Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i ens imaginem que amagava la seva enorme pedanteria amb un somriure	afable	. Devia semblar plàcida i ser una mica grassona, amb un punt de sotabarba.
home petit, prim, mudat, netíssim, de cara llarga i nas carnós, un nas	afable	, prominent, d'aletes pàl·lides i movibles, un nas bondadós però mofeta,
Sand, "he trobat la següent indicació: Els mallorquins són molt	afables	. Ja se sap", comenta l'escriptora, "que la raça humana es divideix
en dues categories: la dels que són antropòfags i la dels que són molt	afables	". Mme. Sand es posava nerviosa, amb raó, de sentir xiular el vent un dia
a prop... En canvi, amb l'Ernestina... amb l'Ernestina ha sigut sempre	afable	, expressiu, llefiscós... Encara no li dol una ungla, ja el tenim
darrera hi anava el Rei —d'uniforme, amb "ros", i se'l veia jove i	afable	—, i a la seva esquerra en Maura —el coneixia per les fotografies de les
aviat de mal humor, perfectament lligats, que no excloïen l'acolliment	afable	, ni tan sols el somriure, però tampoc, probablement, la reacció dura,
que tothom hauria hagut d'ésser a la feina. Però ho va dir somrient i	afable	, mostrant ben clar que no li dolia aquella estona perduda escoltant
decisió alarmant. —Però escolteu, bon home, vaig dir-li en un to humil i	afable	que em va sorprendre a mi mateix; nosaltres no us volíem fer cap mal,
I aquesta a la meva salut! "És obligat beure a la salut d'una dona tan	afable	. Ser un marit enganyat no exclou la cortesia..." Brindaren tots amb
Els anomena d'un a un i cadascun de la manera que li és pròpia: Gaspar,	afable	i amb un deix de respecte, perquè, sigui com sigui, a ell li serà
així en llur feina rústica, i cridà Rafael, l'Àngel	afable	que va dignar-se viatjar amb Tobias i en salvà el
que, la calda del migdia esvaïda, el sol declini." Respon,	afable	, la Virtut angèlica: "Adam, per això vinc; tal com va fer-se't
Digues, Deessa, els fets que s'acompliren llavors que Rafael, l'	afable	Arcàngel, advertí Adam amb el terrible exemple de la
de desig, frisant per veure-la. I Rafael, molt benvolent i	afable	, per al dubte d'Adam digué en resposta: "No et censuro que
seus passos; no és terrible per a infondre'm espant, i no és	afable	, però, com Rafael, per confiar-m'hi, ans solemne i
la vianda, que picava a la nit. Al mateix temps, mostrava un caràcter més	afable	. Si la cridava, responia, acatant-se i redreçant-se gentilment sobre les
el sol enganya i la terra cria gelor. Tan franc era el convit i tan	afables	les paraules, que sant Pere no es féu pregar molt ni gaire. La veritat és
cuita a cercar el senyor rector. El rector de la Mata és un home jove i	afable	, preocupat per crear riquesa en una contrada de si tan pobra. Es passa el
la sola alternativa a tot aquest embolic siguin les arxiconegudes,	afables	, serenes paraules d'Horaci: "Carpe diem..." Perquè, una
i l'agressió al Vietnam semblen coses profundament solidàries. Les	afables	comoditats que la tècnica i els trucs publicitaris de l'"abundància"
la versemblança d'aquesta explicació. Situades en medis de clima poc	afable	, les gents han hagut d'acudir a l'ús de postissos que abriguin. Al cap i
nuclear, per exemple. Les seves aplicacions pacífiques s'anuncien com una	afable	aproximació a Xauxa. Estem segurs que l'anunci és raonable i just. Però
va creure, hagué de contrastar la dada que "els mallorquins són molt	afables	" amb la indicació que "la raça humana es divideix en dues categories,
en dues categories, la dels qui són antropòfags i la dels qui són molt	afables	". Jo no conec cap "psicoanàlisi" profunda de l'ànima mallorquina i no
