Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Quan Zeus va guanyar, la Moira va tolerar que se li atansés i que, amb	afalacs	, utilitzés l'adjectiu, graciós un dia per a algunes orelles lavinianes
de soca-rel l'indiscret, li va enviar Thànatos. Sísif va enganyar amb	afalacs	el terrible missatger fins a aconseguir, encadenant-lo, de reduir-lo a la
perquè "no hi ha humilitat tan gran, que sigui insensible als	afalacs	de la glòria". I la seva semisuccedània, la fama, la brillantor de la
qualsevol amic que per força havia de tenir. Per què no ho va fer? L'	afalac	continua essent l'arma de l'estúpid contra l'home d'intel·ligència
del dia i deixava que la mare li despertés la imaginació devers el món d'	afalacs	i de ventures que somniava per a ell. Després, el capvespre encenia les
gran era també el que se sentia més atret per la germaneta. Però, sense	afalacs	ni manyagueries i més aviat amb renys i amb asprors, l'ésser que
estripat, flaca i envellida, ella que l'havia coneguda petita, entre els	afalacs	de la mare i els germans. La saludà. La veu li sonava emocionada. La
i magnats catalans l'atreien cap als centres de nova reconquesta amb l'	afalac	de privilegis i avantatges diversos. Però per a la mentalitat del pagès
món. Conxa feia això pel gust que la brutalitzés la púrria. Cansada dels	afalacs	de tothom, trobava una voluptuositat especialíssima en l'empenta i en la
amb paraules; oi? —insinua fent l'ullet; i la seva mà intenta un	afalac	atrevit; però Laura es separa, confusa. —Tomàs; si algú ens veiés!...
d'entretenir-se parlant de si tal camp de blat verdeja i s'ondula a l'	afalac	de l'aire, saber que rendirà tantes garberes. Al temps de la florida
la reacció, els plors, la feblesa, la son, la necessitat de viure. Els	afalacs	discrets de la seva tia Amèlia i de la cosina de Barcelona ajudaren a
un amic. Se n'estremeix; fins el cor sembla voler aturar-se-li. I l'	afalac	d'aquella veu sonora, plena, afectuosa, que només diu paraules
, si sabessis, fill!... I la mà del vell passa per la cara del nebot en un	afalac	nerviós. —També?... —pregunta Pere, mirant-lo sorprès, penedit de la
en nosaltres el fet d'adonar-nos com les nostres atencions produeixen un	afalac	en el destinatari, i de com ens porta a extremar-les, i de com ens dóna
senten aviat una vaga sensació de molèstia; d'altres, més propicis a l'	afalac	, es deixen endur més estona per la brillantor immotivada del compliment.
persones que, per qualsevol raó, no produirien en el qui afalaga l'	afalac	que ell cerca. Prop d'aquests falaguers deliberats podríem situar-hi
que se li va fer—, quedava alhora una mica baldera, i que es fonia amb l'	afalac	i fins amb el simple respecte, que en prou aspectes mereixia. Tenia també
odi a l'enemic cara a cara; no tractaríem de fer-lo caure en paranys d'	afalacs	ni, sobretot, no li pidolaríem una mercè amb humiliacions, per alt que
el mateix amor a l'art, més encès que l'afany de la glòria, més dolç que l'	afalac	de l'èxit, estàvem disposats a suportar l'oblit, la vexació, la
volia cedir, vaig canviar de procediment. Llavors el prec, l'adulació, l'	afalac	, la humiliació i el plor se succeïren l'un darrera l'altre. Ella no es
la vena subterrània convulsa els saurins. Aquell dia no tingueren prou	afalacs	per a mi. Vulgues no vulgues, s'aferrissaren a distreure'm, a consolar-me
meu per cada gest, per cada mot, per cada sospir i per cada reny i cada	afalac	de la meva mare. ¡Com tot això em sembla lluny, inexistent! Velles idees
El dinar fóra excel·lent. La senyora Clotilde sabia ben administrar	afalacs	i atencions. Potser no escaparia a la seva perspicàcia que s'havia vestit
en el seu fill. L'home és extraordinàriament sensible a la tendresa, a l'	afalac	, al penediment. Parlaria, ploraria, se li agenollaria als peus i li
hora, ni un sol instant, no intentis fer la gata maula ni venir-me amb	afalacs	. No et sortiria a compte! Has fet tard per a seduir-me! Cosme esclatà en
uxori que amb el seu cor, per bé que gran, cedia pels	afalacs	d'idolatrius formoses a infames ídols. Va venir, al darrera,
aigua per a aplacar llur set; dolços propòsits,	afalacs	juvenils, tendres somriures no van mancar-los pas, com els que
un home bo, malgrat el mal exemple, i enfront dels	afalacs	, costums i ofenses d'un món irat; i, no tement llurs blasmes,
A fi de comptes, el delit de caminar, la vista a tot moment satisfeta, l'	afalac	dels sentits, tot s'aplegava per crear la felicitat, quan vàrem trobar
l'esquelet a la roba. Tot i així, però, es mostren susceptibles a l'	afalac	fotogràfic, i obeeixen amb docilitat les indicacions que Barceló els dóna
crits i udols expressivíssims entre general gatzara. Sense insinuar cap	afalac	davant el castell, llitera i malalt, els qui els transportaven i els
dues víctimes, és la de comprar la crucificació definitiva de l'una amb l'	afalac	i, si és inevitable, amb l'habilitació temporal, de l'altra. Si totes
de tota mala bava, de tot bes de Judas, de tot cant de sirena, de tot	afalac	adormidor, de tota emmetzinada calúmnia. No hi ha guerra més dura i
una flameta verda. El roure sorrut és l'únic que no es dóna encara a l'	afalac	de la bonança nova, i conserva, fidel, les poques fulles seques que li
de l'existència els permet de trobar com si fossin reals un	afalac	i un pessigolleig sobre uns certs instints primaris, que els plau tot i
tenien sobre la galta vellutada de la mosseta totes les candideses d'	afalacs	fraternals. Quan, al sortir de la fàbrica i despistant l'atenció distreta
encara més parlar d'igualtat de deures. "Resistir coaccions i promeses,	afalacs	i amenaces" és un deure incomparablement més fàcil de complir al patró o
ha dit gent que no volia afalagar, i que no podia sentir cap inducció a l'	afalac	) que sóc verament remarcable còm a intel·ligent. Sí... sí; perquè parlen
vuit; reservant les del migdía i les del vespre que no tenía teatre, als	afalacs	bon troç exagerats al séu fill Gustavo, hermosa criatura de dèu
de no ésser-ne prou dignes. Alguns —Lafontaine entre ells—, sensibles als	afalacs	immediats s'acontenten de la voluptat: Oh dolça voluptat, d'ençà de
de vida d'aquella dona era el confort suprem de la seva existència.	Afalacs	d'ella, besades d'ella, tendreses i delits sensuals d'ella, plaers mil
tota nua que juga amb una fulla d'or en la llum d'argent. S'estima més l'	afalac	de l'herba que no pas l'homenatge de tot un seguici d'admiradors
que podien semblar... Sààààànchezz!) insults, prenent-los més aviat com	afalacs	delicadíssims. Amb la gorra una mica baldera avançava de dret cap al
el menjar pels munts d'escombraries li ve de nou. Tal volta, enyorívol d'	afalacs	i llaminadures, cercava una germanor perduda. Es sentia atret,
al reixat. El xato veié trascórrer la seva infantesa sense un	afalac	ni una moixaina. Tothom, àdhuc els fills d'en Met, per manament exprés
mestre ha tractat els temes del bes ardorós i de l'abraçada estreta, de l'	afalac	intraduible i de la caricia trastornadora, del plor desfet i dels
impregnada; i en Temme tampoc no s'hauria sentit mai prou sadollat dels	afalacs	d'aquella "santa dona d'un parlar tan entrador". Projectes, records,
de les seves exposicions a Roma, a Gènova, a Milà... i els obsequis i	afalacs	rebuts durant el seu pelegrinatge artístic. Anomenà infinitat de
va trobar-lo el matí del novè dia. A missenyor Copeli ja devien fer-li	afalacs	triomfals en un altre poble, amb altres savis i altres èxits. Quan vet

Pàgina 1 (de 8)

50 següents