×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb afanar |
Freqüència total: 40 |
CTILC1 |
| es deixaven caure de la terrassa, emportant-se cadascú el que havia pogut | afanar | : paelles, cassoles, matalassos, conills... Alguns havien arrencat les | | d'un lladre de saló: en podeu estar segur. Aquest objecte no fou pas | afanat | per un novici. Però, com anava dient, considerant els molts viatges que | | era el Roig. Va abusar de la seva confiança, essent al seu servei i va | afanar | -li un bé de Déu d'unces. —Aquí no les va pas dur —va dir amb | | de tòpics rebregats: del guàrdia urbà bilingüe; del policia que es deixa | afanar | el rellotge; del funcionari públic que dorm de cap sobre el pupitre amb | | San Vicent de la Ròda creix el dia un hòra. Per saber còses nòves no t' | afanarás | ; elles es farán velles i les sabrás. Pronte o tart totes les barques fan | | està en la mateixa línia, entenent el respecte per l'ús i | afanant | en canvi les bases d'una especulació immobiliària que en aquells moments | | havíen comunicat la rarea del cas; aixina va passar tot l' estiu; éstos | afanant | se per buscar menjar, y el atre tragant com un descosit; hasta que | | es igualment responsable. Tot amitger diligent qui no té marina, se deu | afanar | , cuand falta el past, en traginar carritg, tallar rama, sercar pámpol y | | de haberlo gustat. Una gran part de joves, especialment de noyas, se | afana | en gran manera per figurar en lo mòn; se atavía del millor modo que pot y | | XVIII. Comerciants. Los comerciants acostuman á víurer mòlt | afanats | per los sèus negocis. Á primera vista tal afany apar que hauria de ser un | | traballadors y traballadoras se descartan de aquella feyna, llansant ó | afanant | la materia acerca de la qual habia de versar lo sèu traball. Aixis, per | | * * * [3] Cosas de la semmana. Com l'aigua 'ns van | afanar | , Reguem ab aigua de mar. * * * [3] Molt milló era 'l d' | | tráurelo com debien, y així vach vore que Carsí, estudiós com sempre, s' | afanaba | per traure tot el partit posible de Grasiano el sabater, convertit en | | nèt D. Joaquim de Romá, Diputat á Corts per esta provincia, se | afana | actualment en remourer los obstácles que se oposan á la | | ésser rei. Imagina't que t'ha sortit un germà aventurer, que va pel món | afanant | corones, i te'n posa una al cap. Tira peixet! No seria poca ganga per a tu | | No ho pregunti: un dement se les enginya de mil maneres. Els | afanava | del cafè, de la barberia, de casa l'apotecari, de casa la vila. | | la traveta o sospites que les noies del servei t' | afanen | joies? Si t'espanta la fatiga, et duran, gentil | | enrera i li pregunta: "Adonai" —perquè es diu Adonai— "digues qui va | afanar | les eugues del Barroner". I l'Adonai suava, i la suor li feia lluenta la | | quan els va tenir allà al davant, tornà a preguntar a l'Adonai: "Qui va | afanar | les eugues del Barroner?" Majoró. I va respondre l'Adonai? | | deia li sortia a batzegades i tot mullat de llàgrimes. Va dir: "Jo vaig | afanar | les eugues del Barroner". "Quan?" —li tornà a preguntar l'Inosca—. " | | els altres el deturaven perquè no castelés l'Adonai. "Però qui me'l va | afanar | , el xurí?" I aquí semblà que el pobret ja no podia ni enraonar, s'havia | | com síndries, de tant com li costaven de sortir. I va dir: "Jo te'l vaig | afanar | a la tarda". La Xina. Pobre Inosca, en quin bulipén l'havia | | sé on les endreces! Ves aquesta! Virg· Doncs hi ha algú que m' | afana | els colors. Lucr· Mira bé el que dius! Màxi· Sí, | | de llevar-li cap fals testimoni. Adhuc li perdonaria que fos ell qui m' | afana | els colors. Amb quelcom s'ha d'entretenir. Porta una vida tan | | a descansar. Massa contemplacions. Amb un que el vigili per què no ens | afani | res, n'hi ha ben bé prou. Màxi· [(Al Fantasma.)] Us agraïria que | | dèria en reproduir aquella famosa taca del parquet. Primerament m'heu | afanat | les laques roges i el vermelló, de seguida els verds i, a les darreries, | | (Se li atansa i se li mira el mantell.)] Ep! ¿D'on l'has | afanat | , aquest vestit? Ahir et vaig veure, i duies un capot vell. L'Home | | Quant ara meditaban la rapinya de tots los bens monacals, los diaris se | afanaban | en difamar aquells religiosos: quant volian posarnos Bisbes cismátichs, | | ho bé, —digué'l Mesureta. —Bé: no sou pas tant amics. Si ell pot | afanar | un negoci, bé ho fa, —digué'l Tarregada. —Això, sí. I es allò | | No trigarán mitj hora á entrar al poble y á llambregar per si poden | afanar | alguna cosa tot cantant los goigs de Santa Llucia.— Lo metje refleccioná | | dí: —¿Cóm ho poden dar? Per mí, aixó es... que ho han | afanat | .— "Bahay" de la Ca. de tabacos. —¡Quíns xinos! ¿se | | tèrra torna u de sos fills millors; per això la gent corre i se riu i s' | afana | ; per això els aucells canten i se obrin les flors. Vicent Ferrer li | | este bé? S. Vicent Amant més i més a Deu; que cumplir sa Lley, t' | afane | . I, sobre tot, yo te mane, que qüides bé del fill teu. Puix no tan sòls | | seus plans: calia que la Lilí acabés d'enlluernar el Gratacòs i que li | afanés | el paquet. Verònica Quin paquet? Gina Els milions. | | li'l bras.)] Adela. Ab molt gust. Pep. ¡Uy! ¡quí m' | afana | ! Es lo que 's diu, de patent. [(Se 'n van.)] Escena última | | aquest fulano! [(Tractant de coneixel.)] Tres anys que hi pesco, y m' | afano | tiranthi esqué... ¡Vaya un joch més ilegal! Jo protesto. Aquesta vora no | | palmell. L'anell amb brillant de l'Elvira pobrissona meva que el Ciset va | afanar | del cadàver, el notari va requisar del Ciset i la Galana va rampinyar del | | els encarava a signar una societat del robatori amb l'objectiu d' | afanar | les joies de l'esposa del personatge que encarnava Lawrence Olivier, una | | miraven pantalles vaig observar què feien. Les dues noies més properes s' | afanaven | a contestar tots els missatges perduts mentre eren a classe i a generar | | justos), cap al tard, amb un astut engany, com un lladre en la nit vaig | afanar | a la Katerina Ivànovna la clau del seu bagul, en vaig treure el que hi |
|