en què, casada ara amb el duc de Calàbria, s'afeccionarà a les gràcies	afables	de la moda italianitzant— dóna la mesura de molts aspectes de la situació
en veig uns cranis travessats de claus), i va acomiadar-nos, senzill i	afable	, repartint-nos, record d'aquella visita, la seva memòria
essencials de les coses necessàries que són el nostre turment i amb	afable	dilecció per les coses que poden ésser la glòria normal que omplen des
tingui vida, bocí conreuat de Catalunya, que tan bé dóna la mongeta com l'	afable	col, com el gentil bròquil; vila agrària, agrícola i agraïda, que té
entranya dura. ¿Qui més forçut, valent i ardit que Herakles? I era el més	afable	, tendre i servidor dels herois i semidéus de Grècia. Ell filà per amor
per endavant. Troba que és massa mostrar a la descarada com és ell	afable	i bondadós per dintre, i li sembla escandalosa ostentació, i tem que les
una altra cosa. Però al món no hi ha gent més franca i alegre, ni més	afable	, acollidora i generosa. Qui tot ho ha perdut: terra, gent i casa, barca a
es fa creus de que hi pugui haver tanta varietat de miseria an el nostre	afable	planeta. L'aborriment hi és tan gran, an aquell pou a l'inversa, an
diria: "vull tenir la llibertat de les meves colzades i ésser cortès i	afable	al meu grat, sense remordiments ni conseqüència. No puc del tot
somrient: volia sopar. Mes com l'altre restava immòbil, li digué amb	afable	timidesa: "Vós mateix. La questió és menjar alguna cosa". Però volia
per les mixtures d'aixarops i aigua d'herbes, i amb una certa timidesa	afable	i melangiosa com si volgués dir: —Perdoni'm que els faci gastar—; i
fereix en alguna entranya vital. Aquí, però, tots sabem que no és sinó un	afable	cirurgià que només ens burxa en el teixit adipós. L'estilogràfica De
a qui havia tractat abans. I que es trobava en un món més místic, més	afable	, més amarat d'humanitat que el que fins aleshores havia viscut. Aquesta
el càrrec de cadascú. El maquinista a penes anava emmascarat. Era un home	afable	, petitó, robust, de cara vermella i coll de brau. Tenia tots els aires
prou feliç als seus ulls si pot fer la seva felicitat comunicable,	afable	en la conversa, fàcil a l'entrada i a l'accés, aquell que té un rostre
conegué el marit i el fill de la masovera. El marit era un vell de cara	afable	, de llavi caigut i d'ulls llagrimosos. Fumava eternament una pipa amb
d'Innocenci. Àdhuc les gents, masovers i peladors, li semblaven altrament	afables	, com si endevinessin el seu patir. I se'ls imaginava el dia de demà —demà
ideal de la donzella. Reproduïa la imatge d'una noia de sa casa,	afable	i virtuosa, tot acomiadant un amic al replà de l'escala, tal com ell
del que no podia somniar. El comprador era un pagès de Vilanna; un home	afable	, d'aqueixos que tenen bescoll i abdomen i reflecteixen la benestança en
—em va dir aquell bon home amb una gran suavitat reflectida al seu rostre	afable	... Els meus companys em confiaren la tasca de propagar el
dir-se dones Circe i Calipso, i imposant-se d'ésser sempre amb tothom	afable	! Àdhuc a casa suportà les injúries d'esclaus i serventes, per tal
molt aviat i es mirà amb simpatia la cara de la dama inconeguda, una cara	afable	, per bé que afligida, amb uns ulls bondadosos que no deixaven de mirar-la
la seva posició, per a esdevenir sòlida i fer-se influent, necessitava.	Afable	i bondadós en el tracte, ni el seu caràcter ni el seu físic no
ben planxat i emmidonat i un capell de feltre gris, que crida amb veu	afable	i musiquera: —Toni, Toni, oh, Toni!... Ja has canviat el neumàtic "d'
fins a haver-lo passat de sis metres més. Aleshores em crida i em diu,	afable	, que per aquesta vegada deixarà prevaler la indulgència sobre el

Pàgina 1 (de 9)

50 següents