Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
afartar V 117 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb afartar Freqüència total:  117 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

si l'animal és l'ós. L'insultador, solemnement convidat, es veu obligat a afartar-se fins a "rebentar", diuen els informadors, fins que reconegui el
apareix com una facció d'inútils que vegeten en els seus privilegis i s'afarten d'exaccions i d'usures a càrrec de la col·lectivitat. Doncs no: a pesar
bidon!\ Li pregunto què vol dir això, i ell m'ho tradueix: "M'he ben afartat, m'he omplert el ventre." ¡Que és panxut! Que és feliç! Em sembla el
i tot el cervell em treu fum com el pilaf. Primer mengem, primer afartem-nos, i després veurem. Cada cosa al seu temps. Ara, davant nostre hi ha el
Crist havia nascut. Els pagesos corrien cap a casa, afamats, contents, a afartar-se i sentir fins al fons de llur ventre el misteri de l'encarnació. El
somriu! Anem-nos-en, patró! S'enfonsà el casquet, obrí la porta. —Afartar-nos i ara deixar-la sola —vaig dir—, ¿no és una vergonya? —
diners, l'altre diaris... Que animals! ¿Per què no baixen al món i s'afarten de tot això i es purguen el cervell? Encengué un cigarret i es va asseure
d'una cosa, ¿saps el que faig? Me n'atraco, me n'atraco fins que m'afarto per deslliurar-me'n i no pensar-hi mai més. O per pensar-hi amb fàstic
no riguis! És així que l'home s'allibera, creu-me a mi, s'allibera: afartant-se i no fent l'asceta. Amic, com vols desempallegar-te del diable si tu no
per repartir-los entre els pobres del poble. Heu menjat i begut, us heu afartat, ja n'hi ha prou! No rapinyeu ni feu soroll, desgraciats, perquè, si no,
i la beneiteria dels brúfols és el que ha fet la cacera. El tigre s'havia afartat de poc; si no, ja fóra vint milles enllà. ¡Ni pots escorxar-lo com cal
per a cent cinquanta homes! Kropp li donà una empenta. —Així, doncs, ens afartarem d'una vegada. Apa, comença! Sobtadament, però, una idea lluminosa
Alça una mà en l'aire. —Fixa't en aquests dits. —Això et ve de l'operació. Afarta't bé i ja veuràs si et refaràs. Us donen força aliment? M'assenyala una
coure amb una mica d'aigua. Ens asseiem en cercle ganivet en mà i ens n'afartem. Heus ací qui és Kat. Si en una contrada no hi havia, en tot un any, sinó
en pau. Qui sap què ens espera! Per això volem ajaçar-nos i clapar o afartar-nos fins que l'estómac ja no pugui més i beure força i fumar, per omplir
al pobre Aureli: no troba la manera de sortir-se'n, de justificar-se, s'afarta com mai de Bakunin, de Kropotkin, de Malato, té por de llegir els altres,
clar, més dolentes, també. El madrileny, que no hi havia anat mai, se'n va afartar. Un vespre anava jo tot sol pel Molinete. A un cantó fosc, una dona
de dones com si aquestes fossin trossos de pa: fàcils de manejar i per a afartar la gana. Jo els tenia enveja. En tornar a casa, cada vespre, tothom ja
—I tu creus que troben frares que s'hi conformen? —És molt antic allò d'afarta'm i diga'm moro. Un frare pot pensar: afarta'm i... —No acabis! No
—És molt antic allò d'afarta'm i diga'm moro. Un frare pot pensar: afarta'm i... —No acabis! No comprens que un tracte tal seria indigne d'un
coses més estranyes que de costum. M'insultava més sovint; jo pensava: "afarta'm i digue'm moro; la qüestió és que no m'enviïs a la trinxera". Per si
me hu arreglarè avui a l'hora de dinar, que els mossos i les mosses s'afartaran de riure a les meues costelles? —Oh, vès! jo això no hu puc cap avitar.
