×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afaitar |
Freqüència total: 1056 |
CTILC1 |
se'l veia sovint a la barberia del vell Borrim, el qual, a canvi d'això, l' | afaitava | debades, i àdhuc li rentava la cara amb aigua d'olor, perquè, a més a més, | a pistola; i altres objectes menys bèl·lics o revolucionaris, com sabó d' | afaitar | , mitjons i samarretes, encenedors, impermeables, corbates, tot plegat | i clara. 4 febrer. M'he despertat cap a les vuit. M'he | afaitat | i he quedat amb la cara neta d'una barba de vuit dies. L'assistent de | ferotge, i tot seguit s'inclina sobre el cap que el tercer ajudant | afaita | amb una navalla de mànec verd abans d'untar el crani amb iodina. —Més | pacients, entre ells aquesta noia... L'individu es toca la barbeta mal | afaitada | , d'on les ungles extreuen una curiosa sonoritat. —Tan important és —diu— | paper de diari que va bastint curosament damunt l'escampall de fulles d' | afaitar | amuntegades sobre un llençol sense estrenar, però ja greixós. S'hi atura | de tauleta i darrera la qual seu un home de cabells grisos, pelut i mal | afaitat | . El ble d'un llantió que penja d'un clau escampa una claror somorta i | vegada no me'ls van tornar —explica ell. A l'home li rellisca la fulla d' | afaitar | que enceta un extrem de la taula. Ell, però, filosòficament, es limita a | un jornal. Fa treure les forques de l'Esplanada. A l'home petit i ben | afaitat | no li agrada veure, quan surt del Palau Reial, el rengle de les forques | mateix efecte que si us passessin, tot jugant, la fulla d'una navalla d' | afaitar | pels llavis. Una demostració de la manera de filtrar-se i d'entendre els | "Ramel", que des que ha arribat a Tahití s'ha comprat tres pareus, s'ha | afaitat | els pèls de la pitrera i està més boig que un llum, també formava part de | del brillant establiment és una francesa de Lió, bruna, de llengua ben | afaitada | , d'ulls de gínjol i nas d'estornell. Resultà una dona francota i | farà cap gest de pudor ni s'immutarà gota. Madame Tu és finíssima i àgil | afaitant | a pèl i a repèl el porquet acabat de matar, fent-lo a trossos, | en les trampes que projecta. Abans-d'ahir em va caçar mentre m' | afaitava | i em digué: —Vine, tu saps americà. Vaig seguir-lo i em féu pujar a | Home alt en cambra petita prepara navalla i tub. S' | afaita | ; mes no s'ajup i el mirall el decapita. IX "/La | potser s'empiparien i li tirarien més coses. Es veia que s'havia | afaitat | de poc i s'havia fet un tall petit vora de l'orella. A la llum ennuvolada | coqueteria. Una altra humiliació li oferien les seves galtes mal | afaitades | ; per dissimular la negror del pèl, utilitzà una polvera de Rosa, però es | discussions comunistes dels mossos. Es passava de vegades tres dies sense | afaitar | -se. S'entretenia amb una afició rupestre quan Soledat li descordava les | la; no la mereix cap home dels que li són a prop. Pere entra a casa, s' | afaita | ; es vesteix per anar al concert; pren els guants i l'abric. Se'n va pels | la sorprenent aparició de l'ex-estudiant vingut de Tarragona, ben | afaitat | , prim, amb ulleres d'or, vestit amb correcció. I la sorpresa adquirí | Pere; ella devia sentir-li l'aspror de la cara, punxosa sempre, per ben | afaitats | que vagin els homes. I els llavis es trobarien, els llavis prims | A l'Àfrica hom ha descobert tòtems individuals tals com una fulla d' | afaitar | i una peça de moneda: "Quan vaig demanar [als dinka] qui hauria | una casta de rentadors renta, realment, la roba, una casta de barbers | afaita | que és un gust, mentre que els poders màgics dels grups totèmics | que té com a primera missió de fer a les altres castes. Si no, qui | afaitaria | el barber? No és pas el mateix, doncs, d'introduir una diversitat | fet el batxillerat prou jove. Podia passar un any al poble aprenent d' | afaitar | . Vaig ésser portat a la millor barberia