Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es deixaven caure de la terrassa, emportant-se cadascú el que havia pogut	afanar	: paelles, cassoles, matalassos, conills... Alguns havien arrencat les
d'un lladre de saló: en podeu estar segur. Aquest objecte no fou pas	afanat	per un novici. Però, com anava dient, considerant els molts viatges que
era el Roig. Va abusar de la seva confiança, essent al seu servei i va	afanar	-li un bé de Déu d'unces. —Aquí no les va pas dur —va dir amb
de tòpics rebregats: del guàrdia urbà bilingüe; del policia que es deixa	afanar	el rellotge; del funcionari públic que dorm de cap sobre el pupitre amb
San Vicent de la Ròda creix el dia un hòra. Per saber còses nòves no t'	afanarás	; elles es farán velles i les sabrás. Pronte o tart totes les barques fan
està en la mateixa línia, entenent el respecte per l'ús i	afanant	en canvi les bases d'una especulació immobiliària que en aquells moments
havíen comunicat la rarea del cas; aixina va passar tot l' estiu; éstos	afanant	se per buscar menjar, y el atre tragant com un descosit; hasta que
es igualment responsable. Tot amitger diligent qui no té marina, se deu	afanar	, cuand falta el past, en traginar carritg, tallar rama, sercar pámpol y
de haberlo gustat. Una gran part de joves, especialment de noyas, se	afana	en gran manera per figurar en lo mòn; se atavía del millor modo que pot y
XVIII. Comerciants. Los comerciants acostuman á víurer mòlt	afanats	per los sèus negocis. Á primera vista tal afany apar que hauria de ser un
traballadors y traballadoras se descartan de aquella feyna, llansant ó	afanant	la materia acerca de la qual habia de versar lo sèu traball. Aixis, per
* * * [3] Cosas de la semmana. Com l'aigua 'ns van	afanar	, Reguem ab aigua de mar. * * * [3] Molt milló era 'l d'
tráurelo com debien, y així vach vore que Carsí, estudiós com sempre, s'	afanaba	per traure tot el partit posible de Grasiano el sabater, convertit en
nèt D. Joaquim de Romá, Diputat á Corts per esta provincia, se	afana	actualment en remourer los obstácles que se oposan á la
ésser rei. Imagina't que t'ha sortit un germà aventurer, que va pel món	afanant	corones, i te'n posa una al cap. Tira peixet! No seria poca ganga per a tu
No ho pregunti: un dement se les enginya de mil maneres. Els	afanava	del cafè, de la barberia, de casa l'apotecari, de casa la vila.
la traveta o sospites que les noies del servei t'	afanen	joies? Si t'espanta la fatiga, et duran, gentil
enrera i li pregunta: "Adonai" —perquè es diu Adonai— "digues qui va	afanar	les eugues del Barroner". I l'Adonai suava, i la suor li feia lluenta la
quan els va tenir allà al davant, tornà a preguntar a l'Adonai: "Qui va	afanar	les eugues del Barroner?" Majoró. I va respondre l'Adonai?
deia li sortia a batzegades i tot mullat de llàgrimes. Va dir: "Jo vaig	afanar	les eugues del Barroner". "Quan?" —li tornà a preguntar l'Inosca—. "
els altres el deturaven perquè no castelés l'Adonai. "Però qui me'l va	afanar	, el xurí?" I aquí semblà que el pobret ja no podia ni enraonar, s'havia
com síndries, de tant com li costaven de sortir. I va dir: "Jo te'l vaig	afanar	a la tarda". La Xina. Pobre Inosca, en quin bulipén l'havia
sé on les endreces! Ves aquesta! Virg· Doncs hi ha algú que m'	afana	els colors. Lucr· Mira bé el que dius! Màxi· Sí,
de llevar-li cap fals testimoni. Adhuc li perdonaria que fos ell qui m'	afana	els colors. Amb quelcom s'ha d'entretenir. Porta una vida tan
a descansar. Massa contemplacions. Amb un que el vigili per què no ens	afani	res, n'hi ha ben bé prou. Màxi· [(Al Fantasma.)] Us agraïria que
dèria en reproduir aquella famosa taca del parquet. Primerament m'heu	afanat	les laques roges i el vermelló, de seguida els verds i, a les darreries,
(Se li atansa i se li mira el mantell.)] Ep! ¿D'on l'has	afanat	, aquest vestit? Ahir et vaig veure, i duies un capot vell. L'Home
Quant ara meditaban la rapinya de tots los bens monacals, los diaris se	afanaban	en difamar aquells religiosos: quant volian posarnos Bisbes cismátichs,
ho bé, —digué'l Mesureta. —Bé: no sou pas tant amics. Si ell pot	afanar	un negoci, bé ho fa, —digué'l Tarregada. —Això, sí. I es allò
No trigarán mitj hora á entrar al poble y á llambregar per si poden	afanar	alguna cosa tot cantant los goigs de Santa Llucia.— Lo metje refleccioná
dí: —¿Cóm ho poden dar? Per mí, aixó es... que ho han	afanat	.— "Bahay" de la Ca. de tabacos. —¡Quíns xinos! ¿se
tèrra torna u de sos fills millors; per això la gent corre i se riu i s'	afana	; per això els aucells canten i se obrin les flors. Vicent Ferrer li
este bé? S. Vicent Amant més i més a Deu; que cumplir sa Lley, t'	afane	. I, sobre tot, yo te mane, que qüides bé del fill teu. Puix no tan sòls
seus plans: calia que la Lilí acabés d'enlluernar el Gratacòs i que li	afanés	el paquet. Verònica Quin paquet? Gina Els milions.
li'l bras.)] Adela. Ab molt gust. Pep. ¡Uy! ¡quí m'	afana	! Es lo que 's diu, de patent. [(Se 'n van.)] Escena última
aquest fulano! [(Tractant de coneixel.)] Tres anys que hi pesco, y m'	afano	tiranthi esqué... ¡Vaya un joch més ilegal! Jo protesto. Aquesta vora no
palmell. L'anell amb brillant de l'Elvira pobrissona meva que el Ciset va	afanar	del cadàver, el notari va requisar del Ciset i la Galana va rampinyar del
els encarava a signar una societat del robatori amb l'objectiu d'	afanar	les joies de l'esposa del personatge que encarnava Lawrence Olivier, una
miraven pantalles vaig observar què feien. Les dues noies més properes s'	afanaven	a contestar tots els missatges perduts mentre eren a classe i a generar
justos), cap al tard, amb un astut engany, com un lladre en la nit vaig	afanar	a la Katerina Ivànovna la clau del seu bagul, en vaig treure el que hi