Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un dels esforços més seriosos empresos per Catalunya per tal d'	afaiçonar	Espanya a imatge seva, que és una versió de la imatge d'Europa. Això tira
taciturns d'un benestar accessible només per persona interposada,	afaiçonaran	una imatge de si mateixos conforme a un model il·lustrat per llurs
—el llangardaix menjamosques— que es posà a separar-los i a	afaiçonar	-los individualment. Al mateix temps —¿i no es tracta, efectivament, de la
caçant, pescant, recol·lectant les plantes silvestres, cuinant i	afaiçonant	instruments diversos. Totes aquestes feines començaren amb els
I la meva boca que pronuncia les paraules, i la meva llengua que les	afaiçona	quan passen; em costa de comprendre'm. Encara ahir, eres un vel davant
les veu capbussar al peu de les alcoves tot just pastades, sigui per les	afaiçonar	o sigui per a donar becada a les larves, perquè s'hi estan bona estona.
que tot és u. La muntanya t'haurà fet despullar l'home vell. T'haurà	afaiçonat	de nou amb ses alenades. T'haurà volgut semblant a un pastor de trenta
Bocairent té uns carrers que serpegen, i uns espadats insalvables que li	afaisonen	una forma de formatge de cabra, que per a una ciutat no deixa d'ésser una
materials estrictes del país i la sedimentació històrica que ens	afaiçona	en són la millor prova. I la mateixa —tan relativa com vulgueu— vitalitat
conflueixen tots els rius i d'ell emergeixen tots. Cadascun d'ells s'	afaisona	segons la terra per on passa. Motiva que emergeixin d'allí i que hi
poder de conservar el passat i d'allargar-lo en l'esdevenidor, per tal d'	afaisonar	aquest esdevenidor cada cop més profundament, comenta Jacques Chevalier.
el rierol, el pollancre i totes les altres coses, i ja només havia d'	afaisonar	l'home. Havia ja distribuït totes les qualitats; a cadascú la seva. No
tenim tendència a guerxar els altres. Els voldríem fer com nosaltres,	afaiçonar	-los a la nostra manera. Tots tenim al cor un secret desig de paternitat,
de responsabilitat als homes que aspirin a representar-lo. Hem d'	afaisonar	la imatge de la nova Catalunya. I, en la seva fesomia, hem de maldar que
ens ha acompanyat en l'acció reconstructiva de la Pàtria; en el moment d'	afaisonar	el seu rostre legal, li tanquem les portes. La dona catalana és l'element
sense una multitud de convidats, i a ésser servits de pocs esclaus, i a	afaiçonar	els vestits per allò que han estat inventats, i a un més estret
i penetrarà a poc a poc per tot el cos de l'imperi, i tot ell s'	afaiçonarà	a semblança teva. És del cap que ve la salut; segons que l'ànima viu o
el pintor prodigiós que, amb el seu pinzell perpètuament inspirat, ha	afaiçonat	la fisonomia de tot l'art contemporani, i que figurarà en la Història de
exponents més característics de la vida barcelonina. El /Full\,	afaisonant	en certa manera el seu estil i la seva mateixa vivaç intel·ligència, va
vagi on vagi, al cap d'un mes ningú no li sospitarà sa estrangeria. S'ha	afaisonat	tan bé al lloc on es troba que, sense perdre res de sa catalanitat
hagués pervingut d'herència. N'hi ha que són rics només d'esperances; s'	afaiçonen	somnis daurats i creuen que amb això n'hi ha prou per ésser feliç. Alguns
Tots ells em demostraren singular predilecció. I tots tres treballaren i	afaisonaren	la meva infància. L'oncle rabelesià era l'oncle Manuel, l'oncle volterià
pensar amb una altra matèria mental que no sigui aquella en què hem estat	afaiçonats	? I aquesta matèria mental, d'una generació a l'altra, en passar per medis
a l'individu, el que s'aprèn fins els onze o dotze anys és el que	afaiçona	indeleblement la personalitat més íntima. No és aquest, però, el lloc de
moviment rotatiu de la roda que el fadrí, que la fa moure,	afaiçona	al seu albir, donant-li, ara i adés, l'escaient forma que més li plau.
