Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la vida, i per això triomfem quan la burgesia marca l'hora a Europa i ens	afeblim	quan els vents bufen d'un altre quadrant. Naveguem malament amb idees
n'aniríem de lluny! Ara, tot sol, em trobo desemparat i el coratge se m'	afebleix	... ¿No podríem fer una aliança tu i jo? Quer· Quines coses se
les quals acusà de "corrompre els cors, extraviar les intel·ligències,	afeblir	la moral i fer que les passions es desbordin i condueixin a crims tan
ple de noblesa viril i d'ingenuïtat, però l'ambient l'havia anat	afeblint	, com una noia viciosa i delicada afebleix un Samsó. Al present la seva
però l'ambient l'havia anat afeblint, com una noia viciosa i delicada	afebleix	un Samsó. Al present la seva actuació era quasi tan nul·la com la de
i en Cintet li deien que el trobaven malalt del cap perquè l'amor l'	afeblia	i ell vinga parlar de la seva Griselda i era veritat que no sabia parlar
i es presten a servir per a la transfusió de la sang; el Baró s'anava	afeblint	de mica en mica, era una pèrdua de calories morals que, en arribar al
esplèndid per una mà que esborra la diplomàcia. Pat estava una punta	afeblit	per l'emoció i per l'agraïment; els mancaven unes quantes braces per
ja solidesa a banda. No els cal Déu, almenys d'una manera immediata. S'	afebleixen	els vincles amb l'infinit, i home i món redueixen llur abast a la pura
al seu marit, la dona observa també aquesta prohibició; si no, podria	afeblir	-lo durant el coit. (Tessmann, pàgs. 70*71.) Ara, aquestes
Però a mesura que l'atenció es desplaça cap a estrats més elevats, s'	afebleix	la part de la motivació i augmenta la de l'arbitrarietat: les branques
de la vida que se m'escolava. Quina calma tan bona! I durava, durava, tot	afeblint	-se la percepció! Era la mort aquella felicitat, aquella pau, aquell
cosia darrera aquella claror somorta. Jo m'esborronava. Una tendresa m'	afeblia	. El company em deia: —No hi ha més remei! Jo comprenia que tenia raó, i
afligida, ignorant, vora la qual em semblava que el meu caràcter s'	afeblia	, que es contagiava les timideses i els esporuguiments d'ella. Jo sentia
ha encongit i depauperat l'home. La mateixa cultura ha contribuït a	afeblir	-lo. La majoria dels homes d'avui traspassen sense haver pres consciència
la reduí a un manyoc i la va estrènyer amb mans desesperades. La tarda s'	afeblia	precipitadament. Mònica la va sentir com si s'aferrés als vidres del
rialla. —Josep, aquest llenguatge...! —A Mònica, embasardida, se li	afeblí	la veu. Aquell insult, se'l sentia rebotre a ple front igual que un cop
quan els trobem ben aviat, serveixin per a enfortir-nos i	afeblir	els contraris, o serem llurs iguals, car per natura
intent gosat i en llur desvari, llavors que, impius, es creien	afeblir	-te i separar de Tu l'estol innúmer dels teus
constitucionals, els de l'ús per a enfortir, i els del desús per a	afeblir	i disminuir òrgans, sembla que han estat més potents. Les parts
ús i abús en un context on només pot aconseguir una validesa	afeblida	, o si més no, ambigua. Amb les altres "revolucions", amb les de debò,
l'altre. En la intencionalitat religiosa, en canvi, aquesta continuïtat s'	afebleix	i gairebé es trenca, ja sigui perquè, com indicava en el paràgraf
i conservar, fent-ne qüestió de fidelitat indeclinable. Tot això no	afebleix	la unitat amb què cal manifestar-nos de cara a fora, sinó ben al
Corts valencianes a Montsó, els tres Braços del regne hi compareixeran	afeblits	i deteriorats per la sotragada del 1609. El comte-duc d'Olivares
envelliment seria de bell antuvi físic: la mateixa sang de la nació s'	afebleix	per les guerres, o per la fam i les epidèmies, o per les invasions de
