Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
afabilitat F 82 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb afabilitat Freqüència total:  82 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

o les revistes teatrals, que en molts països es nodreixen d'inequívoques afabilitats eròtiques, d'una cruesa jocunda, i les publicacions del mateix to
pretenen altra cosa. Com que l'excitació vol ser procurada en un nivell d'afabilitat viva, de connivència íntima amb el lector, l'escriptor no té més remei
que els reuneix i els fa viure junts. Entenia per això aquella gran afabilitat i les consideracions iguals per a tots que aquells homes tenien en llur
fornicatòria i les seves implicacions estan arribant a extrems de gran afabilitat. Fins i tot en els indrets més submissos a la tradició puritana
seu cap natural. La seva boca secçonejava i clotejava en una expressió d'afabilitat marrida, i els seus ulls, com tant-mateix els ulls de tots els de la
i optimista figura, tan estimada la seva exuberància vital i la seva afabilitat constant. /Au revoir, Pierre!... A tout à l'heure Pierre!...
un home popularíssim. Franc i obert, sempre amic de fer burles, la seva afabilitat inspirava simpatia a tothom. Era un noctàmbul impenitent i hom el veia
en els pobles lliures i de dret igual per a tots, també ha d'exercir-se l'afabilitat i allò que se'n diu "domini de l'esperit"; per tal que, si ens irritem
seu pare, el qui venjà els criminals projectes de Ti. Grac, no tenia cap afabilitat en la conversa; com tampoc Xenòcrates, el més auster dels filòsofs, i per
és cert? —preguntà el pirata, adreçant-se a en Boi. Ell li contestà, sense afabilitat: —No t'ho diu ell mateix? —I tu, com te dius? —preguntà llavors
/Full\: àgil, despert, elegant, pulcríssim, d'una captivadora afabilitat i amb la nota maliciosa en el rostre d'afinada, oriental pal·lidesa, dels
i de la dona no fos sostingut i alimentat per l'adulació, el joguineig, l'afabilitat, l'engany, la dissimulació, que sempre m'envolten! Ah, que se'n farien
si puc fer altrament. Aquesta ocasió no s'esvairà del tot sense aquesta afabilitat de part vostra... ¿Podré, com a antic amic i formulador dels millors
vistos per totes dues bandes. I àdhuc pel poble. D'una vida simple, d'una afabilitat exagerada, d'una modèstia excepcional, havien sabut guanyar-se un lloc
semblança material amb les imatges bizantines— li ha donada una dolcesa i afabilitat de caràcter que l'han fet atractívol i fondament escaient i simpàtic a
fisgona, que 'l fea un rellijós campejá y simpátich. Venía dient ab molta afabilitat: —T' he fet esperar, fill meu, t' he fet esperar: perdonam; eixes
en la llengua de Castella; boníssima persona, en tots tratava ab gran afabilitat, pero portava molt a mal el que li digueren sargento, lo que no
dels boscos està relacionada amb la cultura i la moral del país i amb l'afabilitat dels pobles. Fixem-nos bé en la gran diferència que hi ha entre els qui
o inconscient. Si és inconscient, la indiferència pot amagar-se sota una afabilitat superficial. L'esperit de destrucció és un tret més actiu: l'altre és
Quan hi trobava a la Marieta, encara, encara: aquesta la rebía ab l'afabilitat senzilla de sempre, mes com ab una certa reserva involuntaria que no
res que vulguis mantenir ocult. 4. Semblant a l'amistat hi ha l'afabilitat, que regula el tracte entre els homes, en el qual s'ha de guardar una
ràpida, diplomàtic, oportunista, inclinat a l'èxit social, de gran afabilitat; flemàtic: li agrada l'ordre i la netedat, moderat i ponderat,
fins a quin punt Escipió es conformà, en les qüestions de la castedat, l'afabilitat, la humanitat, la liberalitat, a totes aquelles coses que Xenofont
etc.; i, alhora, l'amistat pot manifestar-se mitjançant la salutació, l'afabilitat en el tracte, el servei realitzat, etc.. 3. Ubicació
particulars i la naturalesa pròpia de la feina en aquella oficina, o l'afabilitat personal de tal cap de secció o tal altre. En principi, i amb les
