Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'	afany	de poder? Que desgraciat el qui es lliura a una feina tan bruta, com taca
per a la seva vellúria. Munda del Roso era, doncs, la qui amb més	afany	incitava la seva filla per aquell camí, i parlava al seu cunyat, i a
feia temps que havia deixat d'atreure'l, si mai l'havia atret; tampoc l'	afany	de veure món, ni tan sols el d'escapar-se de la petita presó que era
d'anhel de glòria, una mica de desig de veure món, una mica —molt més— d'	afany	de llibertat. Però la causa fonamental, el veritable secret, ell sabia
seu amor per ella, malgrat tot el fervor, ¿no es reduiria en el fons a un	afany	seu de sentir-se acompanyat en l'esgarrifosa solitud en què vivia? ¿No
seus patiments, hagués de concedir-li més prompte la consecució dels seus	afanys	, i també perquè no pot viure ja més temps lluny de la seva companyia.
avançat sense repòs, amb presses, a vegades gairebé corrent, sempre amb l'	afany	d'arribar el més aviat possible, de trobar-se per fi amb el seu estimat,
Sileta s'havia vist torbada en la seva innocència, i ara ho desitjava amb	afany	. Amb tot això, Sileta es mostrava encara més freda, més reservada davant
d'estupenda aberració, i tanmateix no gosaríem acusar-la d'avarícia. L'	afany	d'acumular "diners" és perfectament compatible amb una indiferència
—de qualsevol economia. La supèrbia és nociva: l'amor propi i l'	afany	d'excel·lir són, en canvi, factors eficaços, que impulsaran l'home a
defensa de la seva persona; considerant, a més, que en el fet s'implica l'	afany	de lucre en els termes especificats per la llei definidora del
I què hem fet, nosaltres? Hem dut a una culminació lògica aquest	afany	d'ordre i de classificació i hem substituït la unitat cadàver per la
diari enlloc d'aquestes ratlles sagnants. Les meves paraules, malgrat l'	afany	amb què les escric, tradueixen amb dificultat l'enyor, la ràbia i la
pobre de béns i ric de dies, pobre de versos, d'	afanys	ric. Cante l'amor i les parelles que viuen, beuen i se'n van.
Un entre tants. Un entre tants d'obscura lluita, d'	afany	constant. Un entre tants. Un entre tants com lluiten, moren,
solemnement, l'aliment de la còlera, el vi o sosteniment de l'	afany	o la ràbia. El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,
del colonialisme aquest impuls biològic, necessàriament acompanyat d'	afany	de dominació i de violències destructores per imposar-lo, és ignorar la
de prendre el poder entre el seu localisme tradicionalista i els seus	afanys	d'intervencionisme hispànic, entre el seu conservadorisme i la necessitat
meu pas, bandejat de tants ahirs d'alegria, hi ha conhortat l'	afany	que de l'hivern abaltit em llançava a un abril incert, ah! com
el vocable? ¿De /pretty\, tal vegada? —prosseguia en un lloable	afany	d'aprendre; però Dona Obdúlia no s'interessava per la filologia. —Ja he
de Koch amb les tuberculines. El Liceu emulava Bayreuth. Però ¡quin	afany	de superació informava aquella Barcelona que, segons Xènius, estudiava
Víctor. M'apena, sí; jo et creia deslliurada d'aqueix repugnant	afany	de matrimoni de les noies vulgars. T'havia imaginat d'una altra manera.