unitat i del seu destí, és a dir, de la seva individualitat, comencen a	afeblir	-se totes les seves virtuts. La decadència, per a mi, és una malaltia de
Llargs anys se són escorreguts des d'aleshores, i la meva memoria s'és	afeblida	per molt de sofrir. O, per ventura, jo no puc ara retreure'm
en el col·legi d'Eton. Aquest breu interval havía estat suficient per	afeblir	dintre meu el record dels esdeveniments de l'escola Bransby, o almenys
I mentre sos ulls blaus cercaven el blau del cel, tot son cos anava	afeblint	-se sobre la terra humida i flairosa, coberta de flors i d'insectes
a llurs mirades revoladisses sota del cel puríssim. Però prompte s'	afeblí	aquella bellugadissa del principi i un nuvolet de melangia vingué a surar
velleta féu un moviment colèric, tancà les portes i totseguit les veus s'	afebliren	. Altra volta el filet pensador continuà insistent: D'aquella vida passada
d'una sortosa naturalitat i com els fora útil d'abandonar-s'hi.	Afebleixen	aquests presents del cel tan rars i trencadissos amb maneres afectades i
és cara. Aquesta donzella infortunada perd el son i ja no vol menjar, s'	afebleix	, el seu esperit s'esgarria, pren el seu germà per Ctesifó i li parla com
un bell rostre o una bella mà! El temps, que fortifica les amistats,	afebleix	l'amor. Mentre dura l'amor, subsisteix per ell mateix, i de vegades per
que fa per alliberar-se. Cal, si és possible, no pensar en la passió per a	afeblir	-la. Hom vol fer tota la sort, o, si això no és possible, tota la
La sang del pobre hètic, emmetzinada i corrupta, s'anava descomponent i	afeblint	sota aquell mantell d'esplendències, prop de les sanitoses emanacions, en
repercutint a casa nostra, les proporcions orgàniques de Catalunya,	afeblint	els seus membres i dilatant el seu cap fora de tota mida i de tot
han estat menys considerables, com a conseqüència de la repressió, que	afeblí	el proletariat, i de la política més prudent de la CGT que ha preferit,
s'orientés en el sentit de la dominació oligàrquica o personal,	afeblís	les posicions polítiques del proletariat i de les masses treballadores
de l'Estat". Com més garantida està la llibertat de separació més s'	afebleixen	les tendències secessionistes. El fi del socialisme és no solament la
àdhuc des del punt de vista de les "finalitats nacionals burgeses",	afeblir	el llaç que uneix actualment, dins els límits d'un mateix Estat, el
la massa democràtica fonamental. Tota temptativa encaminada a dividir o	afeblir	aquesta força, la victòria de la qual faria impossible l'opressió de les
arriba a tot cap de ramada, quan va perdent les forces i cada dia es va	afeblint	, fins que, a la fi, el maten els altres llops i és enlairat un nou
arribar el moment de posar tot el pes de la voluntat en alguna cosa se li	afeblia	el respir com si fos al cim d'una muntanya blanca, i ha reculat. Quantes
de gossos, que devien senyalar algun vianant. Totes aquestes veus,	afeblides	per la distància, l'orella les destriava netament a través de l'aire
llegums han de ser vostre menjar. —Mes, voleu dir que aquest regim no m'	afablirà	? —Feu lo que os dic: llegums, fruites, i confitures de fruites. Tots
cor d'Isaac i Rebeca. I s'esdevingué que Isaac s'envellí, i sos ulls s'	afebliren	que no hi veia. Crida ell, doncs, Esaú son fill major i li diu: —Fill
ell. Endebades. La noia el mirava llargament i la voluntat d'en Quelot s'	afeblia	, s'afeblia... I ell no gosava moure's, dominat pel glaç d'uns ulls. Ja
La noia el mirava llargament i la voluntat d'en Quelot s'afeblia, s'	afeblia	... I ell no gosava moure's, dominat pel glaç d'uns ulls. Ja ningú no
de l'Èxode sobre la institució de la Pasqua. La veu es trencava i s'	afeblia	, pronunciant de mala gana la barbàrie d'un llatí gutural. Mossèn Gaspar

Pàgina 1 (de 16)

50 següents