Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

somera es menja, també sense parar, a grans queixalades. Mentre l'home s'	afanya	en aquell seu esforç, la bèstia s'empassa la samuga. La doble acció de
havia de figurar en primer lloc, prenent disposicions, donant ordres i	afanyant	-se al cap de tots, nit i dia, si convenia sense descansar. Era
retreu la seva filiació burgesa; fins i tot quan no gosen renegar-la, s'	afanyen	a distingir-la, a exceptuar-la de les responsabilitats sinistres que
Habitualment, quan ens apoderem de conceptes o de paraules aliens, ens	afanyem	a citar les nostres fonts. El plagiari defuig la menció dels seus
i franca, es queixa d'aquesta guerra tan llarga. "Jo —diu— prou m'he	afanyat	per treure alguna cosa d'aquest sequer, però no m'escaparé pas
darrers jocs amb més delit; jugaven pels arbres, al mig del carrer, i s'	afanyaven	, davant del progressiu avenç de la nit, que venia a arrencar-los de llurs
i les amenaces dels germans, feia sofrir cruelment la Pigadeta. La noia s'	afanyava	debades per acontentar-la en tot; només en una cosa no podia fer res;
)] ¿Em sembla que ronca, oi? Eva. I és clar que ronca. Apa,	afanya	't. Digues què passa. Diab. Estimada i admirada amiga: el meu
que trepitgem aquests castells de sorra d'oblit, i ens	afanyem	. Tampoc enguany no ens salvarà cap malentès: a l'hora
atractiu: la humilitat. Perquè l'autèntica ironia és sempre humil, i s'	afanya	menys en dissoldre el món per a crear-lo novament que en reconèixer-lo en
retorn. L'existència catalana és, en efecte, aquella forma d'ésser que s'	afanya	amb delit en allò que potser constitueix l'essència mateixa de la vida
el misteri difon poruc el seu cantar. Inútilment pregant, s'	afanya	pel dur treball el camperol. Resen els pins de la
Teresa amb una mica de plor, agut com un xiscle de conill. —Tant com m'he	afanyat	perquè la nostra casa no es ressentís, i ara es presenta una
per cap atreviment. Adéu escàndol! Per molt que l'oncle Llibori s'	afanyi	a mirar-li les cames sota l'ombra còmplice de la visera, no pot satisfer
amb aire de terror fingit. —Oncle; surti, que ve el marit de la Ramoneta!	Afanyi	's! —balbegen les veus amb fals esglai. Un gemec espasmòdic: un udol de
dona á qui 'l podía ben bé confiar, mentres ella per un cantó s'	afanyaría	forsa, de claror á claror, pera guanyar diners, y á las vetllas, vinga
dintre el pis, aquell tumult esclataria en una crisi horrible, i em vaig	afanyar	a córrer cap a casa, on m'esperava la solitud. Aquella esperança em
tires podràs llegir tant com vulguis fins a l'hora de dinar. Jo m'	afanyava	a enllestir la feina, en la qual vaig arribar a ésser força hàbil; i
Esparver,— si vol entrar en aquet cuarto, es precis avans que ho	afanyi	... —Si no vol morir, —digué l' Alfredo,— creguim: ¡deixim passar
escoltar, comprendre. Josep s'esforça a escoltar, bada els ulls i s'	afanya	a trobar el fil de la conversa. La paraula "testament" va i ve en un
veure la teva pal·lidesa, la inquietud de la teva mirada. Com et devies	afanyar	a advertir-lo, a prevenir-lo de la meva insòlita invitació! Penso en les
hi havia renunciat amb gust per tal de fer la seva coneixença. Mònica s'	afanyà	tot seguit a descriure, com si el plantés allà mateix, davant del seu
de Lluís la feria tant o més que els ultratges de Cosme. Ara sí que s'	afanyaria	a respondre contra aquella invectiva. Mònica esperava l'esclat de la
presonera, em produïa alegria: una alegria bàrbara i trista alhora. M'	afanyava	a trobar en el teu rostre senyals d'enuig, de nostàlgia, de
de l'empostissat. Per tal d'escapar a l'imperdonable sortilegi, Cosme s'	afanyà	a encendre el llum. Atreta per la sobtada claror que li sortia al pas,