del poble com a aprenent. El | un ofici com un altre, però aleshores jo vaig odiar-lo. El barber sovint | afaitava | l'apotecari a la mateixa farmàcia, davant de tota la tertúlia. L'oncle | guardat una dotzena de francs per a les petites necessitats, com és ara | afaitar | -me, cosa que feia una vegada la setmana, comprar algun diari, sabó, un | Barbes, son en llengua nostra els dinés qu' els parroquians mos dònen per | afaitar | los. ¿has comprés? Mer· Estic al cap del carrer. Serap· | Li tiraré una indirecta en disimulo. Así está: huí quisá vinga á | afaitar | se; com es dimecres... Mer· Men vach. Tin prudensia, ó vas á | dejado... vamos, siéntese. Pedro. Me siento, [(Mentres l' acaba d' | afeitar | ix Cosme y s' emporta la capa y el sombrero.)] porque al cabo la | Serap· Que despues que el tio Pedro sen volia anar á mich | afaitar | , y m' ha costat prou el poderli impedir que promoguera un escándalo, —tal | impedir que promoguera un escándalo, —tal estaba d' enfurit— l' acabe d' | afaitar | , s' alsa, á la percha es dirichix y la capa y el sombrero que estaben en | sen aná. Cosme. Perque vosté em despachá! Serap· Pos si | afaitabes | tan mal! Mirantho estic y em pareix mentira! Obrir eixa porta tenint yo | i baixà al menjador vestit amb roba de treball del seu pare. No s'havia | afaitat | , es pentinà de qualsevol manera. Durant llarga estona, test com un tronc, | quixotesques. El diumenge tots dos ens arreglàvem com dos nuvis; ens | afaitàvem | , ens posàvem una camisa blanca neta i ens n'anàvem, al caient de la | Com vols que en porti el compte? —Conta, Zorbàs! Demà és diumenge, ens | afaitarem | , ens posarem la roba bona i anirem a casa de madam Bubulina. No tenim | , i bones xicotes que ens raptin! —cridà Zorbàs, de bon humor. S'aixecà, s' | afaità | , s'endiumenjà —pantalons de vellut verd, gec de llana fosca i casaca feta | patró. Jo entenc en contraban d'aquesta mena. Demà de bon matí, l' | afaitaré | , li faré posar roba de persona i l'embarcaré. No t'amoïnis, patró, és | un miracle! Que els monjos es creguessin que Déu s'ha fet barber i l'ha | afaitat | i després l'ha estossinat per haver danyat el monestir... Es va gratar de | és a fora o dins del sac? Ho podríem preguntar a aquell barber que | afaitava | a tots els homes que no s'afaitaven a si mateixos i que no sabia si es | podríem preguntar a aquell barber que afaitava a tots els homes que no s' | afaitaven | a si mateixos i que no sabia si es podia afaitar o no. Tu, amic lector, | els homes que no s'afaitaven a si mateixos i que no sabia si es podia | afaitar | o no. Tu, amic lector, què hi dius? Tornem a la cultura, que per cert | col·lectiu trobem d'altres certificacions del fenomen: gent gran, que s' | afaita | cada dia, distrau l'ensopiment del trajecte sumint-se en les delícies | reflexionar el pervindre poc falaguer que m'esperava an aquell niu d' | afeitar | : vaig compendre que el sistema de dejunar el batxillerat devia tenir els | tan sols decorativa, fictícia o enganya-pagesos, perquè ningú venia a | afeitar | -se. Es veu que els parroquians es deien, abans d'exposar-se: "Ja m' | -se. Es veu que els parroquians es deien, abans d'exposar-se: "Ja m' | afeitaràs | demà." I feien bé de no comparèixer. Dos o tres que van tenir coratge | crescut els de l'esquerra. També vareig poguer observar, que més que a | afeitar | -se i rapar-se, entraven a la rebotiga coixos, tulits i gent esgrogueïda, | de la meva història. Com que tenia bigoti, em vareig dir: "Te'l tens d' | afeitar | ". I com que vaig veure que amb poc dany n'havia sortit, em vareig sentir | la creu al paladar, no s'abstenia d'estar malalt. Era al llit i jo estava | afeitant | , quan es presenta, amb el seu pare, un minyó desllorigat dels òssos del | coneixia de tacte. Era un brau. N'havia donat proves. L'havia | afeitat | tres cops. —Que no'm coneixes? —em diu. —Sí, senyor. I tant |
|