a modelar és un cànter gran; però el més general és de que els càntirs s'	afaiçonin	treballant a la bola, que's diu: o sia, modelar les peces d'una
abreujar, abreujament; acabar, acabament; acomodar, acomodament;	afaiçonar	, afaiçonament; agençar, agençament; agombolar, agombolament; ajornar,
o atrompetades i les envoltants helicoidals, que el seu pare	afaiçonava	en el braç i el serpentí dels alambins que construïa. Ben aviat s'adonà,
i econòmic. Si del carrer eixia el remor de la protesta, ell era capaç d'	afaiçonar	-la i de protesta inconscient, de rebel·lia mancada de control, podia
per a la qual havia estat creat. Si Déu de primer antuvi l'hagués	afaisonat	complet en tot, consumat en glòria, a què vindria aleshores haver-li
perquè eren filles del llatí i parlades per tothom, es poleixen i s'	afaiçonen	amb els prestigis dels parlars clàssics. I l'art de l'estampa posa els
els fets literaris d'acord amb les circumstàncies que els regien i	afaiçonaven	i amb la manera com el públic contemporani els comprenia. Diuen que de
totes les dones, format virginalment en el seu si per l'Esperit Sant,	afaiçonat	, doncs, directament per Déu i, per tal, més dotat de perfeccions, àdhuc
tindrien després tots els homes, si el tracte familiar amb Déu havia d'	afaiçonar	-li un rostre intens d'expressió espiritual, és a dir, de bellesa, en
egrègia, una voluntat forta i dolça i més encara la santedat, en	afaiçonar	un rostre i brillar a través de la seva expressió, li donen una bellesa
les intel·ligències, de les quals és llum, i sobre els cors, que vol	afaiçonar	amb modelatge diví. Per això prescindeix dels exèrcits, Ell que mana les
cera, que per la delicadesa llur i amb el bon gust amb què havien estat	afaiçonades	, es feien dignes de figurar per sempre més dins una vitrina. La cera, en
color verd natural, talment com sortien de les palmeres. Les palmes eren	afaiçonades	amb art, i moltes tenien tota l'aparença de custòdies, capelles, templets
tenien cura de les cries i els ensinistraven a cantar. Ells mateixos	afaiçonaven	les gàbies, en les quals esmerçaven sovint enginy i bon gust. La festa
l'enginy i la fantasia del jardiner. Així, en aquest darrer aspecte, hom	afaiçonava	el xiprer i el boix i els donava aparença de boles, pinacles, gerros,
xocolata, les teles sofertes, els brodats de moda, les sabates més ben	afaiçonades	, els queviures més frescos i de qualitat, sense parar esment en la
que es presentessin clients ben proveïts d'una forra de cabells per	afaiçonar	-los amb gust, segons les regles de l'art. Diguin el que vulguin i fent
i és segur que la devia vendre tot seguit. Els torners, d'antic llinatge,	afaiçonaven	la fusta, especialment el boix, i alguns el vori, amb una delicadesa que
objectes de plom que servien per a l'adornament de les capelletes, els	afaiçonaven	en llautó. També els vidriers i les botigues de pisa proveïen a la
les perinoles o birulets i les figures dels escacs que molt sovint eren	afaiçonades	en aquesta matèria. A les estamperies, s'hi compraven els cartons de
per aproximació L'empeltament per aproximació s'usa en la pràctica per	afaiçonar	les plantes i s'acompleix entre dos brancs o entre un branc i el tronc.
pas a pas; solament en la mesura en què una consciència sociomètrica	afaiçonarà	per etapes les nostres institucions socials, la humanitat trobarà una
que els componen; cal saber també quins agents hi han intervingut per	afaisonar	aquests elements, per modelar-los i donar-los llur aspecte actual. Per
D'entre les qualitats de les roques d'un paisatge que contribueixen a	afaisonar	les formes, cal assenyalar abans que tot la duresa, és a dir, la major o
Principals tipus de paisatge pirinenc Els elements que han contribuït a	afaisonar	els paisatges pirinencs i a donar-los llur aspecte actual, són

Pàgina 1 (de 5)

50 següents