mort, no abans. Ara mateix, si escoltés els teus passos, no dubto que m'	afanyaria	a amagar aquesta carta perquè tornessis a topar amb l'home ferreny que
de l'altre. Si ara ell digués què li feia falta, quin gest dramàtic no s'	afanyarien	a compondre, com es clourien rabiosament i amb usura! ¿Què li demanaven
Ja els crida!" A ells, és clar. Tenia ganes de donar-los pressa. —	Afanyeu	-vos —va dir—, si no arribareu tard! ¿Per què Gaspar se'l quedava mirant
Mònica, el dia de la boda! Irat, va tancar l'àlbum. Les coses s'	afanyaven	a pensar per ell. Observà el dormitori. Tot l'acusava d'intrús, de
veié aparèixer la cara envermellida d'Helena, la cambrera, que s'	afanyava	a entrar de puntetes al cosidor i que en sortia immediatament amb una
gent que com el seu pare tenien una fàbrica i manaven obrers. Josep s'	afanyà	a empènyer la petita finestra de la talaia i escoltà dins la nit. Només
Quan el doctor Carreres hagué sortit, Cosme es rentà, es mudà la roba, s'	afanyà	a comparèixer al menjador, es va asseure en la seva butaca i es disposà a
si no volem fer tard —va respondre amb malícia i per no comprometre's. S'	afanyà	a consultar el rellotge i l'exhibí—: Ja és hora! L'estratègia s'anava
activitats, que confiés en la vostra cooperació i el vostre zel, com us	afanyàveu	a convertir-me a imatge i semblança de l'home vell, caduc, que té
havia dit, reprenien el joc de buscar-se en un laberint sense sortida; s'	afanyava	a espiar-lo. —És tard! —va dir Cosme com si indiqués que el temps
és sempre això: pagar diner i rebre diner. Si el diner rebut no ha estat	afanyat	, no havia d'ésser pagat. Si estava afanyat, no hi ha cap motiu en tot el
—digué—. Mira, ara obro com si m'hagués de morir en aquest instant. I m'	afanyo	per no anar-me'n al clot abans de menjar-me la gallina. —A taula,
fer, i esperava amb impaciència. —Anem! —vaig respondre en sec, i em vaig	afanyar	més. Zorbàs brandà el cap i grunyí alguna cosa que no vaig entendre. Quan
Vine, vine —cridava—; la vida és un llampec. Vine aviat, vine, vine,	afanya	't." Jo sabia que era Marà, l'esperit del mal, sota l'aparença d'un cos
inquieta, i sense esperar resposta: —Dóna't pressa, fill meu; si no t'	afanyes	no la trobaràs viva... Ai, pobrissona! L'ample llit que tant de servei
la seva mestressa, amb inefable tendresa, per cloure-li les parpelles... —	Afanyem	-nos, afanyem-nos, que ja és morta! —xisclaren les ploraneres, i van córrer
amb inefable tendresa, per cloure-li les parpelles... —Afanyem-nos,	afanyem	-nos, que ja és morta! —xisclaren les ploraneres, i van córrer cap al llit.
treballant dia i nit en els seus tallers subterranis. Però nosaltres ens	afanyem	a girar la mirada, perquè l'home ho pot suportar tot, llevat de la vista
coloms blancs o de color de llosa pelluquen sota de la finestra, i tant s'	afanyen	que tots cinc semblen parlar. Lletra dita de "Garden birds"
pensant que hi trobarien gran riquesa de joies i monedes. I, quan més s'	afanyaven	a deslligar cintes i sivelles, vet aquí que una claror els feria els
una sola caravana. Primer venien els camells de coll arquejat. Després s'	afanyaven	els ases i finalment els elefants amb els palanquins vestits de seda. Que
Hi ha gent que desitja conèixer terra, anar d'un port a l'altre i	afanyar	-se brossa endins fins al Monomotapa, on no es cull ni vi ni pa. Són uns
tot esplai. Passada la Mare de Déu d'Agost, la gent dels dos veïnats s'	afanyava	a garbejar, en la mateixa falda de la vall. Ens havíem fet tan amics amb
la boca la paleta i la caixa de morter. No cal dir amb quina vivacitat s'	afanyen	, sobretot si la necessitat les esperona. Elles no coneixen repòs. Passen
I oïu el que dic: quan el foc serà abrandat, veureu com les guardes s'	afanyen	esperdudament i el voldran aturar. En aquest punt haureu d'estar alerta.

Pàgina 1 (de 36)

50 següents