×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afany |
Freqüència total: 3512 |
CTILC1 |
, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l' | afany | de poder? Que desgraciat el qui es lliura a una feina tan bruta, com taca | per a la seva vellúria. Munda del Roso era, doncs, la qui amb més | afany | incitava la seva filla per aquell camí, i parlava al seu cunyat, i a | feia temps que havia deixat d'atreure'l, si mai l'havia atret; tampoc l' | afany | de veure món, ni tan sols el d'escapar-se de la petita presó que era | d'anhel de glòria, una mica de desig de veure món, una mica —molt més— d' | afany | de llibertat. Però la causa fonamental, el veritable secret, ell sabia | seu amor per ella, malgrat tot el fervor, ¿no es reduiria en el fons a un | afany | seu de sentir-se acompanyat en l'esgarrifosa solitud en què vivia? ¿No | seus patiments, hagués de concedir-li més prompte la consecució dels seus | afanys | , i també perquè no pot viure ja més temps lluny de la seva companyia. | avançat sense repòs, amb presses, a vegades gairebé corrent, sempre amb l' | afany | d'arribar el més aviat possible, de trobar-se per fi amb el seu estimat, | Sileta s'havia vist torbada en la seva innocència, i ara ho desitjava amb | afany | . Amb tot això, Sileta es mostrava encara més freda, més reservada davant | d'estupenda aberració, i tanmateix no gosaríem acusar-la d'avarícia. L' | afany | d'acumular "diners" és perfectament compatible amb una indiferència | —de qualsevol economia. La supèrbia és nociva: l'amor propi i l' | afany | d'excel·lir són, en canvi, factors eficaços, que impulsaran l'home a | defensa de la seva persona; considerant, a més, que en el fet s'implica l' | afany | de lucre en els termes especificats per la llei definidora del | I què hem fet, nosaltres? Hem dut a una culminació lògica aquest | afany | d'ordre i de classificació i hem substituït la unitat cadàver per la | diari enlloc d'aquestes ratlles sagnants. Les meves paraules, malgrat l' | afany | amb què les escric, tradueixen amb dificultat l'enyor, la ràbia i la | pobre de béns i ric de dies, pobre de versos, d' | afanys | ric. Cante l'amor i les parelles que viuen, beuen i se'n van. | Un entre tants. Un entre tants d'obscura lluita, d' | afany | constant. Un entre tants. Un entre tants com lluiten, moren, | solemnement, l'aliment de la còlera, el vi o sosteniment de l' | afany | o la ràbia. El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis, | del colonialisme aquest impuls biològic, necessàriament acompanyat d' | afany | de dominació i de violències destructores per imposar-lo, és ignorar la | de prendre el poder entre el seu localisme tradicionalista i els seus | afanys | d'intervencionisme hispànic, entre el seu conservadorisme i la necessitat | meu pas, bandejat de tants ahirs d'alegria, hi ha conhortat l' | afany | que de l'hivern abaltit em llançava a un abril incert, ah! com | el vocable? ¿De /pretty\, tal vegada? —prosseguia en un lloable | afany | d'aprendre; però Dona Obdúlia no s'interessava per la filologia. —Ja he | de Koch amb les tuberculines. El Liceu emulava Bayreuth. Però ¡quin | afany | de superació informava aquella Barcelona que, segons Xènius, estudiava | Víctor. M'apena, sí; jo et creia deslliurada d'aqueix repugnant | afany | de matrimoni de les noies vulgars. T'havia imaginat d'una altra manera. | esperances que jo mateixa judico temeràries. Endevino que l'amor és un | afany | de la joventut; un goig i un desfici. Jo a penes he gaudit de l'amor de | (bona cara, veu de seda, amorós | afany | ) afeixugues la primera ton sexe amb la gemma roent de | la cançó, i després ve una mena de silenci vívid, on es reorganitzen els | afanys | misteriosos de la naturalesa.] Escena primera [Jovita, a