DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
afaitar M 2 oc.
afaitar V 929 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb afaitar Freqüència total:  931 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

se'l veia sovint a la barberia del vell Borrim, el qual, a canvi d'això, l'afaitava debades, i àdhuc li rentava la cara amb aigua d'olor, perquè, a més a més,
a pistola; i altres objectes menys bèl·lics o revolucionaris, com sabó d'afaitar, mitjons i samarretes, encenedors, impermeables, corbates, tot plegat
i clara. 4 febrer. M'he despertat cap a les vuit. M'he afaitat i he quedat amb la cara neta d'una barba de vuit dies. L'assistent de
ferotge, i tot seguit s'inclina sobre el cap que el tercer ajudant afaita amb una navalla de mànec verd abans d'untar el crani amb iodina. —Més
pacients, entre ells aquesta noia... L'individu es toca la barbeta mal afaitada, d'on les ungles extreuen una curiosa sonoritat. —Tan important és —diu—
paper de diari que va bastint curosament damunt l'escampall de fulles d'afaitar amuntegades sobre un llençol sense estrenar, però ja greixós. S'hi atura
de tauleta i darrera la qual seu un home de cabells grisos, pelut i mal afaitat. El ble d'un llantió que penja d'un clau escampa una claror somorta i
vegada no me'ls van tornar —explica ell. A l'home li rellisca la fulla d'afaitar que enceta un extrem de la taula. Ell, però, filosòficament, es limita a
un jornal. Fa treure les forques de l'Esplanada. A l'home petit i ben afaitat no li agrada veure, quan surt del Palau Reial, el rengle de les forques
mateix efecte que si us passessin, tot jugant, la fulla d'una navalla d'afaitar pels llavis. Una demostració de la manera de filtrar-se i d'entendre els
"Ramel", que des que ha arribat a Tahití s'ha comprat tres pareus, s'ha afaitat els pèls de la pitrera i està més boig que un llum, també formava part de
del brillant establiment és una francesa de Lió, bruna, de llengua ben afaitada, d'ulls de gínjol i nas d'estornell. Resultà una dona francota i
farà cap gest de pudor ni s'immutarà gota. Madame Tu és finíssima i àgil afaitant a pèl i a repèl el porquet acabat de matar, fent-lo a trossos,
en les trampes que projecta. Abans-d'ahir em va caçar mentre m'afaitava i em digué: —Vine, tu saps americà. Vaig seguir-lo i em féu pujar a
Home alt en cambra petita prepara navalla i tub. S'afaita; mes no s'ajup i el mirall el decapita. IX "/La
potser s'empiparien i li tirarien més coses. Es veia que s'havia afaitat de poc i s'havia fet un tall petit vora de l'orella. A la llum ennuvolada
coqueteria. Una altra humiliació li oferien les seves galtes mal afaitades; per dissimular la negror del pèl, utilitzà una polvera de Rosa, però es
discussions comunistes dels mossos. Es passava de vegades tres dies sense afaitar-se. S'entretenia amb una afició rupestre quan Soledat li descordava les
la; no la mereix cap home dels que li són a prop. Pere entra a casa, s'afaita; es vesteix per anar al concert; pren els guants i l'abric. Se'n va pels
la sorprenent aparició de l'ex-estudiant vingut de Tarragona, ben afaitat, prim, amb ulleres d'or, vestit amb correcció. I la sorpresa adquirí
Pere; ella devia sentir-li l'aspror de la cara, punxosa sempre, per ben afaitats que vagin els homes. I els llavis es trobarien, els llavis prims
A l'Àfrica hom ha descobert tòtems individuals tals com una fulla d'afaitar i una peça de moneda: "Quan vaig demanar [als dinka] qui hauria
una casta de rentadors renta, realment, la roba, una casta de barbers afaita que és un gust, mentre que els poders màgics dels grups totèmics
que té com a primera missió de fer a les altres castes. Si no, qui afaitaria el barber? No és pas el mateix, doncs, d'introduir una diversitat
fet el batxillerat prou jove. Podia passar un any al poble aprenent d'afaitar. Vaig ésser portat a la millor barberia del poble com a aprenent. El