esperances que jo mateixa judico temeràries. Endevino que l'amor és un	afany	de la joventut; un goig i un desfici. Jo a penes he gaudit de l'amor de
(bona cara, veu de seda, amorós	afany	) afeixugues la primera ton sexe amb la gemma roent de
la cançó, i després ve una mena de silenci vívid, on es reorganitzen els	afanys	misteriosos de la naturalesa.] Escena primera [Jovita, a l'un costat de
enrosi sa neu virginal. Oh, si em sembla que em mira i em parla quan l'	afany	és en mi tan pressós! Deu-me un bell corser blanc per raptar-la i un
D'amor és plena l'ànima vostra i no sabeu d'amar. Com no sentiu el vostre	afany	que alena? Rosaura /És amb Vós el Senyor\. Veu de
envers Golferic)] I amb la besada voleu guarir, o encomanar-me l'	afany	a mi? [(D'ara endavant, i fins que s'acabarà l'escena, cal recalcar que
mentre hi firmaven un tractat de pau. Golferic Oh, de tots mos	afanys	, quina destrossa! Jovita Tu, de què la coneixes? Perot
en el sentit més vigorós d'aquest vocable, ho és tot llevat de l'	afany	d'acció per l'acció mateixa, llevat del desig de produir mecànicament i
Cabalment perquè a Catalunya treballar no significa gairebé mai un mer	afany	d'accionar o un simple desig de produir, el treball pot no ésser
el contrari de la servitud en què desemboquen insensiblement el simple	afany	de produir i l'amor a l'acció per l'acció mateixa. D'ací també una altra
sense obstacle i sense trava, la dissolució en el terbolí de l'	afany	continu d'experiències de tot allò que pot donar un sentit a
interessat en les coses i en els homes, no per mera curiositat, sinó per	afany	de redreçar-los i millorar-los. El bon tremp que exigeix el seny és tot
el món hispànic o el món europeu; aquests dos mons palesen de vegades un	afany	notable de mesura, en alguns casos àdhuc més pregonament sentit i més
àdhuc més pregonament sentit i més acabadament realitzat. Però aquest	afany	és sempre intermitent, és sempre accidental i precari. Més que la mesura,
que projecten, llurs obres o llurs somnis, i àdhuc la mateixa mesura, l'	afany	de limitació i de mida, no pot defugir el rigor d'aquesta conseqüent
art. Ja és característic de tal tendència a les coses concretes i de tal	afany	de mesura el fet que, entre totes les formes de l'art, sigui la forma
català és sempre un art clàssic, si entenem provisòriament per clàssic l'	afany	de perfeccionar, d'arrodonir, d'acabar una obra. Aquesta qualitat es
en aquelles tendències contemporànies de l'art que, brollades d'un just	afany	de renovació, han degenerat sovint en una justificació lamentable de tot
crescuda quantitat de coses, d'idees, de realitats, de possibilitats, d'	afanys	. Aquesta primera exclusió es proposa, per dir-ho així, llaurar el camp
. En realitat, tot el que fa el català, tot el seu amor al seny, el seu	afany	de mesura, la seva tendència a la ironia no semblen proposar-se altra
jo anomenaria la seva voluntat de persistència o, millor encara, el seu	afany	de retorn. L'existència catalana és, en efecte, aquella forma d'ésser que
Comte Ja sabeu tots la força colpidora que tenia per mi l'	afany	del joc i com, amb violència esglaiadora, m'abrusava la hisenda com el
dir: "Si vols que ara s'acabi ta temença i que la sort ompleni els teus	afanys	, et deman que me facis prometença d'enviar-me el teu fill, en fer vint
a les fades, que van sortint).] Oh fades, que amb el vostre	afany	salvatge, envoltau d'artificis el Castell: ¿Per què, dreçant paranys fins
Sia allunyat de vostra reialesa, pagui amb la mort sos deslleials	afanys	! Hem vingut tots a retre-us homenatge i arribat al Castell amb nostre
i ens porta el foc de tota cosa viva. Ella ens lligava en un mateix	afany	, damunt el mar tranquil com un estany i en hores de
quedà estupefacte. ¿No era allò, la plàcida atenció a un animal vivent, l'	afany	de transposar en formes treballades una forma de la natura, no era allò,
involucrada en sociologia o en literatura, tampoc no se substrau a l'	afany	de veritat. Tant la pintura històrica de Delacroix, com la

Pàgina 1 (de 65)

50 següents