb que reclamava no sé què de les
cigarret del paquet amb una sola mà, va sentir aquella veu estranya i mig afònica de l'Armand que li deia Miquel, ets tu? —Sí. Qui ets? —La Teresa
les cabelleres esbandides la nit de fruita la sala afònica de crits la brutalitat del pillatge Perquè els amants hem
Canigó, mig desnevat. La respiració de la ciutat és, des d'aquí, un ronc afònic que matisa el silenci. Bleixant, m'acosto a la porta de reixes
d'aquesta situació, la teologia ni tan sols gosa obrir la boca. Més que afònica, s'ha quedat muda. En una paraula, la teologia és ben morta. Una altra
cap a la plaça de Catalunya feia avançar una corrua de taxis amb el motor afònic. Però ell no deixava de petja l'entrada de l'establiment, fent veure que
les coses així: que el senyor Underwood bramés fins que es quedés afònic i que escrivís el que li vingués de gust, que ells continuarien pagant-li
veritats ocultes que ningú no volia veure. Quan alguns tornaren a casa, afònics després d'haver cridat durant aquelles jornades arrauxades, encara
a la mà mirant de treure-li un bon so, no, no, que sembla un ànec afònic, escolta això. I la Trullols agafava el meu violí i en treia un so