un ofici com un altre, però aleshores jo vaig odiar-lo. El barber sovint afaitava l'apotecari a la mateixa farmàcia, davant de tota la tertúlia. L'oncle
guardat una dotzena de francs per a les petites necessitats, com és ara afaitar-me, cosa que feia una vegada la setmana, comprar algun diari, sabó, un
Barbes, son en llengua nostra els dinés qu' els parroquians mos dònen per afaitarlos. ¿has comprés? Mer· Estic al cap del carrer. Serap·
Li tiraré una indirecta en disimulo. Así está: huí quisá vinga á afaitarse; com es dimecres... Mer· Men vach. Tin prudensia, ó vas á
dejado... vamos, siéntese. Pedro. Me siento, [(Mentres l' acaba d' afeitar ix Cosme y s' emporta la capa y el sombrero.)] porque al cabo la
Serap· Que despues que el tio Pedro sen volia anar á mich afaitar, y m' ha costat prou el poderli impedir que promoguera un escándalo, —tal
impedir que promoguera un escándalo, —tal estaba d' enfurit— l' acabe d' afaitar, s' alsa, á la percha es dirichix y la capa y el sombrero que estaben en
sen aná. Cosme. Perque vosté em despachá! Serap· Pos si afaitabes tan mal! Mirantho estic y em pareix mentira! Obrir eixa porta tenint yo
i baixà al menjador vestit amb roba de treball del seu pare. No s'havia afaitat, es pentinà de qualsevol manera. Durant llarga estona, test com un tronc,
quixotesques. El diumenge tots dos ens arreglàvem com dos nuvis; ens afaitàvem, ens posàvem una camisa blanca neta i ens n'anàvem, al caient de la
Com vols que en porti el compte? —Conta, Zorbàs! Demà és diumenge, ens afaitarem, ens posarem la roba bona i anirem a casa de madam Bubulina. No tenim
, i bones xicotes que ens raptin! —cridà Zorbàs, de bon humor. S'aixecà, s'afaità, s'endiumenjà —pantalons de vellut verd, gec de llana fosca i casaca feta
patró. Jo entenc en contraban d'aquesta mena. Demà de bon matí, l'afaitaré, li faré posar roba de persona i l'embarcaré. No t'amoïnis, patró, és
un miracle! Que els monjos es creguessin que Déu s'ha fet barber i l'ha afaitat i després l'ha estossinat per haver danyat el monestir... Es va gratar de
és a fora o dins del sac? Ho podríem preguntar a aquell barber que afaitava a tots els homes que no s'afaitaven a si mateixos i que no sabia si es
podríem preguntar a aquell barber que afaitava a tots els homes que no s'afaitaven a si mateixos i que no sabia si es podia afaitar o no. Tu, amic lector,
els homes que no s'afaitaven a si mateixos i que no sabia si es podia afaitar o no. Tu, amic lector, què hi dius? Tornem a la cultura, que per cert
col·lectiu trobem d'altres certificacions del fenomen: gent gran, que s'afaita cada dia, distrau l'ensopiment del trajecte sumint-se en les delícies
reflexionar el pervindre poc falaguer que m'esperava an aquell niu d'afeitar: vaig compendre que el sistema de dejunar el batxillerat devia tenir els
tan sols decorativa, fictícia o enganya-pagesos, perquè ningú venia a afeitar-se. Es veu que els parroquians es deien, abans d'exposar-se: "Ja m'
-se. Es veu que els parroquians es deien, abans d'exposar-se: "Ja m'afeitaràs demà." I feien bé de no comparèixer. Dos o tres que van tenir coratge
crescut els de l'esquerra. També vareig poguer observar, que més que a afeitar-se i rapar-se, entraven a la rebotiga coixos, tulits i gent esgrogueïda,
de la meva història. Com que tenia bigoti, em vareig dir: "Te'l tens d'afeitar". I com que vaig veure que amb poc dany n'havia sortit, em vareig sentir
la creu al paladar, no s'abstenia d'estar malalt. Era al llit i jo estava afeitant, quan es presenta, amb el seu pare, un minyó desllorigat dels òssos del
coneixia de tacte. Era un brau. N'havia donat proves. L'havia afeitat tres cops. —Que no'm coneixes? —em diu. —Sí, senyor. I tant

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »