Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Els altres continuen menjant, amb una avidesa una mica repugnant, de gent	afamada	. El silenci s'allarga, s'endureix, fins que un d'ells, el dels conceptes
crida i riu alhora amb un cos acrescut, els dos ulls encesos en una lluor	afamada	i histèrica abans de colpejar-li de nou la testa contra els rajols que
és cert que en els seus magatzems no hi ha res que pugui atreure la gent	afamada	, tot es pot esperar d'aquella xusma que fins s'atreveix contra la
la desafortunada guerra contra els anglesos; mentre els barcelonins més	afamats	, més desgraciats, més atrevits començaven a menjar patates, i constataven
cap a ella, però ella sí que ho sabia, com sabia llegir l'expressió	afamada	dels seus ulls, aquella tristesa de gos pidolaire dels seus ulls, i li
deu síl·labes, uns versos cereals, pel canonge Riber,	afamats	de domassos, de tàctils vermellors; t'agradava tocar les
agafar un cert pànic. Del pestilencial abisme pujava un vol de mosquits,	afamats	com panteres, i jo, fent el cor fort, pensava en l'elefantiasi i en totes
se me'n dóna, què em contestes, Andreu? /Andreu\ Em fas massa	afamat	. Què vols? Que m'emporti el teu cos a coll-i-be i que, quan em pesi, cridi
parents, i aquesta nyeu-nyeu de Remei, si no els deixàs res... Són uns	afamats	. Tots vénen aquí per interès. A Na Maria Antònia no tardaran a prendre-li
estat si no haguessis vingut. Tu en tens la culpa, forastera! barcelonina	afamada	que t'has aprofitat dels diners del marit per fer pecar de pensament els
á mamar ab tant de delit que s' ennuegava. —Uy, uy, quína criatura més	afamada	que porteu, bona dona! Ja li calían unas bonas metas, ja, 'l pobrissó!
la sala. Mai no era ella la qui jo havia sospitat. Donava una llambregada	afamada	, i la sala tornava a quedar a les fosques. Era un turment que no vull
se m'aferrà als camals, m'agafà les mans i començà a besar-les com una	afamada	, amb una mena de deliri histèric, amb uns besos que semblaven mossegades
em vaig empassar el meu dinar, que estava intacte. Devorava com un	afamat	, queixalava la carn freda com un lleó. "Jo, malalt? —em deia—. Ja
les cuixes, en fer una contorsió. El plaer de caminar Ens vàrem llevar	afamats	. L'estalvi fet la nit anterior amb la supressió del sopar va anar-se'n en
vida sana, d'alegria. Quan, finida la tasca, obria el llibre, era com un	afamat	que s'asseu a taula després de llargues hores de dejuni. Els pensaments,
dels seus gruixuts llavis... En la nostra època ingrata, dóna voltes,	afamat	, al voltant de les cledes, com un llop; cau avall i es fa bufó d'un
pedra punxeguda o pintaven amb vermell o blanc les bèsties ferotges que,	afamades	, els rondaven pels voltants. També ells s'esforçaven a gravar-les, a
la mística cerimònia. Crist havia nascut. Els pagesos corrien cap a casa,	afamats	, contents, a afartar-se i sentir fins al fons de llur ventre el misteri
el camí que duia a casa de madam Hortènsia i forçàrem el pas com cavalls	afamats	que flairen la quadra. —Són ben malignes els pares de l'Església! —va fer
la ginesta, el romaní, la sàlvia, perfumaven l'aire. Els insectes,	afamats	, bonien, s'aferraven dintre les flors i xuclaven la mel. Al lluny, les
coberts, una garrafa de vi, feren bullir tres gallines, i ara, contents,	afamats	, menjaven i bevien, trincant amb els vasos. —Que Déu l'hagi perdonada! I
moda, els espectacles, les lectures, distribueixen a la seva clientela "	afamada	" considerables masses de cuixes femenines, de torsos apol·linis,
era ajegut, formiguejava literalment de rates. Eren tumultuoses, ardides,	afamades	com a corbs —els ulls roigs d'elles assestats sobre mi com si només
amor, veïneja amb el bàquic frenesí de l'orgia; el crit de les multituds	afamades	, amb el toc de corneta dels soldats que defensen la taula del ric,
I no fou pas Jesús qui digué als homes d'entredevorar-se com llops	afamats	i proclamà els mercaders pilans del temple. No: el que volíeu i
en els quatre cantons de la nit, com els llops a l'hivern quan baixen	afamats	de la muntanya. Passen i traspassen els vols de mals intents en la fosca
maldat...) —digué Bagheera. —És molt vella i astuta. I demés, sempre està	afamada	—digué Baloo esperançat. —Promet-li força cabres. —Un cop ha menjat,
digué Mowgli, a la fi. —I aquests? —demanà el Germà Gris, mirant-se com	afamat	les brunes espatlles dels carboners. —Canteu-los un xic mentre tornen a
brou de la bona gana, i ell menava una cassussa que ni que tingués gossos	afamats	al ventre. Bon senyal, perquè, si el seu mal li hagués donat febre, no
És absolutament autèntic que el tigre no salta el foc sinó quan està	afamat	. Aleshores, no cal sinó interposar entre el tigre i la colla
veure una d'aquestes discussions acadèmiques, que diversos doctors	afamats	sostenien sobre un cocodril mort, que passava dels tres metres de llarg.
el lleó i la pantera, encara que només sigui per excepció, quan van	afamats	. La pantera és tan silenciosa, i invisible, que és rar que hom es doni
panteres i de les hienes. Dels tres grans carnissers, la hiena és la més	afamada	, i, per tant, la que més fàcilment acudeix a l'àpat. La pantera, animal
amb una mena de brill estrany, la boca de sortida badada com una golassa	afamada	. Com un autòmata es llevà el gec, estirà amunt les calces, i, de rutina,
millor bé, dieu? —exclamà Arnau, arborat. —¿Pot ésser un bé per als ulls	afamats	de llum veure's condemnats a la fosca? ¿Pot ésser un bé per al caminant
res més, perquè el minyó feia pietat de tan cansat que venia i d'	afamat	que anava. Tot seguit vaig ordenar que li donessin menjar i llit, i ja no
Riem. —No els en faltarà pas, Kat. Si no, tu faràs requisa. Müller està	afamat	. Per això no està satisfet encara. Desvetlla amb un surt Haie Westhus
basqueig només de veure llurs cues llargues i nues. Semblen estar molt	afamades	. Han rosegat el pa de gairebé tothom. Kropp ha embolicat el seu amb una
I massa canons nous. Massa avions. Nosaltres, en canvi, estem magres i	afamats	. El nostre menjar és dolent i tan adulterat per tal que n'hi hagi més
n'hi ha, almenys, cinc d'anglesos i americans. Per cada soldat alemany	afamat	i extenuat a la trinxera, n'hi ha cinc de vigorosos i frescos a la
mals presagis, com ho indica l'epigrama grec, sinó a sis-centes perquè,	afamats	sempre i llardosos en les escoles —què dic escoles, més aviat meditatoris
llops. El vi va a raig. Nuts sovinteja els viatges al celler. Els gossos,	afamats	, donen voltes a la taula. Què hi ha, Secretari? —diu Mata passant la mà
i al cap de poca estona, adreçant-se als petits, els digué: —Senyorets	afamats	: tinc el gust de mostrar-vos el terme de la nostra primera tirada. Aquell
parents, i aquesta nyeu-nyeu de Remei, si no els hi deixàs res... Són uns	afamats	. Tots vénen aquí per interès. A Na Maria Antònia no tardaran a prendre-li
a la cantina, en espera de satisfaccions gastronòmiques, suada,	afamada	i assedegada, quan setze colonials feren irrupció sota el porxo vegetal
trobem que és d'una gran bellesa. En aquesta hora del matí,	afamats	de poder mirar més enllà del nostre tros de plataforma, tenim la sensació
a Joe i l'altra a mi. En la present avinentesa, tot i que estava prou	afamat	, no vaig pas gosar menjar-me la meva ració. Vaig comprendre que em calia
Josep. —Però, amiguet estimat —digué el senyor Pumblechook,— deveu estar	afamat	, deveu estar mig mort de cansament. Seieu. Aquí teniu un pollastre fet
dovella, adovellat; cura, acurat; seny, assenyat; deler, adelerat; fam,	afamat	; mesura, amesurat; carena, acarenat; cim, encimat; feina, enfeinat.

Pàgina 1 (de 9)

50 següents