de tots els plats que es servien i tastés totes les menes de vi sense afartar-se. La malaltia i la mort El combregar Quan hi havia un malalt de
i els infants, que no treien el nas de la lloriguera de tot l'any, s'afartaren de llançar-li macs, fins que n'hi va haver. Arribà el missioner, estola
fa una estada més llarga. És un ocell molt golafre i el que pretén és afartar-se. A la muntanya menja, sobretot, les cireres d'arboç. Amb aquestes
essent-ho és Josep Pla, mancat de moralitat, que ha adoptat com a divisa: afarta'm i digue'm moro". Ja el varen afartar a l'Havana amb "moco de
que ha adoptat com a divisa: afarta'm i digue'm moro". Ja el varen afartar a l'Havana amb "moco de ajo" el reberen a casa seva aquests
gramatical, indigestions i desvaris de cervells buits que s'han afartat d'En D'Annunzio i En Maeterlinck i En Nietzsche, ritmes trencats i
inmensa que vents ocults reinflan pera agegantarla mes y mes; lo joch afartantse d' ignocentas víctimas y devorant ab may próu satisfeta gola fortunas,
està enfosquit per la soperbia y els sentits desenfrenats no s'afarten may prou dels plaers baixos de la vida. Pero ha de venir, y aviat, el
fetxar, Fijar, fixar, Freir, fregir, Hartar, afartar, atipar, Imprimir, imprimir, Incluir, inclóurer,
d' havê trèt sa Lotería gròssa. Ara sí que podêm dí: —¡Com t' hauríes afartat, Xanxes! * * * [3] A derrera hora mos diuen qu'
M Rom Mollet Mes T Fuga. M' has afartat massa amb tanta carabassa. Endevinaya. Ses campanes.
poble! I amb quina prodigalitat els farts reparteixen honor als qui els afarten, els quals passen fam. L'astúcia de Confuci és aplicable també avui.
no tan sobri ni ombrívol: hi ha taules ben parades i gent que s'hi afarta a plenes dents, tavernes amb bevedors de galta envermellida i ulls
No ho vull dir. Genís Guideta, ja n'hi ha prou. Ja m'afarto i m'enfito. Guideta Doncs, aguanta't, fadrí! I, si tens un
Et dic que callis. Deixa'm respirar. Maurice: T'has afartat amb la nostra vida. [(Fa el gest de tirar enrera el seu ble de cabells.)
ben lliure de fê la cadarnera o el pinsà? Quan aquí dins xerriquen i s'afarten m'ha importat mai tot el que't vulguin dir? Glòr· Perquè de mi
Montserrat: Garrapo! Ventura: Porti. [(Al públic:)] Afarta'm i digue'm moro, nena! Montserrat: Oh, això és l'amor que em
ha ningú a la porta? ¿Potser sóc jo qui ha de fer de vigilant mentre us afarteu a les meves costelles? Walter Què vol dir "a les meves
(Al cinquè Captaire.)] I tu, ¿on vas amb aquesta panxa de senyor? Us afarteu com lladres i caldrà fer un escarment! Cinquè captaire Però, senyor
i escapar-me! El meu home ha tossit, perquè ahir al vespre es va afartar de sardines. Praxàgora. Seieu, doncs, i ara que us veig
s' haurá de quedar: élls tot entretenintse en jugar ab los esperits, s' afartarán de capons y gallinas y molts dels seus admiradors haurán de penjár las
benediccions de la Iglesia. Ells arreplegarán molt per las prempsas y s' afartarán com uns lládres, si convé, y al pobre rector que haurá estat ab la
den Josafat d' una manera orripilant. —Dejuna tú que ells ja s' afarten.— En sabía moltes histories dels ensotanats; varies vegades s' havía
. Creu-los, Josafat, creu-los, sigues bon home. Dejuna que ells ja s' afarten. I esclatá en una rialla aspre, discordant, endemoniada, i llençá més
cap al castell á gaudirse y donarse los vint y un plers." "Tot ananthi afartavan de bastò als pagesos y travalladors que s' esqueyan á toparse ab ells y
os esteseu à casa vostra, que anar à incomodar an als altres, perque hus afartin. Bart. ¡Caram! al dimoni de la bella [(Se levantan.)]
rancia, ni li sento grat: ¡mira la gran bacunasa, dir quens benim à afartar! si fos home, à fe de mon, de una garrotada al cap, li feya saltá l'
à sa platja. Desembarcaren es peix com milló pogueren. Tota la vila s' afartá de jarret y encara n' hi va havê per fé vint y tres corrèus à ses viles

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »