×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afable |
Freqüència total: 446 |
CTILC1 |
i ens imaginem que amagava la seva enorme pedanteria amb un somriure | afable | . Devia semblar plàcida i ser una mica grassona, amb un punt de sotabarba. | home petit, prim, mudat, netíssim, de cara llarga i nas carnós, un nas | afable | , prominent, d'aletes pàl·lides i movibles, un nas bondadós però mofeta, | Sand, "he trobat la següent indicació: Els mallorquins són molt | afables | . Ja se sap", comenta l'escriptora, "que la raça humana es divideix | en dues categories: la dels que són antropòfags i la dels que són molt | afables | ". Mme. Sand es posava nerviosa, amb raó, de sentir xiular el vent un dia | a prop... En canvi, amb l'Ernestina... amb l'Ernestina ha sigut sempre | afable | , expressiu, llefiscós... Encara no li dol una ungla, ja el tenim | darrera hi anava el Rei —d'uniforme, amb "ros", i se'l veia jove i | afable | —, i a la seva esquerra en Maura —el coneixia per les fotografies de les | aviat de mal humor, perfectament lligats, que no excloïen l'acolliment | afable | , ni tan sols el somriure, però tampoc, probablement, la reacció dura, | que tothom hauria hagut d'ésser a la feina. Però ho va dir somrient i | afable | , mostrant ben clar que no li dolia aquella estona perduda escoltant | decisió alarmant. —Però escolteu, bon home, vaig dir-li en un to humil i | afable | que em va sorprendre a mi mateix; nosaltres no us volíem fer cap mal, | I aquesta a la meva salut! "És obligat beure a la salut d'una dona tan | afable | . Ser un marit enganyat no exclou la cortesia..." Brindaren tots amb | Els anomena d'un a un i cadascun de la manera que li és pròpia: Gaspar, | afable | i amb un deix de respecte, perquè, sigui com sigui, a ell li serà | així en llur feina rústica, i cridà Rafael, l'Àngel | afable | que va dignar-se viatjar amb Tobias i en salvà el | que, la calda del migdia esvaïda, el sol declini." Respon, | afable | , la Virtut angèlica: "Adam, per això vinc; tal com va fer-se't | Digues, Deessa, els fets que s'acompliren llavors que Rafael, l' | afable | Arcàngel, advertí Adam amb el terrible exemple de la | de desig, frisant per veure-la. I Rafael, molt benvolent i | afable | , per al dubte d'Adam digué en resposta: "No et censuro que | seus passos; no és terrible per a infondre'm espant, i no és | afable | , però, com Rafael, per confiar-m'hi, ans solemne i | la vianda, que picava a la nit. Al mateix temps, mostrava un caràcter més | afable | . Si la cridava, responia, acatant-se i redreçant-se gentilment sobre les | el sol enganya i la terra cria gelor. Tan franc era el convit i tan | afables | les paraules, que sant Pere no es féu pregar molt ni gaire. La veritat és | cuita a cercar el senyor rector. El rector de la Mata és un home jove i | afable | , preocupat per crear riquesa en una contrada de si tan pobra. Es passa el | la sola alternativa a tot aquest embolic siguin les arxiconegudes, | afables | , serenes paraules d'Horaci: "Carpe diem..." Perquè, una | i l'agressió al Vietnam semblen coses profundament solidàries. Les | afables | comoditats que la tècnica i els trucs publicitaris de l'"abundància" | la versemblança d'aquesta explicació. Situades en medis de clima poc | afable | , les gents han hagut d'acudir a l'ús de postissos que abriguin. Al cap i | nuclear, per exemple. Les seves aplicacions pacífiques s'anuncien com una | afable | aproximació a Xauxa. Estem segurs que l'anunci és raonable i just. Però | va creure, hagué de contrastar la dada que "els mallorquins són molt | afables | " amb la indicació que "la raça humana es divideix en dues categories, | en dues categories, la dels qui són antropòfags i la dels qui són molt | afables | ". Jo no conec cap "psicoanàlisi" profunda de l'ànima mallorquina i no | en què, casada ara amb el duc de Calàbria, s'afeccionarà a les gràcies | afables | de la moda italianitzant— dóna la mesura de molts aspectes de la situació | en veig uns cranis travessats de claus), i va acomiadar-nos, senzill i | afable | , repartint-nos, record d'aquella visita, la seva memòria | essencials de les coses necessàries que són el nostre turment i amb | afable | dilecció per les coses que poden ésser la glòria normal que omplen des | tingui vida, bocí conreuat de Catalunya, que tan bé dóna la mongeta com l' | afable | col, com el gentil bròquil; vila agrària, agrícola i agraïda, que té | entranya dura. ¿Qui més forçut, valent i ardit que Herakles? I era el més | afable | , tendre i servidor dels herois i semidéus de Grècia. Ell filà per amor | per endavant. Troba que és massa mostrar a la descarada com és ell | afable | i bondadós per dintre, i li sembla escandalosa ostentació, i tem que les | una altra cosa. Però al món no hi ha gent més franca i alegre, ni més | afable | , acollidora i generosa. Qui tot ho ha perdut: terra, gent i casa, barca a | es fa creus de que hi pugui haver tanta varietat de miseria an el nostre | afable | planeta. L'aborriment hi és tan gran, an aquell pou a l'inversa, an | diria: "vull tenir la llibertat de les meves colzades i ésser cortès i | afable | al meu grat, sense remordiments ni conseqüència. No puc del tot | somrient: volia sopar. Mes com l'altre restava immòbil, li digué amb | afable | timidesa: "Vós mateix. La questió és menjar alguna cosa". Però volia | per les mixtures d'aixarops i aigua d'herbes, i amb una certa timidesa | afable | i melangiosa com si volgués dir: —Perdoni'm que els faci gastar—; i | fereix en alguna entranya vital. Aquí, però, tots sabem que no és sinó un | afable | cirurgià que només ens burxa en el teixit adipós. L'estilogràfica De | a qui havia tractat abans. I que es trobava en un món més místic, més | afable | , més amarat d'humanitat que el que fins aleshores havia viscut. Aquesta | el càrrec de cadascú. El maquinista a penes anava emmascarat. Era un home | afable | , petitó, robust, de cara vermella i coll de brau. Tenia tots els aires | prou feliç als seus ulls si pot fer la seva felicitat comunicable, | afable | en la conversa, fàcil a l'entrada i a l'accés, aquell que té un rostre | conegué el marit i el fill de la masovera. El marit era un vell de cara | afable | , de llavi caigut i d'ulls llagrimosos. Fumava eternament una pipa amb | d'Innocenci. Àdhuc les gents, masovers i peladors, li semblaven altrament | afables | , com si endevinessin el seu patir. I se'ls imaginava el dia de demà —demà | ideal de la donzella. Reproduïa la imatge d'una noia de sa casa, | afable | i virtuosa, tot acomiadant un amic al replà de l'escala, tal com ell | del que no podia somniar. El comprador era un pagès de Vilanna; un home | afable | , d'aqueixos que tenen bescoll i abdomen i reflecteixen la benestança en | —em va dir aquell bon home amb una gran suavitat reflectida al seu rostre | afable | ... Els meus companys em confiaren la tasca de propagar el | dir-se dones Circe i Calipso, i imposant-se d'ésser sempre amb tothom | afable | ! Àdhuc a casa suportà les injúries d'esclaus i serventes, per tal | molt aviat i es mirà amb simpatia la cara de la dama inconeguda, una cara | afable | , per bé que afligida, amb uns ulls bondadosos que no deixaven de mirar-la | la seva posició, per a esdevenir sòlida i fer-se influent, necessitava. | Afable | i bondadós en el tracte, ni el seu caràcter ni el seu físic no | ben planxat i emmidonat i un capell de feltre gris, que crida amb veu | afable | i musiquera: —Toni, Toni, oh, Toni!... Ja has canviat el neumàtic "d' | fins a haver-lo passat de sis metres més. Aleshores em crida i em diu, | afable | , que per aquesta vegada deixarà prevaler la indulgència sobre el |
|