Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aclareix una mica el camí. 28 gener. Estic refredat,	afònic	, i no em moc de casa. Al Pirineu ha nevat molt. A mitja tarda el Canigó,
gran intensitat. 15 gener. Em quedo al llit, perquè estic	afònic	i engripat. Llegeixo números antics del /London Mercury\. L'avi
fou sorprès per un rar i petit esgarip. Era com un xisclar de criatura	afònica	d'esglai. Venia d'una reconada penombrosa on l'aigua davallava a pleret
llitera. —Jo em quedo ací! —crida. L'obliguen a ajeure's de nou. Crida	afònic	, amb el pulmó travessat: —No vull anar a la cambra dels morts! —Però si
al voltant del braser pràcticament extingit. Una tossia; l'altra estava	afònica	; la tercera tenia un rogall de matís alcohòlic sinistre. No sé pas si es
—Un cop de mar s'ha endut el governall! —va exclamar amb una veu	afònica	per excès de terror. —Què dius? —cridà el capità havent endevinat més que
a les xaboles fent tentines, acomiadant-nos des del llindar amb un	afònic	: —Bona nit!— 15 Pràctiques de morter Un dia —potser ja feia tres
com si ens volgués abraçar. —Alto el foc! Es rendeixen! —sento uns rugits	afònics	: són els meus homes. Llàstima que un moment així es triga més a explicar
peró racional Afonía. Què s'ha de fer quan una persona se posa	afònica	(perd la veu)? La afonía, que consisteix en la pèrdua més o menys
d'una ebullició d'ànimes i de mirades, de braços enlaire i de laringes	afòniques	, va comparèixer, muntat a cavall, un xicot que no devia tenir més de
aplaudiments i esgarips d'entusiasme. L'orador suava, i gairebé	afònic	i fent esforços, etzibà aquesta frase com a final del seu discurs:
i era interessant veure'l discutir, perquè acabava com un xacal	afònic	, i els seus ulls, darrera les ulleres sinistres, eren els d'un burot
de la butaca, estirava els braços i, tremolant tot ell, començava la seva	afònica	vociferació. Sabio del Valle, aleshores, abandonant el seient, però
les inflamacions de la gargamella i de la boca, o aclarir-se la veu els	afònics	o afectats de ronquera—; a més les móres són comestibles i molt bones per
ja siguin agudes o greus d'altres de desagradables, ronques,	afòniques	: són veus fatigades o malaltes. Cal tenir cura de la veu, ja que sols amb
a la trinxera d'enfront sentirien el soroll, i el Lucas, que ja estava	afònic	, li cridà que ni li interessava que matessin tothom. Es posà d'esquena.
inflamatòries de la gargamella i de la boca, i aclareixen la veu als	afònics	o afectats de ronquera. El decuit de les rels al 2% és un bon
a ca seva, a la Plaça dets Hostals, el trobàrem un poc constipat, quasi	afònic	, però de bon grat va accedir a respondre les nostres preguntes. —Quins
paraules que repetia sovint. Sempre volies tenir raó; a més, vaig acabar	afònic	després d'una batalla de tres hores i al final vaig entendre que vivies,
doncs, al teatre? Un atzar, per no dir una afonia. —Estava terriblement	afònica	—diu. En Santpere va dir-me que un temps de no cantar em fóra bo. Va
gola. Quan vaig començar a repassar les obres que interpretaria, estava	afònica	. "Sortosament l'afonia no durà. S'havien presentat cent vint cantatrius,
vegadas y vosaltres veureu, estich més gras que may, però també més	afònich	que may, sempre costipat, ab tos a las nits, y ab propensió a cansar-me al
Que no podien. Obrien els ulls a la vora mateixa del terror. Inaudible.	Afònic	. I en els instants finals, quan el núvol d'aspre embriagador fum de la
l'orella esdevé conquilla de monòtona borinor; la parla,	afònica	i lenta, no sembla cançó; la pell, desinflada, resseca, es buida de mi...
uns moments que pot llescar, fent-hi gresca. Titella rebregat i	afònic	i pelut com una estranya cuca, a manca de muller que
al sac! Fusteric de mala entranya que amb un	afònic	xerrac furtes arbres a muntanya: al sac!
Ens avorrim com unes ostres. L'Elvira no vol cantar, perquè diu que està	afònica	; el Tomàs està fúnebre com una tomba, i no vol tocar. Un moment que s'ha
vaig sentir remor de veus. —¡Quí hi hà per assí! —vaig cridar ab veu casi	afònica	per l'esglay, preparant l'arma. Casi al mateix temps aparegueren
la primera porta de la dreta compareix en Boira, tot capficat i un xic	afonic	. Aquest va vestit amb americana i ermilla de cotó blau; pantalons de
tensa, amb els nervis tibats i la boca cansada. De vegades em quedava mig	afònica	de llegir històries absurdes d'amors que mai no acabaven bé. Per a mi,
el front amb el dit.)] és aquí dintre. Senyora Alving [(quasi	afonica	)] Osvald! No... no! Osvald No cridis. No ho pug suportar. Sí, és
que s'obria i es tancava i deia ei mestre, ei mestre, amb una veu	afònica	, rebregada per la humitat de la presó. Va sentir tot això abans
posar una moneda a la màquina de condons. De fora em va arribar el crit	afònic	i cansat d'un cuiner amb accent del Magreb que reclamava no sé què de les
cigarret del paquet amb una sola mà, va sentir aquella veu estranya i mig	afònica	de l'Armand que li deia Miquel, ets tu? —Sí. Qui ets? —La Teresa
les cabelleres esbandides la nit de fruita la sala	afònica	de crits la brutalitat del pillatge Perquè els amants hem
Canigó, mig desnevat. La respiració de la ciutat és, des d'aquí, un ronc	afònic	que matisa el silenci. Bleixant, m'acosto a la porta de reixes
d'aquesta situació, la teologia ni tan sols gosa obrir la boca. Més que	afònica	, s'ha quedat muda. En una paraula, la teologia és ben morta. Una altra
cap a la plaça de Catalunya feia avançar una corrua de taxis amb el motor	afònic	. Però ell no deixava de petja l'entrada de l'establiment, fent veure que
les coses així: que el senyor Underwood bramés fins que es quedés	afònic	i que escrivís el que li vingués de gust, que ells continuarien pagant-li
veritats ocultes que ningú no volia veure. Quan alguns tornaren a casa,	afònics	després d'haver cridat durant aquelles jornades arrauxades, encara
a la mà mirant de treure-li un bon so, no, no, que sembla un ànec	afònic	, escolta això. I la Trullols agafava el meu violí i en treia un so
Aplica els llavis al tap barretinaire del boli, que sona com un siurell	afònic	, i n'extreu uns xiulets dignes d'un guàrdia de trànsit, que se senten per
venien les orquestres, també tocant, i després més monjos, ja una mica	afònics	perquè no havien parat de cantar. Seguia la torre de l'esperit del senyor
s'estava generant. L'Esperança Martín, metge de família, amb la veu més	afònica	que el dia anterior, era de les que més animava els vaguistes, que no