l'un costat de | enrosi sa neu virginal. Oh, si em sembla que em mira i em parla quan l' | afany | és en mi tan pressós! Deu-me un bell corser blanc per raptar-la i un | D'amor és plena l'ànima vostra i no sabeu d'amar. Com no sentiu el vostre | afany | que alena? Rosaura /És amb Vós el Senyor\. Veu de | envers Golferic)] I amb la besada voleu guarir, o encomanar-me l' | afany | a mi? [(D'ara endavant, i fins que s'acabarà l'escena, cal recalcar que | mentre hi firmaven un tractat de pau. Golferic Oh, de tots mos | afanys | , quina destrossa! Jovita Tu, de què la coneixes? Perot | en el sentit més vigorós d'aquest vocable, ho és tot llevat de l' | afany | d'acció per l'acció mateixa, llevat del desig de produir mecànicament i | Cabalment perquè a Catalunya treballar no significa gairebé mai un mer | afany | d'accionar o un simple desig de produir, el treball pot no ésser | el contrari de la servitud en què desemboquen insensiblement el simple | afany | de produir i l'amor a l'acció per l'acció mateixa. D'ací també una altra | sense obstacle i sense trava, la dissolució en el terbolí de l' | afany | continu d'experiències de tot allò que pot donar un sentit a | interessat en les coses i en els homes, no per mera curiositat, sinó per | afany | de redreçar-los i millorar-los. El bon tremp que exigeix el seny és tot | el món hispànic o el món europeu; aquests dos mons palesen de vegades un | afany | notable de mesura, en alguns casos àdhuc més pregonament sentit i més | àdhuc més pregonament sentit i més acabadament realitzat. Però aquest | afany | és sempre intermitent, és sempre accidental i precari. Més que la mesura, | que projecten, llurs obres o llurs somnis, i àdhuc la mateixa mesura, l' | afany | de limitació i de mida, no pot defugir el rigor d'aquesta conseqüent | art. Ja és característic de tal tendència a les coses concretes i de tal | afany | de mesura el fet que, entre totes les formes de l'art, sigui la forma | català és sempre un art clàssic, si entenem provisòriament per clàssic l' | afany | de perfeccionar, d'arrodonir, d'acabar una obra. Aquesta qualitat es | en aquelles tendències contemporànies de l'art que, brollades d'un just | afany | de renovació, han degenerat sovint en una justificació lamentable de tot | crescuda quantitat de coses, d'idees, de realitats, de possibilitats, d' | afanys | . Aquesta primera exclusió es proposa, per dir-ho així, llaurar el camp | . En realitat, tot el que fa el català, tot el seu amor al seny, el seu | afany | de mesura, la seva tendència a la ironia no semblen proposar-se altra | jo anomenaria la seva voluntat de persistència o, millor encara, el seu | afany | de retorn. L'existència catalana és, en efecte, aquella forma d'ésser que | Comte Ja sabeu tots la força colpidora que tenia per mi l' | afany | del joc i com, amb violència esglaiadora, m'abrusava la hisenda com el | dir: "Si vols que ara s'acabi ta temença i que la sort ompleni els teus | afanys | , et deman que me facis prometença d'enviar-me el teu fill, en fer vint | a les fades, que van sortint).] Oh fades, que amb el vostre | afany | salvatge, envoltau d'artificis el Castell: ¿Per què, dreçant paranys fins | Sia allunyat de vostra reialesa, pagui amb la mort sos deslleials | afanys | ! Hem vingut tots a retre-us homenatge i arribat al Castell amb nostre | i ens porta el foc de tota cosa viva. Ella ens lligava en un mateix | afany | , damunt el mar tranquil com un estany i en hores de | quedà estupefacte. ¿No era allò, la plàcida atenció a un animal vivent, l' | afany | de transposar en formes treballades una forma de la natura, no era allò, | involucrada en sociologia o en literatura, tampoc no se substrau a l' | afany | de veritat. Tant la pintura històrica de Delacroix, com la |
|