la malvolença de l'altre, li va a l'encontre i el saluda amb molta afabilitat i rialla. Però en Guillem de Castellvell no va tornar l'escomesa, sinó
amb els retrets cada pic més directes del rector, que ara havia perdut l'afabilitat del rostre blan i blanquinós com d'àngel barroc envellit prematurament, i
amb les seves paraules, donant exemple amb les seves obres"; "la seva afabilitat era dolça, la seva paternitat afectuosa, de tal faisó que les ànimes
perquè, si més no en l'apariència, són formals i polits. Home d'una afabilitat extraordinària, plegava de moment la tasca amb una gentilesa que us
i catalanització fonètica del "bueno" castellà, i que amb una afabilitat molt seva accedia, transigia, acceptava les raons, els precs, els
de patria, amor d'amistat, ternura, compassió, tolerancia, acomodació, afabilitat, alegria, y aquell pròpi sentit de la vida en cada circumstancia
y telégrafos, á las excel·lents condicions dels hostals y posadas y á la afabilitat y bon tracte dels habitants (qualitats, entre paréntessis, que tenen en
desvetllaren santament per lo sèu bè, y los tractaren ab gran deferencia, afabilitat y carinyo; cosa que no sempre practicaren ab los sèus, altres senyors
amb paraules plenes d'estimació i tendresa. Pels seus bons sentiments i l'afabilitat de què feia gala en parlar amb tothom, s'havia guanyat les simpaties de
ilustració ab la naturalitat dels conceptes; la superioritat real ab l' afabilitat de tracte. Més d' una volta m' ha donat compte 'N Joseph Argullol de las
seva conciencia, ab els esplays de son enginy, flexible y joyós, ab les afabilitats de son tracte y ab les efusións de son gran cor, noble entranya que
Era humilíssim com a home, però digne i gelós com a autoritat. Amb severa afabilitat, tractava per igual a tothom: ni escàs o desatent amb els pobres, ni
que tothom, criaturas y vellas, corressin á besarli l' anéll. ¡Ab quina afabilitat allargaba la má! ¡Haurian donat vostes un xavo per véureho! En aquell
Dèu nostre Senyor. Fassan, pues, que aquestos, sens faltar á la atenció y afabilitat que se déu tenir á tothom, sian prudents, modestos, y recatats. No
aquest modo en sa civilisació y á cada pàs se veu ajudarlo ab prodigiosa afabilitat en sos multiplicats traballs agrícols y de transport, y per últim desde
); una mare, a més, plena de totes les gràcies: dolcesa, energia, bellesa, afabilitat inigualables... Quin encant —pensava— era només mirar-la, sentir-la,
desde petit, que no tractaba als germans, germanas, y criats ab aquella afabilitat y amor que acostumaba, y sobre tot sabé, que parlaba de las cosas de
Les hores que queden fes-les servir en aprendre uns primers rudiments d'afabilitat. Quan arribi la nit espero poder comprovar els progressos... Ah, i
cosa de vos que lo just. Y diheu (anyadí en seguida ab un to de major afabilitat:) ¿quins, quins sòn los reys que mes li agradan? —Li agrada'l rey En
temps de conéixer ma benevolencia, y per no trobar la voluntad, amor y afabilitat á que l'acostumaren, desde'l primer dia de sos regnats, los altres reys?
amparant de les simpatíes d'aquella bona senyora tan dòcil sempre a l'afabilitat y distinció de tracte. L'hipòcrita abstenció que van sebre aparentar en
li toqués lo torn pera escoltar sas amonestacions ó sos consells. De una afabilitat estremada en lo confessionari, era tan sols lo que s' en diu una persona
com lo Sr. Serapi, ell contestava aquellas salutacions ab sa acostumada afabilitat, tots haurian estat temptats de créurer qu' aquella figura no era real, ó
que 'ls deixés malparats. L' única persona á qui mostrava tendríssima afabilitat era Da. Francisqueta, la mare, la genuina representant del jove
ningú. —¿Qu'era per allí, senyor Monfar?— preguntá'l notari ab l'afabilitat d'ofici y tot signant una escriptura. —Sí, senyor; allí esperava. —¿Feya

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »